El racò d'escòcia

El dissabte tenia programat un dia al Pirineu, però amb la "borrasca perfecta" que va passar per sobre de Catalunya a mig fer l'activitat prevista va començar a ploure. No m'agrada estar a la muntanya mullant-me, i vaig decidir acabar abans d'hora.

A mig tornar em va venir a la memòria un racó que tenia ganes de conèixer, al poble de Borgonyà ( ben bé a tocar de la desviació de la carretera nacional a Puigcerdà ). Es diu el Racó d'Escòcia, i és un restaurant d'una colònia tèxtil del segle passat. En aquest restaurant vaig poder gaudir d'un menú molt correcte, amb plats de sempre però molt ben servits, i a un preu extraordinari. El que és més bo de tot això, també disposen d'una excel·lent carta de whiskys.

El lloc el tenia "fitxat" per un blog que segueixo, d'en joan mitjavila, que considero que és de lo milloret en opinions de whisky. Tenen una carta de totes les regions del whisky, amb explicacions, i pots des de prendre un chupito o una copa fins a comprar una ampolla. Les marques que tenen són molt bones, han escollit molt bé, i els preus són adequats ( des de les econòmiques fins a veritables joies cares ).

Si voleu donar una ullada al lloc, tenen una pàgina web en construcció que, ara per ara, ja és interessant ; www.racodescocia.com

Rioja clàssic

Aquesta vegada us vull presentar un vi que considero dins dels clàssics. Pocs invents i retrobar els gustos de sempre.

Vaig anar a un celler a Sabadell, prop de l'anomenada "zona hermètica", on en una nau hi havia una gran botiga de vins. A més d'una important col·lecció de whiskys, hi havia vins de tots els preus. Un cop fet el xafarder, vaig demanar consell i molt amablement i amb coneixement en van anar indicant el que volia.

Davant una gran multitud de vins, i per sortir amb alguna compra, vaig demanar un rioja clàssic amb un preu just. Em van aconsellar aquest Izadi Criança 2005, del que em varen dir que segur que quedaria bé.


Per acompanyar aquest vi vaig escollir un pernilet tallat a ma per un sopar de divendres nit. Entre els comensals va tenir un èxit sorprenent, amb comentaris de "aquest vi sí" inclòs per persones que no eren gaire forofes del vi. Color robí i gust equilibrat amb un to final de fusta, sense una graduació alcohòlica desmesurada.

Conclusió, una bona botiga a la "zona hermètica" de Sabadell, una bona recomanació, preu just, i una retrobada agradable amb el clàssic paladar rioja, que sovint convé.

Cal donar temps al temps

A primers de febrer, vaig estar treballant a la vinya podant els avellaners que hi havien, i cremant els branquillons. Em vaig anar embalant i finalment quasi vaig acabar de podar les quatre oliveres que em quedaven. Amb la feina distreta, un bon sol i un foc a prop vaig tenir la sensació de que la primavera era a prop.

A aquesta impressió va contribuir també unes tímides flors d'atmetller que començaven a brotar. Total, que semblava que no hi havia dubte, m'havia adormit i calia tenir una certa pressa a podar els ceps.

Comentant-ho amb el meu "guru d'agricultura" Miquel, la seva resposta va ser clara i fàcil. "Encara és aviat, pot esperar.."

En resum, les meves ganes de veure els ceps podats havien de tenir una mica més de paciència.

La veritat és que convenia l'espera. Els freds intensos d'aquests dies podien fàcilment haver malmès fort els ceps acabats de podar, ( ha fet entre -2 i -4 ºC a les nits ), i cal tenir en compte que fins a finals de febrer o primers de març no convé avançar una feina que pot anar en contra de l'objectiu.

Total, cal respectar els temps de les coses i no es pot córrer més del que toca. Cada cosa al seu temps.

Pago de Carraovejas

Aquesta vegada vull comentar un cas curiós de marketing. En una botiga de vins que de tant en tant vaig a comprar, la darrera vegada al preguntar si tenien algun vi especial que valgui la pena comprar, el botiguer em va aconsellar, sense cap dubte, aquest Ribera del Duero que és el Pago de Carraovejas, criança 2006.

El preu una mica alt, però el seu argument de venda era que ràpidament s'estava quedant sense i que era un vi que quasi ni ell podia tastar de la velocitat amb el que el venia.

Aquest cap de setmana l'he obert, i certament és un vi equilibrat, correcte, sense estridències i al meu gust sense destacar cap cosa per sobre les altres.

Per casualitat he tingut la pensada de mirar a internet què opina altra gent d'aquest vi, i quina ha estat la meva sorpresa al veure que arreu d'Espanya l'argument "ràpid que hi ha poques ampolles i marxa ! " era molt utilitzat, i sovint els que el tastaven no consideraven que la qualitat acompanyi aquesta empenta de marketing.

En resum, bon vi però no sempre val la pena creure el que et volen vendre, l'argument de venda sembla un tema de marketing, no de creació pròpia del venedor.