Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dilluns, 26 de desembre del 2011

BON NADAL, i un gran malta per celebrar-ho, Macallan 18 anys

El whisky Macallan és un dels més coneguts “pure malt”, de la zona més coneguda de Escòcia, Speyside. És un malta que agrada a molta gent ja que te unes característiques molt equilibrades i fa que sigui un molt bon començament per entrar a l’afició dels maltes .

Aquesta destil•leria va començar a destil•lar al 1824, i és la tercera en vendes a Escòcia i la cinquena al mon. Te una característica peculiar, i és que majoritàriament envelleix els maltes en botes que prèviament han tingut xerès, que els hi dona part del seu segell especial ( tot i que darrerament han sorgit edicions acabades en altres botes, com a singularitats).

Aquestes festes he obert una ampolla de 18 anys, i ha resultat excel•lent. Te un color ámbar, i aromàticament està molt equilibrat, sense que destaqui res però es nota molt el final de xerès. En boca l’he trobat lleuger i subtil, amb un final llarg en el que es nota el grau alcohòlic però sense estridències.

El preu, alt de debò ( al voltant dels 100 euros ) però per una gran ocasió especial, i saborejant-lo en mesura, escel•lent. És pot comparar al Rolls Royce dels maltes, i tot i que hi pot haver gent que prefereixi un Ferrari, no es discuteix la seva qualitat.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Olives, i espero que aviat oli

Ara que s'acosta Nadal les oliveres tenen els seus fruits a punt per collir, i fer oli. Aquest any a casa l'oli ens ha arribat fins ara, i és una sort poder cuinar i menjar amb el teu propi oli.

Ens hem passat tot el dissabte i el matí de diumenge collint olives, i hem aguantat fred de debó. No es tan sols el fred, és també el vent que comportava que la sensació de fred fos més intensa.

El vent de la setmana passada ha fet que moltes olives caiguessin a terra, i les hem collit si estaven be sense trencar ni mosegar, ja que tinc com a companys de vinya bastants senglars ( però ells venen entre setmana, i me la deixen per mí el cap de setmana ). Total, que abans de posar les borrasses a terra, haviem d'anar a quatre grapes agafant les olives del terra, i quan els genolls i els ronyons es queixaven els hi feiem cas i colliem les dels arbres.

Aquí hi ha una fotografia de l'estesa que fem per collir, manualment, les olives. L'escala te uns cinquanta anys, i és ja de segona generació. Com curiositat te un esglaó més llarg per poder penjar el covell, i collir-les directament i no haver-les de tirar les olives a terra. Les borrasses inicialment eren una rafia per filtrar el sol en un cel obert, i aquí tenen una segona vida.

El que és curiós es que tots els homes que passen pel camí tenen maneres de fer diferents a la nostra, i ens expliquen com ens aniria millor. Que si és massa d'hora per collir, que si ja ho hauriem d'haver fet, que si l'any que ve volem molta collita cal abonar amb fems de cavall, que si no cal abonar res per que durant la guerra no es feia i es collia molt, ....

Paciència, i aprofitem escoltar-los per descansar una mica

diumenge, 11 de desembre del 2011

Viñas del Vero Syrah 2006


Fa uns dies em van regalar una ampolla de Viñas del Vero Serie Limitada Syrah 2006, i no sabia quan obrir-la. Finalment vaig decidir que estava fent el préssec, i els vins són per beure’ls i no per veure’ls.

Aquest vi em va agradar molt, el vaig trobar potent però de pas suau i llarg, amb un final amb records de fusta però una certa dolçor. La curiositat de saber que hi ha darrera de l’ampolla m’ha portat a presentar aquestes informacions, que demostren que hi ha molta cosa al costat d’un gran vi. Donat que és fruit d’Internet, no ho tradueixo ja que no vull que hi hagi cap dubte en que no és meu :

Las Series Limitadas de Viñas del Vero están elaboradas en colaboración con un prestigioso enólogo internacional.. El ultimo vino de estas Series que se presentó en marzo de 2008 durante Alimentaria, es un Syrah de la vendimia 2006 elaborado con la inestimable colaboración del enólogo australiano Terry Barnett.
Con el objetivo de obtener su máxima peculiaridad varietal y siguiendo las recomendaciones de Terry Barnett, se vendimió manualmente a mediados de septiembre y realizó una maceración prefermentativa durante 8 días. La fermentación maloláctica se realizó en barricas. Tras el prensado, y para dotarle de su peculiar estilo “austral” permaneció durante quince meses en barricas de roble americano. El vino se embotelló a finales de 2007
.

Tot i això, he vist que el preu ( vora uns 40 € ) és un pel alt per mí.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Avui va de cava


Aquest cap de setmana he fet una aventura dins del mon del cava. Amb una colla d’amics hem anat a la cava d’un conegut, en Jaume, que ens ha obert de bat a bat una de les seves aficions. Entre ell i el seu germà tenen aquesta petita cava familiar, i amb estimació per la feina ben feta ofereixen un producte excepcional.

