Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 20 de març del 2011

Itàlia, el país més gran productor de vi, Barolo Il Pozzo


He llegit que el vi no sols és una beguda, també és un motiu per conèixer països, tradicions, gustos i maneres de ser. Ara he entrat en el que Itàlia representa en el món del vi. Amb el major consum mundial de vi per habitant, 135 litres/any i persona, ja en l’època dels romans feien les festes a Baco, el deu del vi. Te una gran quantitat de tipus de raïm, i sols es pot parlar dels grans tipus, i de les zones més famoses.
Tenen un sistema de denominacions especial DOC ( DO controlada ), DOCG ( una DOC i a més garantida ) que correspon a les zones de qualitat superior. Les regions més típiques són el Piamonte ( raïm nebbiolo, per als vins barolos que tenen molt bon envelliment ) i la Toscana ( amb el raïm sangiovese, per als vins chianti ).

El nebbiolo és un raïm que proporciona vins que envelleixen molt bé, i en ampolla milloren. Quan són joves, tenen un fort gust a fusta, i amb el temps passen a tons
Els vins Barolo es van originar en la familia dels Falletti, marquesos de Barolo, que van ser els primers en comercialitzar aquest tipus de vi. Ha caigut a les meves mans una ampolla de Barolo Il Pozzo, i d’aquí ha vingut la meva recerca.
El vi presenta un color vermell teula, i te una entrada sense tanins ( gust a fusta ). Al final si que és una mica aspre, però deixa un gust afruitat però no dolç que m’ha agradat molt. El cost d’aquesta ampolla, que no arriba als nou euros, representa per a mí una bona elecció, tot i que els vins d’aquí no desmereixen res, però m’agrada apendre noves coses.

dissabte, 12 de març del 2011

Avui reconec públicament que haig de tenir més paciencia

La inquietud que tinc per fer i investigar coses del món del vi per mi mateix em va portar a intentar fer la meva pròpia collita de “criança”. La collita del 2009 la vaig mantenir en les botes ( sota l’escala, per suposat ! ) fins que va arribar la verema de 2010. Amb el nou most necessitava les botes, i era l’hora de veure i beure el vi de criança. Haig de confessar que tenia una aspro que matava qualsevol altre gust. Sols el podia veure jo, i tan poca quantitat que no tenia ànims de passar-lo a ampolles.
En aquests moments vaig anar a un tast de vins, i a l’enòleg que feia les explicacions li vaig preguntar si era “normal” aquesta amargor ( en aquests moments tenia una barreja de vergonya i curiositat ). La contesta va ser que calia al menys el mateix temps en ampolla que en bota, que el vi era un ser viu que evoluciona, i no es poden saltar passos.
Davant aquesta rotunditat, vaig passar a ampolles el vi, les he deixat ben a sota de l’escala, a madurar s’ha dit !.
Avui , amb aquesta pluja no hi havia res a fer al camp. Rondant per sota l’escala he tingut l’acudit d’obrir una ampolla, per veure com està el vi.
Quina meravella ! L’aspro ha evolucionat a una dolçor que dona un to totalment diferent al vi. Aquest Can10 Criança ( es com el vull anomenar ) és un vi ull de llebre 100 %, veremat al setembre de 2009 i mantingut en bota 12 mesos. Ara te 5 mesos d’ampolla, i segons aquesta teoria de que ha d’estar el mateix temps en l’ampolla que en la bota, encara li queda una mica . Presenta un color cirera fosc, amb un lleuger olor a fusta, pas suau en boca amb un final dolç amb encara alguna reminiscencia d’amargor, però poca.

ESTIC MOLT CONTENT !

dimecres, 9 de març del 2011

FEINES D’HIVERN AL CAMP

Fa dies que no escric res del camp. Una mica ha estat per que no hi vaig tant sovint, però bastant ha estat per que les feines d’hivern al camp no són gaire lluïdes.

He estat acabant de netejar les feixes. La primera neteja va ser espectacular, i la vaig posar en un post el 23 de gener de 2011. Després hi ha hagut la feina de treure les arrels per poder passar el tractor, i cremar i cremar els troncs de avellaner que estan secs. Fa pocs dies em vaig atrevir a podar els ametllers de les feixes recuperades. Feia temps que no es podaven, i he fet una bona tallada, per veure si els arbres revifen i aquest any o el que be puc recuperar-los i que donin forces ametlles.

Ara em toca córrer. Un cop podades les branques i els troncs que no calien, ara s’em tira a sobre el 15 de març, que és la data límit per poder fer foc al camp en la zona que visc. Total, que ara faig de fogainer i haig de donar pressa al tren per no arribar tard al 15 de març ( el que quedi per cremar haurà de quedar-se per l’octubre, quan es pugui tornar a fer foc ).

diumenge, 6 de març del 2011

Enate Cabernet-Merlot, un Somontano interessant



Una de les noves zones de vi que considero intersants és la Denominació d’Origen Somontano. Aquesta es va crear al 1984, està als peus dels Pirineus d’Osca, i està guanyant prestigi dia dia.

El primer vi que vaig tastar d'aquesta zona ara ja fa uns deu anys va ser de la bodega Enate, i sempre he tingut un apreci a aquesta bodega. Avui he obert una ampolla de Enate Cabernet Merlot ( 50-50 ) que vaig trobar amb un preu molt interessant, 6 euros.

Te un color cirera fosc, amb olor de fruita i una mica de fusta. En boca te una entrada equilibrada, i sense acidesa. El final és obert i gustòs.

Considero aquesta bodega aporta grans vins, i en concret aquest que és un vi fácil, que permet acompanyar una gran quantitat de plats, i amb el preu que te és una bona elecció.

dimarts, 1 de març del 2011

Vinya Tarapacà Gran reserva 2009, un gran vi xilé


Uns bons amics han estat aquest primers d’any a Xile, i han tingut un record per les meves aficions. M’han portat aquesta ampolla, que hem compartit en un bon dinar. Un cop oberta l’ampolla, presenta un color vermell tirant a morat, i l’aroma és de fusta de roure i afruitat. En boca te un pas molt equilibrat i suau, i el final és lleugerament dolç i no sembla que tingui gaire grau.

A partir d’aquí he volgut saber més coses, i desxifrar l’etiqueta. El que em representava un misteri era la denominació “Carmenere”, que no sabia que volia dir. El meu amic “google” m’ha aportat aquesta informació :
“Carménère”, varietat originaria de Bordeaux, que es creia extingida després de la fil•loxera, però que als anys 90, es va descobrir a Xile, barrejada amb vinyes de Merlot i els xilens van saber entendre que tenien un producte “seu, únic i diferent” a la resta del món.”.
Ha estat una gran descoberta, molt diferent als tipus de vi que estic acostumat.

Cada cop aquesta ampolla em plantejava reptes nous. De nou a internet, he entrat “tarapacà” i m’ha sortit una esplèndida pàgina web, que recomano www.tarapaca.cl . Aquesta bodega va ser fundada fa uns 135 anys als peus dels Andes, a la vall del Maipo, una gran zona de vinyes de Xile. Us recomano una visita, i jo he pogut veure una altre manera d’enfocar l’apreci a la vinya i al vi, i una bona información dels seus productes, diferent a la que estem acostumats a Catalunya.

L’altre dia, a la contraportada de La Vanguardia, hi havia una entrevista amb una enóloga de Centre Amèrica que deia que el vi no és sols una beguda, és una manera d’interesar-se per la historia, la geografía i la cultura dels pobles. Aquest enfoc l’he entés amb aquesta ampolla de vi.