He collit patates !!!!!!!

Tinc dues bones notícies. La primera és que començo vacances, i demà no hauré de posar-me pantalons llargs i sabates. Tinc la intenció de no tornar a treure les sabates de l'armari fins d'aquí quatre setmanes. Si puc, pantalons curts, i si no puc texans llargs, però no pantalons "de ciutat". El començament de vacances és el millor moment, estant tots els dies per gastar i encara tens la possibilitat d'arribar a fer tots els plans ( a mesura que gastes dies de vacances hi ha coses que queden per fer, inevitablement ).

La segona bona notícia és que he collit per primera vegada patates, no ho havia fet mai. Veure com les patates surten de les arrels de la planta és una gran satisfacció. És una sorpresa cada planta, i quan són grans fan il·lusió, i quan surten petites, també. Arribar a casa amb la caixa de patates em va semblar un triomf, que no te res a veure amb les que portes del mercat. En aquestes hi ha més satisfacció, dedicació, interès, il·lusió i sens dubte molta més recompensa.

Al mig dia de dissabte varem menjar unes mongetes tendres amb patates ( feia menys de dues hores que eren a sota terra ) que van ser una delícia dels àngels.

Deixo una nota gràfica del moment de la collita.

Bones vacances, i es probable que no pengi res fins al final de vacances. El raïm va creixent, i té molt bona pinta aquest any ( sembla que vaig aprenent de veritat a cuidar una vinya, sota les directrius del meu company Miquel )

Un champagne desmesurat !!!

Aquesta setmana he vist una notícia que m'ha deixat bocabadat. Per tal de respectar com la he llegit, la transcrit directament :
"Un equipo de buzos ha encontrado en perfecto estado hasta 30 botellas del champán más antiguo del mundo, que dataría de finales del siglo XVIII, cuando se encontraban explorando un barco hundido en el fondo del mar Báltico.

"Recogí una botella de champán y justo entonces pude poner fecha al naufragio, porque no habíamos encontrado detalle alguno que nos diera una pista sobre el nombre del barco", dijo el buzo sueco Christian Ekstrom, que junto a sus compañeros abrió la botella y saboreó su contenido. "Fue fantástico. Tenía un sabor muy dulce, sabía a roble y tenía un olor muy fuerte a tabaco. Y había burbujas muy pequeñas", ha comentado.

Así, expertos han apuntado que la forma de la botella denotaba una procedencia de finales del siglo XVIII y su contenido fue enviado a especialistas franceses en champán para ser analizado. "Estamos seguros en un 98 por ciento de que se trata de champán de la marca Veuve Clicquot y de que probablemente fue embotellado entre 1772 (año en que se estabilizó el negocio) y 1785", dijo Ekstrom, al tiempo que ha añadido que el barco de carga seguramente iba a San Petersburgo, que entonces era capital de Rusia.

El actual título del champán más antiguo del mundo lo ostenta el Perrier-Jouet, que cuenta con dos botellas del año 1825. Un especialista sueco en champán, Richard Juhlin, ha indicado al periódico Alandstidninge que coincide en estimar que se trata de un Veuve Cliquot de fines del siglo XVIII y ha añadido que podría costar alrededor unos 48.184 euros por botella. Debido a que el barco naufragado yace fuera de las islas de Aland, una parte autónoma de Finlandia, las autoridades locales decidirán qué hacer con los restos del barco y con el champán."

Com a primer comentari em sorgeix "quina sort en aquesta troballa, i quin premi més bo per a una afició com el submarinisme". Per altre part, hi ha gent realment iluminada, gastar-se 48.000 euros en veure una ampolla d'un vi, per molt champagne que sigui. Vist d'una altre manera, m'agradaria estar en disposició de tenir 48.000 euros extres per gastar-me en d'una volada. Això vol dir que en tinc no se quants ( moooooolts ) per a totes les altres coses. Em sembla molt fort que amb les necessitats que avui te molta gent hi hagi aquestes despeses exagerades.

Lagavulin 16 anys, un nivell superior, ( els maltes d'Islay )

Amb l'arribada de la calor de veritat aprecio més estar a la fresca amb una bona copa a les mans, com a final d'un sopar o senzillament al tard. En aquestes èpoques sovint m'agrada disfrutar amb calma d'un malta intens, amb forta personalitat. En aquests moments és quan més em ve de gust un malta de la zona d'Islay.
Ara estic disfrutant d'un Lagavulin de 16 anys, i per començar a fer boca acompanyo la fotografia de la destil·leria, que ja és una meravella d'indret.

Aquesta destil·leria està a la zona sud de la illa d'Islay, molt a prop d'altres grans destil·leries com Laphroaig, Ardberg o Caol Ila. La geologia de l'illa té com especial característica un gran contingut de turba, i això comporta que l'aigua que s'utilitza ja porta incorporada essències d'aquesta turba. El resultat és uns maltes amb una intensitat elevada de turba, i amb molta personalitat.

Aquest malta té un color àmbar preciós, i en nas no aporta la intensitat que després dona en boca. Inicialment sembla tancat en el pas de boca, però té un final llarg i d'un fumat meravellós.
No sé si és de tot cert, però m'han dit que una multinacional americana ha comprat la producció d'aquesta destil·leria per als propers dos anys, de cara a promocionar-lo als EEUU. Això pot portar a dificultats en continuar-lo trobant, i a més ara el seu preu ja pot desanimar ( 40 a 50 € ).

Els raims es fan grans

Sovint sols veig fotografies de gotims quan estan grans, a punt de la verema. Ara en aquesta fotografia presento un gotim "preadolescent", començant a fer el canvi.
És molt interessant veure com els petits grans de raïm ja estan tan ben formats, i ara comencen a créixer, a engreixar-se, per poder donar un bon most.
El que de veritat sóc molt ric és en herbes. Amb les pluges que hi van havent-hi, i el fem de cavall que varem escampar aquesta tardor-hiver, hi ha una gran-gran superproducció, i no aconsegueixo tenir-les controlades. Sempre em falten hores per tenir-ho be. Estic pensant que el problema és meu, i que el millor és intentar canviar el xip i acceptar que amb la dedicació que puc, i sense voler utilitzar productes químics, tindré herbes a manta.

Les olives també comencen a créixer, ara són petites i tenen uns dos milímetres de diàmetre, però ja són olives. I les del camp al que es dediquen esforços, són les millors del mon mundial.

La millor fruita, la que s'agafa de l'arbre

Amb el començament de l'estiu arriben unes fruites permeten variar la monotonia de l'hivern. El primer que arriba a la vinya són les cireres. En el camp hi ha quatre cireres, i hi ha un que madura abans que els altres. Collir cireres es converteix en una carrera contra els ocells. Un cop estan vermelles, és un veritable esprint entre ells i jo, i sovint surten guanyant ells ja que tenen més temps, i gana.

La fruita que ve després és l'albercoc, i ara estan encara una mica àcids, però crec que en una setmana ja es podran menjar. L'albercoquer pensava que estava a les últimes, i el vaig podar molt. Sembla que això era el que necessitava, i aquest any encara ha donat uns quants fruits.

Una de les coses que no sabia era que la planta de la patata feia flor, i a més tal i com es pot veure en aquest foto, són maques. Em sembla que amb la primavera i començament d'estiu que estem tenint, amb molta pluja, podré tenir una bona collita de patates. Esperem.

Balvenie 12 anys Double Wood ( Speyside ) un gran single malt

A mesura que vaig coneixent el mon del whisky cada vegada tinc més interès per descobrir noves coses. Fa poc em van recomanar aquest single malt, de la zona de Speyside. Aquesta zona és de les més clàssiques d'Escòcia en el que es refereix al whisky.

