Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dissabte, 28 d’abril del 2012

Vi blanc Montenovo 2010, D.O. Valdeorras (Galícia)



Aquest vi blanc ve d’una de les quatre DO de Galícia, Valdeorras, i és un vi monovarietal de raïm autòcton Godello. Es tracta d’un vi jove, d’un color groc pàl•lid molt net. Te una olor molt fresca, i en boca presenta una entrada fàcil, i m’ha recordat fruita tipus poma, pera i una mica d’herbes. Obre molt el paladar, i te un final suau en el que no es nota gens l’alcohol. Acidesa perfecte, que sovint és un dels problemes que jo trobo amb els vins blancs.

El preu és d’uns 9 euros, i acompanya donant complicitat però sense eclipsar plats de peix. Ha estat un bon descobriment, i penso tenir-lo en consideració quan torni a veure vins amb aquest tipus de raïm.

dissabte, 21 d’abril del 2012

Fàbrica de cerveses Moritz a BCN

Tenia interès en visitar l'antiga fàbrica de les cerveses Moritz, que havia llegit en les revistes dominicals que s'havia rehabilitat arquitectònicament i també des de l'òptica de la fabricació de cervesa.
He anat a aquesta fàbrica, a la ronda de Sant Antoni, i he quedat meravellat. El local actual està a mig recuperar. Ara tenen a la planta baixa un bar, i als sòtans han recuperat l'antiga fàbrica de cerveses que sobre el 1860 els Moritz havien creat.
És una restauració "fashion", de la ma de l'arquitecte Jean Nouvel ( famós dins dels "enterats", i ha fet entre altres coses l'edifici Agbar a plaça les Glòries ), i a més d'invertir molts, molts diners, han creat una sèrie d'espais per aconteixements ( passarel·les de moda, reunions, presentacions d'empreses ) a més d'una micro cerveseria on es consumeix la cervesa que es beu en el local.
Varem tastar la cervesa lleugera i l'epidor. En general les vaig trobar més aromàtiques i menys aspres que les embotellades, i es bevien fàcilment. Jo sóc de cerveses fortes, però amb aquest tipus d'elaboració i beguda en el mateix lloc em va donar la sensació de que era una manera diferent de disfrutar d'aquesta beguda i que havia de ser més fàcil d'aconseguir seguidors de la beguda.

Per cert, encara han d'obrir zones de comprar i beure vins i de comprar i menjar pans artesanals.

En resum, segons el meu parer és un molt bon lloc per beure cervesa, i segur que serà un local de moda tant des del punt de vista d'arquitectura com de veure i deixar-se veure entre la gent "pija" de Bcn.


dissabte, 14 d’abril del 2012

La primavera esclata !

Amb les darreres pluges les plantes comencen a animar-se. Els arbres, que estaven parats i assedegats, ara intenten obrir-se pas amb brots tendres, i l'espectacle és una merevella.

M'he possat dins del cirerer i podia escoltar un concert dels insectes polinitzant les flors. Ha estat impressionant.

Les figueres també broten, però sembla que treuen ja unes figues, que penso que no poden ser les que a finals d'estiu siguin bones per menjar. Suposo que haurà d'haver una segona brotada, però fins ara no m'havia fixat. Hauré de preguntar-ho per saber si estic errat o no.

El meu company Miquel m'ha fet aquesta darrera fotografia podant els brots tendres dels avellaners. És un fidel reflexe de la feina feixuga que cal fer per tal de poder collir els fruits. Per cert, aquesta feina mal feta dona lumbago, en dono fe.

Albarño Terras Gauda O Rosal 2008

Aquesta vegada presento un nou tipus de vi blanc que em faltava, un albariño. Aquests vins no són d’una zona, són d’un tipus de raïm. Aquest està elaborat en un 70 % per raïm albariño, i la resta d’uns tipus anomenats loureire i caiño que no havia sentit mai.

Aquest vi està fet a la vall de O Rosal, a Pontevedra, del riu Miño que te un clima amb temperatures suaus i molta pluja. Pertany a la D.O. Rias Baixas. El disseny de l’etiqueta m’ha agradat, i al celler me l’han recomanat.

És d’un color groc verdós, i en boca es presenta lleuger i amb un petit punt de carbònic, que el fa agradable. Te un cert regust de fruita lleugera, pot ser poma, pot ser no, però amb molt poca acidesa ( que per mi és un dels defectes de bastants vins blancs ).

En resum, m’ha agradat bastant, i el preu ( vora els 10 euros ) fa que sigui una bona elecció tot i que no és un “xollo”.