La millor fruita, la que s'agafa de l'arbre

Amb el començament de l'estiu arriben unes fruites permeten variar la monotonia de l'hivern. El primer que arriba a la vinya són les cireres. En el camp hi ha quatre cireres, i hi ha un que madura abans que els altres. Collir cireres es converteix en una carrera contra els ocells. Un cop estan vermelles, és un veritable esprint entre ells i jo, i sovint surten guanyant ells ja que tenen més temps, i gana.

La fruita que ve després és l'albercoc, i ara estan encara una mica àcids, però crec que en una setmana ja es podran menjar. L'albercoquer pensava que estava a les últimes, i el vaig podar molt. Sembla que això era el que necessitava, i aquest any encara ha donat uns quants fruits.

Una de les coses que no sabia era que la planta de la patata feia flor, i a més tal i com es pot veure en aquest foto, són maques. Em sembla que amb la primavera i començament d'estiu que estem tenint, amb molta pluja, podré tenir una bona collita de patates. Esperem.