Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dimarts, 24 d’agost del 2010

Una parada obligatòria per als que apreciem els maltas


En les vacances d'aquest estiu he tingut uns dies per poder passar-los als Pirineus, amb els seus increïbles racons que es descobreixen a poc a poc, pas a pas. Entre les estones dedicades a gaudir de cims, llacs, travesses i caminades també varem tenir temps per anar de compres a Andorra.

Un dels llocs que em rondava per anar era la botiga de whiskies de Les Escaldes que es diu Cava Benito ( www.cavabenitowhisky.com ) Aquesta botiga és una gran passada, vaig disfrutar com mai comprant un bon whisky !!. Aquí teniu una fotografia d'ella.

Quan vaig a comprar m'agrada molt poder badar una mica, sense sentir al depenent al darrera volent fer-me anar de pressa. Tot just entrar, em vant preguntar si volia cap consell, i vaig contestar que de moment volia mirar els prestatges. Sense exagerar pot ser han d'haver més de cinc-centes referències diferents, principalment maltes, encara que vaig veure també americans, irlandesos i japonesos i francesos. Hi havia al costat de cada prestatge els noms de les ampolles, i una cosa molt important el preu, ja que amb facilitat hi havia ampolles que estan per sobre del meu objectiu. Realment hi havien maltes de tots els racons, raconets, zones, subzones, grau alcohòlic i botes d'acabat. Tan sols d'entrar a la seva pàgina web tinc la certesa de que soc un aprenent molt aprenent en aquest magnífic mon.

Un cop donada una ullada als prestatges, vaig demanar consell al depenent. Vaig dir quins eren els whiskies que m'agradaven, i quin era el nivell de preu que volia per a l'ampolla. Sense cap senyal ( ni per poc ni per molt ) el depenent em va recomanar aquesta ampolla que ara us descriuré, i amablement em va dir : "el vol tastar ?" com si fos el més natural del món quan es compra una ampolla. Total, que jo amb cara de pòker vaig contestar : "doncs sí, gràcies" . Una meravella de malta. Un cop vista la meva acceptació, em va dir : "tinc un altre marca d'aquesta mateixa zona amb acabat en bota de Vega Sicília, el vol tastar també ?". Jo, com si fos el més normal del món, "d'acord".

Vaig sentir-me ben tractat, ben aconsellat, i vaig sortir amb un excel·lent malta que ara l'explico :

Aquest malta es diu Longrow CV, i és una marca que comercialitza la destil·leria Springbank, a la zona de Campbelltown.

Aquesta zona, al final de la península de Kintyre a l'oest d'Escòcia, va ser antigament el cor de la producció de whisky. Amb tot just 5000 habitants va arribar a tenir la increïble quantitat de trenta-quatre destil·leries funcionant legalment ( tot un èxit a Escòcia )

Els maltes Longrow estan doblement destil·lats, i tenen un component fumat important. No te cap referència a edat, però és una barreja de maltes de 7, 10, i 14 anys que provenen de botes de xeres, bourbon , oportos i rom. Te un gust de fumat poc incisiu però que dura en boca, fent-se molt agradable. Té un pas untuós, i deixa un gust final amb poc però reconeixible final dolç ( xeres i rom ? ). El preu, una meravella que ja m'agradaria trobar-lo aquí.

Si cal fer un resum. parada obligatòria, sense presses, i bones oportunitats. Del tot recomanable.

diumenge, 22 d’agost del 2010

Em sembla que tindrem vi negre


Per als que pensàvem que la primavera encara durava, donat aquest estiu sense gaire calor, mica en mica va donant pas a l'estiu. Els qui entenen de les feines del camp ( o sigui, jo no ) diuen que com a mínim el temps va amb quinze dies de retard. Amb aquestes perspectives pensava que el vi l'hauriem de collir per Tots Sants, ja que el meu veí de camp ( un aragonès tot simpàtic, però pinyó fixe que cal agafar-s'ho amb paciència ) ens diu que ca veremar pel Pilar, ( pot ser que a més hi afegeixi una mica de patriotisme ).

En qualsevol cas, els grans del raïm dels ceps de negre comencen a agafar color. Quan veig aquest fet, em sento molt satisfet de poder veure que som prou capaços de fer créixer una any més el raïm amb la nostra dedicació. Les paraules que trobo no aconsegueixen reflectir la satisfacció d'aquests moments, que són molt personals, però que vull reflectir en aquest blog.

Com a mostra, veieu aquesta meravella de gotim amb els grans que comencen a virar cap al negre.

Per cert, ara comencen les negociacions amb les bestioles, senglars i ocells, sobre qui és el veritable amo dels gotims ( els ceps, segur que són meus ).

dissabte, 14 d’agost del 2010

Whisky amb gel, gran reserva, sense cap dubte

En vacances tinc més temps de llegir el diari, i fer-ho a poc a poc, sense el neguit del ritme dels dies de feina. He vist aquesta notícia sobre un whisky realment de "reserva", que emparenta amb la que vaig penjar sobre un champagne.


Una caixa de whisky escocès ha estat oberta avui, més d'un segle després de ser enterrada sota el gel de l'Antàrtida, han anunciat les autoritats de Nova Zelanda.

La caixa de whisky trobada a l'Antàrtida pertanyent a l'expedició de Shackleton. Entre el 1907 i el 1909, Shackleton va fracassar en diversos intents per ser el primer a arribar al pol Sud, i la seva expedició es va quedar sense provisions quan era a 160 quilòmetres de l'objectiu, que va aconseguir el 1911 el noruec Roald Amundsen.


Diverses setmanes després que s'iniciés el procés de descongelació en una habitació del Museu de Canterbury, a la ciutat de Christchurch, la caixa va revelar el seu contingut: 11 ampolles de la marca McKinlay & Co.

Les ampolles estaven embolicades en paper i palla per protegir-les durant el viatge al continent gelat que el 1907 va emprendre Shackleton al capdavant de l'expedició Nimrod. Segons els arqueòlegs que han manipulat les ampolles, el whisky --destil•lat el 1896 o el 1897-- encara era líquid i estava en un estat excel•lent de conservació, tot i les temperatures de 30 graus centígrads sota zero que ha suportat durant més de 100 anys.

El tresor alcohòlic pertany ara a la Societat per a la Conservació del Patrimoni Històric de l'Antàrtida de Nova Zelanda, que extraurà mostres de l'alcohol abans de tornar a dipositar la caixa al mateix camp on va ser trobada el 2006, com obliga el tractat de preservació històrica firmat pels 12 països que coadmnistran el continent gelat.

Les mostres, obtingudes amb una xeringa a través del tap de suro, seran entregades a la destil•leria Whyte & Mackay, que distribueix la marca McKinlay i intentarà analitzar la composició per duplicar una mescla que, en la seva recepta original, ja no existeix.

Aquesta troballa segur que haurà posat molt contents a aquesta destil·leria, i m'agradarà veure els comentaris al gust del whisky de fa 115 anys que faran els experts