celler sota l'escala

Espai que recull les experiències d'un aprenent a elaborador de vi. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dimecres, 9 juliol de 2014

La primera temporada de l'hort, una gran satisfacció

Com avança !
Amb aquest estiu, que sembla que no arriba, estic disfrutan d'una manera fantàstica de l'hort de darrera de casa. Sovint amb les pluges m'estalvio regar, i l'únic inconvenient és que creien moltes herbes ( he tingut un dia de parada tècnica pel "collons de lumbago", però culpa meva per burro ).

Les tomaqueres estan precioses, però de moment tot verd i no he menjat encara el primer tomàquet, tot i que pel cap baix he comptat que hi ha una trentena.

Les pebroteres comencen a treure fruit, però el més gran ara te uns quatre centímetres ( pebrots de taula, no de fregir ).

Les albergínies estan maques, i n'he collit dues però han anat a un familiar. Ja en vindran més.

Els carabassons ja són incomptables, i en regalo a qui diu que li agraden. El proper any hauré de plantar-ne menys.

M'han regalat una carabassera, però em sembla que creixerà molt i pot ser hauré de trasplantar-la.


En fi, ja veieu que tot són peripècies. I per sumar, la setmana vinent començo vacances, i haig de muntar torns amb fills i coneguts per regar ( i de passada podran aprofitar-se del que vagi madurant ). És molt cansada la vida d'un hortolà !!!! ( és broma, quina delícia quan a la nit mengem el que collim, no és km 0, sols és decàmetre 0 )

Aquí he anat posant unes fotos, per no perdre memòria

dimarts, 24 juny de 2014

Els horts van avançant

Després d'una verbena s'està molt be a casa fent el mandra, i també les feines deixades una mica enrera. Tinc pendent actualitzar l'estat dels horts, i ara és un moment fantàstic.

Quin canvi !
L'hort de darrera de casa està en plé creixement. Hem menjat ja uns quants enciams, i la setmana passada vam començar amb els carbasons. Sempre havia sentit dir dels nois petits que creixient com una carbacera, però tot i sabent la dita no sabia el que hi havia darrera. Caramb com creixen els carbasons ! quasi en un parell de dies o tres des de que tenen una mica de tamany ( com un dit de la ma ) passen a ser ja "carbasons de mida botiga". I els trobo boníssims quan són els de casa !

A Can 10 els carbasons comencen a creixer, i les mongetes ja s'estan enfilant per les canyes. De totes maneres, hi ha un tou de feina treient les males herbes.

Hauré de vigilar l'aigua, la bassa ja està una mica buida

Fantàstic, això de tenir verdures pròpies.

diumenge, 4 maig de 2014

L'hort aquest any serà seriós

El pont de l'1 de maig ha estat fantàstic. A vegades penso que hauré d'anar a treballar per poder descansar, ja que "m'embolico" que dona gust.

el meu petit gran hort casolà

Al darrera de casa, l'hort casolà, tocava canviar la plantació d'hivern a estiu. He plantat 4 tomacons, 4 tomaqueres de amanir, sis pebrots de escalivar i sis albergínies. Per no deixar-ho "buit" ( és broma ) he sumat vuit enciams i dos carbassons.

No m'he tornat boig. La veritable culpa és que al anar a comprar el planter, la dependenta de l'hivernacle afegia ( pel mateix preu ) més planter per si els que pagava fallaven. Total, el resultat és el de la fotografia, i ara darrera de casa tindrem una mica de feina entre setmana d'anar regant. Parlant seriosament, una gran gran satisfacció.

Al camp de Can 10 els arbres estan brotant tots. Cada setmana els rego, uns deu litres per arbre, i han florit i estan molt macos. L'únic problema han estat les pereres, que han agafat fongs. Els hi he tirat un producte fungicida, i sembla que les nous brots van fantàstics. Esperar i no defallir.

el primer hort a Can 10
A la feixa del costat de la bassa he plantat mongeta tendre. Vaig demanar dotze planters i em van posar divuit. Total, tots plantats. I com a propina, quatre carbassons més.

