Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 27 de novembre del 2011

Encara tinc temps per noves aficions

Un cop ja tinc l'afició del camp assentada, i donat que sempre consegueixo liar-me amb coses noves, m'apunto a un nou hobby de cap de setmana.

Els boscos estan fets una pena, i a casa hi ha una llar de foc preciosa, i fa molta companyia. Fàcil, la nova afició serà fer de llenyataire, amb permis dels amos del bosc. Hem comprovat que si els arbres estan caiguts, i demanes permís per retirar-los, la resposta és favorable. A més, ens estalviem gimnàs de braços i comprar llenya.

Aquí es pot veure la fila que fem, i el resultat de la feina d'un matí.

diumenge, 20 de novembre del 2011

Un bon Ribera del Duero, Teofilo Reyes


De tant en tant em ve molt de gust tastar un vi clàssic. Aquest cap de setmana m’he decidit per un Ribera del Duero, i he escollit un criança 2006, Teófilo Reyes. D’un vermell intens, amb un bon cos però sense estridències. En boca te un gust de fruita però sense dolçor final, i amb un toc de criança sense que la fusta enfafegui.

M’ha agradat molt, i sobre tot la relació preu/qualitat, que per uns dotze euros he tingut un gran vi per acompanyar tant un bon rostit de conill ( dissabte ) com un peix amb salsa de mantega i xampinyons ( diumenge ).

Aquesta ampolla la tenia des dels nadals de 2010, i la primera ampolla no l’havia apreciat tant. Em sembla que el repòs l’ha ajudat a madurar, i ara l’he trobat molt molt millor.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Per Sant Martí es tapa el vi


Ha arribat el 11-11-11, i tot i tenir un número dels “cegos”, no puc deixar de treballar ja que no m’ha tocat ( però com a mínim ho he provat ). Ara cal tapar el vi, i amb el nou dipòsit d’inoxidable d’aquest any estava expectant.

He tret una copeta, i podeu veure com està ara aquest futur vi. De moment, per mi, és el millor del mon. Il•lusions a part, te un color morat pàl·lid, una mica tèrbol, i amb un gran aroma a fruites.

En boca és molt lleuger, i te un gust afruitat i picant-però-no picant. Es a dir, com de petites bombolletes de carboni que no surten, però les notes. Un cop empassat deixa el paladar preparat, i el cap il•lusionat. Veurem com serà quan sigui gran !

Aquest dipòsit fa servir una tapa interna bastant ajustada, i cal posar una “porta hidràulica”, es a dir, un fluid que sigui menys dens que el vi i suri cap a munt. M’havien dit de fer-ho amb oli, però te l’inconvenient de que el darrer tram de vi no el pots aprofitar. També m’havien dit de posar esperit de vi ( densitat 0,8 front els 0,99 del vi ) i te l’avantatge de que si es barreja amb el vi no l’espatlla. L’inconvenient és que és difícil d’aconseguir, i car. Per sort, vaig poder aconseguir un litre i mig, i amb això hauré de fer.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Godelia Mencía 2008


La meva curiositat per descobrir noves zones i nous vins m’ha portat a una bona troballa, que destaco aquí. Es tracta de la D.O. del Bierzo, i en concret un vi negre de criança de la varietat de raïm mencia, que no coneixia.

És un vi amb color vermell i una mica grana a les bores, amb uns aromes afruitats i un petit toc de fusta, que no domina ni apaga els altres aromes. En boca és suau, deixa un toc amorós i un final una mica dolç que obre el paladar, final llarg que no tapa el següent que mengem. Ha estat una bona sorpresa, i te un preu al voltant dels vuit euros que per mi ofereix més del que costa.