L'any passat em sembla que vaig plantar els alls massa tard, mes o menys al febrer, i ho vaig fer a la feixa del costat de la bassa. Van sortir tots, però la veritat és que una mica escanyolits.
Aquest any he llegit que l'època més habitual és al novembre, i per provar-ho no es perd res. Per facilitat de regar-ho, he pensat fer-ho en un troç petit al costat del julivert, ja que d'aquesta manera tinc la manguera ja a punt, i quan rego les faves ja tinc l'aigua al costat. De totes maneres, em sembla que no cal regar-los massa, i aquest troç no te massa sol, i per tant em sembla que mantindrà la humitat.
He comprat tres cabeces d'all, i eres força grossos. M'han sortit uns trenta grans d'all que he plantat en dues files ( sols he plantat els dents grans, desperdiciant els petits ). En la botiga hi havia també alls liles, però m'han dit que aquests piquen més que els blancs, i prefereixo que no piquin gaire.
El que m'ha explicat el Sr. You Tube és que convé treure la tija quan creix la planta, i sols deixar les fulles. D'aquesta manera, l'energia de la planta es dedica a engreixar els alls, i no es perd fent flor. Serà qüestió de fixar-se en el moment en que estiguin una mica crescuts.
Resumint, alls plantats quan ho diuen els cànons, un 14 de novembre, en un lloc no gaire solejat, i a esperar que creixin.
Coc d'oli, farina d'ametlla i llimona.
-
Vam fer menjablanc i com sempre em vaig quedar amb la farina de fer la llet
d'ametlla. Ja sabeu que em sap greu no fer-ne res i acabar llençant-la
així ...
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada