Qui diu que no hi ha feina en un camp a la tardor ? Sempre tinc coses per fer, i no m'acabo mai la feina. De totes maneres, la que quedi per fer mala sort, ja li tocarà el proper dia que vagi al camp.
Les favores estan anant molt be. ja han crescut prou per ligares. L'any passat no les vaig lligar, i quan estan grans ja no hi sóc a temps. Aquesta vegada he procurat no tornar a fer la mateixa errada, i he posat una varilla de ferro ( d'un metre de llarg i 8 mm. de gruix ), però tot i que en tenia m'ha calgut comprar-ne més . La lligada dubtava com fer-la, i finalment l'he fet fàcil, suposant que al crèixer aquest fil pujarà amb la pròpia planta, i si no és així ja ho arreglaré. Fant molt goig, i estic molt content.
També es pot veure a la foto la pila de branques i fulles que tenia reservades per poder cremar. Ara tot just passat el 15 d'octubre, en que ja no està prohibit encendre foc, m'he posat a cremar-ho. Primer foc, però amb les herbes i plantes en tindrè per uns quants més.
Per cert, hi ha una cosa que estic molt content, el julivert. Sempre he sentit que és una planta molt senyora, que quan vol va molt bé, però si no vol no hi ha manera. Vaig comprar un sobre de grana, i la vaig plantar en dos llocs. En el primer, que era on mes m'agradava, vaig posar la major part del sobre, i en el segon lloc la resta. Total, que ha arrelat en el segon, és realment una planta senyora, queda molt molt be, i és bonísim.
Pastís de galetes, amb crema i xocolata
-
Aquí teniu unes altres postres recuperades dels arxius familiars, un pastís
de les àvies, però que sempre que el faig triomfa... serà que els gustos
clàs...
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada