Ja he acabat les vacances. Sense fer cap cosa espectacular per enveja de veins, les he gaudit dia a dia. Tornaré als hàbits deixats descansar.
El camp m'ha renyat una mica. La falta de dedicació, i la poca pluja d'agost, ha passat factura. Ara hauré de fer els bons propòstits habituals, i mirar de no oblidar-los.
Ara tocaba recollir avellanes. Pensava que encara tindria per quinze dies d'espera, però les calors han fet caure abans les avellanes, i de nou haig de fer la cursa competint amb els senglars, i veure qui guanya i s'enduu més. La "collita" ha estat bona, i m'imagino que hem tingut uns 40-50 quilos, que per el consum de dues famílies està més que suficient.
Inicialment colliem tot, però el nostre veí de camp ( un "manyo" retirat que en sap un munt, però és peculiar peculiar de debó ) ens va venir a aconsellar-nos de no collir les que estaven enganxades a la pallofa, ja que era el senyal de que estaven buides.
M'ha fet molta il·lusió quan les he vist collides, tot i que hem estat estona i estona, i els ronyons i les cames s'han queixat de les postures que havien d'aguantar. El terra és avall i lluny.
Ara el que em cal fer és buscar bones i gustoses idees de menjar-les. A veure com ho pot fer EL PLAT BLANC
Hem plantat les cebes per a tenir els calçots a l'hivern, però si no es posa a ploure amb una mica de ganes serà molt trist haver-los de regar amb regadora.