La millor fruita, la que s'agafa de l'arbre

Amb el començament de l'estiu arriben unes fruites permeten variar la monotonia de l'hivern. El primer que arriba a la vinya són les cireres. En el camp hi ha quatre cireres, i hi ha un que madura abans que els altres. Collir cireres es converteix en una carrera contra els ocells. Un cop estan vermelles, és un veritable esprint entre ells i jo, i sovint surten guanyant ells ja que tenen més temps, i gana.

La fruita que ve després és l'albercoc, i ara estan encara una mica àcids, però crec que en una setmana ja es podran menjar. L'albercoquer pensava que estava a les últimes, i el vaig podar molt. Sembla que això era el que necessitava, i aquest any encara ha donat uns quants fruits.

Una de les coses que no sabia era que la planta de la patata feia flor, i a més tal i com es pot veure en aquest foto, són maques. Em sembla que amb la primavera i començament d'estiu que estem tenint, amb molta pluja, podré tenir una bona collita de patates. Esperem.

Balvenie 12 anys Double Wood ( Speyside ) un gran single malt

A mesura que vaig coneixent el mon del whisky cada vegada tinc més interès per descobrir noves coses. Fa poc em van recomanar aquest single malt, de la zona de Speyside. Aquesta zona és de les més clàssiques d'Escòcia en el que es refereix al whisky.

Aquest que ara he tastat, un Balvenie 12 anys Double Wood, m'el van recomanar per dos motius, principalment. El primer motiu és que aquesta destil·leria és de les poques que fan tot el procés, cuidar la seva malta, germinar-la, destil·lar-la, i a més, tenen un taller de fabricació i condicionament de les seves botes. El segon motiu ha estat l'acabat que dona la doble criança, primer en botes de bourbon i finalment en botes de xeres.

El whisky te un color daurat fosc intens, quasi àmbar. En boca he trobat que dona sensació de ple, te molt cos. Et deixa un final llarg, amb tons de mel i fruits secs. Em recorda molt un altre que vaig tastar, un blended de la Chivas Regal, el Royal Salute de 21 anys, que tenia un preu més de dues vegades el d'aquest gran malta que ara comento.

Una ultima recomanació : visita a la seva pàgina web ( www.thebalvenie.com ), que és molt complerta, àgil i ben estructurada, i permet passar una bona estona disfrutant del mon del whisky.

Caramb amb les pluges

Una de les coses que estic aprenent amb l'afició de fer vi, i en conseqüència de cuidar un camp, és aprendre a veure quan miro. Fins fa poc quan anava per l'autopista cap a Tarragona mirava les vinyes de l'Anoia, però veia molt poca cosa. Ara cada vegada veig més : que si ja han podat els ceps, que si estan a punt de collir, que si ja estan fent la collita, que si el camp està ple de tractors i remolcs portant el raïm a la bodega, i aquest any estic aprenent a veure una cosa més. La llicò d'aquest any és que la pluja freqüent fa créixer molt be els ceps, però també les males herbes.

Aquí tinc una feixa "per adobar". Aquesta és la feixa del raïm negre, i el cap de setmana m'espera la desbroçadora per tallar tota l'herba i deixar que els ceps respirin be i no hagin de compartir aliment amb aquests herbots.


Ara es pot veure el que volia dir entre el mirar i el veure. Aquesta feina és una mica pesada, però l'alternativa és tirar productes químics per que no creixi cap herba, i en principi no tinc ganes d'anar per aquesta via. Una de les coses que sovint no s'explica en el mon de fer vi és aquesta feina desagraïda, ja que quan creus que l'has acabada, ja ha tornat a créixer en la primera feixa que has fet.

El retorn dels esforços de l'hivern

Ara arriba un temps en que el camp dona recompenses i requereix un esforç constant. Per una banda, els arbres fruiters tornen l'esforç que hem posat en ells. Una de les visons que em recompensa més és el d'un cirerer carregat de cireres, ben vermelles. Dóna una gran satisfacció anar agafant-ne, tres al cistell i una a la panxa. El meu company d'aventures en el camp em fa veure que cal anar amb celeritat amb les cireres, ja que els ocells també participen en la recollida, i quan decideixen atacar un arbre sembla que hagi passat una banda de lladres, ja que no deixen ni una en tot l'arbre. Aquesta és una de les coses que haig d'aprendre a acceptar com inevitable ( a no ser que vulgui posar una xarxa a tots els arbres, car i complicat ). De moment, procuro anar a mitges amb els ocells. Tenir un cistell ple de cireres com aquest és una sensació genial.

Els ceps continuen el seu camí. Aquest cap de setmana he tingut feina, i de la bona, fent córrer la desbroçadora. Amb les pluges d'aquesta temporada l'herba creix i creix. Nosaltres no volem fer productes químics per evitar que creixi, i el sistema que fem és utilitzar una desbroçadora, però és una feina llarga, i quan acabes quasi has de començar de nou. De totes maneres, és molt gratificant veure i sentir l'olor del camp amb l'herba acabada de tallar.
Quan era l'hora d'anar al camp ha començat a ploure, i he pogut dedicar una mica més de temps a llegir el diari. Quan he arribat al camp, hi havia aquest espectacle dels gotims acabats de formar amb les gotes de pluja a les fulles encara per caure.

Per cert, les oliveres aquest any han florit molt bé, i possiblement tindrem una bona collida, caldrà pensar que en farem ( per suposat, olives de taula ) amb la collita, i si tenim possiblitat de fer-nos oli a partir d'aquestes olives. Temps al temps, però estaria molt bé.