Aquest que ara he tastat, un Balvenie 12 anys Double Wood, m'el van recomanar per dos motius, principalment. El primer motiu és que aquesta destil·leria és de les poques que fan tot el procés, cuidar la seva malta, germinar-la, destil·lar-la, i a més, tenen un taller de fabricació i condicionament de les seves botes. El segon motiu ha estat l'acabat que dona la doble criança, primer en botes de bourbon i finalment en botes de xeres.

El whisky te un color daurat fosc intens, quasi àmbar. En boca he trobat que dona sensació de ple, te molt cos. Et deixa un final llarg, amb tons de mel i fruits secs. Em recorda molt un altre que vaig tastar, un blended de la Chivas Regal, el Royal Salute de 21 anys, que tenia un preu més de dues vegades el d'aquest gran malta que ara comento.

Una ultima recomanació : visita a la seva pàgina web ( www.thebalvenie.com ), que és molt complerta, àgil i ben estructurada, i permet passar una bona estona disfrutant del mon del whisky.

Caramb amb les pluges

Una de les coses que estic aprenent amb l'afició de fer vi, i en conseqüència de cuidar un camp, és aprendre a veure quan miro. Fins fa poc quan anava per l'autopista cap a Tarragona mirava les vinyes de l'Anoia, però veia molt poca cosa. Ara cada vegada veig més : que si ja han podat els ceps, que si estan a punt de collir, que si ja estan fent la collita, que si el camp està ple de tractors i remolcs portant el raïm a la bodega, i aquest any estic aprenent a veure una cosa més. La llicò d'aquest any és que la pluja freqüent fa créixer molt be els ceps, però també les males herbes.

Aquí tinc una feixa "per adobar". Aquesta és la feixa del raïm negre, i el cap de setmana m'espera la desbroçadora per tallar tota l'herba i deixar que els ceps respirin be i no hagin de compartir aliment amb aquests herbots.


Ara es pot veure el que volia dir entre el mirar i el veure. Aquesta feina és una mica pesada, però l'alternativa és tirar productes químics per que no creixi cap herba, i en principi no tinc ganes d'anar per aquesta via. Una de les coses que sovint no s'explica en el mon de fer vi és aquesta feina desagraïda, ja que quan creus que l'has acabada, ja ha tornat a créixer en la primera feixa que has fet.

El retorn dels esforços de l'hivern

Ara arriba un temps en que el camp dona recompenses i requereix un esforç constant. Per una banda, els arbres fruiters tornen l'esforç que hem posat en ells. Una de les visons que em recompensa més és el d'un cirerer carregat de cireres, ben vermelles. Dóna una gran satisfacció anar agafant-ne, tres al cistell i una a la panxa. El meu company d'aventures en el camp em fa veure que cal anar amb celeritat amb les cireres, ja que els ocells també participen en la recollida, i quan decideixen atacar un arbre sembla que hagi passat una banda de lladres, ja que no deixen ni una en tot l'arbre. Aquesta és una de les coses que haig d'aprendre a acceptar com inevitable ( a no ser que vulgui posar una xarxa a tots els arbres, car i complicat ). De moment, procuro anar a mitges amb els ocells. Tenir un cistell ple de cireres com aquest és una sensació genial.

Els ceps continuen el seu camí. Aquest cap de setmana he tingut feina, i de la bona, fent córrer la desbroçadora. Amb les pluges d'aquesta temporada l'herba creix i creix. Nosaltres no volem fer productes químics per evitar que creixi, i el sistema que fem és utilitzar una desbroçadora, però és una feina llarga, i quan acabes quasi has de començar de nou. De totes maneres, és molt gratificant veure i sentir l'olor del camp amb l'herba acabada de tallar.
Quan era l'hora d'anar al camp ha començat a ploure, i he pogut dedicar una mica més de temps a llegir el diari. Quan he arribat al camp, hi havia aquest espectacle dels gotims acabats de formar amb les gotes de pluja a les fulles encara per caure.

