Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 14 de desembre del 2014

Ja sóc banquer

La feina d'u un camp no s'acaba mai, però ara començo a entendre que no és important acabar, és molt més important el camí. Em dec anar fent gran !

En un bon camí hi ha una altre cosa essencial, que és la parada a mig camí. Estic aprenent que estar còmode i gaudir del repòs és fantàstic. I per que no falti res, m'he comprat un banc, ara ja sóc un banquer.

Tinc el problema que he aprés a muntat estris d'aquella botiga sueca que tot ho fa amb una clau allen, i aquí va venir la meva perdició. Vaig comprar el banc, i en començar-lo a muntat no em quadraven els forats. Total, tornara-lo a carregar al cotxe, tornar a la botiga-magatzem on el vaig comprar, i dir que no anava bé.

Amb una exquisida amabilitat, em van dir que els hi semblava estrany, per que tots els altres bancs havien anat be. En quan vaig intentar descarregar la taula, el "tècnic" em va dir que havia apretat massa els cargols de les parts que havia muntat. El que havia de fer era descargolar i deixar fluixes les fustes, encarar les potes a la taula, i m'encaixaria !

La meva cara de sorpresa - incredulitat - fer el pagès va ser inigualable. El problema s'arreglava descargolant i afluixant !

Avui he tornat a portar la taula al camp, he afluixat les potes, he encarat les peces i tot ha quadrat.
Ara ja tinc un bon banc, i espero que vinguin moltes carns a la brasa, moltes escarxofes i moltes converses al seu voltant.