Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 31 de gener del 2010

Tirabuixó de primera categoria


Aquesta setmana vull comentar un regal m'ha fet il·lusió, i que li reconec una gran utilitat per els que som una mica perepunyetes del vi.

Es tracta d'un tirabuixó una mica sofisticat i que a més és gran. Cal tenir espai per guardar-ho, però quan l'utilitzo em compensa el ritual.

Es tracta d'un primer estri ( a baix al mig ) per tallar la caputxa del coll de l'ampolla. És unes rodetes, dues boges i dues que tallen, i així es té el tall perfecte de la caputxa.

El segon estri, l'aparatós, és per treure d'una manera elegant el tap. Amb la palanca superior girada 180 º de la posició que es veu a la foto, s'abraça el coll de l'ampolla amb les tenalles. Es gira la palanca superior a la posició de la foto, i mentre es va girant el tirabuixó va entrant al suro. Un cop arribat al final, al desfer el moviment el tap surt d'una manera suau i sense errades. El que realment estem fent és introduir el tirabuixó d'una manera enginyosa perfectament guiat en el coll de l'ampolla, i així evitem les vegades que ens surt torçar el tirabuixó clàssic, i malmetem el suro i, a vegades, també el vi amb restes de suro caigudes dins.

diumenge, 24 de gener del 2010

Enllestint les feines d'hivern, Abadal del Pla de Bages

Aquest cap de setmana hem fet molta feina al camp. Des de fa dies hem estat recuperant una feixa gran que portava molts anys sense cuidar, i tres mitges feixes. En la feixa gran hi ha oliveres i avellaners, i en les mitges feixes hi havia ametllers que estan morts. Ara ja les donem per acabades de recuperar.

Per posar-les en producció hem comprat arbres fruiters, i d'aquí dos o tres anys esperem tenir fruita per al nostre consum. Hem comprat i plantat una noguera, dues pruneres, dues pereres, dos codonyers i una magrana, ah ! i dues pomeres.

Aquestes feixes han quedat com podeu veure en la fotografia. Ara el que cal és que els senglars respectin aquests arbres tan tendres, i que la primavera sigui prou plujosa per que no ens calgui regar-los, ja que no tenim aigua en el camp més que la pluja, i el que portem en bidons.


Per cert, sembla que comencen a despertar-se els arbres. Els ametllers estan treien els borrons, i això és senyal que l'hivern, tot i que tímidament, comença a perdre força.


Aquest cap de setmana he provat un bon vi, que no és de les zones vinícoles amb gran anomenada però resulta molt interessant tastar coses noves.

Es tracta d'un vi de la denominació d'origen Pla del Bages, i en concret he obert una ampolla del Abadal 3.9 . Te color negre molt intens, aporta unes olors de pruna i cirera al nas, i passa molt suau en boca. L'he trobat que proporciona un final equilibrat, i si cal destacar un punt en concret dóna un cert record de terra. Aquí el teniu

dissabte, 16 de gener del 2010

Els whiskies de les Lowland, l'Auchentoshan

De les regions d'Escòcia avui vull comentar en el que respecta al whisky, els Lowlands o Terres Baixes. Aquesta és la regió més meridional d'Escòcia, i te les seves dues ciutats més importants: Edimburgo y Glasgow.

Aquesta regió te molt en comú amb Irlanda del Nord. Degut a la proximitat entre elles, s'ha produït un intercanvi de coneixements i tècniques, i el més destacat és el de la triple destil·lació. Aquest procediment proporciona un whisky clar, lleuger i d'excepcional puresa. Als maltes de les
Lowlands no els afecta els vents marins, como passa amb els Islays, i el producte final no te quasi sal. Hi ha molt poques destil·leries, en comparació amb la resta de país.

Avui us presento l'Auchentoshan, 12 anys. Es tracta d'un bon representant d'aquests whiskies, de fàcil entrada, molt lleuger i amb un gust final que recorda a flors. Qui tingui curiositat amb els maltes els hi aconsello que provin un Lowland, són ben diferents als d'altres regions.

Aquesta ampolla l'he comprat en una botiga d'aeroport, on es poden trobar coses no tan clàssiques i a bon preu. Crec que m'haig d'explicar. El preu és el mateix que a altres botigues, el que passa és que l'ampolla és d'un litre, el que significa que hi ha un 33 % de més producte, o de preu rebaixat.

