Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 14 de desembre del 2014

Ja sóc banquer

La feina d'u un camp no s'acaba mai, però ara començo a entendre que no és important acabar, és molt més important el camí. Em dec anar fent gran !

En un bon camí hi ha una altre cosa essencial, que és la parada a mig camí. Estic aprenent que estar còmode i gaudir del repòs és fantàstic. I per que no falti res, m'he comprat un banc, ara ja sóc un banquer.

Tinc el problema que he aprés a muntat estris d'aquella botiga sueca que tot ho fa amb una clau allen, i aquí va venir la meva perdició. Vaig comprar el banc, i en començar-lo a muntat no em quadraven els forats. Total, tornara-lo a carregar al cotxe, tornar a la botiga-magatzem on el vaig comprar, i dir que no anava bé.

Amb una exquisida amabilitat, em van dir que els hi semblava estrany, per que tots els altres bancs havien anat be. En quan vaig intentar descarregar la taula, el "tècnic" em va dir que havia apretat massa els cargols de les parts que havia muntat. El que havia de fer era descargolar i deixar fluixes les fustes, encarar les potes a la taula, i m'encaixaria !

La meva cara de sorpresa - incredulitat - fer el pagès va ser inigualable. El problema s'arreglava descargolant i afluixant !

Avui he tornat a portar la taula al camp, he afluixat les potes, he encarat les peces i tot ha quadrat.
Ara ja tinc un bon banc, i espero que vinguin moltes carns a la brasa, moltes escarxofes i moltes converses al seu voltant.


dimecres, 22 d’octubre del 2014

Remei contra els senglars

He donat per acabada la plantació de patates tardanes. Els senglars ho han destroçat tot, i no colliré res. Tenia un tancat amb fil de pastor elèctric, sense conectar. El resultat ha estat que han entrat, i ho han fet mal be tot. Tot, tot, no, ja que sembla que no els hi agraden els calçots, i això si que està creixent molt be.

Com remei ja tinc una altre cosa. Un gran solar totalment vallat, en el que no podran entrar ni els senglars de quatre potes ni els de dues ( això espero ! ).

Aquest nou espai està al costat del darrer troç que he arreglat i que continuaré arreglant, i te una primera zona amb un paviment ( d'uns quinze per quinze metres ) i sis feixes més petites, de uns vuit per quatre metres. Tres d'elles estan pavimentades, i les altres tres no. A més, tenen aigua corrent conectada a la xarxa del poble.

Em sambla que si cuido be aquestes tres feixes, tinc terreny de sobres, i a més tinc les altres feixes de fora, per plantar coses que no siguin atractives als "depredadors".

Aquí va una foto de com està ara mateix, ja veurem com ho vaig arreglant amb el temps



dilluns, 22 de setembre del 2014

Dimonis de senglar !!

A Can 10 estava molt content per que treballava i treballava, anava fent millores a les feixes i tot anava vent en popa, com diuen els mariners.


felicitat no dura tota la vida. Aquest agost he plantat patates tardanes, i calçots. La veritat és que anava creixent tot fantàstic, i com a precaució havia posat postes de ferro amb fil de pastor elèctric, i anava com una seda.

Ara comencen els problemes. Sembla que el senglar te gana, molta gana, i ha descobert que no tinc connectat el pastor elèctric. Total, que m'han fet una bona destrossa en la feixa amb les patates. Aquí hi ha la destrossa feta, i m'ha fet emprenyar, i m'ha fet gastar quasi un matí en refer-ho.

El problema serà si s'acostuma a destrossar el que hi ha, espero que no !

dimecres, 3 de setembre del 2014

Regar des d'una bassa no és tan fàcil !

A Can10 hi ha una esplèndida bassa. Això permet plantar coses que necessitin rec, però com trec l'aigua ? ( a galledes pot ser romàntic però és tremendament poc pràctic ).

El sistema antic que hi havia era una sortida per la feixa que hi ha a la bassa, i una altre a la feixa de sota, amb dues vàlvules de sortida. La de dalt, no la vaig trobar fins que vaig començar a gratar les parets, i vaig descobrir la vàlvula en aquest estat.

Consultat un expert ( un amic lampista ), em va dir que el més probable era que si intentava obrir-la quedaria o trencada o sense poder-la tancar, i que el millor era plantejar-me una alternativa seria, sòlida i pràctica.

Total, que com a bon enginyer vaig mirar internet i he comprat una motobomba, que no passa de uns cent cinquanta euros ( tot i que les mànegues grogues m'han costat pràcticament una tercera part del cost de la motobomba ).


Ara puc regar lluny, amb cabal, i cada cop d'una manera més pràctica. Estic molt molt content amb aquesta realitat. He plantat patates tardanes, i això m'està permetent perfeccionar el sistema de rec. El que faig és empalmar la mànega groga de pressió d'una polzada amb una mànega petita de rec gota a gota ( mitjançant reduccions ), i aquesta manega la faig passar per en mig del solc de les patates ( que les tinc a un costat ). Les guio amb uns ferros ( dels de construcció, de diàmetre 8 mm. i 50 cm de llarg clavats al solc ). Passo tot el tub negre fins al final, engego la motobomba, i vaig estirant el tub negre, de manera que rego el que va quedant al davant del tub


el tub l'estiro pel fons de la foto, i vaig regant del davant de la foto al darrera,
 (es pot veure els ferros que fan de guia )

divendres, 15 d’agost del 2014

Fabes, calçots i patates

Les vacances s'acaben. Vindran de noves, però aquestes les trobaré a faltar. Dilluns ja toca deixar els pantalons curts, les sandàlies, els polos sense haver de pensar en quin dia de la setmana estem i recomençar la vida laboral. De totes maneres, sort de tenir feina.

preparant la terra per les faves
Avui he fet una gran plantada. Un cop tornat de estar uns dies fora, el meu assessor agrícola ( l'inigualable Miquel ) em va posar al dia sobre el que calia plantar.

M'estreno en plantar una cosa que em fa molta il·lusió, i que no he fet mai : faves. Són una verdura que m'agrada molt, sobre tot si són ben tendres. Però amb poques menjades en tinc prou. Total, que en la botiga de planter en tenien de faves primerenques. Dit i fet, cap a comprar-ne. En vaig demanar deu plantes, en vaig pagar deu, i en vaig tenir quinze.

plantació en cràters
Un cop amb el planter a les mans, calia decidir on les plantava. Pensant, pensant, el millor lloc va ser a continuació de les actuals mongetes i carabassons. En resum, a preparar la terra. Passar l'aixada per esponjar la terra, tirar fems ( que ja porten un any madurant ), barrejar de nou la terra i els fems, anivellar amb el rastell i llest. He decidit plantar-las en cràters, per millorar la retenció d'aigua i poder-les regar amb regadora. Aquí hi ha la prova del procés, en el que m'ha ajudat en Josep.

els futurs plats de faves a la catalana
el "pasquali" fent una gran feina
Per aconseguir estar totalment rebentats, el millor ha estat no parar, i continuar amb la feixa de sota. Ara tocava plantar patates tardanes, però m'ha costat molt trobar una botiga que en tinguessin. Les habituals ja n'havien acabat les existències, i gràcies a internet i el telèfon m'he estalviat fer un rally per tot el Vallès buscant-ne. Finalment he aconseguit vint quilos, i gràcies al tractoret d'en Miquel la preparació de la feixa ha estat molt més fàcil. Les feixes són tan estretes que el tractor no pot girar, i ha de anar marxa endavant i enrere per anar baixant d'una feixa a l'altre, i al llaurar també marxa endavant i enrere.

Vora quarts de dues, encara teníem capacitat de cansar-nos, i hem decidit fer una mica més de "gimnàs agrari" i hem plantat calçots. Total, únicament quinze quilos de cebes, i ganes de deixar el matí per liquidat.

els calçots, a esperar que s'espiguin, i les patates, darrera tapadetes
He acabat ben cansat, però molt molt content, de la feina feta i dels companys Miquel i Josep. Per a la posteritat, també surten a les fotos.

Ara esperar que plogui, suau i suficientment, i que els animals ens respectin el que tenim plantat,

dijous, 31 de juliol del 2014

Paret de pedra seca

Les vacances són per descansar, o al menys durant l'any així ho penso. Després quan arriba el segon o tercer dia tinc una capacitat de "liar-me" que em sorprèn.

Esllaviçada tal com era
Una de les tasques que tenia pendent, i tenia moltes ganes de fer, era arreglar una esllaviçada de la feixa que anomeno "de les patates" ( per que aquesta primavera hem plantat quinze quilos de patates Red Pontiac i em tret vora 120 kg ).

Al començament de la feixa de sota, just a la girada del camí de baixada, la feixa s'havia esllaviçat i bastant.

Sort que hi ha una pomera ( que de moment està donant unes pomes molt molt àcides, a veure si maduren i s'endolcen ) i una prunera ( prunes com caniques grosses ) que van frenar l'esllaviçada. Aquesta és la vista de com estava el marge.

La primera feina, que és la que s'agafa amb més il·lusió, és treure les verdisses i buidar les pedres i les terres, per poder començar a reconstruir. Però això que és ràpid d'escriure és feixuc feixuc. Un cop deixada la base lliure i uns quaranta-cinquanta centímetres buits, cal anar fent el puzzle però les peces pesen molt, i a mesura que avança la jornada pesen més i més. Sort que he comptat amb l'ajut d'en Josep, que entre broma, cançó de fa uns quants anys, i comentari es fa molt més lleugera la feina.

Tot i això, a les 11 o quarts de 12 ja no podíem dir fava, i era el moment oportú per parar i evitar prendre mal ( començant el jornal a les 8, per evitar la solejada ).


Aquesta darrera foto és l'estat final. Després de tres dies, els meus braços estaven esgotats, la ronyonada bastant tocada, i sort de la pala que fa de bastó. Feina feta, molt content, però cansat.

dimecres, 9 de juliol del 2014

La primera temporada de l'hort, una gran satisfacció

Com avança !
Amb aquest estiu, que sembla que no arriba, estic disfrutan d'una manera fantàstica de l'hort de darrera de casa. Sovint amb les pluges m'estalvio regar, i l'únic inconvenient és que creien moltes herbes ( he tingut un dia de parada tècnica pel "collons de lumbago", però culpa meva per burro ).

Les tomaqueres estan precioses, però de moment tot verd i no he menjat encara el primer tomàquet, tot i que pel cap baix he comptat que hi ha una trentena.

Les pebroteres comencen a treure fruit, però el més gran ara te uns quatre centímetres ( pebrots de taula, no de fregir ).

Les albergínies estan maques, i n'he collit dues però han anat a un familiar. Ja en vindran més.

Els carabassons ja són incomptables, i en regalo a qui diu que li agraden. El proper any hauré de plantar-ne menys.

M'han regalat una carabassera, però em sembla que creixerà molt i pot ser hauré de trasplantar-la.


En fi, ja veieu que tot són peripècies. I per sumar, la setmana vinent començo vacances, i haig de muntar torns amb fills i coneguts per regar ( i de passada podran aprofitar-se del que vagi madurant ). És molt cansada la vida d'un hortolà !!!! ( és broma, quina delícia quan a la nit mengem el que collim, no és km 0, sols és decàmetre 0 )

Aquí he anat posant unes fotos, per no perdre memòria

dimarts, 24 de juny del 2014

Els horts van avançant

Després d'una verbena s'està molt be a casa fent el mandra, i també les feines deixades una mica enrera. Tinc pendent actualitzar l'estat dels horts, i ara és un moment fantàstic.

