Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 27 d’octubre del 2013

El futur vi ja ha acabat la fermentació. Ara a descansar

el most-vi abans de tapar
El most ha estat fermentant ( bullint ) durant 21 dies, des del sis d’octubre fins avui, que he decidit que ja havia acabat la fermentació.

Be, he decidit per què també la meva petita ciència així ho indicava. He estat prenent diàriament la temperatura del most, i no ha passat de 22 ºC. Això em pot fer pensar que no s’hauran evaporat els aromes de fruita, i que el vi resultant tindrà un record més important a raïm.
tapat i guardat el fitur vi

El tema de densitats ha tingut una evolució clara. Vaig començar amb una densitat de 1080 grams per litre, que comporta un probable grau alcohòlic d’uns 11 ºC en el futur vi, i al dia 17 havia arribat a una densitat de 995. Els canons diuen que cal esperar a arribar a 990, però algun enòleg pràctic també m’havia dit que als 995 es podia donar per acabat. 

Amb la meva mania de fer les coses be ( pot ser fent-les suficientment be pot haver prou ) he esperat quatre dies més, i el vi s’ha mantingut igual, a la mateixa temperatura i densitat. Total, he decidit donar-ho per bo.

Per tal de fer el tap hidràulic al dipòsit ( es a dir, una barrera líquida menys densa que el vi ) es pot posar be alcohol etílic be oli, ja que tots dos líquids tenen una densitat menor. Els altres anys havia posat l’alcoho, però aquest any no m’ha anat be fer el camí cap al Penedès a aconseguir-ho. Aquest any provo usar oli, i per no malbaratar oli bo d’oliva he posat oli de girasol, que és més neutre en quant a possibles interferències de gust, al final de tot si es barreja una mica. He posat tot un litre. S'ha fet una "gota" gran, però no arribava a tot el dipòsit. He pensat que al posar la tapa flotant ja es redistribuiria, i a més no en tenia més. Ara el most te la tapa interior flotant posada, i la tapa exterior ajustada. Per cert, ho havia una pila de mosques petitíssimes, i suposo que a l'haver tapat tot es moriran per no tenir menjar.

El que em queda ara és esperar, i ja tinc ganes de provar-lo ( i si a més surt bo serà fantàstic ). El meu company de camp es va endur un litre d'aquest most, i per ell estava fantàstic per veure tal qual, una mica fresquet.


El celler sota l'escala a l'octubre de 2013, font de tantes satisfaccions !

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Maridatge de vins


Aquesta setmana he anar a un tast de vins en el que l'afegit era comparar-los amb maridatge de menjars. Els vins que teníem per tastar han estat : 
Raventos Blanc Reserva Hereu

Cava Raventos i Blanc, Reserva Hereu 2012
Aquest cava l’he trobat força afruitat, suau, amb acidesa equilibrada i molt refrescant, tot i que pel meu gust tenia una mica massa bombolla, m’agrada amb menys. Guanyava ben fresquet, ja que a l’escalfar-se en la copa el notava menys refrescant
Bernat Oller Picapoll DO Bages

Bernat Oller, blanc de picapoll, DO Pla de Bages. Un blanc molt suau, que pel meu gust no destaca en res, més aviat passa sense pena ni glòria. He tastat altres amb més personalitat

Scala Dei garnatxa DO Priorat
Scala Dei, Negre 2012, un garnatxa potent que no s’aparta de la línia de vins del Priorat, amb cos i un important gust a fusta ( tanins )

Aquests vins es tractava de tastar-los combinant-los amb formatge ( un cremós de cabra, un curat manxego ) amb embotit ( fuet força gustós i llangonissa tendre ) i amb verdura. 

Ha sigut un exercici molt divertit, comprovar com pot canviar l'apreciació de les possibles parelles que es poden anar fent ( es a dir, una manera de reivindicar la feina dels someliers, l'important que pot arribar a ser un bon consell en l'elecció dels vins en funció del que es vulgui menjar ).

El que puc destacar, segons el meu gust, és : el cava obre molt la boca, neteja i permet recuperar el gust. Molt bo amb formatges i embotits. El blanc picapoll millor hagués estat evitar-lo. El priorat era massa potent pel formatge cremós, i es barallava una mica amb el curat. Amb la verdura tastada, el millor era no veure vi ( espatllava la capacitat gustativa del que venia darrera, pot ser caldria anar a alguna cosa molt molt contraria per contrarestar ). Els vins negres milloren amb menges proteiques.


diumenge, 20 d’octubre del 2013

El millor enciam del mon !

Avui he menjat el millor enciam del món, i això te una explicació fàcil. Ha estat el primer enciam de l'hort !

Amb paciència cada dia o cada dos dies reguem, i el planter que vam posar en el nostre hort va creixent. Ja no ens aguantàvem més, i avui hem tallat el primer enciam ( pot ser era petit, pot ser ja no ho era ) per que ja no ens aguantàvem les ganes de tastar-lo.

