Una companya fidel

Us presento la meva companya de vinya d'aquesta setmana santa. Teníem endarrerit el tema de l'herba, i hem passat força estona amb la desbroçadora. Aquesta fotografia pot ser un bon homenatge a aquesta eina tan útil.
Al començament de fer-la servir anava sense cascos per reduir el soroll, però ara m'he decidit a comprar-los i al cap del matí acabo més relaxat.
També hem hagut de podar els ceps, que encara no ho havíem fet. Ara ja comence a sortir el raïm, i aquesta és la primera fotografia del que veritable ment es pot dir raïm.
Per cert, vist que l'any passat ens va anar molt be la plantada de patates, aquest any hem repetit, i el camí que va fent les plantes també pinta molt be. Esperem que els animals ens les respectin !

Fracàs, i a apendre dels errors

Avui he "dit adéu" al vi de la collita del 2010. He fet un tastet, i tenia un inici de gust de vinagre. La única solució per evitar malmetre les botes és llençar tot el vi, ja que en cas contrari sempre que torni a posar vi es farà vinagre.
Galleda a galleda, cap a la pica i a la claveguera. M'ha sabut greu.
El que veig que necessito és cuidar millor el raïm, i tenir més paciència. Crec que un dels errors ha estat collir abans de temps el raïm, per la por a que els senglars el mengessin. A més, aquest estiu passat no ha fer molta calor, i no tenia prou sucre. Això ha donat un vi fluix, que amb més facilitat del compte s'ha tornat vinagre.
Vist des d'un altre punt de vista, sort que no haig de guanyar-me la vida amb el vi !
Cada cop que obro una ampolla de vi, estic aprenent a valorar més la feina que hi ha al darrera, que sovint és una qüestió que es pot traduir a diners, però a vegades no hi ha una bona traducció ( per excés o per defecte ).
No sempre les notícies són bones, i reconèixer els errors és sa. Aviat podré començar a ensenyar el raïm 2001. Els ceps estan treien borrons.

La primavera desperta el camp

Aquesta setmana he passat calor com feia temps no passava. Sembla que l'estiu ha arribat de cop. Els arbres del camp han començat a treure fulles i fruits, i és un esclat de vida, un any més.
Sembla que les ametlles van força be, i alguns ametllers que els donava per morts els he podat a lo bestia, i revifem. Si la cosa segueix així, podrem fer forces panellets i coques.

L'albercoquer també va tenir una bona podada, ja que tenia moltes branques que s'entertolligaven i es molestaven unes a les altres. Ara sembla, amb el permís dels ocells, que també va per bon camí.
Amb l'èxit de les patates l'any passat m'he animat a tornar a plantar-ne, i ara ja comencen a sortir. Caldrà esperar una mica de pluja.
El que va bé per una cosa va malament per un altre. Aquesta calor ha fet sortir herba a dojo, i tinc una gran feinada en passar la desbroçadora per treure l'herba. Acabo rebentat, però content.
Espero que agradin les fotos.

Montsant Acústic 2008 en el restaurant Mercat ( Vilafranca del Penedés )

Aquest cap de setmana he anat a un restaurant que és una passada. Amb una cuina de temporada i de mercat, el Restaurant Mercat està a les golfes del Mercat de la Carn, a la Plaça de l'Oli núm. 1 de Vilafranca del Penedès. La crònica gastronòmica la teniu al blog El Plat Blanc.
Del restaurant que vull aquí destacar un aspecte. A l’hora de la carta de vins, m’han donat dues. La primera és una carta de tota Espanya, i la segona carta és una estrictament de vins catalans, per reivindicar d’una manera diferenciada el que tenim de bo aquí.
Vaig demanar un Montsant, Acústic 2008. Va resultar un excel·lent vi, fresc, rodó, amb una punta de dolçor sense estridències, i un pas de boca equilibrat i suau. Buscant una mica més d’aquest vi he aprés que aquest celler te com filosofia fer bons vins a la manera tradicional, sense excessos tecnològics que permetin apreciar el vi i els gustos de sempre. Aquest vi te una barreja de raïm garnatxa i samsó, provinents de ceps de una bona edat ( 35-60 anys ).
Aquest Acústic em referma que el Montsant és una de les zones vinícoles catalanes que més m’agrada ( relació qualitat/preu ). Anant al senyor Google, aquest m’ha explicat :
La DO Montsant va néixer l’any 2002 integrada pels municipis i cellers que, fins aquella data, formaven la subzona Falset de la denominació d’origen Tarragona. Si en el moment del seu naixement, la DO tenia 28 cellers, la xifra supera ara els cinquanta. Gairebé un 70% de la producció embotellada es destina a l’exportació (principalment a Alemanya i els Estats Units). Per el que respecta als seus vins, els més habituals són els negres, elaborats principalment a partir de les varietats tradicionals garnatxa i carinyena, que donen uns vins amb molt cos, equilibrats i aromàtics, i adients per a la criança.

Com a final, aquí poso la foto dels cirers aquest cap de setmana a la vinya. Estan preciosos, i les abelles feien un concert volant entre les flors.