Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 4 de desembre de 2011

Avui va de cava


Aquest cap de setmana he fet una aventura dins del mon del cava. Amb una colla d’amics hem anat a la cava d’un conegut, en Jaume, que ens ha obert de bat a bat una de les seves aficions. Entre ell i el seu germà tenen aquesta petita cava familiar, i amb estimació per la feina ben feta ofereixen un producte excepcional.

Amb l’excusa de que s’apropen les festes, i amb un bon esmorzar de forquilla per fer coixí, hem pogut tastar un munt de caves.

Fan dos grans productes, un amb les varietats de raïm ( i vi ) tradicionals del cava ( xarel•lo, macabeo i parellada, 40, 40 i 20 ) però amb 60 mesos de cava, l’etiqueta crema, i un nou producte que hi afegeixen vi provinent de raïm pinot noir, que l’anomenen reserva especial ( etiqueta vermella ). Tots dos els considero uns grans caves, sense res a envejar a altres productes de preu molt molt superior, però per al meu gust m’agrada molt l’afegit que li proporciona el pinot noir. Aquests petits artesans són dels pocs que a l’ampolla informen de la collita i de la data de desgorjat.

Una altre de les coses que sol pots fer quan estàs en una cava d’un amic és un tast vertical. Això vol dir tastar el mateix cava en funció dels anys que te de cava, i veure les diferències. Van començar amb els del 2006, i vam arribar a parar amb un cava del 2001 ( tots amb les mares dins l’ampolla que trèiem abans de tastar-lo, sense el desgorjat final per posar-los a la venda, el tap de suro ni cap licor d’expedició ). Amb pocs anys es nota que el gas tendeix més a sortir, i a mesura que passa el temps s’incorpora més al cava, i un altre cosa que s’aprecia molt fàcilment és com va deixant el gust de fruita verda i va anant a tenir un “vestit més rodó”.

El que és increïble és veure com el bon cava no dona “boires” ni crémor d’estómac, i és un gust compartir-lo amb amics.Aquí veieu un parell de fotografies de la cava, i la dels productes finals per anar al mercat.

2 comentaris:

  1. pues mira , si algun dia el veig per algun lloc l'agafare , pues fora de l'Anna de Codorniu , els demes em solen fer cremor d'estomac

    roser

    ResponElimina
  2. Molt interessant... Ha de ser tot un plaer poder fer un tast particular amb els productors. Segur que s'aprenen moltes coses...

    ResponElimina