Bon Nadal !

Aquest any ha estat un any de moltes coses relacionades amb el vi i el camp.

Conec molta gent que li agrada el vi, que el vi representa una font per compartir experiències, que mitjançant el vi hi ha estimació per la terra, i que no únicament és una beguda per acompanyar, és tot això i molt més.

Aquest post em serveix per parar una mica i veure d'on venia, a on volia anar, i on estic.

Gràcies a tots, gràcies. A la paciència, als ànims, i al que la natura ensenya si saps i vols escoltar

Avui, sols quatre fotos, per mostrar com, a través d'una visita a una petita cava, puc gaudir d'una experiència fantàstica i d'uns moments amb uns bons amics.

Aquí hi ha una bota fantàstica. Roure pur, cinc litres de capacitat, i guardada en una cava de l'Anoia. Plena d'un excel·lent malta blended portat directament d'Escòcia en garrafes quan no te color, tot ell és blanc ( i per suposat sense "segells oficials", ja m'enteneu ). , Ara em puc riure del que s'embotella. He tingut el privilegi de tastar-ho,
i puc dir que en sols tres anys el color, sabor i intensitat és una merevella. Aquí el puc veure, i al

final d'un esrmorzar de forquilla ( carxofes, botifarra crua, cuita i d'ou, més un bull blanc que feia cantar als àngels ), aquest veritable malta va ser el perfecte final.

Aquesta foto la trobo molt maca, és un bon regal per tots

BON NADAL

BON NADAL, i un gran malta per celebrar-ho, Macallan 18 anys

El whisky Macallan és un dels més coneguts “pure malt”, de la zona més coneguda de Escòcia, Speyside. És un malta que agrada a molta gent ja que te unes característiques molt equilibrades i fa que sigui un molt bon començament per entrar a l’afició dels maltes .

Aquesta destil•leria va començar a destil•lar al 1824, i és la tercera en vendes a Escòcia i la cinquena al mon. Te una característica peculiar, i és que majoritàriament envelleix els maltes en botes que prèviament han tingut xerès, que els hi dona part del seu segell especial ( tot i que darrerament han sorgit edicions acabades en altres botes, com a singularitats).

Aquestes festes he obert una ampolla de 18 anys, i ha resultat excel•lent. Te un color ámbar, i aromàticament està molt equilibrat, sense que destaqui res però es nota molt el final de xerès. En boca l’he trobat lleuger i subtil, amb un final llarg en el que es nota el grau alcohòlic però sense estridències.

El preu, alt de debò ( al voltant dels 100 euros ) però per una gran ocasió especial, i saborejant-lo en mesura, escel•lent. És pot comparar al Rolls Royce dels maltes, i tot i que hi pot haver gent que prefereixi un Ferrari, no es discuteix la seva qualitat.

Una bona manera de tastar whiskyes, Connemare 8 anys

Mitjançant un blocaire vaig tenir coneixement d'una botiga a Barcelona on pots comprar whisky en petites ampolles, Vom Fass. http://www.blogger.com/img/blank.gif. Una tarda que passejava per Barcelona em vaig enrecordar d'aquesta botiga, i vaig treure el cap. Es pot comprar des de 10 cl, a uns preus adequats.

Vaig escollir un whisky irlandès, de la destil·leria Cooney, un 8 anys. Viatjant per internet vaig veure que el embotellat més conegut és el Connemare.
Per al meu gust resulta una proposta curiosa. Sembla que tingui una mica gust de turba, però el que destaco és el gust dolç, un punt de mel, que fa que tingui un record d'un clàssic speyside amb un toc de fumat.
Recomano tastar, al preu que ofereixen, les possibilitats d'aquesta botiga.

Isle of Jura, 10 anys

En la meva afició a descobrir tots els tipus de whiskys de malta, aquesta vegada presento un malta de la zona de les Highlands de l’Oest, de la illa de Jura, (per sobre de la illa de Islay ) , el Isle of Jura 10 anys.
La destil•leria és relativament nova, ha estat reconstruïda al 1963 com un motor d’activitat per la illa, sobre una altre antiga destil•leria. Fins al 1974 no va arribar a les botigues el seu producte.
Aquest malta presenta un color daurat pàl•lid, i te uns aromes molt agradables, amb una mica de fumats. En boca es presenta un gust suau, afruitat, una mica salat i amb un cert gust de fusta i fum. Te un final llarg i molt bo. Per comparar, m’ha recordat a un speyside tipus Macallan amb un afegit de fumat, i és molt lleuger.
Es pot trobar en bastants llocs, i no és un malta amb preu excesiu, menys de 30 euros.

