Plantació d'oliveres

A la feixa de dalt de la carretera volia fer alguna cosa que donés poca feina i proporcionés "rendiment" ( al final del post recolliré l'anécdota del "rendimiento" )

Aquesta feixa l'havia començada a desbroçar amb la màquina a ganivetes, però no era pràctic. Al final vaig dir-li a un pagés de debó que passes amb el seu tractor gran i la fresa, i amb un cost de dues hores ( 90 € ) vaig tenir un camp a punt per plantar el que volgués. Mantenir-lo ara serà més fàcil.

Vaig pensar que si posava oliveres seria una bona idea, i aconsellat per experts he anat a Alcanar ( Vivers Sancho ) a comprar-les. Em van sortir molt be de preu ( 7,5 € i tenien de l'ordre de 1,20 -1,30 d'alçada ), però si sumem el dinar i l'autopista no tant ! ( però vaig fer un dinar excel·lent d'un menú especial de plats amb galeres, aprofitant que començava la temporada d'aquest peix ).

Aquí hi ha la feixa amb les vint oliveres. Les he plantat amb una distància de sis metres, i entre fila i fila capiculades

El tema important era el reg. Ho soluciono amb el remolc, un bidó i manguera, tal com es veu en la foto. No ha estat gens fàcil, ja que he tingut entrebancs de novato.

El primer día que vaig omplir el dipòsit no estava enganxat al cotxe, i no podia aixecar el remolc. Amb força, molta, ho vaig aconseguir però al bidó es va volcar, i es va carregar la portella del remolc. Total, a portar-lo al ferrer per reparar, i fer que hi hagués més llocs on lligar el bidó. Al final, amb tres corretges ho he aconseguit, mes una quarta a la boca del bidó sobre la que es lliguen les altres.

Espero que aquest sistema doni resultat.

L'anècdota del "rendimiento" es que un veí d'un altre camp que era maño, quan ens va veure començar a treballar la terra, ens va preguntar si nosaltres la treballavem a "rendimiento" ( sempre parlava castellà, tot i portar tota la vida aquí ). Nosaltres molt seriosos li vam contestar que no, que no anavem a "rendimiento", que anavem a "entretenimiento", i vem riure una mica. No ho va entendre gens , i tenia el dubte si ens enfotiem d'ell o parlavem seriosament !.

Amb el temps vam comprovar que era una escel·lent persona.

Sóc quasi un desastre

Aquest final d'any, en el que respecta a les meves habilitais informatiques, m'ha passat quasi de tot. En primer lloc m'he donat compte que el carregador de la bateria de la camard de fotos digital s'havia quedat en l'hotel de les vacances d'estiu ( això ho he descobert quan se m'ha acabat la bateria, evidentment ). En segon lloc, he hagut de reiniciar l'ordinador, previ còpia de seguretat dels arxius i anar a "metge informàtic. Fins que no he necessitat l'ordinador de veritat he anat passant dies i setmanes, per mandra.

Ara haig d'intentar posar-me al dia. Com exemple del que és l'hivern al camp, aquí va aquesta foto de la gebrada de bon matí que sovint hi ha.

Millora per quan planti l'hort

Aprofitant les tisores elèctriques he tret les plantes entre la feixa de la caseta i la de sobre. El cap de setmana passar vaig començar, i aques ho he pogut acabar

D'aquesta manera tindré sol des de mig matí fins a la posta del sol, i espero que creixin més les plantes i els tomàquets i l'altra verdura que planti madurin abans.

Ja estan sortint els alls. La setmana passada alguns ja havien despuntat, però el dissabte feien aquest goig. Em fa molta il.lusió quan veig que surten les coses que planto ( sembla que no m'acabi de creure que sortiran ), i si a sobre acabo menjant-les ja és la "..STIA"

Feina a l'hivern, collita a l'estiu

Jo havia pensat que a l'hivern al camp es podia descansar, i que la feina sols era a l'estiu, quan el,dia era llarg i feia calor. Llar de foc i conversa, confidències i records.