Per cert, les oliveres aquest any han florit molt bé, i possiblement tindrem una bona collida, caldrà pensar que en farem ( per suposat, olives de taula ) amb la collita, i si tenim possiblitat de fer-nos oli a partir d'aquestes olives. Temps al temps, però estaria molt bé.

Un Ribera del Duero per recomanar

Un dels avantatges que estic tenint amb això de la vinya i el blog és que cada vegada hi ha més gent que sap del meu interès pel món del vi. Això comporta que sovint haig d'explicar l'origen de la vinya, i les feines que vaig fent. Molts creuen que el vi tan sols és una cosa que arriba a la taula i és bo, altres més interessats en el tema saben que es fa la verema al setembre, i que després ja està fet el vi. També hi ha gent interessada de debò en que comparteixi amb ells la meva afició.

Un dels avantatges que estic tenint és que en trobades que acaben en un dinar, a l'hora incòmoda d'escollir el vi cada cop més puc triar-lo jo, ja que diuen que "tu que hi entens de vi, ..."

Fa uns dies em va passar, i amb la colla que dinàvem la consigna va ser : "que sigui bo, no et fixis en el preu" ( cosa que passa poques vegades, i és un punt difícil compaginar qualitat i preu raonable pels comensals ), Total, que vaig mirar la carta de vins amb una gran il·lusió, i vaig anar cap als Ribera del Duero, que són una de les zones vinícoles espanyoles que més m'agrada.

Vaig escollir un Aalto, i és un vi excepcional per meu paladar. És un vi rodó en boca, amb gustos de fusta i fruites molt equilibrats i envolvents, amb una acidesa que es nota però que no molesta. Tots el varem disfrutar molt, aconseguint una gran acceptació general

És un vi que te una criança en botes de roure de vora dos anys, i primer en botes noves i després trascolat per acabar la criança en botes de entre un i dos anys. l'enòleg d'aquesta bodega prové de la bodega dels Vega Sicília.

Si el veieu en una vinoteca o en una carta de vins, penseu que val els diners que costa.

Comença a arribar la collita

Aquests moments del camp són els que recompensen més. La feina feta a l'hivern comença a mostrar els fruits, i cada planta agraïda mostra la seva empenta.

He ocupat el cap de setmana fent de barber de ceps. En tan sols quinze dies han començat a brotar, i per afavorir el desenvolupa ment dels gotims de raïm convé treure les fulles que hi hagin per sota en la verga. D'aquesta manera, la planta no dedica energia seva a fer créixer fulles, i sols convé deixar les que estan per sobre dels gotims. També convé treure els brots que creixen en la part baixa del cep, ja que amb molta probabilitat impedeixen que els raïms de dalt, que no seran menjats pel senglar, creixin be.

Aquesta feina la podem fer per que en tenim pocs, i ho fem per afició. Aquí hi ha les cireres, que en quinze dies espero menjar-ne, i els albercocs, que pot ser una mica més tard.


Tenim una anècdota molt divertida. L'any passat, quan feia poc temps que treballaven el camp, ens va venir a visitar el pagès veí. Aquest és un senyor jubilat aragonès, que tota la seva vida profesional la va fer de jardiner. Ara porta una sèrie de feixes, i també havia festejat la nostra feixa però finalment no va arribar a cap acord amb la mestressa.

Per mostrar que era molt bon pagès, i davant la pobre impressió que feia la nostra vinya, amb cinc anys sense cuidar, ens va dir tot orgullós que ell era un agricultor que anava a "rendimiento". Nosaltres, sense pensar-ho dues vegades, li varem contestar que la nostra feina era a "entretenimiento". Va haver una creuada de cables en el seu cap, i no entenen la broma que li fèiem va canviar ràpidament de tema, i ens va parlar d'una altre cosa.



No tot són éxits. Aquella olivera que vaig trasplantar s'està secant poc a poc. Pot ser que varem esperat massa el bon temps, i segurament haviem d'haver-la bellugat abans, pot ser al començament de febrer. De totes maneres, la figuera que li estava menjant el sol ara està més ufanosa.