Amb l’excusa de que s’apropen les festes, i amb un bon esmorzar de forquilla per fer coixí, hem pogut tastar un munt de caves.

Fan dos grans productes, un amb les varietats de raïm ( i vi ) tradicionals del cava ( xarel•lo, macabeo i parellada, 40, 40 i 20 ) però amb 60 mesos de cava, l’etiqueta crema, i un nou producte que hi afegeixen vi provinent de raïm pinot noir, que l’anomenen reserva especial ( etiqueta vermella ). Tots dos els considero uns grans caves, sense res a envejar a altres productes de preu molt molt superior, però per al meu gust m’agrada molt l’afegit que li proporciona el pinot noir. Aquests petits artesans són dels pocs que a l’ampolla informen de la collita i de la data de desgorjat.

Una altre de les coses que sol pots fer quan estàs en una cava d’un amic és un tast vertical. Això vol dir tastar el mateix cava en funció dels anys que te de cava, i veure les diferències. Van començar amb els del 2006, i vam arribar a parar amb un cava del 2001 ( tots amb les mares dins l’ampolla que trèiem abans de tastar-lo, sense el desgorjat final per posar-los a la venda, el tap de suro ni cap licor d’expedició ). Amb pocs anys es nota que el gas tendeix més a sortir, i a mesura que passa el temps s’incorpora més al cava, i un altre cosa que s’aprecia molt fàcilment és com va deixant el gust de fruita verda i va anant a tenir un “vestit més rodó”.

El que és increïble és veure com el bon cava no dona “boires” ni crémor d’estómac, i és un gust compartir-lo amb amics.Aquí veieu un parell de fotografies de la cava, i la dels productes finals per anar al mercat.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Encara tinc temps per noves aficions

Un cop ja tinc l'afició del camp assentada, i donat que sempre consegueixo liar-me amb coses noves, m'apunto a un nou hobby de cap de setmana.

Els boscos estan fets una pena, i a casa hi ha una llar de foc preciosa, i fa molta companyia. Fàcil, la nova afició serà fer de llenyataire, amb permis dels amos del bosc. Hem comprovat que si els arbres estan caiguts, i demanes permís per retirar-los, la resposta és favorable. A més, ens estalviem gimnàs de braços i comprar llenya.

Aquí es pot veure la fila que fem, i el resultat de la feina d'un matí.

diumenge, 20 de novembre del 2011

Un bon Ribera del Duero, Teofilo Reyes


De tant en tant em ve molt de gust tastar un vi clàssic. Aquest cap de setmana m’he decidit per un Ribera del Duero, i he escollit un criança 2006, Teófilo Reyes. D’un vermell intens, amb un bon cos però sense estridències. En boca te un gust de fruita però sense dolçor final, i amb un toc de criança sense que la fusta enfafegui.

M’ha agradat molt, i sobre tot la relació preu/qualitat, que per uns dotze euros he tingut un gran vi per acompanyar tant un bon rostit de conill ( dissabte ) com un peix amb salsa de mantega i xampinyons ( diumenge ).

Aquesta ampolla la tenia des dels nadals de 2010, i la primera ampolla no l’havia apreciat tant. Em sembla que el repòs l’ha ajudat a madurar, i ara l’he trobat molt molt millor.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Per Sant Martí es tapa el vi


Ha arribat el 11-11-11, i tot i tenir un número dels “cegos”, no puc deixar de treballar ja que no m’ha tocat ( però com a mínim ho he provat ). Ara cal tapar el vi, i amb el nou dipòsit d’inoxidable d’aquest any estava expectant.

He tret una copeta, i podeu veure com està ara aquest futur vi. De moment, per mi, és el millor del mon. Il•lusions a part, te un color morat pàl·lid, una mica tèrbol, i amb un gran aroma a fruites.

En boca és molt lleuger, i te un gust afruitat i picant-però-no picant. Es a dir, com de petites bombolletes de carboni que no surten, però les notes. Un cop empassat deixa el paladar preparat, i el cap il•lusionat. Veurem com serà quan sigui gran !

Aquest dipòsit fa servir una tapa interna bastant ajustada, i cal posar una “porta hidràulica”, es a dir, un fluid que sigui menys dens que el vi i suri cap a munt. M’havien dit de fer-ho amb oli, però te l’inconvenient de que el darrer tram de vi no el pots aprofitar. També m’havien dit de posar esperit de vi ( densitat 0,8 front els 0,99 del vi ) i te l’avantatge de que si es barreja amb el vi no l’espatlla. L’inconvenient és que és difícil d’aconseguir, i car. Per sort, vaig poder aconseguir un litre i mig, i amb això hauré de fer.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Godelia Mencía 2008


La meva curiositat per descobrir noves zones i nous vins m’ha portat a una bona troballa, que destaco aquí. Es tracta de la D.O. del Bierzo, i en concret un vi negre de criança de la varietat de raïm mencia, que no coneixia.