Quina equivocació ! Ara veig que també hi ha coses per plantar, i que si a l'estiu vull collir, no tinc altre camí que pencar i pencar a l'hivern.

Aquí tinc un reflex de la feina d'ara. En primer terme, els calçots. Van creixent força bé, i espero que cap a finals de gener podré menjar .

En segon terme, les fabes. He tingut un problema amb els dos dies de fred fort que va haver, i les petites vaines de fabes que havien crescut es van gelar, i he hagut de llençar-les i lligar de nou les tiges, que s'havien doblegat i no aguantaven el pes. Sembla que tornen a revifar i aquest problema no serà fatal.

La feina gran que ara estic fent és podar la valla de l'esquerra, que és una planta que punxa una passada. M'han deixat per segon any unes tisores amb bateria, que m'han evitat de ben segur problemes de esgotament i mal als dits de la ma ( esgarrinxades a part, i cansament també ). Aquest any he fet mitja valla, ja que l'altre mitja està entre calçots i fabes. 

La tercera feina important està eliminar la barrera de plantes entre les feixes, per afavorir que el,que planti tingui més hores de llum. Haig de fer-ho ara per poder cremar les plantes tallades, ja que són una pila molt molt gran quan les poses juntes.

Satisfacció i cansament, molt del primer i suficient del segon.

Plantació d'alls,

L'any passat em sembla que vaig plantar els alls massa tard, mes o menys al febrer, i ho vaig fer a la feixa del costat de la bassa. Van sortir tots, però la veritat és que una mica escanyolits.

Aquest any he llegit que l'època més habitual és al novembre, i per provar-ho no es perd res. Per facilitat de regar-ho, he pensat fer-ho en un troç petit al costat del julivert, ja que d'aquesta manera tinc la manguera ja a punt, i quan rego les faves ja tinc l'aigua al costat. De totes maneres, em sembla que no cal regar-los massa, i aquest troç no te massa sol, i per tant em sembla que mantindrà la humitat.

He comprat tres cabeces d'all, i eres força grossos. M'han sortit uns trenta grans d'all que he plantat en dues files ( sols he plantat els dents grans, desperdiciant els petits ). En la botiga hi havia també alls liles, però m'han dit que aquests piquen més que els blancs, i prefereixo que no piquin gaire.

El que m'ha explicat el Sr. You Tube és que convé treure la tija quan creix la planta, i sols deixar les fulles. D'aquesta manera, l'energia de la planta es dedica a engreixar els alls, i no es perd fent flor. Serà qüestió de fixar-se en el moment en que estiguin una mica crescuts.

Resumint, alls plantats quan ho diuen els cànons, un 14 de novembre, en un lloc no gaire solejat, i a esperar que creixin.

Aigua per fi !!!!!

Haig de reconèixer que he tingut durant molt temps una espina clavada. Des de l'arribada a Can Deu una de les coses que més he valorat ha estat tenir una bassa, tenir una reserva d'aigua pròpia. La primera "màquina" que vaig comprar va ser la motobomba.

Aquest any el tema de l'aigua m'ha anat molt malament. Poc a poc l'aigua de la bassa anava baixant, i quan vaig tenir les patates prou crescudes les vaig anar regant poc, cada vegada més poc, fins que al final vaig deixar de regar ( i la bassa pràcticament buida ). Al final es veien les pedres caigudes al fons, i fins i tot uns guants que havien caigut dins.

Anava pensant que no sabia mantenir la bassa, que hi havia una esquerda, que havia taponat l'entrada d'aigua, un munt de coses, .... Al final vaig prendre la decisió de deixar de fer servir la bassa.

A dins del tancat tinc aigua, i com alternativa vaig anar construint un tub per regar amb aigua del poble fins al darrer arbre fruiter, i cada quinze dies com a màxim els regava. Sort en vaig tenir d'aquestes regades, ja que he sapigut que molts molts arbres fruiters s'han mort de set aquest estiu.

