Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

diumenge, 22 de juliol del 2012

Pagos del Moncayo, Garnacha 2010


Aquest vi m'ha permé descobrir una denominació d’origen que no coneixia, la Campo de Borja, de l’Aragó. 

Sempre tinc curiositat, i aquesta recomananció ha estat un éxit. Aquesta DO correspon a una zona a 60 km a l’oest de Saragossa, prop de Navarra. La principal etiqueta de la que fan difusió és la de l’excelència de la garnatxa.

Per mi, aquest raïm dona uns vins amb cos i amb gust de fruita dolça que els fa molt agradables de beure. Una gran zona catalana d’aquests vins és el Montsant, que també és una de les que m'agraden ( i en preu no es dispara com la seva veina Priorat ).

Avui he tastat aquest Garnacha-Syrah 2010, ( 65-35%), que te un preu molt molt bo, per sota dels vuit euros. 
A l’estiu els vins negres els trobo forts, però ara ja tinc el meu “truco”. Tinc l’ampolla a la nevera però la trec mitja hora abans, i em funciona molt be. Aquest cas, i amb aquest vi, ha estat una merevella.

Aquest vi te un color cirera fosc, i dona uns aromes de fruita madura, sense cap sensació de fusta, que s’agraeix. En boca te un pas dolç sense empalagar, i te un final suau que obre la boca per al plat que acompanyi. En aquest cas, ha estat amb una merevella de pastís de carbassó amb tomàquet i formatge fresc de cabra, que espero que ho trobeu aviat ( avui ? ) al blog  “el plat blanc”.

Penso que aquest vi és una gran recomanació, que segons el meu gust i preferències m’ha donat molt més del que m’ha costat.

diumenge, 15 de juliol del 2012

El raïm, creixent i sa


La feina de la darrera setmana amb la motxila d'ensulfatar ha resultat positiva. Tenia racança de que plogués a la tarda o l'endemà, i llavors la feina hagués estat en va.

Els ceps van creient sans, i les fulles han aguantat el sulfat de coure i el sofre tota la setmana, i no hi ha cap símptoma de fongs. Es veuen encara amb la gota seca de color blanc-blau, senyal de que encara fa efecte el tractament preventiu.





Em fa molta il·lusió veure com va creixent el raïm, i cada any més encara. Ara és quan m'imagino mil i una situacions que podré pasar mentre l'estigui cuidant, i el gust que m'agradaria que tingui el vi quan el faci ( es a dir, una mica el conte de la lletera ). Somiar és gratuït, i donades les notícies generals que hi ha en el nostre entorn, pot ser sigui una bona vàlvula d'escapament.



dimarts, 10 de juliol del 2012

Moment d'ensulfatar



Ara toca fer feina que sembla que no llueixi però és la única manera de que després puguem collir raïm en bones condicions.

Aquest cap de setmana ha tocat una feina feixuga, preparar els ceps per la calor. El primer que hem hagut de fer ha estat una "esquilada" com als xais.

Tallar les verges que han crescut massa, i treure les que no tenen cap raïm i estan tapan les que si en tenen. És fàcil de dir, però he trigat bastant.





Aquí hi ha dues fotos, una abans i l'altre després.

Finalment, quan he tret el que no serveix i tapa, ve la feina de sulfatar ( o ensulfatar ). L'operació consisteix en disoldre sulfat de coure ( blau ) i sofre soluble ( groc terròs ) per ruixar tot el cep, les fulles i el raïm. D'aquesta manera s'evita l'aparició de malalties tipus fongs i altres insectes. Quan vaig acabat els ceps, amb la mica de líquid que ens quedava, va haver una oportunitat per a les oliveres, que no les haviem cuidat gens.
Quan vaig acabar, vaig estar molt content i també molt cansat. Les feines que no em venen de gust, quan les acabo, em donen més satisfacció. Per cert, en aquesta darrera foto també surt el fotògraf, tot i que una mica d'incògnit