Una parada obligatòria per als que apreciem els maltas

En les vacances d'aquest estiu he tingut uns dies per poder passar-los als Pirineus, amb els seus increïbles racons que es descobreixen a poc a poc, pas a pas. Entre les estones dedicades a gaudir de cims, llacs, travesses i caminades també varem tenir temps per anar de compres a Andorra.

Un dels llocs que em rondava per anar era la botiga de whiskies de Les Escaldes que es diu Cava Benito ( www.cavabenitowhisky.com ) Aquesta botiga és una gran passada, vaig disfrutar com mai comprant un bon whisky !!. Aquí teniu una fotografia d'ella.

Quan vaig a comprar m'agrada molt poder badar una mica, sense sentir al depenent al darrera volent fer-me anar de pressa. Tot just entrar, em vant preguntar si volia cap consell, i vaig contestar que de moment volia mirar els prestatges. Sense exagerar pot ser han d'haver més de cinc-centes referències diferents, principalment maltes, encara que vaig veure també americans, irlandesos i japonesos i francesos. Hi havia al costat de cada prestatge els noms de les ampolles, i una cosa molt important el preu, ja que amb facilitat hi havia ampolles que estan per sobre del meu objectiu. Realment hi havien maltes de tots els racons, raconets, zones, subzones, grau alcohòlic i botes d'acabat. Tan sols d'entrar a la seva pàgina web tinc la certesa de que soc un aprenent molt aprenent en aquest magnífic mon.

Un cop donada una ullada als prestatges, vaig demanar consell al depenent. Vaig dir quins eren els whiskies que m'agradaven, i quin era el nivell de preu que volia per a l'ampolla. Sense cap senyal ( ni per poc ni per molt ) el depenent em va recomanar aquesta ampolla que ara us descriuré, i amablement em va dir : "el vol tastar ?" com si fos el més natural del món quan es compra una ampolla. Total, que jo amb cara de pòker vaig contestar : "doncs sí, gràcies" . Una meravella de malta. Un cop vista la meva acceptació, em va dir : "tinc un altre marca d'aquesta mateixa zona amb acabat en bota de Vega Sicília, el vol tastar també ?". Jo, com si fos el més normal del món, "d'acord".

Vaig sentir-me ben tractat, ben aconsellat, i vaig sortir amb un excel·lent malta que ara l'explico :

Aquest malta es diu Longrow CV, i és una marca que comercialitza la destil·leria Springbank, a la zona de Campbelltown.

Aquesta zona, al final de la península de Kintyre a l'oest d'Escòcia, va ser antigament el cor de la producció de whisky. Amb tot just 5000 habitants va arribar a tenir la increïble quantitat de trenta-quatre destil·leries funcionant legalment ( tot un èxit a Escòcia )

Els maltes Longrow estan doblement destil·lats, i tenen un component fumat important. No te cap referència a edat, però és una barreja de maltes de 7, 10, i 14 anys que provenen de botes de xeres, bourbon , oportos i rom. Te un gust de fumat poc incisiu però que dura en boca, fent-se molt agradable. Té un pas untuós, i deixa un gust final amb poc però reconeixible final dolç ( xeres i rom ? ). El preu, una meravella que ja m'agradaria trobar-lo aquí.

Si cal fer un resum. parada obligatòria, sense presses, i bones oportunitats. Del tot recomanable.

Em sembla que tindrem vi negre

Per als que pensàvem que la primavera encara durava, donat aquest estiu sense gaire calor, mica en mica va donant pas a l'estiu. Els qui entenen de les feines del camp ( o sigui, jo no ) diuen que com a mínim el temps va amb quinze dies de retard. Amb aquestes perspectives pensava que el vi l'hauriem de collir per Tots Sants, ja que el meu veí de camp ( un aragonès tot simpàtic, però pinyó fixe que cal agafar-s'ho amb paciència ) ens diu que ca veremar pel Pilar, ( pot ser que a més hi afegeixi una mica de patriotisme ).

En qualsevol cas, els grans del raïm dels ceps de negre comencen a agafar color. Quan veig aquest fet, em sento molt satisfet de poder veure que som prou capaços de fer créixer una any més el raïm amb la nostra dedicació. Les paraules que trobo no aconsegueixen reflectir la satisfacció d'aquests moments, que són molt personals, però que vull reflectir en aquest blog.

