Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 29 de gener del 2012

La feina de l'hivern és llarga

Avui porto al blog una fotografia que sembla d'un paissatge marcià. Aquí està



En una setmana de fred de veritat, hem continuat podant les oliveres i cremant les fulles i branques. Havia preguntat a un company quin criteri seguia amb el fred, si podava tot i el fred, o millor esperar al bon temps. La seva resposta, ràpida i clara : quan puc. Això em va alleugerir, ja que de no seguir aquesta màxima la feina s'acumula, i a la llarga queda sense fer.

Per cert, al camp alguns borrons dels ametllers estan començant a treure flor. Em sembla que és molt aviat, però no està a les meves mans endarrerir-ho. Espero que no glaci, ja que en cas contrari adeu ametlles.

dimecres, 25 de gener del 2012

Comença el nou oli

Aquest any la collita d'olives ha estat molt minsa. En total hem collit vora 80 kilos d'olives nosaltres i pot ser la mateixa quantitat els ocells, ja que una part de les oliveres estaven totalment pelades quan varem anar a collir. L'any vinent o ens despertem abans o ens donem més pressa, ja que mai millor dit "Qui no corre, vola ! ".

El rendiment que hem obtingut al molí ha estat del 20 % en oli, o sigui que el meu company i jo aquest any podrem fer pocs fregits, o be haurem de comprar oli.

Hem començat a podar les oliveres, i aprofitar que ara podem cremar les branques. Em sembla que amb aquest fred és una bona feina, i un cop aclarits els arbres, el camp queda molt maco.

Aqui deixo un testimoni de les feines d'hivern

diumenge, 15 de gener del 2012

Una operació de marketing, Matsu ( Toro )

Sovint vull descobrir coses noves, i preferentment bones i barates. Triar significa escollir, encertar i equivocar-me. Aquí va una d’elles.
En un bon celler vaig demanar que em presentesin una novetat, i em van suggerir aquest vi de Toro, el Matsu. El disseny de l’etiqueta, fantàstic; el preu, atractiu; la història de la bodega impulsora trobat a internet, suggerent. Aquí va una mica la seva proposta, en castellà i sense afegir res :
“El vino joven de la trilogía que representa la juventud del vino, la fortaleza y el descaro de la juventud.
Vino de cultivo biodinámico elaborado a partir de viñedos casi centenarios y de baja producción. Breve paso por madera de 3 meses. Aún siendo joven, es un vino con personalidad, muy rico. Vino muy frutal, con la fruta roja en primer plano que va ganando complejidad con el tiempo, apareciendo sutiles notas florales y avainilladas sobre un ligero fondo mineral.
Cata en boca : Buen y potente ataque, muy agradable. Los frutos rojos aparecen en segundo plano con los tostados ganando protagonismo. Paso aterciopelado y muy sabroso. Taninos dulces algo secos. Muy buen final dejando ricas y golosas sensaciones.
De los mejores vinos jóvenes de Toro.

La meva opinió : feia temps que no bebia un vi que em desagradés tant. L’he trobat aigualit, tancat, i sense característiques que el diferenciin de res. Penso que aquests diners els podia haver dedicat a qualsevol altre cosa que de ben segur m’hagués donat una mica de compensació. Un fracàs. No sé si estic totalment equivocat, i l’ampolla m’ha arribat en molt males condicions de conservació. Mai més.

dilluns, 9 de gener del 2012

Creix la plantació d'oliveres

Fa uns dies vaig comentar amb un conegut de feina que tenia el camp, i que ara estava recollint les olives per fer oli. La meva sorpresa ha estat que ell és enginyer agrícola, i que està recuperant una finca que va comprar a l'interior de Catalunya per hobby, i que està tan aficionat com jo. Poc després em va venir a veure per regalar-me un grapat d’informació tècnica sobre varietats d'olives i oliveres, i una olivera en esqueix.

Les oliveres que tinc al camp són de la varietat Vera i pensava que era el nom que es donava aquí sense que fos coneguda o famosa. En aquesta pàgina ( www.variedadesdeolivo.com ) que em va ensenyar hi ha una bona descripció de totes les menes. Aquesta Vera en concret és resistent a la sequera ( que aquest any ha anat molt be ) i al fred.

L’esqueix d’olivera és de la varietat Frantoio, que te l’avantatge que es polinitza amb el polen del propi arbre ( les altres oliveres sols es polinitzen amb altres arbres ). És una preciositat, i ja espero veure com creix.

El que m’adono és que quan obres una porta al coneixement, el que trobes a l’interior de l’habitació és fantàstic, i desperta moltes ganes d’apendre a la vegada que em donc compte que no sé res de res.