Abans d'ahir va haver una bona llevantada, i ahir va haver, sorpresa, una propina en forma de pluja una mica intensa però pot ser sols un parell d'hores. Avui he anat a veure la bassa, i la veritat és que no hi tenia gaire fe en veure-la millor.

He tingut una gran satisfacció. Feia goig de veritat, i no em se avenir que hagi canviat tant. Ara em torno a plantejar que a la primavera pugui tornar a fer servir les feixes del costat per plantar les patates ( i evidentment amb el tancat perimetral per que els meus socis, els senglars, tinguin més difícil agafar la seva part ).

Queda dit, l'aigua és font de vida !.

No tot és feina

M'agrada la feina del camp, però m'agrada també les parades de la feina del camp. Reconec que són una mica especial, llepafils, complicat o sofisticat. Totes les paraules són possibles, però l'esmorzar al camp és un dels moments millors.

Com es pot veure, procuro que no falti res.

Una mica d'estovalles ( encara que siguin draps de cuina, vasos, copes, vi, bon embotit, tovallons de paper, ...), i moltes vegades bona companyia ( com podeu veure, l'esmorzar està parat per dos ).

Per acabar-ho de completar, he portat una cuineta de camping ( d'un antic remolc-tenda que teniem ) i ara podem acabar els esmorzars amb cafè tot just fet.

Les eines, s'esperen, la feina, per després, ara el moment màgic de compartir experiències. El pacte, un cop acabat l'esmorzar no es pot repetir res del que s'hagi dit, queda dins la taula.

Els calçots marxen !

Avi poques paraules. Els calçots estan calçats, i les impresions són bones. A veure si els animalons els respecten.

De totes les cebes, pot ser tan sols han fallat dues o tres. De moment, un éxit.

Faves i julivert

Qui diu que no hi ha feina en un camp a la tardor ? Sempre tinc coses per fer, i no m'acabo mai la feina. De totes maneres, la que quedi per fer mala sort, ja li tocarà el proper dia que vagi al camp.

Les favores estan anant molt be. ja han crescut prou per ligares. L'any passat no les vaig lligar, i quan estan grans ja no hi sóc a temps. Aquesta vegada he procurat no tornar a fer la mateixa errada, i he posat una varilla de ferro ( d'un metre de llarg i 8 mm. de gruix ), però tot i que en tenia m'ha calgut comprar-ne més . La lligada dubtava com fer-la, i finalment l'he fet fàcil, suposant que al crèixer aquest fil pujarà amb la pròpia planta, i si no és així ja ho arreglaré. Fant molt goig, i estic molt content.

També es pot veure a la foto la pila de branques i fulles que tenia reservades per poder cremar. Ara tot just passat el 15 d'octubre, en que ja no està prohibit encendre foc, m'he posat a cremar-ho. Primer foc, però amb les herbes i plantes en tindrè per uns quants més.

Per cert, hi ha una cosa que estic molt content, el julivert. Sempre he sentit que és una planta molt senyora, que quan vol va molt bé, però si no vol no hi ha manera. Vaig comprar un sobre de grana, i la vaig plantar en dos llocs. En el primer, que era on mes m'agradava, vaig posar la major part del sobre, i en el segon lloc la resta. Total, que ha arrelat en el segon, és realment una planta senyora, queda molt molt be, i és bonísim.

Fent lenya

En aquest camp, a més del tancat, i ha una part de bosc. Aquest bosc estava sense cuidar des de, al menys, vint anys. M'agrada tenir les coses cuidades, i a més a l'hivern em farà falta llenya.

El que anat fent ha estat aclarir el bosc, treien els arbres que estan molt atapeïts. Amb la motoserra, i una mica de paciència, he anat tallant els arbres que sobren i guardant la llenya per ara, la tardor. He estat tallant des de juny fins ara ( i seguiré ... ) i la pila ja comença a ser una mica respectable.

Quasi tots les arbres fàcils han caigut be, i la feina posterior era tallar les branques, separar les parts molt petites, i trocejar tant la part gran com la més prima. Al començament era molt feixuc ( ja que els arbres estan en feixes més a baix del tancat ), però he millorat la tècnica amb una motxilla vella. L'omplo de troncs, i el pujar aquest pes es fa més fàcil.

sobre tot, ordenat ordenat ( quina mania tinc )

Hi ha hagut un tronc que m'ha donat molta molta feina. No era petit, però tampoc especialment gruixut. El que tenia d'especial és que estava en un marge, sense espai per fer l'entalla be i forçar la caiguda correctament. Total, que es va caure cap a la feixa encara més a baix, i hem hagut de pujar la llenya com a mínim d'uns quatre metres més a vall,

Com diuen, aquesta llenya escalfa moltes vegades : quan la talles, quan la puges, quan la carregues, quan l'estelles, quan la guardes i quan la cremes.

Tot i això, quina satisfacció veure la pila a punt per l'hivern.

El motocultor, joia i il·lusió

Durant aquests anys de aprendre a cultivar la terra he vist que amb el xapo és molt dur, i que amb els temps actuals cal anar amb els estris actuals. Dia rera dia veia que sense tractor, o motocultor, la feina dura és fa llarga i molt més dura. Amb la dedicació de cap de setmana que tinc al camp no puc pretendre fer molta cosa, i un salt qualitatiu que em faltava era un motocultor.

És veritat que hi ha amics que et poden venir a ajudar, i ho fan, però vull procurar ser autònom. En aquest sentit he anat veien que el motocultor era la peça que em faltava. He hagut de posar una bola al cotxe, i fer-me amb un remolc ( petit, petit ) que és una meravella.

Per fi, aquest 2 de setembre, he comprat el motocultor. Aquí està . Els dubtes que he tingut en la compra han estat : preu el mínim o reparabilitat. Al final, he optat per el segon, i l'he comprat a una botiga on en reparen. D'aquesta manera, si cal fer manteniment o be s'espatlla alguna cosa, tindré un lloc on podré arreglar-lo.

Estic molt content d'aquesta adquisició !

Faves plantades

Amb una mica de retard per fi he aconseguit plantar faves. L'any passat vaig plantar faves a mig agost, i a primers de desembre en menjava. Aquest any he estat pendent d'acabar altres temes del tancat, i m'he endarrerit.

Pel pont de l'11 de setembre les volia plantar, però al viver no en tenien. Em van dir que em reservaven les que volgués, i que en una setmana les tindria a punt per plantar ( llavors eren massa petites ). Aquest divendres 18 de setembre les he anat a buscar, i pagant trenta ( eren les que creia que em feien falta ) m'han donat tota la safata de planter de cebes, quaranta.

Un cop preparada la terra, davant dels calçots, hem posat les faves en sis rengleres. La primavera passada quan vaig plantar els pèssols van venir immediatament els conills, i d'una setmana a la següent es van menjar els brots tendres.

Aquesta vegada he possat la xarxa de plàstic de les patates, i espero que aquests convidats passin gana aquests dies !!!

Per cert, de les cebes dels calçots unes sis o set ja s'han "despertat" i estan brotant. Perfecte !

A veure si em poso al dia

El que va néixer com un blog de vins i maltes ara el necessito per fer-me de memòria. Em convé tenir escrit quan faig les coses del camp, i així d'un any per l'altre tindré millor memòria de quan faig o haig de fer les coses del camp.

Per intentar resumir, i per anar al gra, els calçots els vaig plantar el passat dia 5 de setembre ( i com a mínim vaig una setmana tard ). He plantat dotze quilos de cebes, grans o més aviat molt grans, i en la part de dins del tancat en una zona "nova" que he adobat amb fems de cavall.

A la part de fora, al costat de la bassa, aquest dissabte 12 de setembre hem plantat 16 carxoferes, que feien una pinta excel·lent ( però a un euro la planta ) en la part que fa dues primaveres vam plantar les  mongetes i fa una primavera les cebes. A veure quin resultat ens donen ?

