Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 25 de juliol del 2010

He collit patates !!!!!!!



Tinc dues bones notícies. La primera és que començo vacances, i demà no hauré de posar-me pantalons llargs i sabates. Tinc la intenció de no tornar a treure les sabates de l'armari fins d'aquí quatre setmanes. Si puc, pantalons curts, i si no puc texans llargs, però no pantalons "de ciutat". El començament de vacances és el millor moment, estant tots els dies per gastar i encara tens la possibilitat d'arribar a fer tots els plans ( a mesura que gastes dies de vacances hi ha coses que queden per fer, inevitablement ).

La segona bona notícia és que he collit per primera vegada patates, no ho havia fet mai. Veure com les patates surten de les arrels de la planta és una gran satisfacció. És una sorpresa cada planta, i quan són grans fan il·lusió, i quan surten petites, també. Arribar a casa amb la caixa de patates em va semblar un triomf, que no te res a veure amb les que portes del mercat. En aquestes hi ha més satisfacció, dedicació, interès, il·lusió i sens dubte molta més recompensa.

Al mig dia de dissabte varem menjar unes mongetes tendres amb patates ( feia menys de dues hores que eren a sota terra ) que van ser una delícia dels àngels.

Deixo una nota gràfica del moment de la collita.

Bones vacances, i es probable que no pengi res fins al final de vacances. El raïm va creixent, i té molt bona pinta aquest any ( sembla que vaig aprenent de veritat a cuidar una vinya, sota les directrius del meu company Miquel )

dimecres, 21 de juliol del 2010

Un champagne desmesurat !!!

Aquesta setmana he vist una notícia que m'ha deixat bocabadat. Per tal de respectar com la he llegit, la transcrit directament :
"Un equipo de buzos ha encontrado en perfecto estado hasta 30 botellas del champán más antiguo del mundo, que dataría de finales del siglo XVIII, cuando se encontraban explorando un barco hundido en el fondo del mar Báltico.

"Recogí una botella de champán y justo entonces pude poner fecha al naufragio, porque no habíamos encontrado detalle alguno que nos diera una pista sobre el nombre del barco", dijo el buzo sueco Christian Ekstrom, que junto a sus compañeros abrió la botella y saboreó su contenido. "Fue fantástico. Tenía un sabor muy dulce, sabía a roble y tenía un olor muy fuerte a tabaco. Y había burbujas muy pequeñas", ha comentado.

Así, expertos han apuntado que la forma de la botella denotaba una procedencia de finales del siglo XVIII y su contenido fue enviado a especialistas franceses en champán para ser analizado. "Estamos seguros en un 98 por ciento de que se trata de champán de la marca Veuve Clicquot y de que probablemente fue embotellado entre 1772 (año en que se estabilizó el negocio) y 1785", dijo Ekstrom, al tiempo que ha añadido que el barco de carga seguramente iba a San Petersburgo, que entonces era capital de Rusia.

El actual título del champán más antiguo del mundo lo ostenta el Perrier-Jouet, que cuenta con dos botellas del año 1825. Un especialista sueco en champán, Richard Juhlin, ha indicado al periódico Alandstidninge que coincide en estimar que se trata de un Veuve Cliquot de fines del siglo XVIII y ha añadido que podría costar alrededor unos 48.184 euros por botella. Debido a que el barco naufragado yace fuera de las islas de Aland, una parte autónoma de Finlandia, las autoridades locales decidirán qué hacer con los restos del barco y con el champán."

Com a primer comentari em sorgeix "quina sort en aquesta troballa, i quin premi més bo per a una afició com el submarinisme". Per altre part, hi ha gent realment iluminada, gastar-se 48.000 euros en veure una ampolla d'un vi, per molt champagne que sigui. Vist d'una altre manera, m'agradaria estar en disposició de tenir 48.000 euros extres per gastar-me en d'una volada. Això vol dir que en tinc no se quants ( moooooolts ) per a totes les altres coses. Em sembla molt fort que amb les necessitats que avui te molta gent hi hagi aquestes despeses exagerades.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Lagavulin 16 anys, un nivell superior, ( els maltes d'Islay )

Amb l'arribada de la calor de veritat aprecio més estar a la fresca amb una bona copa a les mans, com a final d'un sopar o senzillament al tard. En aquestes èpoques sovint m'agrada disfrutar amb calma d'un malta intens, amb forta personalitat. En aquests moments és quan més em ve de gust un malta de la zona d'Islay.
Ara estic disfrutant d'un Lagavulin de 16 anys, i per començar a fer boca acompanyo la fotografia de la destil·leria, que ja és una meravella d'indret.

Aquesta destil·leria està a la zona sud de la illa d'Islay, molt a prop d'altres grans destil·leries com Laphroaig, Ardberg o Caol Ila. La geologia de l'illa té com especial característica un gran contingut de turba, i això comporta que l'aigua que s'utilitza ja porta incorporada essències d'aquesta turba. El resultat és uns maltes amb una intensitat elevada de turba, i amb molta personalitat.

Aquest malta té un color àmbar preciós, i en nas no aporta la intensitat que després dona en boca. Inicialment sembla tancat en el pas de boca, però té un final llarg i d'un fumat meravellós.
No sé si és de tot cert, però m'han dit que una multinacional americana ha comprat la producció d'aquesta destil·leria per als propers dos anys, de cara a promocionar-lo als EEUU. Això pot portar a dificultats en continuar-lo trobant, i a més ara el seu preu ja pot desanimar ( 40 a 50 € ).

diumenge, 4 de juliol del 2010

Els raims es fan grans


Sovint sols veig fotografies de gotims quan estan grans, a punt de la verema. Ara en aquesta fotografia presento un gotim "preadolescent", començant a fer el canvi.
És molt interessant veure com els petits grans de raïm ja estan tan ben formats, i ara comencen a créixer, a engreixar-se, per poder donar un bon most.
El que de veritat sóc molt ric és en herbes. Amb les pluges que hi van havent-hi, i el fem de cavall que varem escampar aquesta tardor-hiver, hi ha una gran-gran superproducció, i no aconsegueixo tenir-les controlades. Sempre em falten hores per tenir-ho be. Estic pensant que el problema és meu, i que el millor és intentar canviar el xip i acceptar que amb la dedicació que puc, i sense voler utilitzar productes químics, tindré herbes a manta.

Les olives també comencen a créixer, ara són petites i tenen uns dos milímetres de diàmetre, però ja són olives. I les del camp al que es dediquen esforços, són les millors del mon mundial.