Cata de whiskys amb els amics

Fa un temps que tenia ganes de fer partíceps a alguns amics la meva afició als whiskys. Per això vaig decidir organitzar jo mateix un tast, i veure com responien, si era capaç de transmetre una mica aquest món.

Un cop em vaig engrescar, vaig decidir que com a màxim podiem ser cinc. El pas següent va ser trucar i convocar. La resposta va ser molt bona, i tots estaven sorpresos i de seguida deien que perfecte.

Vaig preparar un power point per introduir el món dels whiskys, la seva obtenció, el que és un blended ( es a dir, un whysky de barreges d’altres ), com desxifrar el que vol dir l’etiqueta ( single, pure, straight, blended, grain, … ) i les diferentes zones.

Els whiskys que tenia per tastar van ser :
-Lowlands, un Glenkinchie de 10 anys, que m’agrada molt per la frescor que aporta, i que permet anar introduint molt be el tema de diferents zones
-Speyside : aquí tenia a casa un Glenrothes Select Reserve, que no te anys d’envelliment ja que és precisament una barreja sense la restricció d’anyades mínimes de bota. També vaig obrir un Macallan de 12 anys de bota de roure.
-Islay : Aquí vaig presentar la meva zona predilecta. L’altre dia en un aeroport vaig trovar un Bowmore de 17 anys a un preu molt bo, i també vaig treure un Bunnahabhain de 12 anys, que és una descoberta recent i el considero una merevella, a mig camí entre els islay i els speyside, amb els avantatges de tots dos i que no dona cap gust extrem.
-Per acabar amb la sel•lecció vaig presentar el whiskey americà Blantons, que ja n’he parlat ( entrada del blog del passat 5 de novembre ).

A l’hora indicada, quart menys quart més, van anar arribant els amics, i veure la taula parada amb sis gotets petits de “xupito” ja va ser una sorpresa.
Quan ja erem tots a taula vaig començar ràpid per la presentación, per què tots tenien la vista en les ampolles presents.

Mica en mica varem anar tastant cada un en l’ordre que están posats, i les cares que feien era una delicia. Des d’un que va arribar dient que no seria capaç de distingir res fins a un altre amic que no es creía que, creient que coneixia els whiskys, encara podía apendre tantes coses diferents.
Us puc ben dir que tots varem disfrutar molt, jo el primer. Els meus amics per que van descubrir el ventall de gustos i sensacions que poden donar els whiskys, i jo per que tan sols veure amb quina satisfacció tastaven cada malta i com descobrien tantes coses , era una “gozada”

Va obtener un gran reconiexement els dos maltes extrems, el Glenkinchie per que no coneixien cap Lowland amb la seva frescor i el Islay Bunnahabhain per el gust lleugerament fumat i a la vegada d’un final una mica dolç. També els hi va resultar una sorpresa tastar un whiskey americà amb un nivell alt de qualitat, ja que tan sols coneixien els normals disponibles en discoteques.

Colorants al whisky, el caramel dona color

Passejant per internet l'altre dia vaig trobar una pàgina que no coneixia, www.whiskydemalta.com, que està ubicada, o promociona, activitats relacionades amg els maltes a Madrid. Tot i això, m'ha semblat molt interesant per que divulga aspectes que no coneixia d'aquesta beguda. Paso a copiar un molt interessant sobre el caramel afegit als maltes, "per donar color" ? . Donat que no prové de la meva experiència, el deixo tal cual en castellà com està a la seva pàgina web :

