Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dilluns, 27 de setembre del 2010

Verema del raïm negre 2010


A mitja setmana vaig anar a la vinya per collir les últimes figues de la temporada. Donant una volta per les feixes, vaig veure que a la feixa del vi negre els gotims més grossos ja estaven menjats. Això el que volia dir era : “alerta perill !!, senglars o ocells, però el temps s’acaba “.

Amb en Miquel, el meu company de vinya i moltes altres aficions, varem decidir que dissabte era la data ineludible per a la verema del vi negre. El vi blanc podia esperar una mica més, ja que els animals quan veuen el raïm blanc el consideren verd i creuen que encara està per madurar. Esperarem uns quinze dies ja que el raïm te poc sucre, està molt aiguat amb aquestes darreres pluges.

A primera hora del matí varem anar a la vinya, i amb cinc barriques ( quatre de seixanta litres i una de trenta ) varem recollir el raïm negre de la feixa de dalt, de la fila de la feixa del mig, i tres o quatre ceps de la feixa de baix. Arribats a la zona de treball de casa d’en Miquel, aquest any ho hem tingut bé. L’estrujadora de raïm que l’any passat varem comprar ha fet perfectament la seva feina, i en poca estona teníem el raïm xafat. La feina una mica lenta ha estat treure la raspa del conjunt de most i pells que teníem en la barrica de 200 litres, regal de l’any passat dels amics de Vilafortuny ( la Clara i en Sergi ).



Per afavorir la fermentació hem posat llevat que varem comprar l’any passat a la botiga del Mon del Cava ( Sant Sadurní ), i que tot l’any he tingut a la nevera, que era on recomanaven tenir-ho per afavorir la conservació. Tot i que el raïm no tenia massa sucre, esperem a veure com sortirà el most. El que ens agradaria és que diumenge que ve premsar-ho i trascolar-ho a les botes. Això implicarà abans haver de buidar les botes i embotellar el vi negre de l’any passat.

M’he passat un dia excel·lent amb la verema, i compensa molt els dies grisos d’anar preparant els ceps, des de la poda passant per les ensulfatades fins arribar a les aclarides per afavorir el creixement dels gotims.

divendres, 24 de setembre del 2010

Whiskey irlandès


En la meva dèria de conèixer els diferents tipus de whiskies, ara ha arribat el torn als whiskeys irlandesos. El més conegut a Catalunya és el Jameson, però m'agrada més buscar altres coses que no siguin les tòpiques d'aquí. Cal dir que d'aquesta marca es venen de l'ordre de 2,5 milions d'ampolles a l'any, que no és poc.
Vaig comprar aquesta ampolla de blenden whiskey, que és un 12 anys de la casa Powers. Pertany a uns propietaris que es mantenen en la mateixa saga que des del seu començament, a finals del segle XVIII ( 1791 ).
Es tracta d'una barreja de whiskey de malta i de gra, en una proporció 70/30, en el que es barregen des de 12 a 24 anys, procedents de botes de roure americà.
Te un gust que recorda als whiskeys americans, una mica afustats, però te un final llarg i dolç que deixa molt bones sensacions. Convé deixar-lo obrir una mica, o amb aigua o assaborint tots els aromes bellugant-lo be.
Considero que és una bona elecció, a mig camí entre els blended anglesos i els americans.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Ara va de cava


Feia temps que no penjava cap entrada nova de cava. Ara tinc una bona oportunitat ja que he tastat un de molt interessant. Es tracta d’un Recaredo Gran Reserva Brut de Brut 2002.
Aquesta bodega, petita, te un gran prestigi tot i la producció limitada que te. Ara està en la segona generació dels que la van fundar. Te una mica més de 47 hectàrees de vinya als voltants de Sant Sadurní d’Anoia, i busca una producció de qualitat, amb ceps vells i sense utilitzar herbicides ni insecticides, amb una verema manual.
Té una presentació molt bona, i acompanya les ampolles amb una informació de qui són, què volen fer, i les característiques de l’anyada.
Aquest que he tastat m’ha sorprès gratament. Es una barreja ( “coupage” que és més fi ) de raïm Macabeo ( 72 % ) i Xarel•lo ( 28 % ) ,( el xarel•lo ha estat fermentat en botes de roure que li dona una mica de gust de fusta que destaca però no domina ). No té cap part de raïm Parellada, com els caves tradicionals més habituals. Ha estat 70 mesos en la cava És d’un color groc poc torrat, amb bombolla fina i constant. Presenta un cert gust de fruita, més aviat dolça sense cap mena d’amargor. El final és llarg, i deixa un paladar amb sensació de frescor.
Tot i que el preu no és cap broma, és una bona elecció.