L'he trobat excel·lent, però tinc clar que no sóc objectiu. Però més igual, ja que la il·lusió és un bon motor.  Aquí podeu veure com es va transformant aquesta meravella d'hort.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Un autèntic hort casolà

Avui presento un dels responsables de la meva mandra. El nostre hort casolà !

Una font de feina i satisfacció
Al darrera de casa hi havia dos pins, que des de fa més de vint anys anaven creixent. També creixien els nostres fills, i ara aquest espai individual que compartíem sumats els de 4 cases torna a usar-se per cada un.

Total, que havíem de treure els pins, i un primer pas va ser tallar-los ( tenien més de 10 metres d'alçada ). Motoserra en ma, i amb molta cura, els vaig fer caure i tallar a trocets, i durant dos anys els he cremat a la llar de foc. Un cop ja a punt, "romanços".

Resulta que feliçment els vaig tallar, però les arrels hi eren. Doncs mans a l'obra i a desenterrar, a pic i pala, les arrels. El primer pi, que duia més temps tallar, va costar molt, però el segon, acabat de tallar a la tardor passada, aquest va costar deu i ajuda. Un cop desenterrades les arrels, fàcil ?. Dons tampoc, ja que no passaven per la porta. Següent pas, destral i a fer braços i punteria. Sembla fàcil, però vaig suar moltes samarretes abans no vaig poder treure-les a trossos per les portes de casa.

Següent pas, com delimitar l'hort. Una manera fàcil era anar a qualsevol garden a comprar fustes, però jo sóc una mica "estalviador". Vaig veure que on compro cava hi havien travesses autèntiques de tren sense utilitzar. Vaig demanar permís per endur-me les que necessités, i entre dos i a dures penes les varem m carregar en una furgoneta i les varem poder pujar al pati de darrera de casa.

Un cop les arrels fora, evidentment l'espai deixat s'havia d'omplir. Burro jo, que amb sacs de plàstic per 25 quilos vaig anar al bosc a buscar terra, i la terra està avall i pesa ! Després de tres viatges d'uns quinze sacs, més o menys l'espai estava ja tornat a omplir.

Per la diada de la Mercè vaig aconseguir acabar l'hort, i el següent cap de setmana es vam estrenar comprant planter a un "sindicat", que és com diuen per aquí a les botigues on venen planter i productes fitosanitaris, a més d'eines i altres andròmines.

El resultat el podeu veure, un gran esforç i una immensa satisfacció.

divendres, 11 d’octubre del 2013

Una nova verema, fantàstica !

Fa temps que no venia a veure al meu company, el blog. Quan ho deixes una mica, cada vegada fa més mandra tornar-hi. El motiu ha estat una mica de feina en els camps, una mica de feina en un nou hort, una mica de ... . Es a dir, fer les coses quan vull i no quan toca, tot i que és fàcil buscar i trobar excuses.

Gràcies als seguidors que m'heu posat missatges, però fins que el propi procés no finalitza no tornes a agafar ganes de escriure de nou.

Aquest any la vinya ha donat una mica de maldecaps. Durant el juliol i l'agost no l'he cuidat gaire, i al tornar de vacances a finals d'agost l'estat dels ceps no era el que m'agrada, i això també m'ha fet refredar-me.

El temps poc calorós ( estic a cinc-cents metres d'alçada ), i les pluges, han portat a un raïm tardà i sense molt sucre. Això m'ha fet considerar que havia de veremar tard, tard. Els meus socis, els senglars, han estat d'acord i han tingut més temps per compartir àpats amb mi ( es a dir, han agafat una part del raïm que hi havia més gran que altres anys ), i em quedava poc ( relativament ) per fer vi.

el dipòsit en plena "producció"
Finalment m'he decidit, i el cap de setmana del 5 i 6 hem fet la verema. Dels nostres ceps hem fet uns 125 kilos, i els hem completat amb 200 kilos dels ceps de Can Llogari, que tenien molt bona pinta ( merlots ). La intenció ha estat fer vi rosat, i per això hem deixat unes 14 hores el raïm estrujat en una barrica de plàstic de 200 l per que agafés color, i després hem estrujat la resta del raïm i ho hem premsat tot.

Han sortit uns 135 litres de most, i a les 10 hores de tenir-lo al dipòsit ja fermentava ( aquí en diuen que "ja bullia" ), sense cap llevat afegit. Del densímetre m'ha sortit uns 11 graus probables d'alcohol. A les primeres 24 hores es va formar una cap d'escuma ( "merda" ?) que la vaig retirar amb una escumadora normal i corrent de cuina.

Estic controlant la temperatura que no passi dels 24 - 26 ºC amb ampolles d'aigua mineral congelada, i la densitat dia a dia fins arribar a que vegi que s'ha acabat la fermentació i tapi el vi.

De moment no hi he posat res més que raïm, i tinc molta curiositat per veure com serà aquest any el vi !

A veure si em trec la mandra i torno a agafar el fil del blog !

Així va "bullint" el most. Quan sigui gran, serà vi !