És un vi amb color vermell i una mica grana a les bores, amb uns aromes afruitats i un petit toc de fusta, que no domina ni apaga els altres aromes. En boca és suau, deixa un toc amorós i un final una mica dolç que obre el paladar, final llarg que no tapa el següent que mengem. Ha estat una bona sorpresa, i te un preu al voltant dels vuit euros que per mi ofereix més del que costa.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Fermentació del most 2011

Tinc ganes de que em surti be i bo el vi. Aquesta verema l’he fet “científica”, es a dir, amb instruments i coneixements de llibres. Sembla molt sofisticat però no ho ha estat tant.

En llibres sobre petites produccions casolanes de vi he llegit que el most acaba convertit en vi quan arriba a una densitat de 990 gr/l . Es a dir, que cal un densímetre que mesuri entre densitats de 1100 i 980 gr/l.

Una altre recomanació d’aquests petits manuals de fer vi és que per evitar que el vi perdi aromes, cal mantenir la temperatura durant la fermentació als voltants dels 23-24 ºC. Els cellers ho fan amb uns circuits interns o externs al dipòsit de fermentació amb líquid refrigerant. Això vol dir que cal un sistema de fred. Donat que ni per casualitat penso invertir en un, ni que sigui petit, he hagut de fer córrer l’enginy. La solució ha estat anar posant al matí una ampolla d’aigua congelada, i a la nit a l’arribar a casa la canvio per una altre ( es a dir, cada 12 hores ).

El primer dia la temperatura del most era 20º i la densitat 1085. Al tercer dia la temperatura va pujar a 23º i la densitat ja estava als 1055, i vaig començar amb les ampolles d’aigua congelada. Al cinquè dia 24º i 1030, al desè 22º i 1000. Al catorzè dia 21º i densitat 993. Ara estic deixant-ho reposar, fins a Sant Martí que el taparé.

M’agradaria que em surti d’una vegada !

divendres, 7 d’octubre del 2011

En clau de vi

Aquesta setmana tinc dos aspectes a destacar, dins de la meva afició al camp i al vi.

Ha començat la tercera temporada del programa del Canal 33 "En clau de vi". Aquesta nova etapa del programa la volen efocar a partir d'una entrevista amb algú relacionat amb el vi i fora del plató. En el primer programa han entrevistat a la Sara Perez, enòloga destacada del Priorat. El que m'ha agradat és que ens han mostrat el moment de la collita, i arrancar els llevats propis que porten els gotims per a fer la fermentació de la resta de la vinya, amb una prefermentació amb una part de raim en el propi camp. Això ajuda a veure que no tot ha de ser química preparada, i les coses per si soles funcionen, com han anat funcionat des de fa milers d'anys.

La segona cosa que m'ha agradat és que he aprés a veure el programa a internet, en la pàgina de tv3 a la carta. L'enllaç a aquest programa és : http://www.tv3.cat/programa/219482733/En-clau-de-vi

Aquests dos descobriments m'han agradat molt i ho vull compartir

diumenge, 2 d’octubre del 2011

S'incia el vi collita 2011

Avui he posat el most a fermentar. Això és el titular, però la història és més llarga. Aquest any he comprat un dipòsit d'acer inoxidable de 150 litres per a fer la fermentació, i poder tenir-la més controlada. M'ha fet molta, molta il·lusió.

El celler sota l'escala ha ampliat els estris, i quasi ja no hi tinc lloc ( dues botes, un dipòsit i la prestatgeria de sota de les botes i del costat del dipòsit ).
La collita serà el que pugui, però he partit de 75 litres de most. He afegit llevat extra, que he "activat" amb aigua, calor i sucre.

Ara em toca vigilar la fermentació, i que la temperatura no superi els 25 ºC per que no perdi aromes.

Per cert, he fet una fotografia amb flash dins del dipòsit al most, i amb les parets d'inoxidable m'ha quedat sorprenent, aquí la afegeixo.

dimecres, 21 de setembre del 2011

Ametlles, feina de tardor


Una de les primeres imatges que tinc d’anar a una casa de poble és la del “quarto de les ametlles”. Aquest quarto era un de petit, sense molta llum, on s’escampaven les ametlles esperant que s’assequessin les clofolles de les ametlles.
Quan estaven ja totes les ametlles obertes, es treia a estones perdudes les clofolles, i els avis anaven trencant les ametlles quan no tenien altre feina, de cara a tenir-les a punt per fer panellets.
Aquí hi ha la foto de la collita d’aquest any, amb les que encara han d’acabar d’obrir-se ( alguns m’han dit que si no s’obren vol dir que estan buides ) i la caixa ja a punt per començar la feina de trencar la closca.
Per cert, fa falta una bona pila d’ametlles amb closca per omplir un pot per poder preparar un bon pastís.
Algú sap una altre anècdota sobre collir ametlles ?

divendres, 16 de setembre del 2011

Figues i aniversari


Avui és per mi un gran dia. Avui faig 53 anys, i a casa m'han fet una sorpresa molt maca, que m'ha emocionat molt.
Ara al camp és el temps de les figues. Tenim quatre figueres, dues acabades de recuperar ( feixes netejades aquest darrer hivern ) de figues verdes, i dues de les feixes ja treballades, una de figues verdes i l'altre de figues negres. Amb el temps d'aquest any, de figues negres res de res. Mai és un bon any per tot.
Com podeu veure, tinc una bona collita de figues verdes. L'any passat vaig dedicar una bona part a fer figues seques amb licor, però aquest any la meva dona fa altres transformacions.
Avui ja sóc una mica gran, avui faig 53 anys. Quan he arribat a casa he tingut una sorpresa fantàstica, aquest pastís.
La base és de pasta de full, amb melmelada de figues del camp i llesques de figues.