Davant de les carxofes he plantat cebes per guardar, i a més han resultat a cost zero ( regal del viver per la compra de les carxofes ). En principi vaig demanar 30 plantes, però vaig obtenir 39. El planter està en una zona "nova" recuperada de la zona on hi havia la "gran pedra", que vem necessitar dues barres de ferro de diàmetre 20 mm i tres adults per fer-la caure fins a la riera.

La meva intenció és que el blog es converteixi en una eina útil per recordar cada any quan planto cada cosa, i quina satisfacció tinc amb les coses que vaig rebent a canvi del camp.

Ja sóc banquer

La feina d'u un camp no s'acaba mai, però ara començo a entendre que no és important acabar, és molt més important el camí. Em dec anar fent gran !

En un bon camí hi ha una altre cosa essencial, que és la parada a mig camí. Estic aprenent que estar còmode i gaudir del repòs és fantàstic. I per que no falti res, m'he comprat un banc, ara ja sóc un banquer.

Tinc el problema que he aprés a muntat estris d'aquella botiga sueca que tot ho fa amb una clau allen, i aquí va venir la meva perdició. Vaig comprar el banc, i en començar-lo a muntat no em quadraven els forats. Total, tornara-lo a carregar al cotxe, tornar a la botiga-magatzem on el vaig comprar, i dir que no anava bé.

Amb una exquisida amabilitat, em van dir que els hi semblava estrany, per que tots els altres bancs havien anat be. En quan vaig intentar descarregar la taula, el "tècnic" em va dir que havia apretat massa els cargols de les parts que havia muntat. El que havia de fer era descargolar i deixar fluixes les fustes, encarar les potes a la taula, i m'encaixaria !

La meva cara de sorpresa - incredulitat - fer el pagès va ser inigualable. El problema s'arreglava descargolant i afluixant !

Avui he tornat a portar la taula al camp, he afluixat les potes, he encarat les peces i tot ha quadrat.
Ara ja tinc un bon banc, i espero que vinguin moltes carns a la brasa, moltes escarxofes i moltes converses al seu voltant.

Remei contra els senglars

He donat per acabada la plantació de patates tardanes. Els senglars ho han destroçat tot, i no colliré res. Tenia un tancat amb fil de pastor elèctric, sense conectar. El resultat ha estat que han entrat, i ho han fet mal be tot. Tot, tot, no, ja que sembla que no els hi agraden els calçots, i això si que està creixent molt be.

Com remei ja tinc una altre cosa. Un gran solar totalment vallat, en el que no podran entrar ni els senglars de quatre potes ni els de dues ( això espero ! ).

Aquest nou espai està al costat del darrer troç que he arreglat i que continuaré arreglant, i te una primera zona amb un paviment ( d'uns quinze per quinze metres ) i sis feixes més petites, de uns vuit per quatre metres. Tres d'elles estan pavimentades, i les altres tres no. A més, tenen aigua corrent conectada a la xarxa del poble.

Em sambla que si cuido be aquestes tres feixes, tinc terreny de sobres, i a més tinc les altres feixes de fora, per plantar coses que no siguin atractives als "depredadors".

Aquí va una foto de com està ara mateix, ja veurem com ho vaig arreglant amb el temps

Dimonis de senglar !!

A Can 10 estava molt content per que treballava i treballava, anava fent millores a les feixes i tot anava vent en popa, com diuen els mariners.

felicitat no dura tota la vida. Aquest agost he plantat patates tardanes, i calçots. La veritat és que anava creixent tot fantàstic, i com a precaució havia posat postes de ferro amb fil de pastor elèctric, i anava com una seda.

Ara comencen els problemes. Sembla que el senglar te gana, molta gana, i ha descobert que no tinc connectat el pastor elèctric. Total, que m'han fet una bona destrossa en la feixa amb les patates. Aquí hi ha la destrossa feta, i m'ha fet emprenyar, i m'ha fet gastar quasi un matí en refer-ho.