Por el color de algunos whiskys envejecidos parcialmente en barrica de Jerez salió el tema de colorante y otros aditivos en el whisky en una reciente cata. El uso de aditivos está estrictamente prohibido, con la excepción del colorante E150a, así que la discusión se concentró en el uso de caramelo.
Es importante saber que el caramelo es un colorante, en bajas concentraciones sólo da color, no sabor. Se obtiene por calentamiento de un azúcar comestible.
Singel malt es una mezcla
Whisky es un destilado, por lo tanto incoloro cuando entra en la barrica. Durante el envejecimiento va cogiendo color de la barrica, la intensidad depende de varios factores como tipo de roble, el corte de la madera, el grado de tueste y el líquido que contenía en el previo uso.
Cuando se hace un single malt se mezclan varias barricas (de la misma destilería) para obtener el sabor deseado, y más importante, para poder replicar el sabor durante años. A la vez ofrece la posibilidad de intentar mantener el color igual, y si no se consigue, se puede ajustar con el caramelo.
Caramelo para ajustar, no dar
Es justo lo que dicen los fabricantes, que el colorante es para “ajustar el color”, no para “dar color”. Las cantidades usadas son mínimas, lejos de lo que hace falta para afectar al aroma y sabor.
¿Por qué es tan importante mantener el mismo color? Richard Paterson (Master Blender Whyte & Mackay) dice que es para dar al consumidor confianza en el producto. Si el mismo whisky de diferentes lotes tiene diferente color el consumidor va a pensar que también el sabor habrá cambiado. Entonces entramos en un campo psicológico donde, de antemano, piensa que el sabor no va a ser el mismo si el color no lo es. Buscará botellas con el mismo color como “aquella botella tan rica”, porque otros colores no saben igual.
El uso para ajustar el color puede ser la verdad para muchas destilerías. Pero no me sorprendería si alguna usa el colorante para dar color. La razón; ¿quién no ha elegido un whisky por su color oscuro, frente a uno muy claro? Si el whisky oscuro vende más, entonces hay un incentivo económico, lo que puede ser razón suficiente para usar el colorante hasta dar color.
Experimentando con caramelo y whisky
El uso de colorante es un hecho, y muchas marcas lo usan, entonces la cuestión realmente interesante es si influye en el sabor. Los fabricantes dicen “no” si lo usan, y “sí”, si no lo usan, lo que es de esperar. Algunos aficionados dicen que si, otros no. En cata gente dice que “tiene caramelo” de los whiskys oscuros, pero con los mismo whiskys en copa opaca los resultados son diferentes.
Sólo hay una manera de saber, y es probar. Dicho y hecho, he probado con caramelo, del tipo que viene en un sobre con el flan. He puesto una cantidad mínima, sólo para ajustar el color en un whisky envejecido en Bourbon casks, y no afectaba al sabor. Poniendo más, hasta tener un color apetecible muy oscuro, entonces si se nota el caramelo; cambia el sabor del whisky y añade un tono amargo. Pero ha sido con grandes cantidades – y un radical cambio de color – un uso que las destilerías dicen que no hacen. Con la excepción de Cu Dhub, el whisky negro.
Colorante, detectable o no
El colorante está presente en nuestros whiskys. Obviamente influye en el color, no tan seguro si en el sabor y da lugar a interesantes discusiones.
Muchos ya se han formado una opinión, basándose en influencias de otras personas y no propias pruebas, como tantas otras cosas en el mundo de whisky. Conocemos la mítica y rígida enseñanza “está es la única manera de beber el whisky si quieres ser un entendido” que influye en el principiante, y muchas veces decide lo que opinamos.

Si se usa el colorante en cantidades razonables, sólo para ajustar, no se nota, pero si es para cambiar el color, ya entramos en terreno diferente. Es muy probable que las cantidades detectables varíen de persona a persona – haz la prueba, con caramelo en tu whisky, y comparte el resultado con nosotros.

A mi em va agradar molt, espero que també seveixi a qui llegeixi aquest post

Whiskey de Kentucky, el Blantons single barrel

Descobrir nous tipus de whiskeys em dona una gran satisfacció. Al començament del blog vaig presentar un, ara tot just fa un any. Ara ja tenia ganes de tastar un altre. El que porto aquí em va convèncer per l’ampolla, el preu i el consell del venedor, en una botiga especialitzada del carrer Aribau/Madrazo.
Es tracta d’un whiskey de l’estat americà de Kentucky, i per remarcar-ho el tap està acabat amb un genet. Volen deixar clar els orígens, ja sabem que estan molt orgullosos de tot el que qualifiquen “genuinament americà”.
Aquest bourbon parteix de blat de moro ( mínim per llei del 51 %, i en aquest hi ha un 75 % ), ordi i civada, i amb el tradicional mètode de maltejat, molinat, passat a hidrats de carboni, sucre i alcohol, finalment es destil•la. Aquest en concret es guarda en bota de roure americà cremat, i això és una part del motiu del gust a fusta d’aquesta beguda. Els bourbons no tenen “edat declarada” , i per tant la decisió de que ja està a punt de passar a embotellat depèn del mestre destil•lador.
Aquest single barrel te la peculiaritat de que cada ampolla no prové de barreges de botes, sempre d’una sola. L’ampolla és octogonal, i en l’etiqueta et diuen de la bota que s’ha extret.
Te un color daurat molt singular, i presenta un cert gust inicial de caramel, i un final llarg amb gust a fusta sense que deixi el paladar esgotat . Per intentar fer un símil, és un “cognac” dels whiskeys americans, molt molt fi.
El preu està al voltant dels 40 euros, i per el que ofereix no el considero car.