Altres Lowlands que he tastat, i que m'han agradat, són : Glenkinche de 10 anys ( assequible i fàcil de trobar ), i el Rosebank d'embotelladors independents, una mica més car però aconsellable segur, ja que és molt fàcilment bebible.

diumenge, 10 de gener del 2010

Adobar la vinya

Amb aquests freds cal preparar el camp per quan arribi el bon temps. Tenim la sort de que al costat de la nostra vinya tenim una petita hípica que ens proporciona fems. Hem fet un acord que ens beneficia a tots dos, nosaltres tenim adob en el moment que ens fa falta i en piles per escampar-ho, i el nostre veí de la hípica te un lloc adequat per utilitzar els fems que cada dia fan els seus cavalls.


Aquesta és la imatge del camp amb les piles de fems per escampar, i els ceps sense ni una fulla, hivernant. Avui volíem preparar una feixa que hem recuperat de temps sense cuidar, pot ser més de sis anys, que hem estat totes les vacances de Nadal treien males herbes, però les glaçades d'aquests dies tenien congelat el terra. De totes maneres, així és com ha quedat, a punt per plantar algun arbre fruiter a la primavera.


Després de tot un matí treballant amb la forca, el camp ha quedat preparat per passar el tractor i poder colgar aquests fems. Espero que el cap de setmana que ve no faci tan fred, i passar la fressa per deixar colgats aquests fems i que comencin a aportar el nitrogen necessari per el vi del 2010.

Així és com ha quedat el camp amb els fems escampats. Per cert, tinc les espatlles i els braços força baldats de treballar amb la forca. Ja tinc ració de gimnàs per uns dies !

dimarts, 5 de gener del 2010

Trascolar el vi

Aquests dies he aprés una cosa més del vi. En les vacances estàvem preparant les feixes de la vinya que l'any passat no varem ni tocar, amb una gran feinada. Hem tret una gran quantitat de matolls, romaní, petits pins i roures i netejat les oliveres que hi havien i els avellaners.

Aquestes feixes estan al costat d'un camí una mica transitat, i sempre la gent gran quan veu que unes feixes abandonades s'arreglen es paren a xerrar una mica, ja tenen motiu d'enraonar.

Un dels avis que s'hi van parar és un gran expert en fer vi, i cada any en fa vora tres o quatre mil litres de la seva vinya. Xerrant xerrant ens va preguntar si ja havíem trascolat el nostre vi, cosa que encara no havíem fet. Ens va explicar que es trascola per tal d'eliminar les mares del vi de dins la bota i evitar que es faci agre.

Dit i fet, a preparar l'operació de trascolament. Es tracta de treure el vi de la bota fins a una certa fondària, sense remenar ni treure el poso, buidar la bota d'aquestes mares i netejar-la, i tornar a posar el vi.

L'operació és fàcil d'explicar, però la logística no ho és tant. Primer, l'espai sota l'escala és realment petit. Segon, tenir un recipient per tenir el vi mentre netegem la bota, i treure la bota per netejar-la d'aquest racó mentre està l'operació a mitges. Total, nosaltres no ens volem arrugar. A fer-ho !!.

Cal tenir corrent elèctric, uns tubs per buidar fins a la bomba i d'aquesta al recipient, i el que és més important, la bomba de transvasament. Aquí podeu veure el muntatge.

També s'ha de tenir la precaució de que, donat que el vi es belluga i es posa en contacte amb l'aire, de sulfitar-lo una mica per evitar que es torni vinagre.

L'operació és feta, i ja us aniré explicant com acaba la història.

Les Terrasses, un gran Priorat

Aquestes festes de nadal he fet un gran descobriment, que vull compartir-lo amb vosaltres. Ha caigut a les meves mans una ampolla d'un Priorat que venia precedida per una bona fama.

Es tracta d'un negre criança de 2007 del reconegut enòleg Àlvaro Palacios. En principi això és un senyal d'alerta per mi, ja que sovint no coincideixo amb els gustos "de moda".

Aquesta vegada haig de donar la raó a la fama. Es tracta d'un vi amb una barreja molt ven aconseguida de diferents raïms ( cariñena, garnatxa, cabernet sauvinyon i syrah, per que ho diu qui en parla d'aquest vi, no per que sigui capaç de distingir-ho ! ).

Per al meu criteri, és un vi amb un equilibri magistral. Te un color cirera intens, i en boca és molt molt suau i fàcil d'apreciar, amb un gust de fruita fresca continuat que no enreda al paladar.

Te un preu mitja-alt per a la meva escala, però en ocasions especials val el que costa. Ja em direu que us sembla quan el tasteu