Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dimecres, 21 de setembre del 2011

Ametlles, feina de tardor


Una de les primeres imatges que tinc d’anar a una casa de poble és la del “quarto de les ametlles”. Aquest quarto era un de petit, sense molta llum, on s’escampaven les ametlles esperant que s’assequessin les clofolles de les ametlles.
Quan estaven ja totes les ametlles obertes, es treia a estones perdudes les clofolles, i els avis anaven trencant les ametlles quan no tenien altre feina, de cara a tenir-les a punt per fer panellets.
Aquí hi ha la foto de la collita d’aquest any, amb les que encara han d’acabar d’obrir-se ( alguns m’han dit que si no s’obren vol dir que estan buides ) i la caixa ja a punt per començar la feina de trencar la closca.
Per cert, fa falta una bona pila d’ametlles amb closca per omplir un pot per poder preparar un bon pastís.
Algú sap una altre anècdota sobre collir ametlles ?

divendres, 16 de setembre del 2011

Figues i aniversari


Avui és per mi un gran dia. Avui faig 53 anys, i a casa m'han fet una sorpresa molt maca, que m'ha emocionat molt.
Ara al camp és el temps de les figues. Tenim quatre figueres, dues acabades de recuperar ( feixes netejades aquest darrer hivern ) de figues verdes, i dues de les feixes ja treballades, una de figues verdes i l'altre de figues negres. Amb el temps d'aquest any, de figues negres res de res. Mai és un bon any per tot.
Com podeu veure, tinc una bona collita de figues verdes. L'any passat vaig dedicar una bona part a fer figues seques amb licor, però aquest any la meva dona fa altres transformacions.
Avui ja sóc una mica gran, avui faig 53 anys. Quan he arribat a casa he tingut una sorpresa fantàstica, aquest pastís.
La base és de pasta de full, amb melmelada de figues del camp i llesques de figues.

Amb una mica de bon cava, la celebració amb tota la família m'ha omplert de satisfacció, i vull compartir amb tots els bloggeros aquest bon moment.

diumenge, 4 de setembre del 2011

Avellanes !


Ja he acabat les vacances. Sense fer cap cosa espectacular per enveja de veins, les he gaudit dia a dia. Tornaré als hàbits deixats descansar.

El camp m'ha renyat una mica. La falta de dedicació, i la poca pluja d'agost, ha passat factura. Ara hauré de fer els bons propòstits habituals, i mirar de no oblidar-los.

Ara tocaba recollir avellanes. Pensava que encara tindria per quinze dies d'espera, però les calors han fet caure abans les avellanes, i de nou haig de fer la cursa competint amb els senglars, i veure qui guanya i s'enduu més. La "collita" ha estat bona, i m'imagino que hem tingut uns 40-50 quilos, que per el consum de dues famílies està més que suficient.

Inicialment colliem tot, però el nostre veí de camp ( un "manyo" retirat que en sap un munt, però és peculiar peculiar de debó ) ens va venir a aconsellar-nos de no collir les que estaven enganxades a la pallofa, ja que era el senyal de que estaven buides.

M'ha fet molta il·lusió quan les he vist collides, tot i que hem estat estona i estona, i els ronyons i les cames s'han queixat de les postures que havien d'aguantar. El terra és avall i lluny.

Ara el que em cal fer és buscar bones i gustoses idees de menjar-les. A veure com ho pot fer EL PLAT BLANC

Hem plantat les cebes per a tenir els calçots a l'hivern, però si no es posa a ploure amb una mica de ganes serà molt trist haver-los de regar amb regadora.