Whiskey irlandès

En la meva dèria de conèixer els diferents tipus de whiskies, ara ha arribat el torn als whiskeys irlandesos. El més conegut a Catalunya és el Jameson, però m'agrada més buscar altres coses que no siguin les tòpiques d'aquí. Cal dir que d'aquesta marca es venen de l'ordre de 2,5 milions d'ampolles a l'any, que no és poc.
Vaig comprar aquesta ampolla de blenden whiskey, que és un 12 anys de la casa Powers. Pertany a uns propietaris que es mantenen en la mateixa saga que des del seu començament, a finals del segle XVIII ( 1791 ).
Es tracta d'una barreja de whiskey de malta i de gra, en una proporció 70/30, en el que es barregen des de 12 a 24 anys, procedents de botes de roure americà.
Te un gust que recorda als whiskeys americans, una mica afustats, però te un final llarg i dolç que deixa molt bones sensacions. Convé deixar-lo obrir una mica, o amb aigua o assaborint tots els aromes bellugant-lo be.
Considero que és una bona elecció, a mig camí entre els blended anglesos i els americans.

Una parada obligatòria per als que apreciem els maltas

En les vacances d'aquest estiu he tingut uns dies per poder passar-los als Pirineus, amb els seus increïbles racons que es descobreixen a poc a poc, pas a pas. Entre les estones dedicades a gaudir de cims, llacs, travesses i caminades també varem tenir temps per anar de compres a Andorra.

Un dels llocs que em rondava per anar era la botiga de whiskies de Les Escaldes que es diu Cava Benito ( www.cavabenitowhisky.com ) Aquesta botiga és una gran passada, vaig disfrutar com mai comprant un bon whisky !!. Aquí teniu una fotografia d'ella.

Quan vaig a comprar m'agrada molt poder badar una mica, sense sentir al depenent al darrera volent fer-me anar de pressa. Tot just entrar, em vant preguntar si volia cap consell, i vaig contestar que de moment volia mirar els prestatges. Sense exagerar pot ser han d'haver més de cinc-centes referències diferents, principalment maltes, encara que vaig veure també americans, irlandesos i japonesos i francesos. Hi havia al costat de cada prestatge els noms de les ampolles, i una cosa molt important el preu, ja que amb facilitat hi havia ampolles que estan per sobre del meu objectiu. Realment hi havien maltes de tots els racons, raconets, zones, subzones, grau alcohòlic i botes d'acabat. Tan sols d'entrar a la seva pàgina web tinc la certesa de que soc un aprenent molt aprenent en aquest magnífic mon.

Un cop donada una ullada als prestatges, vaig demanar consell al depenent. Vaig dir quins eren els whiskies que m'agradaven, i quin era el nivell de preu que volia per a l'ampolla. Sense cap senyal ( ni per poc ni per molt ) el depenent em va recomanar aquesta ampolla que ara us descriuré, i amablement em va dir : "el vol tastar ?" com si fos el més natural del món quan es compra una ampolla. Total, que jo amb cara de pòker vaig contestar : "doncs sí, gràcies" . Una meravella de malta. Un cop vista la meva acceptació, em va dir : "tinc un altre marca d'aquesta mateixa zona amb acabat en bota de Vega Sicília, el vol tastar també ?". Jo, com si fos el més normal del món, "d'acord".

Vaig sentir-me ben tractat, ben aconsellat, i vaig sortir amb un excel·lent malta que ara l'explico :

Aquest malta es diu Longrow CV, i és una marca que comercialitza la destil·leria Springbank, a la zona de Campbelltown.

