Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dilluns, 26 de desembre del 2011

BON NADAL, i un gran malta per celebrar-ho, Macallan 18 anys

El whisky Macallan és un dels més coneguts “pure malt”, de la zona més coneguda de Escòcia, Speyside. És un malta que agrada a molta gent ja que te unes característiques molt equilibrades i fa que sigui un molt bon començament per entrar a l’afició dels maltes .

Aquesta destil•leria va començar a destil•lar al 1824, i és la tercera en vendes a Escòcia i la cinquena al mon. Te una característica peculiar, i és que majoritàriament envelleix els maltes en botes que prèviament han tingut xerès, que els hi dona part del seu segell especial ( tot i que darrerament han sorgit edicions acabades en altres botes, com a singularitats).

Aquestes festes he obert una ampolla de 18 anys, i ha resultat excel•lent. Te un color ámbar, i aromàticament està molt equilibrat, sense que destaqui res però es nota molt el final de xerès. En boca l’he trobat lleuger i subtil, amb un final llarg en el que es nota el grau alcohòlic però sense estridències.

El preu, alt de debò ( al voltant dels 100 euros ) però per una gran ocasió especial, i saborejant-lo en mesura, escel•lent. És pot comparar al Rolls Royce dels maltes, i tot i que hi pot haver gent que prefereixi un Ferrari, no es discuteix la seva qualitat.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Olives, i espero que aviat oli

Ara que s'acosta Nadal les oliveres tenen els seus fruits a punt per collir, i fer oli. Aquest any a casa l'oli ens ha arribat fins ara, i és una sort poder cuinar i menjar amb el teu propi oli.

Ens hem passat tot el dissabte i el matí de diumenge collint olives, i hem aguantat fred de debó. No es tan sols el fred, és també el vent que comportava que la sensació de fred fos més intensa.

El vent de la setmana passada ha fet que moltes olives caiguessin a terra, i les hem collit si estaven be sense trencar ni mosegar, ja que tinc com a companys de vinya bastants senglars ( però ells venen entre setmana, i me la deixen per mí el cap de setmana ). Total, que abans de posar les borrasses a terra, haviem d'anar a quatre grapes agafant les olives del terra, i quan els genolls i els ronyons es queixaven els hi feiem cas i colliem les dels arbres.

Aquí hi ha una fotografia de l'estesa que fem per collir, manualment, les olives. L'escala te uns cinquanta anys, i és ja de segona generació. Com curiositat te un esglaó més llarg per poder penjar el covell, i collir-les directament i no haver-les de tirar les olives a terra. Les borrasses inicialment eren una rafia per filtrar el sol en un cel obert, i aquí tenen una segona vida.

El que és curiós es que tots els homes que passen pel camí tenen maneres de fer diferents a la nostra, i ens expliquen com ens aniria millor. Que si és massa d'hora per collir, que si ja ho hauriem d'haver fet, que si l'any que ve volem molta collita cal abonar amb fems de cavall, que si no cal abonar res per que durant la guerra no es feia i es collia molt, ....

Paciència, i aprofitem escoltar-los per descansar una mica

diumenge, 11 de desembre del 2011

Viñas del Vero Syrah 2006


Fa uns dies em van regalar una ampolla de Viñas del Vero Serie Limitada Syrah 2006, i no sabia quan obrir-la. Finalment vaig decidir que estava fent el préssec, i els vins són per beure’ls i no per veure’ls.

Aquest vi em va agradar molt, el vaig trobar potent però de pas suau i llarg, amb un final amb records de fusta però una certa dolçor. La curiositat de saber que hi ha darrera de l’ampolla m’ha portat a presentar aquestes informacions, que demostren que hi ha molta cosa al costat d’un gran vi. Donat que és fruit d’Internet, no ho tradueixo ja que no vull que hi hagi cap dubte en que no és meu :

Las Series Limitadas de Viñas del Vero están elaboradas en colaboración con un prestigioso enólogo internacional.. El ultimo vino de estas Series que se presentó en marzo de 2008 durante Alimentaria, es un Syrah de la vendimia 2006 elaborado con la inestimable colaboración del enólogo australiano Terry Barnett.
Con el objetivo de obtener su máxima peculiaridad varietal y siguiendo las recomendaciones de Terry Barnett, se vendimió manualmente a mediados de septiembre y realizó una maceración prefermentativa durante 8 días. La fermentación maloláctica se realizó en barricas. Tras el prensado, y para dotarle de su peculiar estilo “austral” permaneció durante quince meses en barricas de roble americano. El vino se embotelló a finales de 2007
.

Tot i això, he vist que el preu ( vora uns 40 € ) és un pel alt per mí.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Avui va de cava


Aquest cap de setmana he fet una aventura dins del mon del cava. Amb una colla d’amics hem anat a la cava d’un conegut, en Jaume, que ens ha obert de bat a bat una de les seves aficions. Entre ell i el seu germà tenen aquesta petita cava familiar, i amb estimació per la feina ben feta ofereixen un producte excepcional.

Amb l’excusa de que s’apropen les festes, i amb un bon esmorzar de forquilla per fer coixí, hem pogut tastar un munt de caves.

Fan dos grans productes, un amb les varietats de raïm ( i vi ) tradicionals del cava ( xarel•lo, macabeo i parellada, 40, 40 i 20 ) però amb 60 mesos de cava, l’etiqueta crema, i un nou producte que hi afegeixen vi provinent de raïm pinot noir, que l’anomenen reserva especial ( etiqueta vermella ). Tots dos els considero uns grans caves, sense res a envejar a altres productes de preu molt molt superior, però per al meu gust m’agrada molt l’afegit que li proporciona el pinot noir. Aquests petits artesans són dels pocs que a l’ampolla informen de la collita i de la data de desgorjat.

Una altre de les coses que sol pots fer quan estàs en una cava d’un amic és un tast vertical. Això vol dir tastar el mateix cava en funció dels anys que te de cava, i veure les diferències. Van començar amb els del 2006, i vam arribar a parar amb un cava del 2001 ( tots amb les mares dins l’ampolla que trèiem abans de tastar-lo, sense el desgorjat final per posar-los a la venda, el tap de suro ni cap licor d’expedició ). Amb pocs anys es nota que el gas tendeix més a sortir, i a mesura que passa el temps s’incorpora més al cava, i un altre cosa que s’aprecia molt fàcilment és com va deixant el gust de fruita verda i va anant a tenir un “vestit més rodó”.

El que és increïble és veure com el bon cava no dona “boires” ni crémor d’estómac, i és un gust compartir-lo amb amics.Aquí veieu un parell de fotografies de la cava, i la dels productes finals per anar al mercat.