divendres, 17 de setembre del 2010

Preparant els calçots


Aquests dies ha tocat preparar una feixa per plantar calçots, ja que per tenir-los al desembre-gener cal començar ara. Una de les coses que m'ha fet il·lusió ha estat la meva "estrena" com a tractorista. No havia dut mai un tractor, i el meu company m'ho va oferir. Aquí teniu una foto d'aquest moment.

dissabte, 11 de setembre del 2010

Com se quan haig de veremar ?


La vinya està presentant uns raïms cada cop més grans i madurs, i aquests darrers dies amb la calor que està fent maduraran molt be i donaran un contingut de sucre millor que si haguéssim continuat amb el temps poc calorós d'aquest estiu. Aquí hi ha una fotografia de com està el raïm blanc, i al final d'aquesta entrada mostro una altre del negre.
En Lluís, un amic meu, aquesta tarda m'ha preguntat tot seriós : Com saps quan has de fer la verema ?
Un cop pensada les possibles respostes, he decidit que el millor és explicar la meva manera de prendre la decisió. Li he dit que la teoria és que cal veremar quan la varietat del raïm hagi arribat al seu punt de maduresa, que per cada una és diferent, i cal saber i esperar. Però la meva presa de decisions passa per : quan el raïm esta prou madur, els ocells i els senglars no l'hagin menjat, i tingui temps suficient per fer-ho. O sigui, espero poder veremar el cap de setmana vinent, o com a molt tard el cap de setmana de les festes de la Mercè de Barcelona, ja que tindré un dia més de festa.
De totes maneres, encara tinc una feina prèvia. Haig de buidar les botes de sota l'escala, on el vi de l'any passat està fent la seva criança, i passar-lo tot a ampolles.
En la cata de vins negres de l'anterior entrada vaig aprendre que quan embotelles el vi, encara ha de acabar-se de fer a l'ampolla, que just sortint de la bota té un gust aspre que pot semblar dolent. Això em va tranquilitzar molt, ja que havia fet un tast del vi i no m'agradava. La notícia dolenta és que la somelier va dir que sovint calia entre sis i dotze mesos per que el vi en l'ampolla agafés tot el seu veritable to. O sigui, toca esperar bastant un cop passat a ampolla.

dijous, 9 de setembre del 2010

Cata de vins negres

Ha començat la temporada, i les activitats que havien quedat parades per les vacances es reprenen. Els amics de la cadena Bon Preu - Consum han organitzat una sessió de cata de vins negres, que vaig poder assistir dilluns i m'ho he passat fenomenal !

Qui ha dirigit la cata ha estat la Meritxell Figueras, que és una excel·lent somelier i divulgadora del món de l'enologia, al meu entendre. Pertany a una nissaga relacionada amb el vi i els licors mitjançant cinc generacions al Celler de Gelida, botiga que recomano molt i que està al barri de Sans, al carrer Vallespir. Anar a comprar allà és una festa, i sempre he pogut passar-m'ho be mentre escolto els consells que donen, compri poc o molt ( m'han fet sentir sempre molt ben tractat ), ja sigui vi o whisky, del que tenen una gran ( GRAN de veritat ) varietat.
Els vins que hem tastat han estat : Castell de Perelada, Torres Santa Digna Cabernet Sauvinyon ( Xile ) i Embruix ( vi d'en Lluis Llach del Priorat ).

El primer vi era una barreja de raïms ( coupatge ), que per al meu gust tenia massa intens la fusta de la bota. El segon era ja més elaborat, i em va deixar un gran final en boca, amb gust a fruites dolces ( que no vol dir vi dolç ). El Priorat ja era un vi més complexe, que per la meva opinió tenia massa cos per tastar-lo sense menjar. De totes maneres, sempre aprenc coses interessants quan puc escoltar a gent que el vi l'apassiona, i sap transmetre aquesta il·lusió. Aquí deixo una imatge dels vins, però no asseguro que les ampolles que varem beure siguin exactament les de les fotografies.


Al camp ara ha arribat el temps de les figues. De les tres figueres que tinc, hi ha una de figues negres i dues de verdes ( no se el nom de les varietats ), i les verdes aquest any intentaré assecar-les per fer-les amb licor.