Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 24 de març del 2013

Feina enllestida

La feixa petita, al fons Can Deu i més al fons, Sant Sadurni
Després de moltes presses i peripècies, avui puc donar per començades dues noves feixes de vinyes. M'han passat moltes coses, i donat que soc una persona obedient i "amb ganes de ser perfectament correcte", hi ha per llogar-hi cadires. A final pot ser trobaré un qué en no fer sempre el que toca.

El diumenge passat vam plantar en la feixa de dalt ( després d'una pencada de moltes agulletes ) 26 ceps de syrah. Comparant-ho amb la darrera entrada del blog, es pot veure l'abans i el després.

la feixa de dalt, la gran
A més, vam tenir una inauguració inesperada. A mig cremar verdisses, ( dia 17 de març ) van venir els municipals a saludar-nos. Bon dia, bon dia, com anem ? anem be !, saben quin dia és ? si, diumenge !, no, volem dir de dia del mes ? si, volta al canell i mirant el rellotge, 17 ! per cert, passat el quinze de març cal demanar permís per cremar, ho sabien ? dons no, però tot just és una mica tan sols després del quinze, no ? De totes maneres, sapiguen que cal demanar el permís, avui acabin però cal fer les coses be, d'acord ?. Amb cara de no haver trencat mai un plat, donar les gràcies per la informació i tornar a donar teca al foc, deixant les branques convertides en cendres.

Avui hem fet la segona part, acabar de eliminar les herbes per poder deixar en suficient estat de revista el futur gran vi de sota l'escala, i plantar 24 ceps a la feixa d'abaix.

Ara, a mitja tarda de diumenge, estic ben tou. els braços em pesen una tonelada, i les cames també. Però la sensació d'haver acabat la feina és una gratificació grandiosa.




en Miquel, de negre, i jo de verd
Vull deixar constància de com està ara la futura gran vinya, i mentrte escric la pluja va ajundant-nos a que arrelin els ceps. Feina feta, i be !!!!!!!

els ceps comencen a treure el borró, el principi de una il·lusió

diumenge, 10 de març del 2013

Apreciant el que tenim, un camp i un bon CAVA

Avui he fet una pencada increible al nou camp. Estem desbroçant dues feixes "petites" amb presses, ja que el temps de cremar els rostolls s'acaba. Tot i les presses, amb la meva mania de fer les coses tan be com puc i vull, el poc temps que tinc s'acaba amb una velocitat increible.

Ep, que consti que no em queixo, sols deixo escrit el que sento. Il·lusió, feina feta, feina per fer, i falta de temps.

Aquesta setmana he anat a comprar ceps per aquestes futures vinyes. He comprat cinquanta ceps de raim syrah ( així em sembla que s'escriu, tot i que ho he vist de moltes, moltes maneres ). Quan penso en aquest tipus de raim recordo un programa de "En clau de vi " en que entrevistaven al Miquel Bosé, que en la seva faceta de viticultor, o pot ser sols de "financer" i diversificador d'inversions, ves a saber.

Espero acabar les feixes aquesta setmana per poder repetir les fotografies i veure el canvi.

A l'arribar a casa amb tots els muscles ( tots, incloent els que no sabia que existien ) a punt de petar, m'esperava una fantàstica amanida, unes escopinyes i un verat al forn.

Sense pensar-ho massa, he tret un cava Recaredo de la nevera, i ha començat a sonar una sinfonia de plaer increible. Beguda, cadira, companyia, menjar, feina feta i satisfacció....,

Sóc un afortunat !

per cert, ja tinc una bona pila d'entrades al bloc ( he superat les 10.000 ). Gràcies a tots