Com a mostra, veieu aquesta meravella de gotim amb els grans que comencen a virar cap al negre.

Per cert, ara comencen les negociacions amb les bestioles, senglars i ocells, sobre qui és el veritable amo dels gotims ( els ceps, segur que són meus ).

Whisky amb gel, gran reserva, sense cap dubte

En vacances tinc més temps de llegir el diari, i fer-ho a poc a poc, sense el neguit del ritme dels dies de feina. He vist aquesta notícia sobre un whisky realment de "reserva", que emparenta amb la que vaig penjar sobre un champagne.


Una caixa de whisky escocès ha estat oberta avui, més d'un segle després de ser enterrada sota el gel de l'Antàrtida, han anunciat les autoritats de Nova Zelanda.

La caixa de whisky trobada a l'Antàrtida pertanyent a l'expedició de Shackleton. Entre el 1907 i el 1909, Shackleton va fracassar en diversos intents per ser el primer a arribar al pol Sud, i la seva expedició es va quedar sense provisions quan era a 160 quilòmetres de l'objectiu, que va aconseguir el 1911 el noruec Roald Amundsen.


Diverses setmanes després que s'iniciés el procés de descongelació en una habitació del Museu de Canterbury, a la ciutat de Christchurch, la caixa va revelar el seu contingut: 11 ampolles de la marca McKinlay & Co.

Les ampolles estaven embolicades en paper i palla per protegir-les durant el viatge al continent gelat que el 1907 va emprendre Shackleton al capdavant de l'expedició Nimrod. Segons els arqueòlegs que han manipulat les ampolles, el whisky --destil•lat el 1896 o el 1897-- encara era líquid i estava en un estat excel•lent de conservació, tot i les temperatures de 30 graus centígrads sota zero que ha suportat durant més de 100 anys.

El tresor alcohòlic pertany ara a la Societat per a la Conservació del Patrimoni Històric de l'Antàrtida de Nova Zelanda, que extraurà mostres de l'alcohol abans de tornar a dipositar la caixa al mateix camp on va ser trobada el 2006, com obliga el tractat de preservació històrica firmat pels 12 països que coadmnistran el continent gelat.

Les mostres, obtingudes amb una xeringa a través del tap de suro, seran entregades a la destil•leria Whyte & Mackay, que distribueix la marca McKinlay i intentarà analitzar la composició per duplicar una mescla que, en la seva recepta original, ja no existeix.

Aquesta troballa segur que haurà posat molt contents a aquesta destil·leria, i m'agradarà veure els comentaris al gust del whisky de fa 115 anys que faran els experts

He collit patates !!!!!!!

Tinc dues bones notícies. La primera és que començo vacances, i demà no hauré de posar-me pantalons llargs i sabates. Tinc la intenció de no tornar a treure les sabates de l'armari fins d'aquí quatre setmanes. Si puc, pantalons curts, i si no puc texans llargs, però no pantalons "de ciutat". El començament de vacances és el millor moment, estant tots els dies per gastar i encara tens la possibilitat d'arribar a fer tots els plans ( a mesura que gastes dies de vacances hi ha coses que queden per fer, inevitablement ).

La segona bona notícia és que he collit per primera vegada patates, no ho havia fet mai. Veure com les patates surten de les arrels de la planta és una gran satisfacció. És una sorpresa cada planta, i quan són grans fan il·lusió, i quan surten petites, també. Arribar a casa amb la caixa de patates em va semblar un triomf, que no te res a veure amb les que portes del mercat. En aquestes hi ha més satisfacció, dedicació, interès, il·lusió i sens dubte molta més recompensa.

Al mig dia de dissabte varem menjar unes mongetes tendres amb patates ( feia menys de dues hores que eren a sota terra ) que van ser una delícia dels àngels.

Deixo una nota gràfica del moment de la collita.

Bones vacances, i es probable que no pengi res fins al final de vacances. El raïm va creixent, i té molt bona pinta aquest any ( sembla que vaig aprenent de veritat a cuidar una vinya, sota les directrius del meu company Miquel )

Un champagne desmesurat !!!