Una de les sorpreses que tinc és que he posar fil del que per aquí anomenen pastor elèctric, però sense connectar al corrent o a cap bateria, i de moment els animals salvatges no hi entren. No se si per por, per que no estan acostumats a que en aquestes feixes hi hagi res menjable, o casualitat.

Gran gran satisfacció, i una mica de tot ( tot, realment tot ) el cos cruixit !

diumenge, 9 febrer de 2014

Quina il·lusió, he plantat arbres a Can 10 !

Avui tinc una de les satisfaccions més grans des de que em dedico a fer d'aprenent de pagés. Al camp de Can 10 he aconseguit planificar, programar i fer el que volia, plantar un grapat d'arbres fruiters !

En aquestes feixes petites, estretes, llargues i poc asolejades he pogut fer el meu somni. Vaig pensar que  volia que aquest camp fos el meu futur lloc de disfrutar, i de tenir fruita. Em sembla que estic en el camí d'aconseguir-ho.

El primer que vaig haver d'apendre va ser quins eren els arbres que podien anar be a un camp que dona el sol de ponent. Molta gent en sap, però m'he trobat que a l'hora de concretar els records no són tan sòlids, i el que eren lliçons es van tornar a comentaris. Total, que vaig haver de fiar-me dels pagesos de debó, i ser humil. Em van recomanar pomeres, pereres i pruneres, i el meu cor va fer afegir abercoquers i codonyers.

Aquests dos últims tinc clar que no hi ha cap garantia de que arrelin, però a vegades el cor mou el cap.

Em van aconsellar alguns anar a comprar els arbres a Alcanar, però sols el camí eren com a mínim, entre gasolina, peatges i dinar, 50 euros. Jo sóc un rata, i vaig intentar estalviar-m'ho. Total, que al final vaig aconseguir un viver, a preus interesants, a Sant Feliu de Boixalleiu.

El meu cotxe està cervint per anar a treballar, per anar a la neu, per anar a la muntanya, i ara ha de servir per transportar arbres. Dit i fet !

He aconseguit fer una mica la plantació per espècies. A la feixa d'aparcar he posar les pomeres i els codonyers ( 6 + 2 ). A la feixa del mig, la de la bassa, les pomeres, i a la feixa d'abaix, les pruneres.

A la feixa de dalt, al final, un abercoquer i un altre a la de baix. Així podre veure com influeix la diferència d'hores de sol.

Avui he dinat molt, molt a prop de la felicitat, i espero que aquesta primavera aquest sentiment segueixi.

Els arbres, amb el seu pal tutor i carregats d'il·luisió 

diumenge, 19 gener de 2014

Treient arbres que fan nosa

aquesta alzina tapa el sol als futurs arbres fruiters
Una vegada em van dir que la veritable llenya escalfa tres vegades : quan la talles, quan la puges fins a prop de la llar de foc, i quan la cremes. Ho he comprovat moltes vegades, i cada vegada penso que quin encert hi ha en aquesta dita.

El cap de setmana, mentre la pluja ens ha deixat, he pogut tallar en dues fases una alzina que feia nosa als futurs arbres fruiters de Can 10. Dic dues fases per que la primera va ser el dissabte, fins a les 12 que va començar la pluja, i la segona fase a partir de les dotze de diumenge, quan va parar la pluja.

La conclusió, una feina feta i una mica la ronyonada tocada.

Per cert, l'eina que em permet cavar i tallar ha estat una de les millors inversions d'aquesta temporada. Aquí hi ha una fotografia d'aquesta meravella.

AH !, a la bassa hi ha una colecció de petits peixos vermells que mantenen l'aigua neta de llots, i m'ensenyen que l'aigua està en bon estat


dissabte, 11 gener de 2014

A l'hivern s'ha de treballar molt al camp

Durant la tardor pensava que a les vacances de Nadal podria tenir el camp amb la feina acabada. Quina tonteria ! . M'estic adonant que, o sóc un perfeccionista ( pot ser és veritat ) o que al camp la feina mai s'acaba.

cremant branques i fulles
Al camp de Can Deu vull plantar aquest febrer arbres ( fruiters de llavors i de closca ) i per tant haig d'acabar de preparar la terra per abonar-la i passar el tractor. Després de tenir la terra esponjada serà el moment de fer la plantació ( és a dir, decidir què vull, anar a comprar-ho, fer el forat a la terra, plantar-los i protegir-los de les bestioles ). El temps se'm tira a sobre. Però acabaré guanyant jo, encara que hagi de rebaixar objectius.

les tres feixes actuels des del final
Aquest dies ha tocat continuar traient arrels, i cremar els arbusts que no estan on em convé ( previ desenterrar-los completament ). Els marges que s'han anat caient en els darrers vint anys sense cuidar han deixat les feixes amb pedres al mig, però de moment les apartaré com pugui i plantaré els arbres.

Amb el post d'avui vull guardar en la memòria les feines de preparació, per que espero que amb els anys no guardi mal record.

Ja tinc la pila de fems de cavall "podrint-se" ( com diuen per aquí, descomposant-se o digerint-se tal com caldria dir-ho ) per que estiguin a punt el mes que ve, i evitar fer servir cap mena de fertilitzant mineral al camp. La fotografia és dels bolets que van sortint de manera espontània. Semblen molt grans, però tot just fan dos centímetres. Aquesta foto m'ha agradat com ha quedat.


dimarts, 24 desembre de 2013

Bon Nadal

M'ha arribat aquesta imatge que m'ha fet riure, i la vull compartir


Bon Nadal a tothom

diumenge, 1 desembre de 2013

La nova dedicación oculta ( i van ... )

Oculta per que fins ara no l’havia posat al blog, i pel que ara veureu.

un véritable verdisar.



Fa ja una mica, des del post del 23 de febrer, que sols he presentat la meitat d’una feina que estic fent i que m’ocupa una bona part del temps lliure. En aquell post vaig ensenyar el que serà la futura vinya de Can 10, però la part bona està a l’altre banda de la carretera. 

Estic molt content de dedicar-me a una terra que serà el que jo vulgui que sigui, que la puc modelar al meu gust i al meu interès. En els altres trossos que cuido ja hi havia coses fetes, i aquest realment està tot per fer.
I tot per fer vol dir exactament això. TOT. 

Quan he començat, les verdisses tenien, segons les feixes, entre metro vint i dos metres, i no sabia ben be per on anaven ni que hi havia. Aquest tros ha estat sense cuidar uns vint anys, i ha anat creixent el que volia. Es tracta d’unes feixes llargues i estretes, posem seixanta metres per com a molt quatre metres. El problema és que el camí per baixar d’una a les altres era d’un pendent entre el trenta i el cinquanta per cent, i no més ample de seixanta centímetres.
Vaig trobar una persona que em va dir que, de jove, amb el primer tractoret que va tenir les va cuidar i que recordava que hi havia un baixador suficient entre feixa i feixa, a una mica més de la meitat de les feixes. Sense pensar-m’ho cinc vegades ( dues si que ho vaig fer ), màquina i gas ! ( es a dir, desbroçadora i gasolina ). A la fi he trobat aquests baixadors, i espero poder fer baixar el tractor, però això encara no és el moment. Aquestes feixes espero que siguin la meva font de fruita, i per la Candelera vull anar a comprar els arbres per plantar-los.
aigua per regar !

La meravella més gran d’aquestes feixes és que te aigua !. Hi ha una fantàstica bassa que s’omple amb l’aigua de les cunetes de la carretera, i està molt be ja que hi ha, com a mínim, uns vuit peixos vermells petits dins d’ella. Un altre tema serà com obriré la comporta, ja que no he trobat l’eina i de ben segur que la falta de moviment em portarà alguna dificultat. Ja ho veuré. Em fa il·lusió poder plantar patates aquesta primavera.