El problema serà si s'acostuma a destrossar el que hi ha, espero que no !

Regar des d'una bassa no és tan fàcil !

A Can10 hi ha una esplèndida bassa. Això permet plantar coses que necessitin rec, però com trec l'aigua ? ( a galledes pot ser romàntic però és tremendament poc pràctic ).

El sistema antic que hi havia era una sortida per la feixa que hi ha a la bassa, i una altre a la feixa de sota, amb dues vàlvules de sortida. La de dalt, no la vaig trobar fins que vaig començar a gratar les parets, i vaig descobrir la vàlvula en aquest estat.

Consultat un expert ( un amic lampista ), em va dir que el més probable era que si intentava obrir-la quedaria o trencada o sense poder-la tancar, i que el millor era plantejar-me una alternativa seria, sòlida i pràctica.

Total, que com a bon enginyer vaig mirar internet i he comprat una motobomba, que no passa de uns cent cinquanta euros ( tot i que les mànegues grogues m'han costat pràcticament una tercera part del cost de la motobomba ).

Ara puc regar lluny, amb cabal, i cada cop d'una manera més pràctica. Estic molt molt content amb aquesta realitat. He plantat patates tardanes, i això m'està permetent perfeccionar el sistema de rec. El que faig és empalmar la mànega groga de pressió d'una polzada amb una mànega petita de rec gota a gota ( mitjançant reduccions ), i aquesta manega la faig passar per en mig del solc de les patates ( que les tinc a un costat ). Les guio amb uns ferros ( dels de construcció, de diàmetre 8 mm. i 50 cm de llarg clavats al solc ). Passo tot el tub negre fins al final, engego la motobomba, i vaig estirant el tub negre, de manera que rego el que va quedant al davant del tub

el tub l'estiro pel fons de la foto, i vaig regant del davant de la foto al darrera,
 (es pot veure els ferros que fan de guia )

Fabes, calçots i patates

Les vacances s'acaben. Vindran de noves, però aquestes les trobaré a faltar. Dilluns ja toca deixar els pantalons curts, les sandàlies, els polos sense haver de pensar en quin dia de la setmana estem i recomençar la vida laboral. De totes maneres, sort de tenir feina.

preparant la terra per les faves

Avui he fet una gran plantada. Un cop tornat de estar uns dies fora, el meu assessor agrícola ( l'inigualable Miquel ) em va posar al dia sobre el que calia plantar.

M'estreno en plantar una cosa que em fa molta il·lusió, i que no he fet mai : faves. Són una verdura que m'agrada molt, sobre tot si són ben tendres. Però amb poques menjades en tinc prou. Total, que en la botiga de planter en tenien de faves primerenques. Dit i fet, cap a comprar-ne. En vaig demanar deu plantes, en vaig pagar deu, i en vaig tenir quinze.

plantació en cràters

Un cop amb el planter a les mans, calia decidir on les plantava. Pensant, pensant, el millor lloc va ser a continuació de les actuals mongetes i carabassons. En resum, a preparar la terra. Passar l'aixada per esponjar la terra, tirar fems ( que ja porten un any madurant ), barrejar de nou la terra i els fems, anivellar amb el rastell i llest. He decidit plantar-las en cràters, per millorar la retenció d'aigua i poder-les regar amb regadora. Aquí hi ha la prova del procés, en el que m'ha ajudat en Josep.

els futurs plats de faves a la catalana

el "pasquali" fent una gran feina

Per aconseguir estar totalment rebentats, el millor ha estat no parar, i continuar amb la feixa de sota. Ara tocava plantar patates tardanes, però m'ha costat molt trobar una botiga que en tinguessin. Les habituals ja n'havien acabat les existències, i gràcies a internet i el telèfon m'he estalviat fer un rally per tot el Vallès buscant-ne. Finalment he aconseguit vint quilos, i gràcies al tractoret d'en Miquel la preparació de la feixa ha estat molt més fàcil. Les feixes són tan estretes que el tractor no pot girar, i ha de anar marxa endavant i enrere per anar baixant d'una feixa a l'altre, i al llaurar també marxa endavant i enrere.