Aquesta zona, al final de la península de Kintyre a l'oest d'Escòcia, va ser antigament el cor de la producció de whisky. Amb tot just 5000 habitants va arribar a tenir la increïble quantitat de trenta-quatre destil·leries funcionant legalment ( tot un èxit a Escòcia )

Els maltes Longrow estan doblement destil·lats, i tenen un component fumat important. No te cap referència a edat, però és una barreja de maltes de 7, 10, i 14 anys que provenen de botes de xeres, bourbon , oportos i rom. Te un gust de fumat poc incisiu però que dura en boca, fent-se molt agradable. Té un pas untuós, i deixa un gust final amb poc però reconeixible final dolç ( xeres i rom ? ). El preu, una meravella que ja m'agradaria trobar-lo aquí.

Si cal fer un resum. parada obligatòria, sense presses, i bones oportunitats. Del tot recomanable.

Whisky amb gel, gran reserva, sense cap dubte

En vacances tinc més temps de llegir el diari, i fer-ho a poc a poc, sense el neguit del ritme dels dies de feina. He vist aquesta notícia sobre un whisky realment de "reserva", que emparenta amb la que vaig penjar sobre un champagne.


Una caixa de whisky escocès ha estat oberta avui, més d'un segle després de ser enterrada sota el gel de l'Antàrtida, han anunciat les autoritats de Nova Zelanda.

La caixa de whisky trobada a l'Antàrtida pertanyent a l'expedició de Shackleton. Entre el 1907 i el 1909, Shackleton va fracassar en diversos intents per ser el primer a arribar al pol Sud, i la seva expedició es va quedar sense provisions quan era a 160 quilòmetres de l'objectiu, que va aconseguir el 1911 el noruec Roald Amundsen.


Diverses setmanes després que s'iniciés el procés de descongelació en una habitació del Museu de Canterbury, a la ciutat de Christchurch, la caixa va revelar el seu contingut: 11 ampolles de la marca McKinlay & Co.

Les ampolles estaven embolicades en paper i palla per protegir-les durant el viatge al continent gelat que el 1907 va emprendre Shackleton al capdavant de l'expedició Nimrod. Segons els arqueòlegs que han manipulat les ampolles, el whisky --destil•lat el 1896 o el 1897-- encara era líquid i estava en un estat excel•lent de conservació, tot i les temperatures de 30 graus centígrads sota zero que ha suportat durant més de 100 anys.

El tresor alcohòlic pertany ara a la Societat per a la Conservació del Patrimoni Històric de l'Antàrtida de Nova Zelanda, que extraurà mostres de l'alcohol abans de tornar a dipositar la caixa al mateix camp on va ser trobada el 2006, com obliga el tractat de preservació històrica firmat pels 12 països que coadmnistran el continent gelat.

Les mostres, obtingudes amb una xeringa a través del tap de suro, seran entregades a la destil•leria Whyte & Mackay, que distribueix la marca McKinlay i intentarà analitzar la composició per duplicar una mescla que, en la seva recepta original, ja no existeix.

Aquesta troballa segur que haurà posat molt contents a aquesta destil·leria, i m'agradarà veure els comentaris al gust del whisky de fa 115 anys que faran els experts

Lagavulin 16 anys, un nivell superior, ( els maltes d'Islay )

Amb l'arribada de la calor de veritat aprecio més estar a la fresca amb una bona copa a les mans, com a final d'un sopar o senzillament al tard. En aquestes èpoques sovint m'agrada disfrutar amb calma d'un malta intens, amb forta personalitat. En aquests moments és quan més em ve de gust un malta de la zona d'Islay.
Ara estic disfrutant d'un Lagavulin de 16 anys, i per començar a fer boca acompanyo la fotografia de la destil·leria, que ja és una meravella d'indret.

Aquesta destil·leria està a la zona sud de la illa d'Islay, molt a prop d'altres grans destil·leries com Laphroaig, Ardberg o Caol Ila. La geologia de l'illa té com especial característica un gran contingut de turba, i això comporta que l'aigua que s'utilitza ja porta incorporada essències d'aquesta turba. El resultat és uns maltes amb una intensitat elevada de turba, i amb molta personalitat.

Aquest malta té un color àmbar preciós, i en nas no aporta la intensitat que després dona en boca. Inicialment sembla tancat en el pas de boca, però té un final llarg i d'un fumat meravellós.
No sé si és de tot cert, però m'han dit que una multinacional americana ha comprat la producció d'aquesta destil·leria per als propers dos anys, de cara a promocionar-lo als EEUU. Això pot portar a dificultats en continuar-lo trobant, i a més ara el seu preu ja pot desanimar ( 40 a 50 € ).

Balvenie 12 anys Double Wood ( Speyside ) un gran single malt

A mesura que vaig coneixent el mon del whisky cada vegada tinc més interès per descobrir noves coses. Fa poc em van recomanar aquest single malt, de la zona de Speyside. Aquesta zona és de les més clàssiques d'Escòcia en el que es refereix al whisky.

Aquest que ara he tastat, un Balvenie 12 anys Double Wood, m'el van recomanar per dos motius, principalment. El primer motiu és que aquesta destil·leria és de les poques que fan tot el procés, cuidar la seva malta, germinar-la, destil·lar-la, i a més, tenen un taller de fabricació i condicionament de les seves botes. El segon motiu ha estat l'acabat que dona la doble criança, primer en botes de bourbon i finalment en botes de xeres.

El whisky te un color daurat fosc intens, quasi àmbar. En boca he trobat que dona sensació de ple, te molt cos. Et deixa un final llarg, amb tons de mel i fruits secs. Em recorda molt un altre que vaig tastar, un blended de la Chivas Regal, el Royal Salute de 21 anys, que tenia un preu més de dues vegades el d'aquest gran malta que ara comento.

Una ultima recomanació : visita a la seva pàgina web ( www.thebalvenie.com ), que és molt complerta, àgil i ben estructurada, i permet passar una bona estona disfrutant del mon del whisky.

Embotelladors independents de whisky

La figura dels embotelladors independents a Escòcia es remonta a finals del segle dinou, i han estat un factor molt important en la defensa i difusió dels "single malt" per als que aprecien el whisky.

Menys d'un 10 % de la producció total dels "single malt" ( únicament ordi ) s'embotella com a tal. La resta es barreja amb els elaborats amb grans que no són d'ordi ( "grains" ), per a l'obtenció dels coneguts "blended" ( barreja ). Del centenar aproximat d'elaboradors de whisky que hi han censats a Escòcia, la majoria d'ells mai han comercialitzat un "single malt".

La producció d'aquest grup majoritari és comprada directament per els "blenders" ( barrejadors ), excepte petites quantitats que són comprades en la pròpia bota, envellides i comercialitzades per aquests embotelladors independents. Aquestes empreses comerciatzen els whiskys amb el seu nom, però solen detallar l'origen del whisky, els anys d'envelliment, la data de destil·lació i a vegades la data d'embotellat, així com el tipus de fusta de la bota. Solen ser produccions molt limitades, el que doni després de l'envelliment les botes plenes que hagin adquirit.

Avui he tastat aquest whisky de l'embotellador independent francés Michel Couvreur, que prové d'un whisky elaborat a Aberdeen ( Highlands però fora de la zona de Speyside ), i ha estat envellit a la Borgonya. Es tracta d'una barreja d'al menys 50 tipus diferents de botes, totes amb un envelliment mínim de 12 anys.

És un whisky suau, però que té un final complert i amb una petita nota de turba ( que per als químics és una claríssima nota a fenols, qué hi farem !). M'ha agradat molt, i és una bona recomanació, tot i que una mica car.

Un whisky clàssic, Cragganmore 12 anys

Avui presento un dels whiskies de la zona més coneguda de les regions d'Escòcia, la zona de Speyside. Es la zona més gran en extensió, i que té un major nombre de destil·leries de maltes. Correspon a la zona mitja del territori, i està caracteritzada per ser la subministradora de les quantitats més grans de malta per veure en "single malts" ( únicament elaborats amb ordi maltejat ) o per aportar el toc especial a les barreges amb els "grain whiskies" ( destil·lats a partir d'altres grans de cereals maltejats ).

Aquest és un dels maltes que més m'agrada, i per al meu gust és un whisky molt equilibrat, sense un contingut alcohòlic excessiu ni cap nota de gust dominant, i es pot disfrutar d'un conjunt de gustos equilibrats amb certes notes lleugeres de fumat , i un final dolç que pot recordar a brandy.

Per a començar a estimar el whisky és una bona opció, fàcil beguda i qualitat alta.

Per cert, sort que vaig esperar a podar els ceps, ja que la nevada i els dies de gelada posteriors han estat de campionat. Fins dissabte encara hi havia neu a la vinya, i diumenge el terra estava molt tou, amb poques possibilitats de treballar. Tan sols varem poder cremar branques de poda dels avellaners, ja que la veda per fer foc comença el 15 de març.

El racò d'escòcia

El dissabte tenia programat un dia al Pirineu, però amb la "borrasca perfecta" que va passar per sobre de Catalunya a mig fer l'activitat prevista va començar a ploure. No m'agrada estar a la muntanya mullant-me, i vaig decidir acabar abans d'hora.

A mig tornar em va venir a la memòria un racó que tenia ganes de conèixer, al poble de Borgonyà ( ben bé a tocar de la desviació de la carretera nacional a Puigcerdà ). Es diu el Racó d'Escòcia, i és un restaurant d'una colònia tèxtil del segle passat. En aquest restaurant vaig poder gaudir d'un menú molt correcte, amb plats de sempre però molt ben servits, i a un preu extraordinari. El que és més bo de tot això, també disposen d'una excel·lent carta de whiskys.

El lloc el tenia "fitxat" per un blog que segueixo, d'en joan mitjavila, que considero que és de lo milloret en opinions de whisky. Tenen una carta de totes les regions del whisky, amb explicacions, i pots des de prendre un chupito o una copa fins a comprar una ampolla. Les marques que tenen són molt bones, han escollit molt bé, i els preus són adequats ( des de les econòmiques fins a veritables joies cares ).

Si voleu donar una ullada al lloc, tenen una pàgina web en construcció que, ara per ara, ja és interessant ; www.racodescocia.com

Els whiskies de les Lowland, l'Auchentoshan

De les regions d'Escòcia avui vull comentar en el que respecta al whisky, els Lowlands o Terres Baixes. Aquesta és la regió més meridional d'Escòcia, i te les seves dues ciutats més importants: Edimburgo y Glasgow.

Aquesta regió te molt en comú amb Irlanda del Nord. Degut a la proximitat entre elles, s'ha produït un intercanvi de coneixements i tècniques, i el més destacat és el de la triple destil·lació. Aquest procediment proporciona un whisky clar, lleuger i d'excepcional puresa. Als maltes de les
Lowlands no els afecta els vents marins, como passa amb els Islays, i el producte final no te quasi sal. Hi ha molt poques destil·leries, en comparació amb la resta de país.

Avui us presento l'Auchentoshan, 12 anys. Es tracta d'un bon representant d'aquests whiskies, de fàcil entrada, molt lleuger i amb un gust final que recorda a flors. Qui tingui curiositat amb els maltes els hi aconsello que provin un Lowland, són ben diferents als d'altres regions.

Aquesta ampolla l'he comprat en una botiga d'aeroport, on es poden trobar coses no tan clàssiques i a bon preu. Crec que m'haig d'explicar. El preu és el mateix que a altres botigues, el que passa és que l'ampolla és d'un litre, el que significa que hi ha un 33 % de més producte, o de preu rebaixat.

Altres Lowlands que he tastat, i que m'han agradat, són : Glenkinche de 10 anys ( assequible i fàcil de trobar ), i el Rosebank d'embotelladors independents, una mica més car però aconsellable segur, ja que és molt fàcilment bebible.

El mon dels whiskeys

Fa temps havia provat els whiskeys americans, i la veritat és que els trobava forts i amb un gust de fusta molt brusc. Els que havia provat eren els més comercials i amb poc envelliment.

Una curiositat em rondava. Els bons whiskeys es poden comparar amb els maltes, que tan bones sensacions em proporcionen ?

En una bona tenda especialitzada de Barcelona vaig comprar un caprici per aclarir el dubte, una ampolla de Rittenhouse, un whiskey de sègol de 10 anys d'envelliment, amb la menció de "Bottle in bond", que vol dir que prové d'una única destil·leria i el dipòsit d'envelliment ha estat controlat per l'administració americana.

M'he endut una bona sorpresa. L'he trobat molt bo, una bona entrada i amb un gust de fusta final suau. Diuen que es pot descobrir en el seu gust nou moscada i fruites exòtiques, però això jo no ho he detectat, pot ser no soc tant "sabi".

A més, comparativament te un preu inferior als seus equivalents d'Escòcia.

Algú em pot donar una pincellada dels principals tipus de whiskeys, d'una manera similar com es poden "classificarç" els maltes ?

Fins aviat.