Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 20 de desembre del 2009

Un bon cava


Ara que s'acosten les festes de Nadal el cava està present a les nostres taules. Una bona celebració no ho és prou si no obrim una ampolla de cava.

Fa tres o quatre anys es va posar de moda caves afruitats i àcids, i a mi aquests tipus de cava em van anar fent que no em vingués tant de gust obrir una ampolla com temps enrera.

Penso que darrerament aquesta tendència ja ha desaparegut, i ara hi ha uns altres tipus de caves més elaborats i no tan "joves".

Avui presento un Pere Olivella Mestres Gran Reserva Especial. Es tracta del producte estrella d'una petita cava ( sols 100.000 ampolles l'any ), amb un gust treballat per fer be les coses. Un cop feta la segona fermentació, aquest cava descansa cinc anys en la cava. A més de les varietats habituals de raïm, aquest te una mica de Pinord Noir. Presenta unes bombolles molt fines i persistents, i un cert gust final de torrats que m'ha agradat molt.

Si algú en troba una ampolla, és una bona elecció i ja em donareu la vostra opinió.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Els pastorets i el vi


Una de les tradicions que he seguit amb bastanta regularitat ha estat l'assistència a les representacions nadalenques d'Els Pastorets, de Josep Mª Folch i Torres. Els principals personatges com segur que sabeu són en Lluquet i en Rovelló.

Pot ser que en Lluquet sigui un diminutiu de Lluc, però també pot ser un sobrenom del vailet seriós. Però, què es el lluquet en el món de la fabricació artesanal del vi ?

Per tal d'eliminar possibles fongs i bacteris de les botes, el sistema tradicional utilitzat és el de cremar unes tires de sofre dins de la bota, i aquesta combustió elimina l'oxígen i el SO2 format ajuda a matar-los. Aquestes tires de sofre les venen en botigues per a productes del camp, i en el meu entorn aquesta botigua en diuen "El Sindicat".

Es venen en unes tires llargues, com d'uns 80 cm., i en funció del tamany de la bota en tallo el tros que calgui. Aquest tros el lligo amb un filferro, l'encenc, i l'introdueixo dins la bota, tapant-la amb el suro. L'olor de sofre també recorda el que en els Pastorets en diuen de les "Calderes d'en Pere Botero". Aquí ho podeu veure amb el filferro que surt del forat tapat, i fent gran la foto podeu veure una mica el fum.

Un cop considero que ja ha cremat del tot, retiro el filferro amb el lluquet tot negre, procurant que no toqui la boca de sortida per tal de que no caigui cap tros dins i allí s'hagi de quedar.

El darrer pas és tapar ràpidament la bota, per tal de que l'atmosfera de SO2 quedi dins i faci més l'efecte d'assèpsia que persegueixo. Així ho deixo fins que omplo la bota amb el most, o el vi, segons sigui el cas.

La Vicalanda


Aquest cap de setmana m'he decantat per tastar un Rioja. Mirant sota l'escala he trobat, ben guardat, un Rioja reserva que feia molt bona pinta.

Es tracta d'una ampolla de La Vicalanda reserva 2003, de Bodegas Bilbainas. L'etiqueta ja és tota una enciclopèdia d'aquest vi, i m'ha agradat com ho han exposat.

L'he trobat amb un aroma afruitat, però en boca és un vi equilibrat, amb un cert gust dolç però que no cansa. El final és molt bo, deixant un gust de vi ben reposat.

El que em costa de detectar al beure un vi és el gust mentre està en boca. Al olorar-lo puc distinguir matiços, i un cop empassat també, però en boca encara no puc destacar gustos, pot ser no sóc gaire expert. Veurem si amb una mica més de pràctica milloro.