Feines d'hivern al camp

Jo em pensava que a l'hivern el camp em deixava sense feina, i era una època que podria fer una mica el mandra, i saltar-me alguns caps de setmana la feina. Doncs no, no i no. A vegades penso que aquest tros de terra és una fantàstica vàlvula de descompressió de la feina professional, a vegades penso que a una persona de "ciutat" com jo no s'ensurtirà de fer segons quines coses, a vegades millor fer en lloc d'analitzar tantes coses, el que és veritat és que quan torno del camp he carregat d'energia per als entrebancs de la setmana.

Aquestes dates, amb l'èxit de l'oli, estem intentant cuidar bé les oliveres de les feixes descuidades. Què vol dir això ? Com a primer pas hem de treure les herbes rivals que lluiten per alimentar-se de l'aliment de la terra, en segon pas hem de podar bé les branques, ( havien crescut tant que quasi no arribem a collir les olives), i en tercer lloc hem de procurar abonar bé la terra.

Amb aquests freds tan intensos que fa, he decidit quedar-me en el primer pas, i eliminar les herbes i mates "dolentes", ja que si el fred entra a les rels i les mata, millor. Sembla dit i fet, però hi ha una feinada. Com exemple, hi ha la primera fotografia. Cal fixar-se molt en l'ametller mort del racó esquerra superior, i l'olivera en primer pla a la dreta al mig de la fotografia, i observar el munt d'herbes i herbotes que hi ha.


La segona fotografia prometo que està feta al mateix lloc, el diumenge quan hem decidit acabar la feina. Com prova, torneu a buscar l'ametller sec i l'olivera, i es pot veure que és la mateixa feixa, abans i després d'una feina de cull...ns, o de campionat ( que queda més fi ).

Aquesta feina no te gaire secret, sols cal unes tisores de podar petites, unes grans, una mica de foc per cremar les branques, i temps ( que es fa mes curt si tens una bona conversa, com em passa amb el meu company de fatigues, en Miquel, que el podeu veure en la darrera fotografia ).

La última satisfacció d'aquesta feina del camp és deixar constància en el blog, que em permet conservar en la memòria i compartir amb els blogcaires els treballs, les reflexions i les satisfaccions.

Fins a la propera.

Per cert, els ametllers estan treient els borrons, i espero que aquest any la gelada no ho espatlli, ja que si ho va fer l'any passat i no em tingut ametlles.

Cava Juve i Camps Cinta Púrpura

Aquest dissabte he decidit que qualsevol dia és bo per encetar un cava. Tinc el costum de pensar en un cava sols per celebracions, i de mica en mica vaig acumulant ampolles en el celler de sota l'escala. Això no pot ser, ja que el cava s'ha de beure abans d'un any del seu desgorjat.
Per dinar teníem una barreja de gustos estranys, ( amanida i truita de patates, magret d'ànec, i unes postres de xocolata de tres colors ). Un sol vi per tot l'àpat era difícil, i la solució va estar en obrir una ampolla de cava.
Aquesta vegada l'escollit ha estat el Cinta Púrpura de Juvé i Camps. Per el meu gust te una mica massa bombolla, però de fàcil solució. En boca te un pas agradable, pot ser una mica àcid, però obre el paladar i refresca la boca per "netejar" i preparar-la per la següent mossegada.
Crec que, per la relació qualitat/preu, és una opció aconsellable, amb un preu que pot no arribar als deu euros ( segons on anem a comprar l'ampolla ).
Des d'aquest post reivindico el cava en una menjada tranquil·la, sense haver d'esperar a una festa ( herència de les nostres tradicions catalanes que podem passar endavant ).

El molí d'oli

En aquesta entrada vull recollir el procés de fer l'oli que han seguit les nostres olives. Per a un entès segur que és molt senzill, però cada cop hem doncs compte que el que considero que no ho oblidaré amb el temps m'acaba passant, i per això és millor deixar-ho escrit en el blog, i així també ho comparteixo amb els que teniu la paciència de mirar-ho.

El veritable primer pas és recollir les olives, però això ja ho he comentat en l'anterior entrada. El segon pas és portar-ho al molí, i que aquest et doni l'oli de les teves olives, i no oli d'una altre càrrega d'olives. Sembla senzill, però això implica que han de parar la línia quan ha acabat una càrrega, netejar-ho tot, i deixar-ho a punt per la següent tongada. El tercer pas és que vulguin la teva quantitat recollida, que no sigui massa poc i no vulguin acceptar l'encàrrec ( això ho varem veure mentre estàvem al molí, que venien particulars i no els hi acceptaven les olives ). Be, ara passem al procés.

En la primera foto hi ha la cinta que transporta des de la tolva de recepció de les olives a la màquina de triat. En ella hi ha bufadors, que fan que les fulles que no s'hagin tret en la recollida marxin, així com la terra i/o pedres que s'hagin recollit a les borrasses.

En la segona foto hi ha el procés de rentat de les olives amb aigua. En el cas de que es porti olives xafades o trencades, l'aigua surt amb restes orgàniques i cal portar-les a una depuradora, i això pot ser un problema mediambiental si no es fa correctament i es llença a la claveguera, ja que pot fer malbé una depuradora sols pensada per aigües domèstiques.

La tercera fotografia ja és el molí. Aquest molí consisteix en dos corrons d'acer inoxidable foradats, que al passar les olives entre ells les xafen. D'aquí surt ja una pasta que cal transportarla en vis sens fi, com es veu en la quarta fotografia.
El següent pas és separar l'oli, i es fa utilitzant centrífugues, que deixa l'oli per una banda i el que es diu sansa ( o pinyolada ).

L'oli acabat de treure es fa passar per un decantador, i d'aquí a un filtre de plaques, que és el responsable de
que el que obtinguem sigui un oli transparent i que no decanti amb el temps.

El darrer pas és l'envasat, i en aquest molí s'omplen garrafes de 25 litres, que són el màxim de gran per poder carretejar-les una sola persona.


Finalitzat aquest procès el que queda és una gran satisfacció. Feina acabada, ben acabada, i que es pot disfrutar en companyia.