Quin canvi !
L'hort de darrera de casa està en plé creixement. Hem menjat ja uns quants enciams, i la setmana passada vam començar amb els carbasons. Sempre havia sentit dir dels nois petits que creixient com una carbacera, però tot i sabent la dita no sabia el que hi havia darrera. Caramb com creixen els carbasons ! quasi en un parell de dies o tres des de que tenen una mica de tamany ( com un dit de la ma ) passen a ser ja "carbasons de mida botiga". I els trobo boníssims quan són els de casa !

A Can 10 els carbasons comencen a creixer, i les mongetes ja s'estan enfilant per les canyes. De totes maneres, hi ha un tou de feina treient les males herbes.

Hauré de vigilar l'aigua, la bassa ja està una mica buida

Fantàstic, això de tenir verdures pròpies.

diumenge, 4 de maig del 2014

L'hort aquest any serà seriós

El pont de l'1 de maig ha estat fantàstic. A vegades penso que hauré d'anar a treballar per poder descansar, ja que "m'embolico" que dona gust.

el meu petit gran hort casolà

Al darrera de casa, l'hort casolà, tocava canviar la plantació d'hivern a estiu. He plantat 4 tomacons, 4 tomaqueres de amanir, sis pebrots de escalivar i sis albergínies. Per no deixar-ho "buit" ( és broma ) he sumat vuit enciams i dos carbassons.

No m'he tornat boig. La veritable culpa és que al anar a comprar el planter, la dependenta de l'hivernacle afegia ( pel mateix preu ) més planter per si els que pagava fallaven. Total, el resultat és el de la fotografia, i ara darrera de casa tindrem una mica de feina entre setmana d'anar regant. Parlant seriosament, una gran gran satisfacció.

Al camp de Can 10 els arbres estan brotant tots. Cada setmana els rego, uns deu litres per arbre, i han florit i estan molt macos. L'únic problema han estat les pereres, que han agafat fongs. Els hi he tirat un producte fungicida, i sembla que les nous brots van fantàstics. Esperar i no defallir.

el primer hort a Can 10
A la feixa del costat de la bassa he plantat mongeta tendre. Vaig demanar dotze planters i em van posar divuit. Total, tots plantats. I com a propina, quatre carbassons més.

Una de les sorpreses que tinc és que he posar fil del que per aquí anomenen pastor elèctric, però sense connectar al corrent o a cap bateria, i de moment els animals salvatges no hi entren. No se si per por, per que no estan acostumats a que en aquestes feixes hi hagi res menjable, o casualitat.

Gran gran satisfacció, i una mica de tot ( tot, realment tot ) el cos cruixit !

diumenge, 9 de febrer del 2014

Quina il·lusió, he plantat arbres a Can 10 !

Avui tinc una de les satisfaccions més grans des de que em dedico a fer d'aprenent de pagés. Al camp de Can 10 he aconseguit planificar, programar i fer el que volia, plantar un grapat d'arbres fruiters !

En aquestes feixes petites, estretes, llargues i poc asolejades he pogut fer el meu somni. Vaig pensar que  volia que aquest camp fos el meu futur lloc de disfrutar, i de tenir fruita. Em sembla que estic en el camí d'aconseguir-ho.

El primer que vaig haver d'apendre va ser quins eren els arbres que podien anar be a un camp que dona el sol de ponent. Molta gent en sap, però m'he trobat que a l'hora de concretar els records no són tan sòlids, i el que eren lliçons es van tornar a comentaris. Total, que vaig haver de fiar-me dels pagesos de debó, i ser humil. Em van recomanar pomeres, pereres i pruneres, i el meu cor va fer afegir abercoquers i codonyers.

Aquests dos últims tinc clar que no hi ha cap garantia de que arrelin, però a vegades el cor mou el cap.

