Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 18 de desembre de 2011

Olives, i espero que aviat oli

Ara que s'acosta Nadal les oliveres tenen els seus fruits a punt per collir, i fer oli. Aquest any a casa l'oli ens ha arribat fins ara, i és una sort poder cuinar i menjar amb el teu propi oli.

Ens hem passat tot el dissabte i el matí de diumenge collint olives, i hem aguantat fred de debó. No es tan sols el fred, és també el vent que comportava que la sensació de fred fos més intensa.

El vent de la setmana passada ha fet que moltes olives caiguessin a terra, i les hem collit si estaven be sense trencar ni mosegar, ja que tinc com a companys de vinya bastants senglars ( però ells venen entre setmana, i me la deixen per mí el cap de setmana ). Total, que abans de posar les borrasses a terra, haviem d'anar a quatre grapes agafant les olives del terra, i quan els genolls i els ronyons es queixaven els hi feiem cas i colliem les dels arbres.

Aquí hi ha una fotografia de l'estesa que fem per collir, manualment, les olives. L'escala te uns cinquanta anys, i és ja de segona generació. Com curiositat te un esglaó més llarg per poder penjar el covell, i collir-les directament i no haver-les de tirar les olives a terra. Les borrasses inicialment eren una rafia per filtrar el sol en un cel obert, i aquí tenen una segona vida.

El que és curiós es que tots els homes que passen pel camí tenen maneres de fer diferents a la nostra, i ens expliquen com ens aniria millor. Que si és massa d'hora per collir, que si ja ho hauriem d'haver fet, que si l'any que ve volem molta collita cal abonar amb fems de cavall, que si no cal abonar res per que durant la guerra no es feia i es collia molt, ....

Paciència, i aprofitem escoltar-los per descansar una mica

4 comentaris:

  1. Cal afegir que mentre l'Enric collia olives, cosa que no es veu a la imatge, portava uns auriculars i seguia la radiotransmissió del partit Barça-Santos, per la veu d'en Pujal i, al mateix temps, me l'anava retransmeten a mi, el pagès invisible que he tingut la sort de collir olives i escoltar el partit com si d'un conte es tractés...Tot plegat -hasta plegar olives amb un fred intens- ha estat un plaer !!!

    ResponElimina
  2. realment encertada aquesta escala i a mes a mes de molt bona qualitat, si ha aguantat tans anys.....

    a nosaltres tambe ens pasa que tots els homes que tenen horts pels voltans del notres , cada un ens diu la seva. Amb en Jordi riguem perque tots ens volen fer posar a la terra el que ells en diuen "rundum" , un veri per matar les herbes. De moment no hi posem res i el compostador funciona perfectament, tindrem molt bon adob a partir de febrer.

    roser

    ResponElimina
  3. ahhhh ,, ja m'agradaria haver pasast per devant teu i d'en Miquel i veure la teva retransmisio del partit je je je deu ser digne de veure

    roser

    ResponElimina
  4. I d'aquestes olives en surt un magnífic oli del raig que amb unes llesquetes amb secallona de cérvol... Boníssim!

    Jo tampoc n'havia vist mai, però aquest any els reis m'han sorprès amb això, jejej. Podriem dir que té un gust una miqueta més fort que la secallona de porc, però com que està feta a casa, no porta massa sal ni pebre. Fem una comparació semblant al pernil i a la cecina... semblant però diferent!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina