Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dissabte, 27 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013, un bon llibre de vins



Per Sant Jordi, en lloc de comprar llibres d’aventures, de viatges, .... m’he comprat aquest llibre de vins. En principi penso que la millor acadèmia de vins és l’ampolla, i que a mesura que en vaig bevent vaig aprenent.

Però de tant en tant val la pena donar-me un caprici, i aquest any ha estat aquest. El que volia és saber una mica en general, molt general, dels vins del mon. Una mica com tenir una “cultureta” a nivell global. 

Aquest llibre m’ha permès satisfer aquesta inquietud. D’una manera assequible, es a dir, sense fer servir vocabulari grandieloqüent i per iniciats ( que això ho valoro molt ) parla dels grans temes dels vins : tipus de raïms en el mon, com apreciar un bon celler per comprar vins, com saber llegir una etiqueta, com conservar el vi ( i si no tenim les condicions apropiades el que convé és beure’l ). També he valorat molt la part que dedica en el llibre a quines són les grans regions dels vins en el mon, i quins raïms estan associats ( Burdeos, Borgonya, Champanya, Alsàcia, Toscana, California, Argentina, Xile, .... ).

També he trobat curiós com un autor anglès veu els vins espanyols, i els catalans. D’España destaca per sobre de tots els Ribera del Duero, i després els Riojas i Jerez.

Per pocs euros he tingut una bona visió del vi a nivell global, explicat en un llenguatge fàcil i desmitificador. L’autor, Oz Clarke, és un expert anglès, que fa molta divulgació a diaris, teles i radio. 

dimecres, 3 d’abril del 2013

Finca Malaveïna, Castell de Perelada


Avui he tingut l’oportunitat d’escollir de nou el vi en un dinar de feina. Aquestes oportunitats no les vull deixar de gaudir, molt més ara que els dinars de feina són més espaiats. 

En un restaurant xinés de la zona alta, alta, de Barcelona, i en un ambient agradable, ha arribat la carta de vins, després de que en la carta de plats la recomanació era que em deixés portar, que em fiés. Dit i fer. Aquesta carta ja no era en format paper ( antic de mi ), era en una ipad ( si no evoluciono, semblaré un Picapiedra ). 

Darrerament estic descobrint que a l’Empordà s’està fent uns vins molt bons, i ara era la meva oportunitat. M’ha costat molt convèncer als meus acompanyants que aquesta DO estan fent les coses cada cop més be, que ja no es podem quedar en els estereotips.

Volia tastar alguna cosa ( de preu raonable ) del celler Castell de Perelada, i m’han aconsellat el Finca Malaveïna 2008.

L’he trobat correcte, sense estridències ni aspectes que el faci destacar per res estrany. És un vi que recorda en el nas els fruits madurs, en boca no deixa cap record greu de fusta, la te molt ben integrada, i obre la boca amb un paladar fresc i molt ben acabat. L’ampolla es va acabar talment con si hagés estat foradada, i inclús es va quedar curta.

Buscant aquest vi per internet, he vist que es un “coupatge” de molts tipus de raïms,  ( merlot, cabernet sauvignon, syrah i garnatxa ), que ja em quadra en la meva sensació d’estar integrat tot sense destacar en cap cosa en especial. La fusta, es nota integrada però sense donar cap nota d’excès, també ( 16 mesos de bota de roure francès ).

La meva opinió, un bon vi per portar-lo anant de convidat i que calgui quedar be , relació qualitat preu correcte, i preu una mica alt ( uns 16-18 euros en una botiga especialitzada ) per altres opcions que hi ha.