El retorn dels esforços de l'hivern

Ara arriba un temps en que el camp dona recompenses i requereix un esforç constant. Per una banda, els arbres fruiters tornen l'esforç que hem posat en ells. Una de les visons que em recompensa més és el d'un cirerer carregat de cireres, ben vermelles. Dóna una gran satisfacció anar agafant-ne, tres al cistell i una a la panxa. El meu company d'aventures en el camp em fa veure que cal anar amb celeritat amb les cireres, ja que els ocells també participen en la recollida, i quan decideixen atacar un arbre sembla que hagi passat una banda de lladres, ja que no deixen ni una en tot l'arbre. Aquesta és una de les coses que haig d'aprendre a acceptar com inevitable ( a no ser que vulgui posar una xarxa a tots els arbres, car i complicat ). De moment, procuro anar a mitges amb els ocells. Tenir un cistell ple de cireres com aquest és una sensació genial.

Els ceps continuen el seu camí. Aquest cap de setmana he tingut feina, i de la bona, fent córrer la desbroçadora. Amb les pluges d'aquesta temporada l'herba creix i creix. Nosaltres no volem fer productes químics per evitar que creixi, i el sistema que fem és utilitzar una desbroçadora, però és una feina llarga, i quan acabes quasi has de començar de nou. De totes maneres, és molt gratificant veure i sentir l'olor del camp amb l'herba acabada de tallar.
Quan era l'hora d'anar al camp ha començat a ploure, i he pogut dedicar una mica més de temps a llegir el diari. Quan he arribat al camp, hi havia aquest espectacle dels gotims acabats de formar amb les gotes de pluja a les fulles encara per caure.

Per cert, les oliveres aquest any han florit molt bé, i possiblement tindrem una bona collida, caldrà pensar que en farem ( per suposat, olives de taula ) amb la collita, i si tenim possiblitat de fer-nos oli a partir d'aquestes olives. Temps al temps, però estaria molt bé.