Amb una mica de bon cava, la celebració amb tota la família m'ha omplert de satisfacció, i vull compartir amb tots els bloggeros aquest bon moment.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Avellanes !


Ja he acabat les vacances. Sense fer cap cosa espectacular per enveja de veins, les he gaudit dia a dia. Tornaré als hàbits deixats descansar.

El camp m'ha renyat una mica. La falta de dedicació, i la poca pluja d'agost, ha passat factura. Ara hauré de fer els bons propòstits habituals, i mirar de no oblidar-los.

Ara tocaba recollir avellanes. Pensava que encara tindria per quinze dies d'espera, però les calors han fet caure abans les avellanes, i de nou haig de fer la cursa competint amb els senglars, i veure qui guanya i s'enduu més. La "collita" ha estat bona, i m'imagino que hem tingut uns 40-50 quilos, que per el consum de dues famílies està més que suficient.

Inicialment colliem tot, però el nostre veí de camp ( un "manyo" retirat que en sap un munt, però és peculiar peculiar de debó ) ens va venir a aconsellar-nos de no collir les que estaven enganxades a la pallofa, ja que era el senyal de que estaven buides.

M'ha fet molta il·lusió quan les he vist collides, tot i que hem estat estona i estona, i els ronyons i les cames s'han queixat de les postures que havien d'aguantar. El terra és avall i lluny.

Ara el que em cal fer és buscar bones i gustoses idees de menjar-les. A veure com ho pot fer EL PLAT BLANC

Hem plantat les cebes per a tenir els calçots a l'hivern, però si no es posa a ploure amb una mica de ganes serà molt trist haver-los de regar amb regadora.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Collita de patates i el champagne Mumm Cordon Rouge


Avui el camp m'ha donat una gran satisfacció. El que va començar com un afegit està resultant també una part important. Avui he collit patates, i després de que l'any passat ho varem fer de manera tímida, aquest any hem plantat més, i aquest és el resultat. L'any passat van ser patates blanques, i aquest any hem plantat vermelles. M'ha fet una il·lusió enorme veure com anaven sortint tantes de terra ! Ara en tenim per una temporada per les dues famílies, la del meu company i mestre i per la meva. Aquestes segur que em sabran a glòria !



Avui hem tingut celebració de Sant Jaume, en Santi ha obert una ampolla de champagne Mumm Cordon Rouge. No l’havia tastat mai, i donat la seva presència en els medis de comunicació ( és bastant notori ) em feia gràcia tastar-lo.
De color groc pàl•lid i amb bombolles fines, d’entrada presenta en boca una mica d’acidesa, que a mi no m’agrada en general en cap vi. Te un cert gust floral, però no destaca en res. És una mica dolç, però no te cap cosa a destacar.
En resum, per a mi és un champagne correcte, però per menys preu tenim un molt molt bon cava català. De totes maneres, si et conviden val la pena beure’l.

dissabte, 16 de juliol del 2011

Un vi blanc, de raïm muscat

El mon dels vins blancs no és un mon conegut per mi, i sovint m’agraden més els negres. Aquesta setmana tenia un sopar de peix, i he encetat un vi del celler Torre del Veguer, una ampolla de Muscat 2008.

Aquest celler és una bodega de la Denominació d’Origen Penedès, que està a Sant Pere de Ribes. Al 1995 es va refer una antiga propietat, i en la foto es pot veure la part reconstruïda amb una representació del que a l’edat mitja eren les instal•lacions dedicades al vi.

El vi de raïm muscat és un vi molt floral, que obre el paladar amb poca sensació d’alcohol, i el final dolç ajuda a maridar molt be amb peix o marisc. Crec que és una bona opció, i el nivell de preus d’aquests vins, per sota dels nou euros, fan que sigui una bona elecció per combinar amb menjars de peix.

