Caramb amb les pluges

Una de les coses que estic aprenent amb l'afició de fer vi, i en conseqüència de cuidar un camp, és aprendre a veure quan miro. Fins fa poc quan anava per l'autopista cap a Tarragona mirava les vinyes de l'Anoia, però veia molt poca cosa. Ara cada vegada veig més : que si ja han podat els ceps, que si estan a punt de collir, que si ja estan fent la collita, que si el camp està ple de tractors i remolcs portant el raïm a la bodega, i aquest any estic aprenent a veure una cosa més. La llicò d'aquest any és que la pluja freqüent fa créixer molt be els ceps, però també les males herbes.

Aquí tinc una feixa "per adobar". Aquesta és la feixa del raïm negre, i el cap de setmana m'espera la desbroçadora per tallar tota l'herba i deixar que els ceps respirin be i no hagin de compartir aliment amb aquests herbots.


Ara es pot veure el que volia dir entre el mirar i el veure. Aquesta feina és una mica pesada, però l'alternativa és tirar productes químics per que no creixi cap herba, i en principi no tinc ganes d'anar per aquesta via. Una de les coses que sovint no s'explica en el mon de fer vi és aquesta feina desagraïda, ja que quan creus que l'has acabada, ja ha tornat a créixer en la primera feixa que has fet.