Aquesta setmana he vist una notícia que m'ha deixat bocabadat. Per tal de respectar com la he llegit, la transcrit directament :
"Un equipo de buzos ha encontrado en perfecto estado hasta 30 botellas del champán más antiguo del mundo, que dataría de finales del siglo XVIII, cuando se encontraban explorando un barco hundido en el fondo del mar Báltico.

"Recogí una botella de champán y justo entonces pude poner fecha al naufragio, porque no habíamos encontrado detalle alguno que nos diera una pista sobre el nombre del barco", dijo el buzo sueco Christian Ekstrom, que junto a sus compañeros abrió la botella y saboreó su contenido. "Fue fantástico. Tenía un sabor muy dulce, sabía a roble y tenía un olor muy fuerte a tabaco. Y había burbujas muy pequeñas", ha comentado.

Así, expertos han apuntado que la forma de la botella denotaba una procedencia de finales del siglo XVIII y su contenido fue enviado a especialistas franceses en champán para ser analizado. "Estamos seguros en un 98 por ciento de que se trata de champán de la marca Veuve Clicquot y de que probablemente fue embotellado entre 1772 (año en que se estabilizó el negocio) y 1785", dijo Ekstrom, al tiempo que ha añadido que el barco de carga seguramente iba a San Petersburgo, que entonces era capital de Rusia.

El actual título del champán más antiguo del mundo lo ostenta el Perrier-Jouet, que cuenta con dos botellas del año 1825. Un especialista sueco en champán, Richard Juhlin, ha indicado al periódico Alandstidninge que coincide en estimar que se trata de un Veuve Cliquot de fines del siglo XVIII y ha añadido que podría costar alrededor unos 48.184 euros por botella. Debido a que el barco naufragado yace fuera de las islas de Aland, una parte autónoma de Finlandia, las autoridades locales decidirán qué hacer con los restos del barco y con el champán."

Com a primer comentari em sorgeix "quina sort en aquesta troballa, i quin premi més bo per a una afició com el submarinisme". Per altre part, hi ha gent realment iluminada, gastar-se 48.000 euros en veure una ampolla d'un vi, per molt champagne que sigui. Vist d'una altre manera, m'agradaria estar en disposició de tenir 48.000 euros extres per gastar-me en d'una volada. Això vol dir que en tinc no se quants ( moooooolts ) per a totes les altres coses. Em sembla molt fort que amb les necessitats que avui te molta gent hi hagi aquestes despeses exagerades.

Lagavulin 16 anys, un nivell superior, ( els maltes d'Islay )

Amb l'arribada de la calor de veritat aprecio més estar a la fresca amb una bona copa a les mans, com a final d'un sopar o senzillament al tard. En aquestes èpoques sovint m'agrada disfrutar amb calma d'un malta intens, amb forta personalitat. En aquests moments és quan més em ve de gust un malta de la zona d'Islay.
Ara estic disfrutant d'un Lagavulin de 16 anys, i per començar a fer boca acompanyo la fotografia de la destil·leria, que ja és una meravella d'indret.

Aquesta destil·leria està a la zona sud de la illa d'Islay, molt a prop d'altres grans destil·leries com Laphroaig, Ardberg o Caol Ila. La geologia de l'illa té com especial característica un gran contingut de turba, i això comporta que l'aigua que s'utilitza ja porta incorporada essències d'aquesta turba. El resultat és uns maltes amb una intensitat elevada de turba, i amb molta personalitat.

Aquest malta té un color àmbar preciós, i en nas no aporta la intensitat que després dona en boca. Inicialment sembla tancat en el pas de boca, però té un final llarg i d'un fumat meravellós.
No sé si és de tot cert, però m'han dit que una multinacional americana ha comprat la producció d'aquesta destil·leria per als propers dos anys, de cara a promocionar-lo als EEUU. Això pot portar a dificultats en continuar-lo trobant, i a més ara el seu preu ja pot desanimar ( 40 a 50 € ).