diumenge, 10 de juliol del 2011

Sumarroca, Santa Creu de Creixà

M’ha arribat aquesta ampolla, i no sabia quan encetar-la. Després de quatre mesos, ha arribat l’hora.
De la gent de Sumarroca he descobert a la xarxa el següent : a primers dels anys 80 ( del segle passat comencen a comprar finques al Penedès, i al 1999 compren una finca del Marquès de Monistril, la més extensa de la D.O. del Penedès ( 403 Ha ) i canvien la denominació a Finca Sumarroca.
També a internet he trobat que és vi Santa Creu de Creixà una barreja ( “coupage”) de raïm cabernet franc ( 35 % ), cabernet sauvignon ( 35 % ), merlot ( 40 % ) i syrah ( 10 % ). Si les matemàtiques no fallen, això no suma 100, suma més. Per tant, algú enganya. Amb aquesta barreja no se quin caràcter ha de tenir el vi, ja que no hi ha res predominant que li doni una personalitat especial i el diferencii.
Oberta l’ampolla, el resultat es correspon amb el que temia. És un vi correcte, però no destaca per res, per res. Tenim un bon vi per veure, ideal per portar de convidat quan no saps quin mejar tindràs, i has de quedar mitjanament be ( amics o coneguts de no gaire compromís ). La part bona és que no arriba als deu euros, i pot ajudar a no despilfarrar si vas a casa d’algú que no tens voluntat de deixar una emprenta com a gran encertador de vins, però no vols passar per incult.

diumenge, 3 de juliol del 2011

Marques de Griñon, Caliza


Amb ganes de veure i beure coses noves, he comprat un vi de la zona de Castella que per mi és novetat. Es tracta d’una ampolla del vi Caliza, del Marquès de Griñon. Aquest vi és el primer esglaó en la seva producció vinícola, i l’ampolla m’ha costat uns 10 euros.
Es tracta d’un vi elaborat amb syrah i verdot, i ara l’he tastat una mica fresc. Te un color fosc, es molt aromàtic i m’ha deixat un final força equilibrat i mineral. És un bon vi i el preu és adequat, per repetir.

dilluns, 13 de juny del 2011

Fruita de primavera


Ara la vinya m’està agraint les estones que li dedico. Les cireres han estat esplèndides, no massa dolces però molt plenes, amb tota l’aigua que ha anat caient.

Els ocells han respectat les parts ( les de dalt dels arbres per ells, les d’abaix per mi ). No em puc queixar.

A finals de la tardor passada estàvem pensant si l’albercoquer estava a les últimes i s’havia fet massa vell, o be si convenia una podada forta a veure si revifava. Varem decidir fer la segona opció, i l’hem encertada. Aquests dies ens està regalant una collita d’albercocs fantàstica, i són molsuts i força dolços.

Aquest pont de tres dies hem guanyat la batalla contra les herbes, però la guerra és llarga, ja veurem qui riu l’últim.

diumenge, 5 de juny del 2011

Visita a Genium Celler, de Poboleda ( Priorat )


Aquest cap de setmana he fet una escapada al Priorat. Una de les activitats que volia fer era visitar un celler, però hi ha 90 en actiu. Vaig tenir la sort de que mitjançant uns coneguts he pogut contactar amb un celler petit, professional i que estimen el que fan, i el que fan ho volen fer bé.

La visita a Genium Celler, del petit poble de Poboleda, ha estat una meravella. Aquest celler és el resultat de la il•lusió de sis socis que, després de treballar anys amb la cooperativa del poble, han decidit que volen fer vi d’una manera pròpia.
Les vinyes són dels socis i majoritàriament tenen raïm garnatxa i carinyena, en menor part de merlot, sirà i cabernet sauvignon per als vins negres i Pedro Ximenez per als vins blancs. En un local al darrera de l’església del poble tenen el celler, i tracten amb delicadesa i diferenciació cada un dels vins varietals que elaboren. Fermenten cada tipus de raïm en cubes diferents, fan la criança també per separat per aconseguir l’òptim de maduració, i així arriben al coupage que busquen potenciant el millor de cada raïm.

En la visita he rebut una classe impagable sobre cada un dels vins monovarietals. Des d’una garnatxa dolça, un merlot tancat amb gust de curtit fins que s’obre a l’oxigenar-se, passant per el cabernet que mostra el gust clàssic d’altres contrades que no són el Priorat.

Una de les coses que recordaré és un excel•lent vi rosat que ha desenvolupat. No sabia com s’obtenia el rosat, i es fa amb una fermentació del raïm negre amb la pell fins que te el color que volem, i llavors cal premsar-ho i treure sols el líquid separant la resta de pell, per que no s’enfosqueixi més. Aquest rosat tenia uns aromes de herba, cirera i pruna que era una delícia. Amb 14,5 graus, una punta de fred fa que sigui un vi agradable i que es pot maridar amb molts menjars. Avui hem obert una ampolla amb unes verdures al forn i carn a la planxa, i ha resultat un gran acompanyament, i cap gust dominava sobre els altres, tenint cada un el seu espai.

A primers de juny és un privilegi fer una passejada per aquesta comarca, amb uns ceps cuidats amb molta cura, que juntament amb l’orografia de muntanya que te fan un paisatge que m’ha enamorat.

diumenge, 29 de maig del 2011

Una bona manera de tastar whiskyes, Connemare 8 anys


Mitjançant un blocaire vaig tenir coneixement d'una botiga a Barcelona on pots comprar whisky en petites ampolles, Vom Fass. http://www.blogger.com/img/blank.gif. Una tarda que passejava per Barcelona em vaig enrecordar d'aquesta botiga, i vaig treure el cap. Es pot comprar des de 10 cl, a uns preus adequats.

