Jo havia pensat que a l'hivern al camp es podia descansar, i que la feina sols era a l'estiu, quan el,dia era llarg i feia calor. Llar de foc i conversa, confidències i records.
Quina equivocació ! Ara veig que també hi ha coses per plantar, i que si a l'estiu vull collir, no tinc altre camí que pencar i pencar a l'hivern.
Aquí tinc un reflex de la feina d'ara. En primer terme, els calçots. Van creixent força bé, i espero que cap a finals de gener podré menjar .
En segon terme, les fabes. He tingut un problema amb els dos dies de fred fort que va haver, i les petites vaines de fabes que havien crescut es van gelar, i he hagut de llençar-les i lligar de nou les tiges, que s'havien doblegat i no aguantaven el pes. Sembla que tornen a revifar i aquest problema no serà fatal.
La feina gran que ara estic fent és podar la valla de l'esquerra, que és una planta que punxa una passada. M'han deixat per segon any unes tisores amb bateria, que m'han evitat de ben segur problemes de esgotament i mal als dits de la ma ( esgarrinxades a part, i cansament també ). Aquest any he fet mitja valla, ja que l'altre mitja està entre calçots i fabes.
La tercera feina important està eliminar la barrera de plantes entre les feixes, per afavorir que el,que planti tingui més hores de llum. Haig de fer-ho ara per poder cremar les plantes tallades, ja que són una pila molt molt gran quan les poses juntes.
Satisfacció i cansament, molt del primer i suficient del segon.