celler sota l'escala

Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 13 de desembre de 2015

Millora per quan planti l'hort

Aprofitant les tisores elèctriques he tret les plantes entre la feixa de la caseta i la de sobre. El cap de setmana passar vaig començar, i aques ho he pogut acabar

D'aquesta manera tindré sol des de mig matí fins a la posta del sol, i espero que creixin més les plantes i els tomàquets i l'altra verdura que planti madurin abans.

Ja estan sortint els alls. La setmana passada alguns ja havien despuntat, però el dissabte feien aquest goig. Em fa molta il.lusió quan veig que surten les coses que planto ( sembla que no m'acabi de creure que sortiran ), i si a sobre acabo menjant-les ja és la "..STIA"

dimecres, 9 de desembre de 2015

Feina a l'hivern, collita a l'estiu

Jo havia pensat que a l'hivern al camp es podia descansar, i que la feina sols era a l'estiu, quan el,dia era llarg i feia calor. Llar de foc i conversa, confidències i records.

Quina equivocació ! Ara veig que també hi ha coses per plantar, i que si a l'estiu vull collir, no tinc altre camí que pencar i pencar a l'hivern.


Aquí tinc un reflex de la feina d'ara. En primer terme, els calçots. Van creixent força bé, i espero que cap a finals de gener podré menjar .

En segon terme, les fabes. He tingut un problema amb els dos dies de fred fort que va haver, i les petites vaines de fabes que havien crescut es van gelar, i he hagut de llençar-les i lligar de nou les tiges, que s'havien doblegat i no aguantaven el pes. Sembla que tornen a revifar i aquest problema no serà fatal.

La feina gran que ara estic fent és podar la valla de l'esquerra, que és una planta que punxa una passada. M'han deixat per segon any unes tisores amb bateria, que m'han evitat de ben segur problemes de esgotament i mal als dits de la ma ( esgarrinxades a part, i cansament també ). Aquest any he fet mitja valla, ja que l'altre mitja està entre calçots i fabes. 

La tercera feina important està eliminar la barrera de plantes entre les feixes, per afavorir que el,que planti tingui més hores de llum. Haig de fer-ho ara per poder cremar les plantes tallades, ja que són una pila molt molt gran quan les poses juntes.

Satisfacció i cansament, molt del primer i suficient del segon.

diumenge, 22 de novembre de 2015

Plantació d'alls,

L'any passat em sembla que vaig plantar els alls massa tard, mes o menys al febrer, i ho vaig fer a la feixa del costat de la bassa. Van sortir tots, però la veritat és que una mica escanyolits.

Aquest any he llegit que l'època més habitual és al novembre, i per provar-ho no es perd res. Per facilitat de regar-ho, he pensat fer-ho en un troç petit al costat del julivert, ja que d'aquesta manera tinc la manguera ja a punt, i quan rego les faves ja tinc l'aigua al costat. De totes maneres, em sembla que no cal regar-los massa, i aquest troç no te massa sol, i per tant em sembla que mantindrà la humitat.

He comprat tres cabeces d'all, i eres força grossos. M'han sortit uns trenta grans d'all que he plantat en dues files ( sols he plantat els dents grans, desperdiciant els petits ). En la botiga hi havia també alls liles, però m'han dit que aquests piquen més que els blancs, i prefereixo que no piquin gaire.

El que m'ha explicat el Sr. You Tube és que convé treure la tija quan creix la planta, i sols deixar les fulles. D'aquesta manera, l'energia de la planta es dedica a engreixar els alls, i no es perd fent flor. Serà qüestió de fixar-se en el moment en que estiguin una mica crescuts.

Resumint, alls plantats quan ho diuen els cànons, un 14 de novembre, en un lloc no gaire solejat, i a esperar que creixin.

dimecres, 4 de novembre de 2015

Aigua per fi !!!!!

Haig de reconèixer que he tingut durant molt temps una espina clavada. Des de l'arribada a Can Deu una de les coses que més he valorat ha estat tenir una bassa, tenir una reserva d'aigua pròpia. La primera "màquina" que vaig comprar va ser la motobomba.