Vaig escollir un whisky irlandès, de la destil·leria Cooney, un 8 anys. Viatjant per internet vaig veure que el embotellat més conegut és el Connemare.
Per al meu gust resulta una proposta curiosa. Sembla que tingui una mica gust de turba, però el que destaco és el gust dolç, un punt de mel, que fa que tingui un record d'un clàssic speyside amb un toc de fumat.
Recomano tastar, al preu que ofereixen, les possibilitats d'aquesta botiga.

diumenge, 22 de maig del 2011

Heravi, un Montsant molt recomanable



Aquest Montsant el vaig veure amb un preu prometedor, no arriba als sis euros. Aquesta zona vinícola m’agrada molt, i vull provar vins joves sense que siguin cars. Es tracta d’un vi que barreja raïms de garnatxa, syrah i carinyena. Presenta un color violeta fosc, amb una gran intensitat, que dona un toc final en boa dolç, mostrant que la garnaxa ha estat ben adaptada. L’he tastat amb un punt de frescor, i m’ha resultat molt agradable, una molt bona elecció. És un vi amb tons de fuita dolça que es presenta fàcil de maridar. És un bon consell, i amb una RQP excel•lent.


Per altre banda, el camp ara està espectacular. Les cireres estan en el seu punt, i resulta una meravella collir-ne, ja que a la nit en tens a casa i a la vegada les que em menjo de l’arbre mateix són les millors del mon “mundial”

diumenge, 8 de maig del 2011

Casa Bardella, una botiga molt agradable per comprar vi

A casa comprem una revista que es diu CUINA, i que tant la meva dona com jo ens interessen articles ( tot i que diferents ). Jo considero que hi ha una part que m'agrada molt, la de vins. Sovint els articles que hi ha són entenedors, a un nivell senzill que no vol dir sense rigor. Llegint-los aprenc, viatjo, m'il·lusiono, i desperto nous reptes i inquietuds.
Una de les seccions que més m'agrada és la de "Taula de Tast", en que la botiga Casa Bardella exposa novetats de vins amb una explicació senzilla. Algunes vegades havia tastat vins que presentaven, i em van venir ganes de conèixer la botiga.
Aquest cap de setmana he anat ( Entença 64, al costat de la plaça de les arenes darrera de la plaça Espanya ).
Vaig estar molt ben atès per uns dependents joves amb ganes de ajudar i recomanar. Amb la meva elecció de nivell de preus i inquietuds de buscar coses noves, vaig sortir molt content, amb un vi xilè de raïm carmenere ( ja havia fet una entrada anteriorment comentant la sorpresa d'aquest tipus de vi ), un vi del Bierzo jove, i un vi català.
Espero amb interès començar a tastar-los, però la primera part que és comprar vi ja ha estat una estona agradable, i penso tornar-hi. Recomano tant la part de vins de la revista Cuina, com la selecció que fan en la secció de Taula de Tast i com la bona estona que he passat en aquesta botiga, que per mi és una part del que busco en el mon del vi.
A veure si algú coincideix, o si hi ha altres llocs interessants per anar.

dimecres, 4 de maig del 2011

Enate reserva especial 2001


Fa uns dies em van arribar un regal, una ampolla de Enate Reserva Especial 2001. Amb aquesta línia la bodega ENATE cada any encarrega a un artista una pintura, la fan servir per l’etiqueta i li donen el seu nom ( Chillida, Tàpies, ….), amb una caixa de cartró individual. Aquesta collita de 2011 era pel pintor aragonés José Beulas.

L’ampolla te una información sobre el vi contingut molt extensa, que és un plaer llegir. Es tracta d’un coupatge de 60 % cabernet Sauvignon i un 40 % Merlot, vinificats per separat, i embotellat al 2003 ( NOU anys a l’ampolla ! )
L’opinió que jo tinc del meu tast és que ha estat un vi amb molt de cos, amb aromes de molta fruita madura, que és excesivamente intens i complex per al meu gust.

El preu que he vist a Internet excessiu ( més de seixanta euros ). Cada vegada més penso que a partir d’un cert valor ( vint euros com a molt molt ), la resta del preu és una decisió de marketing, que no té justificación en el contingut.

dilluns, 25 d’abril del 2011

Una companya fidel


Us presento la meva companya de vinya d'aquesta setmana santa. Teníem endarrerit el tema de l'herba, i hem passat força estona amb la desbroçadora. Aquesta fotografia pot ser un bon homenatge a aquesta eina tan útil.
Al començament de fer-la servir anava sense cascos per reduir el soroll, però ara m'he decidit a comprar-los i al cap del matí acabo més relaxat.
També hem hagut de podar els ceps, que encara no ho havíem fet. Ara ja comence a sortir el raïm, i aquesta és la primera fotografia del que veritable ment es pot dir raïm.
Per cert, vist que l'any passat ens va anar molt be la plantada de patates, aquest any hem repetit, i el camí que va fent les plantes també pinta molt be. Esperem que els animals ens les respectin !