Vora quarts de dues, encara teníem capacitat de cansar-nos, i hem decidit fer una mica més de "gimnàs agrari" i hem plantat calçots. Total, únicament quinze quilos de cebes, i ganes de deixar el matí per liquidat.

els calçots, a esperar que s'espiguin, i les patates, darrera tapadetes

He acabat ben cansat, però molt molt content, de la feina feta i dels companys Miquel i Josep. Per a la posteritat, també surten a les fotos.

Ara esperar que plogui, suau i suficientment, i que els animals ens respectin el que tenim plantat,

Paret de pedra seca

Les vacances són per descansar, o al menys durant l'any així ho penso. Després quan arriba el segon o tercer dia tinc una capacitat de "liar-me" que em sorprèn.

Esllaviçada tal com era

Una de les tasques que tenia pendent, i tenia moltes ganes de fer, era arreglar una esllaviçada de la feixa que anomeno "de les patates" ( per que aquesta primavera hem plantat quinze quilos de patates Red Pontiac i em tret vora 120 kg ).

Al començament de la feixa de sota, just a la girada del camí de baixada, la feixa s'havia esllaviçat i bastant.

Sort que hi ha una pomera ( que de moment està donant unes pomes molt molt àcides, a veure si maduren i s'endolcen ) i una prunera ( prunes com caniques grosses ) que van frenar l'esllaviçada. Aquesta és la vista de com estava el marge.

La primera feina, que és la que s'agafa amb més il·lusió, és treure les verdisses i buidar les pedres i les terres, per poder començar a reconstruir. Però això que és ràpid d'escriure és feixuc feixuc. Un cop deixada la base lliure i uns quaranta-cinquanta centímetres buits, cal anar fent el puzzle però les peces pesen molt, i a mesura que avança la jornada pesen més i més. Sort que he comptat amb l'ajut d'en Josep, que entre broma, cançó de fa uns quants anys, i comentari es fa molt més lleugera la feina.

Tot i això, a les 11 o quarts de 12 ja no podíem dir fava, i era el moment oportú per parar i evitar prendre mal ( començant el jornal a les 8, per evitar la solejada ).

Aquesta darrera foto és l'estat final. Després de tres dies, els meus braços estaven esgotats, la ronyonada bastant tocada, i sort de la pala que fa de bastó. Feina feta, molt content, però cansat.

La primera temporada de l'hort, una gran satisfacció

Com avança !

Amb aquest estiu, que sembla que no arriba, estic disfrutan d'una manera fantàstica de l'hort de darrera de casa. Sovint amb les pluges m'estalvio regar, i l'únic inconvenient és que creien moltes herbes ( he tingut un dia de parada tècnica pel "collons de lumbago", però culpa meva per burro ).

Les tomaqueres estan precioses, però de moment tot verd i no he menjat encara el primer tomàquet, tot i que pel cap baix he comptat que hi ha una trentena.

Les pebroteres comencen a treure fruit, però el més gran ara te uns quatre centímetres ( pebrots de taula, no de fregir ).

Les albergínies estan maques, i n'he collit dues però han anat a un familiar. Ja en vindran més.

Els carabassons ja són incomptables, i en regalo a qui diu que li agraden. El proper any hauré de plantar-ne menys.

M'han regalat una carabassera, però em sembla que creixerà molt i pot ser hauré de trasplantar-la.


En fi, ja veieu que tot són peripècies. I per sumar, la setmana vinent començo vacances, i haig de muntar torns amb fills i coneguts per regar ( i de passada podran aprofitar-se del que vagi madurant ). És molt cansada la vida d'un hortolà !!!! ( és broma, quina delícia quan a la nit mengem el que collim, no és km 0, sols és decàmetre 0 )

Aquí he anat posant unes fotos, per no perdre memòria