Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 9 de febrer del 2014

Quina il·lusió, he plantat arbres a Can 10 !

Avui tinc una de les satisfaccions més grans des de que em dedico a fer d'aprenent de pagés. Al camp de Can 10 he aconseguit planificar, programar i fer el que volia, plantar un grapat d'arbres fruiters !

En aquestes feixes petites, estretes, llargues i poc asolejades he pogut fer el meu somni. Vaig pensar que  volia que aquest camp fos el meu futur lloc de disfrutar, i de tenir fruita. Em sembla que estic en el camí d'aconseguir-ho.

El primer que vaig haver d'apendre va ser quins eren els arbres que podien anar be a un camp que dona el sol de ponent. Molta gent en sap, però m'he trobat que a l'hora de concretar els records no són tan sòlids, i el que eren lliçons es van tornar a comentaris. Total, que vaig haver de fiar-me dels pagesos de debó, i ser humil. Em van recomanar pomeres, pereres i pruneres, i el meu cor va fer afegir abercoquers i codonyers.

Aquests dos últims tinc clar que no hi ha cap garantia de que arrelin, però a vegades el cor mou el cap.

Em van aconsellar alguns anar a comprar els arbres a Alcanar, però sols el camí eren com a mínim, entre gasolina, peatges i dinar, 50 euros. Jo sóc un rata, i vaig intentar estalviar-m'ho. Total, que al final vaig aconseguir un viver, a preus interesants, a Sant Feliu de Boixalleiu.

El meu cotxe està cervint per anar a treballar, per anar a la neu, per anar a la muntanya, i ara ha de servir per transportar arbres. Dit i fet !

He aconseguit fer una mica la plantació per espècies. A la feixa d'aparcar he posar les pomeres i els codonyers ( 6 + 2 ). A la feixa del mig, la de la bassa, les pomeres, i a la feixa d'abaix, les pruneres.

A la feixa de dalt, al final, un abercoquer i un altre a la de baix. Així podre veure com influeix la diferència d'hores de sol.

Avui he dinat molt, molt a prop de la felicitat, i espero que aquesta primavera aquest sentiment segueixi.

Els arbres, amb el seu pal tutor i carregats d'il·luisió