Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dimarts, 5 de gener del 2010

Trascolar el vi

Aquests dies he aprés una cosa més del vi. En les vacances estàvem preparant les feixes de la vinya que l'any passat no varem ni tocar, amb una gran feinada. Hem tret una gran quantitat de matolls, romaní, petits pins i roures i netejat les oliveres que hi havien i els avellaners.

Aquestes feixes estan al costat d'un camí una mica transitat, i sempre la gent gran quan veu que unes feixes abandonades s'arreglen es paren a xerrar una mica, ja tenen motiu d'enraonar.

Un dels avis que s'hi van parar és un gran expert en fer vi, i cada any en fa vora tres o quatre mil litres de la seva vinya. Xerrant xerrant ens va preguntar si ja havíem trascolat el nostre vi, cosa que encara no havíem fet. Ens va explicar que es trascola per tal d'eliminar les mares del vi de dins la bota i evitar que es faci agre.

Dit i fet, a preparar l'operació de trascolament. Es tracta de treure el vi de la bota fins a una certa fondària, sense remenar ni treure el poso, buidar la bota d'aquestes mares i netejar-la, i tornar a posar el vi.

L'operació és fàcil d'explicar, però la logística no ho és tant. Primer, l'espai sota l'escala és realment petit. Segon, tenir un recipient per tenir el vi mentre netegem la bota, i treure la bota per netejar-la d'aquest racó mentre està l'operació a mitges. Total, nosaltres no ens volem arrugar. A fer-ho !!.

Cal tenir corrent elèctric, uns tubs per buidar fins a la bomba i d'aquesta al recipient, i el que és més important, la bomba de transvasament. Aquí podeu veure el muntatge.

També s'ha de tenir la precaució de que, donat que el vi es belluga i es posa en contacte amb l'aire, de sulfitar-lo una mica per evitar que es torni vinagre.

L'operació és feta, i ja us aniré explicant com acaba la història.

Les Terrasses, un gran Priorat

Aquestes festes de nadal he fet un gran descobriment, que vull compartir-lo amb vosaltres. Ha caigut a les meves mans una ampolla d'un Priorat que venia precedida per una bona fama.

Es tracta d'un negre criança de 2007 del reconegut enòleg Àlvaro Palacios. En principi això és un senyal d'alerta per mi, ja que sovint no coincideixo amb els gustos "de moda".

Aquesta vegada haig de donar la raó a la fama. Es tracta d'un vi amb una barreja molt ven aconseguida de diferents raïms ( cariñena, garnatxa, cabernet sauvinyon i syrah, per que ho diu qui en parla d'aquest vi, no per que sigui capaç de distingir-ho ! ).

Per al meu criteri, és un vi amb un equilibri magistral. Te un color cirera intens, i en boca és molt molt suau i fàcil d'apreciar, amb un gust de fruita fresca continuat que no enreda al paladar.

Te un preu mitja-alt per a la meva escala, però en ocasions especials val el que costa. Ja em direu que us sembla quan el tasteu

diumenge, 20 de desembre del 2009

Un bon cava


Ara que s'acosten les festes de Nadal el cava està present a les nostres taules. Una bona celebració no ho és prou si no obrim una ampolla de cava.

Fa tres o quatre anys es va posar de moda caves afruitats i àcids, i a mi aquests tipus de cava em van anar fent que no em vingués tant de gust obrir una ampolla com temps enrera.

Penso que darrerament aquesta tendència ja ha desaparegut, i ara hi ha uns altres tipus de caves més elaborats i no tan "joves".

Avui presento un Pere Olivella Mestres Gran Reserva Especial. Es tracta del producte estrella d'una petita cava ( sols 100.000 ampolles l'any ), amb un gust treballat per fer be les coses. Un cop feta la segona fermentació, aquest cava descansa cinc anys en la cava. A més de les varietats habituals de raïm, aquest te una mica de Pinord Noir. Presenta unes bombolles molt fines i persistents, i un cert gust final de torrats que m'ha agradat molt.

Si algú en troba una ampolla, és una bona elecció i ja em donareu la vostra opinió.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Els pastorets i el vi


Una de les tradicions que he seguit amb bastanta regularitat ha estat l'assistència a les representacions nadalenques d'Els Pastorets, de Josep Mª Folch i Torres. Els principals personatges com segur que sabeu són en Lluquet i en Rovelló.

