Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 29 de novembre del 2009

Tardor i Clos Barenys



Aquesta entrada es per deixar constància de la tardor en una vinya. Els ceps ara ja estan perdent les fulles, i la setmana passada tenien uns colors vermellosos que són una merevella. Per deixar constància del pas de les estacions ho podeu veure en la imatge adjunta, en que els grocs i els vermells es conjunten d'una manera sorprenent.


El dissabte vaig tastar un vi que cal fer una menció especial Es tracta d'un Clos Barenys, que combina el raïm Siray i el Merlot, de la collita de 2006. Tot i que tenia bones referències, vull destacar el gust àcid en boca, però amb un final en paladar de fruites dolces, que ha estat una grata sorpresa. No sóc un supergourmet, però aquestes notes de gust les he pogut disfrutar clarament. Si cau en les vostres mans una ampolla d'aquestes, ja ho comentareu.

Per cert, el bon vi s'acaba ràpid.

Tinc pressa, que està a punt de començar el Barça - Madrid

diumenge, 22 de novembre del 2009

El vi blanc vestit d'etiqueta


Aquest cap de setmana he vestit d'etiqueta el vi blanc. La zona on està la vinya es diu Masclans, i he volgut batejar la collita d'aquest any amb aquest nom. Per suposat, el vi és del Celler Sota l'Escala.

El procediment és totalment artesanal, i m'ho puc permetre per la petitíssima producció que tinc.

El primer pas és el disseny de l'etiqueta, que la forma més fàcil de fer-ho és mitjançant el programa power point, i imprimeixo sis pantalles per plana, i el tamany resultant és mes o meys l'adequat a tamany etiqueta.

El segon pas és posar la caputxa termoretràctil ( les bones són estanyades, però amb aquestes ja en tinc prou ). Inicialment em van dir que per aplicar la calor necessària es feia amb un assecador de cabell, i obedient així ho feia. Mica en mica vaig veure que no era pràctic. Preguntant a una botiga especialitzada em van ensenyar un aparell com els antics secadors de cabell de perruqueria de senyores, on dins d'un cub hi habia unes resistències elèctriques. Molt bon sistema, però el preu em va frenar ( 110 € ). Finalment en un llibre francès per fer vi en petites produccions vaig trobar la solució. Tan fàcil com tenir un pot amb aigua bullint i introduir l'ampolla cap per avall, amb la caputxa aguantada amb una forquilla. Resultat excel·lent i sense haver de pagar el que no cal.

Tercer pas, enganxar l'etiqueta. El resultat, aquí el podeu veure. El que vull millorar és fer-ho amb etiquetes adhesives, i imprimir directament sobre l'etiqueta. Serà el següent tema.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Per Sant Martí, tapa el vi

Aquesta setmana la feina ha estat agraïda. Per Sant Martí s'ha de tapar el vi, i així ho he fet amb les botes de vi negre. L'any passat el tap es va quedar completament enganxat al forat, i aquest any he provat amb un paper al mig.

La bota petita ( de 32 litres ) la varem omplir el 20 de setembre, de la verema feta el 11 de setembre. Hi vaig posar uns vint litres de most de raïm negre fermentat nou dies amb la pròpia pell, i la resta era de most provinent de raïm blanc. Va donar un probable grau alcohòlic de 11,5 graus ( aquest any he comprat un mostímetre, que m'ha fet molta il·lusió )

Abans de tancar-ho l'he tastat, i es notava un gust molt afruitat, amb un color morat "bisbe" una mica paste, es a dir, una mica mate.

La bota gran ( de 64 litres ) la varem omplir el 12 d'octubre, de la verema feta el 27 de setembre de raïm ull de llebre. Aquest vi molt-molt jove encara te un gust intens a most, tot i que ja es comença a entreveure l'alcohol. El grau probable per aquest vi serà d'11 graus. El color també és morat bisbe mate.

El vi de l'altre bota petita, ( de 32 litres ) únicament blanc obtingut a partir de raïm blanc, ja està a punt de veure segons el gust del meu company d'aventures i desventures, i mestre agricultor amb molta paciència. L'hem passat a l'ampolla, i ara cal pensar en el disseny de l'etiqueta ( sóc perepunyetes, i aquestes pijades m'agraden ). Un cop ja hagi vestit les ampolles, d'etiqueta, ja els hi faré un "retrato" i ho penjaré. De moment, avui us ensenyo el raïm blanc a mig premsar.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Ara comença la collita del 2010


Amb aquests primers freds de novembre comença la collita del vi que podrem disfrutar el 2010.

Ara és el moment de preparar la vinya. Les fulles dels ceps començan a tornar-se grogues, i cal pensar en el que no vaig tenir prou cura l'any passat en el cuidat dels ceps, i començar a plantejar com puc fer la poda.

Aquest any serà la segona temporada que tenim la vinya. El primer any vaig tenir prou feina en recuperar els ceps desprès d'uns anys sense cuidar-se. Ara podrè, havent après com han anat creixent el 2009, millorar la poda per que creixin millor i sigui més fàcil cuidar-los ( no m'hagi d'ajupir tant, que el terra està molt baix ! ).

Haver fet tot el procès un any m'ha permès apendre moltes amb una sola mirada a una vinya ben cuidada. De mica en mica aniré fent el recull de les tasques per aconseguir un bon vi.

Aquesta foto del cep que he fet avui la trobo una merevella. Fins aviat !

diumenge, 1 de novembre del 2009

El mon dels whiskeys


Fa temps havia provat els whiskeys americans, i la veritat és que els trobava forts i amb un gust de fusta molt brusc. Els que havia provat eren els més comercials i amb poc envelliment.

Una curiositat em rondava. Els bons whiskeys es poden comparar amb els maltes, que tan bones sensacions em proporcionen ?

En una bona tenda especialitzada de Barcelona vaig comprar un caprici per aclarir el dubte, una ampolla de Rittenhouse, un whiskey de sègol de 10 anys d'envelliment, amb la menció de "Bottle in bond", que vol dir que prové d'una única destil·leria i el dipòsit d'envelliment ha estat controlat per l'administració americana.

M'he endut una bona sorpresa. L'he trobat molt bo, una bona entrada i amb un gust de fusta final suau. Diuen que es pot descobrir en el seu gust nou moscada i fruites exòtiques, però això jo no ho he detectat, pot ser no soc tant "sabi".

A més, comparativament te un preu inferior als seus equivalents d'Escòcia.

Algú em pot donar una pincellada dels principals tipus de whiskeys, d'una manera similar com es poden "classificarç" els maltes ?

Fins aviat.