Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 13 de març del 2016

Plantació d'oliveres

A la feixa de dalt de la carretera volia fer alguna cosa que donés poca feina i proporcionés "rendiment" ( al final del post recolliré l'anécdota del "rendimiento" )

Aquesta feixa l'havia començada a desbroçar amb la màquina a ganivetes, però no era pràctic. Al final vaig dir-li a un pagés de debó que passes amb el seu tractor gran i la fresa, i amb un cost de dues hores ( 90 € ) vaig tenir un camp a punt per plantar el que volgués. Mantenir-lo ara serà més fàcil.

Vaig pensar que si posava oliveres seria una bona idea, i aconsellat per experts he anat a Alcanar ( Vivers Sancho ) a comprar-les. Em van sortir molt be de preu ( 7,5 € i tenien de l'ordre de 1,20 -1,30 d'alçada ), però si sumem el dinar i l'autopista no tant ! ( però vaig fer un dinar excel·lent d'un menú especial de plats amb galeres, aprofitant que començava la temporada d'aquest peix ).

Aquí hi ha la feixa amb les vint oliveres. Les he plantat amb una distància de sis metres, i entre fila i fila capiculades



El tema important era el reg. Ho soluciono amb el remolc, un bidó i manguera, tal com es veu en la foto. No ha estat gens fàcil, ja que he tingut entrebancs de novato.

El primer día que vaig omplir el dipòsit no estava enganxat al cotxe, i no podia aixecar el remolc. Amb força, molta, ho vaig aconseguir però al bidó es va volcar, i es va carregar la portella del remolc. Total, a portar-lo al ferrer per reparar, i fer que hi hagués més llocs on lligar el bidó. Al final, amb tres corretges ho he aconseguit, mes una quarta a la boca del bidó sobre la que es lliguen les altres.

Espero que aquest sistema doni resultat.

L'anècdota del "rendimiento" es que un veí d'un altre camp que era maño, quan ens va veure començar a treballar la terra, ens va preguntar si nosaltres la treballavem a "rendimiento" ( sempre parlava castellà, tot i portar tota la vida aquí ). Nosaltres molt seriosos li vam contestar que no, que no anavem a "rendimiento", que anavem a "entretenimiento", i vem riure una mica. No ho va entendre gens , i tenia el dubte si ens enfotiem d'ell o parlavem seriosament !.

Amb el temps vam comprovar que era una escel·lent persona.

dimecres, 9 de març del 2016

Sóc quasi un desastre

Aquest final d'any, en el que respecta a les meves habilitais informatiques, m'ha passat quasi de tot. En primer lloc m'he donat compte que el carregador de la bateria de la camard de fotos digital s'havia quedat en l'hotel de les vacances d'estiu ( això ho he descobert quan se m'ha acabat la bateria, evidentment ). En segon lloc, he hagut de reiniciar l'ordinador, previ còpia de seguretat dels arxius i anar a "metge informàtic. Fins que no he necessitat l'ordinador de veritat he anat passant dies i setmanes, per mandra.

Ara haig d'intentar posar-me al dia. Com exemple del que és l'hivern al camp, aquí va aquesta foto de la gebrada de bon matí que sovint hi ha.