Pot ser que en Lluquet sigui un diminutiu de Lluc, però també pot ser un sobrenom del vailet seriós. Però, què es el lluquet en el món de la fabricació artesanal del vi ?

Per tal d'eliminar possibles fongs i bacteris de les botes, el sistema tradicional utilitzat és el de cremar unes tires de sofre dins de la bota, i aquesta combustió elimina l'oxígen i el SO2 format ajuda a matar-los. Aquestes tires de sofre les venen en botigues per a productes del camp, i en el meu entorn aquesta botigua en diuen "El Sindicat".

Es venen en unes tires llargues, com d'uns 80 cm., i en funció del tamany de la bota en tallo el tros que calgui. Aquest tros el lligo amb un filferro, l'encenc, i l'introdueixo dins la bota, tapant-la amb el suro. L'olor de sofre també recorda el que en els Pastorets en diuen de les "Calderes d'en Pere Botero". Aquí ho podeu veure amb el filferro que surt del forat tapat, i fent gran la foto podeu veure una mica el fum.

Un cop considero que ja ha cremat del tot, retiro el filferro amb el lluquet tot negre, procurant que no toqui la boca de sortida per tal de que no caigui cap tros dins i allí s'hagi de quedar.

El darrer pas és tapar ràpidament la bota, per tal de que l'atmosfera de SO2 quedi dins i faci més l'efecte d'assèpsia que persegueixo. Així ho deixo fins que omplo la bota amb el most, o el vi, segons sigui el cas.

La Vicalanda


Aquest cap de setmana m'he decantat per tastar un Rioja. Mirant sota l'escala he trobat, ben guardat, un Rioja reserva que feia molt bona pinta.

Es tracta d'una ampolla de La Vicalanda reserva 2003, de Bodegas Bilbainas. L'etiqueta ja és tota una enciclopèdia d'aquest vi, i m'ha agradat com ho han exposat.

L'he trobat amb un aroma afruitat, però en boca és un vi equilibrat, amb un cert gust dolç però que no cansa. El final és molt bo, deixant un gust de vi ben reposat.

El que em costa de detectar al beure un vi és el gust mentre està en boca. Al olorar-lo puc distinguir matiços, i un cop empassat també, però en boca encara no puc destacar gustos, pot ser no sóc gaire expert. Veurem si amb una mica més de pràctica milloro.

diumenge, 29 de novembre del 2009

Tardor i Clos Barenys



Aquesta entrada es per deixar constància de la tardor en una vinya. Els ceps ara ja estan perdent les fulles, i la setmana passada tenien uns colors vermellosos que són una merevella. Per deixar constància del pas de les estacions ho podeu veure en la imatge adjunta, en que els grocs i els vermells es conjunten d'una manera sorprenent.


El dissabte vaig tastar un vi que cal fer una menció especial Es tracta d'un Clos Barenys, que combina el raïm Siray i el Merlot, de la collita de 2006. Tot i que tenia bones referències, vull destacar el gust àcid en boca, però amb un final en paladar de fruites dolces, que ha estat una grata sorpresa. No sóc un supergourmet, però aquestes notes de gust les he pogut disfrutar clarament. Si cau en les vostres mans una ampolla d'aquestes, ja ho comentareu.

Per cert, el bon vi s'acaba ràpid.

Tinc pressa, que està a punt de començar el Barça - Madrid

diumenge, 22 de novembre del 2009

El vi blanc vestit d'etiqueta


Aquest cap de setmana he vestit d'etiqueta el vi blanc. La zona on està la vinya es diu Masclans, i he volgut batejar la collita d'aquest any amb aquest nom. Per suposat, el vi és del Celler Sota l'Escala.

El procediment és totalment artesanal, i m'ho puc permetre per la petitíssima producció que tinc.

El primer pas és el disseny de l'etiqueta, que la forma més fàcil de fer-ho és mitjançant el programa power point, i imprimeixo sis pantalles per plana, i el tamany resultant és mes o meys l'adequat a tamany etiqueta.

El segon pas és posar la caputxa termoretràctil ( les bones són estanyades, però amb aquestes ja en tinc prou ). Inicialment em van dir que per aplicar la calor necessària es feia amb un assecador de cabell, i obedient així ho feia. Mica en mica vaig veure que no era pràctic. Preguntant a una botiga especialitzada em van ensenyar un aparell com els antics secadors de cabell de perruqueria de senyores, on dins d'un cub hi habia unes resistències elèctriques. Molt bon sistema, però el preu em va frenar ( 110 € ). Finalment en un llibre francès per fer vi en petites produccions vaig trobar la solució. Tan fàcil com tenir un pot amb aigua bullint i introduir l'ampolla cap per avall, amb la caputxa aguantada amb una forquilla. Resultat excel·lent i sense haver de pagar el que no cal.