divendres, 22 d’abril del 2011

Fracàs, i a apendre dels errors

Avui he "dit adéu" al vi de la collita del 2010. He fet un tastet, i tenia un inici de gust de vinagre. La única solució per evitar malmetre les botes és llençar tot el vi, ja que en cas contrari sempre que torni a posar vi es farà vinagre.
Galleda a galleda, cap a la pica i a la claveguera. M'ha sabut greu.
El que veig que necessito és cuidar millor el raïm, i tenir més paciència. Crec que un dels errors ha estat collir abans de temps el raïm, per la por a que els senglars el mengessin. A més, aquest estiu passat no ha fer molta calor, i no tenia prou sucre. Això ha donat un vi fluix, que amb més facilitat del compte s'ha tornat vinagre.
Vist des d'un altre punt de vista, sort que no haig de guanyar-me la vida amb el vi !
Cada cop que obro una ampolla de vi, estic aprenent a valorar més la feina que hi ha al darrera, que sovint és una qüestió que es pot traduir a diners, però a vegades no hi ha una bona traducció ( per excés o per defecte ).
No sempre les notícies són bones, i reconèixer els errors és sa. Aviat podré començar a ensenyar el raïm 2001. Els ceps estan treien borrons.

diumenge, 10 d’abril del 2011

La primavera desperta el camp


Aquesta setmana he passat calor com feia temps no passava. Sembla que l'estiu ha arribat de cop. Els arbres del camp han començat a treure fulles i fruits, i és un esclat de vida, un any més.
Sembla que les ametlles van força be, i alguns ametllers que els donava per morts els he podat a lo bestia, i revifem. Si la cosa segueix així, podrem fer forces panellets i coques.

L'albercoquer també va tenir una bona podada, ja que tenia moltes branques que s'entertolligaven i es molestaven unes a les altres. Ara sembla, amb el permís dels ocells, que també va per bon camí.
Amb l'èxit de les patates l'any passat m'he animat a tornar a plantar-ne, i ara ja comencen a sortir. Caldrà esperar una mica de pluja.
El que va bé per una cosa va malament per un altre. Aquesta calor ha fet sortir herba a dojo, i tinc una gran feinada en passar la desbroçadora per treure l'herba. Acabo rebentat, però content.
Espero que agradin les fotos.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Montsant Acústic 2008 en el restaurant Mercat ( Vilafranca del Penedés )

Aquest cap de setmana he anat a un restaurant que és una passada. Amb una cuina de temporada i de mercat, el Restaurant Mercat està a les golfes del Mercat de la Carn, a la Plaça de l'Oli núm. 1 de Vilafranca del Penedès. La crònica gastronòmica la teniu al blog El Plat Blanc.
Del restaurant que vull aquí destacar un aspecte. A l’hora de la carta de vins, m’han donat dues. La primera és una carta de tota Espanya, i la segona carta és una estrictament de vins catalans, per reivindicar d’una manera diferenciada el que tenim de bo aquí.
Vaig demanar un Montsant, Acústic 2008. Va resultar un excel·lent vi, fresc, rodó, amb una punta de dolçor sense estridències, i un pas de boca equilibrat i suau. Buscant una mica més d’aquest vi he aprés que aquest celler te com filosofia fer bons vins a la manera tradicional, sense excessos tecnològics que permetin apreciar el vi i els gustos de sempre. Aquest vi te una barreja de raïm garnatxa i samsó, provinents de ceps de una bona edat ( 35-60 anys ).
Aquest Acústic em referma que el Montsant és una de les zones vinícoles catalanes que més m’agrada ( relació qualitat/preu ). Anant al senyor Google, aquest m’ha explicat :
La DO Montsant va néixer l’any 2002 integrada pels municipis i cellers que, fins aquella data, formaven la subzona Falset de la denominació d’origen Tarragona. Si en el moment del seu naixement, la DO tenia 28 cellers, la xifra supera ara els cinquanta. Gairebé un 70% de la producció embotellada es destina a l’exportació (principalment a Alemanya i els Estats Units). Per el que respecta als seus vins, els més habituals són els negres, elaborats principalment a partir de les varietats tradicionals garnatxa i carinyena, que donen uns vins amb molt cos, equilibrats i aromàtics, i adients per a la criança.

Com a final, aquí poso la foto dels cirers aquest cap de setmana a la vinya. Estan preciosos, i les abelles feien un concert volant entre les flors.

diumenge, 20 de març del 2011

Itàlia, el país més gran productor de vi, Barolo Il Pozzo


He llegit que el vi no sols és una beguda, també és un motiu per conèixer països, tradicions, gustos i maneres de ser. Ara he entrat en el que Itàlia representa en el món del vi. Amb el major consum mundial de vi per habitant, 135 litres/any i persona, ja en l’època dels romans feien les festes a Baco, el deu del vi. Te una gran quantitat de tipus de raïm, i sols es pot parlar dels grans tipus, i de les zones més famoses.
Tenen un sistema de denominacions especial DOC ( DO controlada ), DOCG ( una DOC i a més garantida ) que correspon a les zones de qualitat superior. Les regions més típiques són el Piamonte ( raïm nebbiolo, per als vins barolos que tenen molt bon envelliment ) i la Toscana ( amb el raïm sangiovese, per als vins chianti ).