Aquest any el tema de l'aigua m'ha anat molt malament. Poc a poc l'aigua de la bassa anava baixant, i quan vaig tenir les patates prou crescudes les vaig anar regant poc, cada vegada més poc, fins que al final vaig deixar de regar ( i la bassa pràcticament buida ). Al final es veien les pedres caigudes al fons, i fins i tot uns guants que havien caigut dins.

Anava pensant que no sabia mantenir la bassa, que hi havia una esquerda, que havia taponat l'entrada d'aigua, un munt de coses, .... Al final vaig prendre la decisió de deixar de fer servir la bassa.

A dins del tancat tinc aigua, i com alternativa vaig anar construint un tub per regar amb aigua del poble fins al darrer arbre fruiter, i cada quinze dies com a màxim els regava. Sort en vaig tenir d'aquestes regades, ja que he sapigut que molts molts arbres fruiters s'han mort de set aquest estiu.

Abans d'ahir va haver una bona llevantada, i ahir va haver, sorpresa, una propina en forma de pluja una mica intensa però pot ser sols un parell d'hores. Avui he anat a veure la bassa, i la veritat és que no hi tenia gaire fe en veure-la millor.

He tingut una gran satisfacció. Feia goig de veritat, i no em se avenir que hagi canviat tant. Ara em torno a plantejar que a la primavera pugui tornar a fer servir les feixes del costat per plantar les patates ( i evidentment amb el tancat perimetral per que els meus socis, els senglars, tinguin més difícil agafar la seva part ).

Queda dit, l'aigua és font de vida !.

diumenge, 1 de novembre de 2015

No tot és feina

M'agrada la feina del camp, però m'agrada també les parades de la feina del camp. Reconec que són una mica especial, llepafils, complicat o sofisticat. Totes les paraules són possibles, però l'esmorzar al camp és un dels moments millors.

Com es pot veure, procuro que no falti res.

Una mica d'estovalles ( encara que siguin draps de cuina, vasos, copes, vi, bon embotit, tovallons de paper, ...), i moltes vegades bona companyia ( com podeu veure, l'esmorzar està parat per dos ).

Per acabar-ho de completar, he portat una cuineta de camping ( d'un antic remolc-tenda que teniem ) i ara podem acabar els esmorzars amb cafè tot just fet.

Les eines, s'esperen, la feina, per després, ara el moment màgic de compartir experiències. El pacte, un cop acabat l'esmorzar no es pot repetir res del que s'hagi dit, queda dins la taula.



dissabte, 24 d’octubre de 2015

Els calçots marxen !

Avi poques paraules. Els calçots estan calçats, i les impresions són bones. A veure si els animalons els respecten.


De totes les cebes, pot ser tan sols han fallat dues o tres. De moment, un éxit.

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Faves i julivert

Qui diu que no hi ha feina en un camp a la tardor ? Sempre tinc coses per fer, i no m'acabo mai la feina. De totes maneres, la que quedi per fer mala sort, ja li tocarà el proper dia que vagi al camp.

Les favores estan anant molt be. ja han crescut prou per ligares. L'any passat no les vaig lligar, i quan estan grans ja no hi sóc a temps. Aquesta vegada he procurat no tornar a fer la mateixa errada, i he posat una varilla de ferro ( d'un metre de llarg i 8 mm. de gruix ), però tot i que en tenia m'ha calgut comprar-ne més . La lligada dubtava com fer-la, i finalment l'he fet fàcil, suposant que al crèixer aquest fil pujarà amb la pròpia planta, i si no és així ja ho arreglaré. Fant molt goig, i estic molt content.


També es pot veure a la foto la pila de branques i fulles que tenia reservades per poder cremar. Ara tot just passat el 15 d'octubre, en que ja no està prohibit encendre foc, m'he posat a cremar-ho. Primer foc, però amb les herbes i plantes en tindrè per uns quants més.