Els raims es fan grans

Sovint sols veig fotografies de gotims quan estan grans, a punt de la verema. Ara en aquesta fotografia presento un gotim "preadolescent", començant a fer el canvi.
És molt interessant veure com els petits grans de raïm ja estan tan ben formats, i ara comencen a créixer, a engreixar-se, per poder donar un bon most.
El que de veritat sóc molt ric és en herbes. Amb les pluges que hi van havent-hi, i el fem de cavall que varem escampar aquesta tardor-hiver, hi ha una gran-gran superproducció, i no aconsegueixo tenir-les controlades. Sempre em falten hores per tenir-ho be. Estic pensant que el problema és meu, i que el millor és intentar canviar el xip i acceptar que amb la dedicació que puc, i sense voler utilitzar productes químics, tindré herbes a manta.

Les olives també comencen a créixer, ara són petites i tenen uns dos milímetres de diàmetre, però ja són olives. I les del camp al que es dediquen esforços, són les millors del mon mundial.

La millor fruita, la que s'agafa de l'arbre

Amb el començament de l'estiu arriben unes fruites permeten variar la monotonia de l'hivern. El primer que arriba a la vinya són les cireres. En el camp hi ha quatre cireres, i hi ha un que madura abans que els altres. Collir cireres es converteix en una carrera contra els ocells. Un cop estan vermelles, és un veritable esprint entre ells i jo, i sovint surten guanyant ells ja que tenen més temps, i gana.

La fruita que ve després és l'albercoc, i ara estan encara una mica àcids, però crec que en una setmana ja es podran menjar. L'albercoquer pensava que estava a les últimes, i el vaig podar molt. Sembla que això era el que necessitava, i aquest any encara ha donat uns quants fruits.

Una de les coses que no sabia era que la planta de la patata feia flor, i a més tal i com es pot veure en aquest foto, són maques. Em sembla que amb la primavera i començament d'estiu que estem tenint, amb molta pluja, podré tenir una bona collita de patates. Esperem.

Balvenie 12 anys Double Wood ( Speyside ) un gran single malt

A mesura que vaig coneixent el mon del whisky cada vegada tinc més interès per descobrir noves coses. Fa poc em van recomanar aquest single malt, de la zona de Speyside. Aquesta zona és de les més clàssiques d'Escòcia en el que es refereix al whisky.

Aquest que ara he tastat, un Balvenie 12 anys Double Wood, m'el van recomanar per dos motius, principalment. El primer motiu és que aquesta destil·leria és de les poques que fan tot el procés, cuidar la seva malta, germinar-la, destil·lar-la, i a més, tenen un taller de fabricació i condicionament de les seves botes. El segon motiu ha estat l'acabat que dona la doble criança, primer en botes de bourbon i finalment en botes de xeres.

El whisky te un color daurat fosc intens, quasi àmbar. En boca he trobat que dona sensació de ple, te molt cos. Et deixa un final llarg, amb tons de mel i fruits secs. Em recorda molt un altre que vaig tastar, un blended de la Chivas Regal, el Royal Salute de 21 anys, que tenia un preu més de dues vegades el d'aquest gran malta que ara comento.

Una ultima recomanació : visita a la seva pàgina web ( www.thebalvenie.com ), que és molt complerta, àgil i ben estructurada, i permet passar una bona estona disfrutant del mon del whisky.

Caramb amb les pluges

Una de les coses que estic aprenent amb l'afició de fer vi, i en conseqüència de cuidar un camp, és aprendre a veure quan miro. Fins fa poc quan anava per l'autopista cap a Tarragona mirava les vinyes de l'Anoia, però veia molt poca cosa. Ara cada vegada veig més : que si ja han podat els ceps, que si estan a punt de collir, que si ja estan fent la collita, que si el camp està ple de tractors i remolcs portant el raïm a la bodega, i aquest any estic aprenent a veure una cosa més. La llicò d'aquest any és que la pluja freqüent fa créixer molt be els ceps, però també les males herbes.

Aquí tinc una feixa "per adobar". Aquesta és la feixa del raïm negre, i el cap de setmana m'espera la desbroçadora per tallar tota l'herba i deixar que els ceps respirin be i no hagin de compartir aliment amb aquests herbots.


Ara es pot veure el que volia dir entre el mirar i el veure. Aquesta feina és una mica pesada, però l'alternativa és tirar productes químics per que no creixi cap herba, i en principi no tinc ganes d'anar per aquesta via. Una de les coses que sovint no s'explica en el mon de fer vi és aquesta feina desagraïda, ja que quan creus que l'has acabada, ja ha tornat a créixer en la primera feixa que has fet.