Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 28 de març del 2010

Ja veig el final

Comencen les vacances de Setmana Santa. Els primers dies són els millors, ja que tens molt temps per ocupar, moltes il·lusions i encara ho pots fer tot.

Aquests primers dies han estat la preparació final dels ceps. Tenim dues feixes de ceps en una vinya que varem plantar nosaltres mateixos, 25 de merlot i 25 de cabernet sauvinyon. Els varem comprar en Vilafranca del Penedes, procedents d'un viver d'Itàlia i amb qualitat certificada. Tan sols dos d'aquests ceps no van arrelar, la resta tots be.

Aquesta primavera serà la tercera que viuran. L'any passat van produir alguns gotims que van arribar a vi, però pocs, ja que una vegada més els varem haver de compartir amb els senglars. Ara els hem podat per fer-los créixer en dues fileres, una a cinquanta centímetres del terra i l'altre a un metre deu centímetres. Aquest tercer any estem conduint dues vergues a la filera de dalt, amb la intenció de que els gotims de dalt segur que siguin per nosaltres ( i a més serà menys feixuc el treball ).

A l'altre camp, el gran, hem acabat amb la poda dels avellaners, i tan sols queda un matí de feina per acabar de podar els ceps. Ara els volem conduir millor per facilitar el treball del tractor ( que les vergues no vagin cap als costats en excés ) i que no hi hagin masses gotims a ran de terra. Cap al setembre mirarem si cal posar una xarxa per protegir-los dels animals i ocells.

Aquest hivern havíem plantat calçots, i encara tenim dues rengleres per menjar. Ha estat una satisfacció per a mi menjar calçots que jo mateix havia plantat.

Per cert, avui ja he passat calor de veritat al migdia treballant. Els freds de l'hivern ja sembla que marxen.
Aquest cap de setmana he tastat un vi negre Rioja excel·lent. Es tracta d'un Viña Real Gran Reserva del 96. És un vi d'un color vermell cirera fort, que te un pas en boca equilibrat, i que deixa un gust afruitat però en cap cas àcid, cosa que m'agrada molt. El preu és una mica alt, però per a una ocasió especial val la pena.

Un rioja clàssic per anar a diana assegurada

dilluns, 22 de març del 2010

Preparant la terra


Sembla que l'hivern ja ha passat a millor vida. Les temperatures poc a poc van pujant, però el sol no es decideix a brillar amb força. Personalment no tinc pressa en que arribi la calor. Per una banda em trobo més actiu amb una mica de fresca, i per altra banda calor és sinònim d'estiu i acaben arribant les vacances. Les primeres, les de Setmana Santa.

En aquesta foto es pot veure les flors dels ametllers, i si s'augmenta clicant dues vegades en la imatge es pot veure una abella que fa la seva feina de polinitzar.

Tenia la por de que els freds haguessin malmès la floració, però em sembla que les flors "cremades" pel fred no arriben al deu per cent. El temps, savi, ho acabarà dient.

Aquest cap de setmana ja he començat la poda d'una manera seria. El primer dia vaig podar una filera de ceps emparrats que l'any passat ja els havíem treballat bé. La feina va estar ràpida, i el resultat gratificant.

Una segona filera de ceps eren sense emparrar i en estrella. Un dels molts savis que passen pel camí del costat de la vinya em va aconsellar que els hi deixes sols tres o quatre brots. Per provar ho he fet així, i a més per evitar que al setembre aquests ceps siguin el berenar dels senglars he deixat sols les branques que anàvem més cap a munt, i he anat tallant les que sortien o lateralment o cap a baix.

Per seguir, amb la feixa de raïm negre, he fet la mateixa operació dels ceps en estrella sense emparrar, i degut a que encara teníem les piles de fems per escampar he fet gimnàs amb la forca, quedant ja escampats a punt de passar el tractor.

El segon dia del cap de setmana ens varem dedicar a podar pressegués i pruneres, i a passar el tractor per la meitat de les feixes. Cap al final, en la zona dels avellaners, varem tenir avaria mecànica. Una part de l'eina del tractor es va trencar, i així aquesta part va quedar a mitges, per força.

Si haig de resumir, aquest cap de setmana ha tocat fer feines gratificants i ja tenia ganes de fer-les. Cada cop el camp està més bonic.

dilluns, 15 de març del 2010

Un whisky clàssic, Cragganmore 12 anys

Avui presento un dels whiskies de la zona més coneguda de les regions d'Escòcia, la zona de Speyside. Es la zona més gran en extensió, i que té un major nombre de destil·leries de maltes. Correspon a la zona mitja del territori, i està caracteritzada per ser la subministradora de les quantitats més grans de malta per veure en "single malts" ( únicament elaborats amb ordi maltejat ) o per aportar el toc especial a les barreges amb els "grain whiskies" ( destil·lats a partir d'altres grans de cereals maltejats ).

Aquest és un dels maltes que més m'agrada, i per al meu gust és un whisky molt equilibrat, sense un contingut alcohòlic excessiu ni cap nota de gust dominant, i es pot disfrutar d'un conjunt de gustos equilibrats amb certes notes lleugeres de fumat , i un final dolç que pot recordar a brandy.

Per a començar a estimar el whisky és una bona opció, fàcil beguda i qualitat alta.

Per cert, sort que vaig esperar a podar els ceps, ja que la nevada i els dies de gelada posteriors han estat de campionat. Fins dissabte encara hi havia neu a la vinya, i diumenge el terra estava molt tou, amb poques possibilitats de treballar. Tan sols varem poder cremar branques de poda dels avellaners, ja que la veda per fer foc comença el 15 de març.

diumenge, 7 de març del 2010

Primavera i fred

Torno a estar en un dilema. Dissabte feia un temps fantàstic, un sol de primavera. Els arbres ja donaven senyals de que això de deixar enrere l'hivern era veritat, com exemple podeu veure aquestes flors d'ametller precioses.


Vaig anar dissabte a la vinya decidit a començar a podar els ceps. Aquest any els vull podar de manera que quedin el més alt possible, a resguard dels porcs senglars. L'any passat van fer de les seves amb el raïm negre, i aquest any em toca a mi aprofitar-lo. Una altre cosa serà protegir el raïm dels ocells, però temps al temps.

A la nit, tot orgullós i cansat, veig el temps que pronostica fred tota la setmana, i possiblement neu a cotes baixes. Total, que una altre vegada és millor no intentar avançar-me i respectar els ritmes de la natura.

Diumenge ha tocat acabar de podar els avellaners, que no em feia massa gràcia però un cop acabada la feina ha quedat molt millor la vora del camí amb els arbres ben podats. Per cert, hauré de donar-me pressa ja que el dia 14 de març és l'últim dia per poder fer foc i cremar troncs i branquillons.