El nebbiolo és un raïm que proporciona vins que envelleixen molt bé, i en ampolla milloren. Quan són joves, tenen un fort gust a fusta, i amb el temps passen a tons
Els vins Barolo es van originar en la familia dels Falletti, marquesos de Barolo, que van ser els primers en comercialitzar aquest tipus de vi. Ha caigut a les meves mans una ampolla de Barolo Il Pozzo, i d’aquí ha vingut la meva recerca.
El vi presenta un color vermell teula, i te una entrada sense tanins ( gust a fusta ). Al final si que és una mica aspre, però deixa un gust afruitat però no dolç que m’ha agradat molt. El cost d’aquesta ampolla, que no arriba als nou euros, representa per a mí una bona elecció, tot i que els vins d’aquí no desmereixen res, però m’agrada apendre noves coses.

dissabte, 12 de març del 2011

Avui reconec públicament que haig de tenir més paciencia

La inquietud que tinc per fer i investigar coses del món del vi per mi mateix em va portar a intentar fer la meva pròpia collita de “criança”. La collita del 2009 la vaig mantenir en les botes ( sota l’escala, per suposat ! ) fins que va arribar la verema de 2010. Amb el nou most necessitava les botes, i era l’hora de veure i beure el vi de criança. Haig de confessar que tenia una aspro que matava qualsevol altre gust. Sols el podia veure jo, i tan poca quantitat que no tenia ànims de passar-lo a ampolles.
En aquests moments vaig anar a un tast de vins, i a l’enòleg que feia les explicacions li vaig preguntar si era “normal” aquesta amargor ( en aquests moments tenia una barreja de vergonya i curiositat ). La contesta va ser que calia al menys el mateix temps en ampolla que en bota, que el vi era un ser viu que evoluciona, i no es poden saltar passos.
Davant aquesta rotunditat, vaig passar a ampolles el vi, les he deixat ben a sota de l’escala, a madurar s’ha dit !.
Avui , amb aquesta pluja no hi havia res a fer al camp. Rondant per sota l’escala he tingut l’acudit d’obrir una ampolla, per veure com està el vi.
Quina meravella ! L’aspro ha evolucionat a una dolçor que dona un to totalment diferent al vi. Aquest Can10 Criança ( es com el vull anomenar ) és un vi ull de llebre 100 %, veremat al setembre de 2009 i mantingut en bota 12 mesos. Ara te 5 mesos d’ampolla, i segons aquesta teoria de que ha d’estar el mateix temps en l’ampolla que en la bota, encara li queda una mica . Presenta un color cirera fosc, amb un lleuger olor a fusta, pas suau en boca amb un final dolç amb encara alguna reminiscencia d’amargor, però poca.

ESTIC MOLT CONTENT !

dimecres, 9 de març del 2011

FEINES D’HIVERN AL CAMP

Fa dies que no escric res del camp. Una mica ha estat per que no hi vaig tant sovint, però bastant ha estat per que les feines d’hivern al camp no són gaire lluïdes.

He estat acabant de netejar les feixes. La primera neteja va ser espectacular, i la vaig posar en un post el 23 de gener de 2011. Després hi ha hagut la feina de treure les arrels per poder passar el tractor, i cremar i cremar els troncs de avellaner que estan secs. Fa pocs dies em vaig atrevir a podar els ametllers de les feixes recuperades. Feia temps que no es podaven, i he fet una bona tallada, per veure si els arbres revifen i aquest any o el que be puc recuperar-los i que donin forces ametlles.

Ara em toca córrer. Un cop podades les branques i els troncs que no calien, ara s’em tira a sobre el 15 de març, que és la data límit per poder fer foc al camp en la zona que visc. Total, que ara faig de fogainer i haig de donar pressa al tren per no arribar tard al 15 de març ( el que quedi per cremar haurà de quedar-se per l’octubre, quan es pugui tornar a fer foc ).

diumenge, 6 de març del 2011

Enate Cabernet-Merlot, un Somontano interessant



Una de les noves zones de vi que considero intersants és la Denominació d’Origen Somontano. Aquesta es va crear al 1984, està als peus dels Pirineus d’Osca, i està guanyant prestigi dia dia.

El primer vi que vaig tastar d'aquesta zona ara ja fa uns deu anys va ser de la bodega Enate, i sempre he tingut un apreci a aquesta bodega. Avui he obert una ampolla de Enate Cabernet Merlot ( 50-50 ) que vaig trobar amb un preu molt interessant, 6 euros.

Te un color cirera fosc, amb olor de fruita i una mica de fusta. En boca te una entrada equilibrada, i sense acidesa. El final és obert i gustòs.

Considero aquesta bodega aporta grans vins, i en concret aquest que és un vi fácil, que permet acompanyar una gran quantitat de plats, i amb el preu que te és una bona elecció.