Per cert, hi ha una cosa que estic molt content, el julivert. Sempre he sentit que és una planta molt senyora, que quan vol va molt bé, però si no vol no hi ha manera. Vaig comprar un sobre de grana, i la vaig plantar en dos llocs. En el primer, que era on mes m'agradava, vaig posar la major part del sobre, i en el segon lloc la resta. Total, que ha arrelat en el segon, és realment una planta senyora, queda molt molt be, i és bonísim.

dijous, 8 d’octubre de 2015

Fent lenya

En aquest camp, a més del tancat, i ha una part de bosc. Aquest bosc estava sense cuidar des de, al menys, vint anys. M'agrada tenir les coses cuidades, i a més a l'hivern em farà falta llenya.

El que anat fent ha estat aclarir el bosc, treien els arbres que estan molt atapeïts. Amb la motoserra, i una mica de paciència, he anat tallant els arbres que sobren i guardant la llenya per ara, la tardor. He estat tallant des de juny fins ara ( i seguiré ... ) i la pila ja comença a ser una mica respectable.

Quasi tots les arbres fàcils han caigut be, i la feina posterior era tallar les branques, separar les parts molt petites, i trocejar tant la part gran com la més prima. Al començament era molt feixuc ( ja que els arbres estan en feixes més a baix del tancat ), però he millorat la tècnica amb una motxilla vella. L'omplo de troncs, i el pujar aquest pes es fa més fàcil.

sobre tot, ordenat ordenat ( quina mania tinc )

Hi ha hagut un tronc que m'ha donat molta molta feina. No era petit, però tampoc especialment gruixut. El que tenia d'especial és que estava en un marge, sense espai per fer l'entalla be i forçar la caiguda correctament. Total, que es va caure cap a la feixa encara més a baix, i hem hagut de pujar la llenya com a mínim d'uns quatre metres més a vall,

Com diuen, aquesta llenya escalfa moltes vegades : quan la talles, quan la puges, quan la carregues, quan l'estelles, quan la guardes i quan la cremes.

Tot i això, quina satisfacció veure la pila a punt per l'hivern.

dijous, 24 de setembre de 2015

El motocultor, joia i il·lusió

Durant aquests anys de aprendre a cultivar la terra he vist que amb el xapo és molt dur, i que amb els temps actuals cal anar amb els estris actuals. Dia rera dia veia que sense tractor, o motocultor, la feina dura és fa llarga i molt més dura. Amb la dedicació de cap de setmana que tinc al camp no puc pretendre fer molta cosa, i un salt qualitatiu que em faltava era un motocultor.

És veritat que hi ha amics que et poden venir a ajudar, i ho fan, però vull procurar ser autònom. En aquest sentit he anat veien que el motocultor era la peça que em faltava. He hagut de posar una bola al cotxe, i fer-me amb un remolc ( petit, petit ) que és una meravella.

Per fi, aquest 2 de setembre, he comprat el motocultor. Aquí està . Els dubtes que he tingut en la compra han estat : preu el mínim o reparabilitat. Al final, he optat per el segon, i l'he comprat a una botiga on en reparen. D'aquesta manera, si cal fer manteniment o be s'espatlla alguna cosa, tindré un lloc on podré arreglar-lo.

Estic molt content d'aquesta adquisició !

diumenge, 20 de setembre de 2015

Faves plantades

Amb una mica de retard per fi he aconseguit plantar faves. L'any passat vaig plantar faves a mig agost, i a primers de desembre en menjava. Aquest any he estat pendent d'acabar altres temes del tancat, i m'he endarrerit.

Pel pont de l'11 de setembre les volia plantar, però al viver no en tenien. Em van dir que em reservaven les que volgués, i que en una setmana les tindria a punt per plantar ( llavors eren massa petites ). Aquest divendres 18 de setembre les he anat a buscar, i pagant trenta ( eren les que creia que em feien falta ) m'han donat tota la safata de planter de cebes, quaranta.


Un cop preparada la terra, davant dels calçots, hem posat les faves en sis rengleres. La primavera passada quan vaig plantar els pèssols van venir immediatament els conills, i d'una setmana a la següent es van menjar els brots tendres.

Aquesta vegada he possat la xarxa de plàstic de les patates, i espero que aquests convidats passin gana aquests dies !!!

Per cert, de les cebes dels calçots unes sis o set ja s'han "despertat" i estan brotant. Perfecte !