Em van aconsellar alguns anar a comprar els arbres a Alcanar, però sols el camí eren com a mínim, entre gasolina, peatges i dinar, 50 euros. Jo sóc un rata, i vaig intentar estalviar-m'ho. Total, que al final vaig aconseguir un viver, a preus interesants, a Sant Feliu de Boixalleiu.

El meu cotxe està cervint per anar a treballar, per anar a la neu, per anar a la muntanya, i ara ha de servir per transportar arbres. Dit i fet !

He aconseguit fer una mica la plantació per espècies. A la feixa d'aparcar he posar les pomeres i els codonyers ( 6 + 2 ). A la feixa del mig, la de la bassa, les pomeres, i a la feixa d'abaix, les pruneres.

A la feixa de dalt, al final, un abercoquer i un altre a la de baix. Així podre veure com influeix la diferència d'hores de sol.

Avui he dinat molt, molt a prop de la felicitat, i espero que aquesta primavera aquest sentiment segueixi.

Els arbres, amb el seu pal tutor i carregats d'il·luisió 

diumenge, 19 de gener del 2014

Treient arbres que fan nosa

aquesta alzina tapa el sol als futurs arbres fruiters
Una vegada em van dir que la veritable llenya escalfa tres vegades : quan la talles, quan la puges fins a prop de la llar de foc, i quan la cremes. Ho he comprovat moltes vegades, i cada vegada penso que quin encert hi ha en aquesta dita.

El cap de setmana, mentre la pluja ens ha deixat, he pogut tallar en dues fases una alzina que feia nosa als futurs arbres fruiters de Can 10. Dic dues fases per que la primera va ser el dissabte, fins a les 12 que va començar la pluja, i la segona fase a partir de les dotze de diumenge, quan va parar la pluja.

La conclusió, una feina feta i una mica la ronyonada tocada.

Per cert, l'eina que em permet cavar i tallar ha estat una de les millors inversions d'aquesta temporada. Aquí hi ha una fotografia d'aquesta meravella.

AH !, a la bassa hi ha una colecció de petits peixos vermells que mantenen l'aigua neta de llots, i m'ensenyen que l'aigua està en bon estat


dissabte, 11 de gener del 2014

A l'hivern s'ha de treballar molt al camp

Durant la tardor pensava que a les vacances de Nadal podria tenir el camp amb la feina acabada. Quina tonteria ! . M'estic adonant que, o sóc un perfeccionista ( pot ser és veritat ) o que al camp la feina mai s'acaba.

cremant branques i fulles
Al camp de Can Deu vull plantar aquest febrer arbres ( fruiters de llavors i de closca ) i per tant haig d'acabar de preparar la terra per abonar-la i passar el tractor. Després de tenir la terra esponjada serà el moment de fer la plantació ( és a dir, decidir què vull, anar a comprar-ho, fer el forat a la terra, plantar-los i protegir-los de les bestioles ). El temps se'm tira a sobre. Però acabaré guanyant jo, encara que hagi de rebaixar objectius.

les tres feixes actuels des del final
Aquest dies ha tocat continuar traient arrels, i cremar els arbusts que no estan on em convé ( previ desenterrar-los completament ). Els marges que s'han anat caient en els darrers vint anys sense cuidar han deixat les feixes amb pedres al mig, però de moment les apartaré com pugui i plantaré els arbres.

Amb el post d'avui vull guardar en la memòria les feines de preparació, per que espero que amb els anys no guardi mal record.

Ja tinc la pila de fems de cavall "podrint-se" ( com diuen per aquí, descomposant-se o digerint-se tal com caldria dir-ho ) per que estiguin a punt el mes que ve, i evitar fer servir cap mena de fertilitzant mineral al camp. La fotografia és dels bolets que van sortint de manera espontània. Semblen molt grans, però tot just fan dos centímetres. Aquesta foto m'ha agradat com ha quedat.