Aquí poso una foto de com està ara la feixa i el baixador, per no oblidar com he començat. Ja tindré temps de posar més fotos de com vaig canviat les feixes.  




El que te aquest camp molt molt molt maco són les postes de sol, ja que està orientada a l’oest i es veu la Serra de Sant Llorenç. Procuraré posar-ne una de ben maca aviat.


dimecres, 27 novembre de 2013

Festa del vi novell

El dimarts dia 26 vaig veure que es celebrava la festa del vi jove al barri de la Ribera. La referència que tenia sobre una festa del vi jove era la que hi ha a França amb el vi Bujolais, ( més o menys escrit així ) però no sabia ni com era ni res.

Amb la curiositat encesa, va aparèixer el meu cantó estalviador : preu ? solsament cinc euros ! Doncs vaig decidir anar-hi.
Es tracta d’una serie de carrers entre la basílica ( catedral, o no se com s’ha de dir a la magnífica església que és ) de Santa Maria del Mar i Via Laietana. Allà s’anunciava molts cellers per poder tastar els seus vins joves. 

No m’agraden les aglomeracions, així que vaig anar al començament, vora quarts de sis. Hi havia molts cellers, tots oferint els vins acabats de “criar”, o a vegades acabats de fermentar i amb un mínim repòs. 

La varietat del que vaig anar tastant va estar fantàstica. Els vins tan joves tenen unes expressions molt afruitades, i podia apreciar amb molta claretat el tipus de raïm d’origen, que si xarel·lo, que si muscat, que si cabernet, que si….. També i donat que no tenien cap repòs, no havia de suportar uns tanins importants, però a vegades sí unes raspors importants per manca d’arrodoniment que s’aconsegueix amb el repòs. Molts cellers comentaven que tot just havien embotellat el vi el dia anterior, i que guanyaria en expresivitat amb una mica de temps, ( ja fos a l’ampolla, a la tina o a la bota ). Donat que volien estar a la festa, havien embotellat un vi sense respectar totalment el temps que demanava, però era una manera d’estar present.
Em va agradar que hi havia “tastets” de menjar, i amb uns quants vaig arribar a casa sopat i tot. ( crema de carbassa, llenties, sardina, cus-cus, .. ).


Aquesta jornada m’ha servir per veure el valor dels vins joves, amb els que puc apreciar millor el raïm del que provenen, i també tenen un preu no tan pretensiós com els que han estat amb elaboracions més sofisticades.  

dijous, 21 novembre de 2013

Fem be les coses, el vi en un menú

Darrerament he començat a dinar de tappers, ja que abans tenia tiquets restaurant i amb la "moda" de reduir despeses en les empreses ara ja no en tinc.
Quan porto jo el dinar, la beguda és sempre aigua. Quan per una cosa o un altre ( mandra, falta de temps, reunions imprevistes, ...) vaig a menjar un menú, la beguda sempre és vi.
El que darrerament em passa és que no m'agrada gens els restaurants que cuiden el menjar, les postres, l'ambient, l'amabilitat dels camarers, les ganes de que em senti a gust, però descuiden d'una manera quasi de denúncia oferir un vi suficient com a mínim.
Entenc que en un menú normal ( al voltant dels deu euros ) el vi no ha de ser excel·lent, però hi ha un mínim que no vull renunciar. Hi ha grans bodegues que venen vi a granel ( s'hauria de dir a dojo, però ho trobo molt snob ), i un altre possibilitat és oferir un vi "suficient" i amb una mica d'increment un vi normalment bo. Tan difícil ha de ser cuidar be el que s'ofereix ?
Uf, avui anava de queixa, però en el restaurant d'avui el vi era amb un regust final horrorós, que desmereixia molt la resta de l'àpat.
Fins a la propera !