Tercer pas, enganxar l'etiqueta. El resultat, aquí el podeu veure. El que vull millorar és fer-ho amb etiquetes adhesives, i imprimir directament sobre l'etiqueta. Serà el següent tema.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Per Sant Martí, tapa el vi

Aquesta setmana la feina ha estat agraïda. Per Sant Martí s'ha de tapar el vi, i així ho he fet amb les botes de vi negre. L'any passat el tap es va quedar completament enganxat al forat, i aquest any he provat amb un paper al mig.

La bota petita ( de 32 litres ) la varem omplir el 20 de setembre, de la verema feta el 11 de setembre. Hi vaig posar uns vint litres de most de raïm negre fermentat nou dies amb la pròpia pell, i la resta era de most provinent de raïm blanc. Va donar un probable grau alcohòlic de 11,5 graus ( aquest any he comprat un mostímetre, que m'ha fet molta il·lusió )

Abans de tancar-ho l'he tastat, i es notava un gust molt afruitat, amb un color morat "bisbe" una mica paste, es a dir, una mica mate.

La bota gran ( de 64 litres ) la varem omplir el 12 d'octubre, de la verema feta el 27 de setembre de raïm ull de llebre. Aquest vi molt-molt jove encara te un gust intens a most, tot i que ja es comença a entreveure l'alcohol. El grau probable per aquest vi serà d'11 graus. El color també és morat bisbe mate.

El vi de l'altre bota petita, ( de 32 litres ) únicament blanc obtingut a partir de raïm blanc, ja està a punt de veure segons el gust del meu company d'aventures i desventures, i mestre agricultor amb molta paciència. L'hem passat a l'ampolla, i ara cal pensar en el disseny de l'etiqueta ( sóc perepunyetes, i aquestes pijades m'agraden ). Un cop ja hagi vestit les ampolles, d'etiqueta, ja els hi faré un "retrato" i ho penjaré. De moment, avui us ensenyo el raïm blanc a mig premsar.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Ara comença la collita del 2010


Amb aquests primers freds de novembre comença la collita del vi que podrem disfrutar el 2010.

Ara és el moment de preparar la vinya. Les fulles dels ceps començan a tornar-se grogues, i cal pensar en el que no vaig tenir prou cura l'any passat en el cuidat dels ceps, i començar a plantejar com puc fer la poda.

Aquest any serà la segona temporada que tenim la vinya. El primer any vaig tenir prou feina en recuperar els ceps desprès d'uns anys sense cuidar-se. Ara podrè, havent après com han anat creixent el 2009, millorar la poda per que creixin millor i sigui més fàcil cuidar-los ( no m'hagi d'ajupir tant, que el terra està molt baix ! ).

Haver fet tot el procès un any m'ha permès apendre moltes amb una sola mirada a una vinya ben cuidada. De mica en mica aniré fent el recull de les tasques per aconseguir un bon vi.

Aquesta foto del cep que he fet avui la trobo una merevella. Fins aviat !

diumenge, 1 de novembre del 2009

El mon dels whiskeys


Fa temps havia provat els whiskeys americans, i la veritat és que els trobava forts i amb un gust de fusta molt brusc. Els que havia provat eren els més comercials i amb poc envelliment.

Una curiositat em rondava. Els bons whiskeys es poden comparar amb els maltes, que tan bones sensacions em proporcionen ?

En una bona tenda especialitzada de Barcelona vaig comprar un caprici per aclarir el dubte, una ampolla de Rittenhouse, un whiskey de sègol de 10 anys d'envelliment, amb la menció de "Bottle in bond", que vol dir que prové d'una única destil·leria i el dipòsit d'envelliment ha estat controlat per l'administració americana.

M'he endut una bona sorpresa. L'he trobat molt bo, una bona entrada i amb un gust de fusta final suau. Diuen que es pot descobrir en el seu gust nou moscada i fruites exòtiques, però això jo no ho he detectat, pot ser no soc tant "sabi".

A més, comparativament te un preu inferior als seus equivalents d'Escòcia.

Algú em pot donar una pincellada dels principals tipus de whiskeys, d'una manera similar com es poden "classificarç" els maltes ?

Fins aviat.