Faves i julivert

Qui diu que no hi ha feina en un camp a la tardor ? Sempre tinc coses per fer, i no m'acabo mai la feina. De totes maneres, la que quedi per fer mala sort, ja li tocarà el proper dia que vagi al camp.

Les favores estan anant molt be. ja han crescut prou per ligares. L'any passat no les vaig lligar, i quan estan grans ja no hi sóc a temps. Aquesta vegada he procurat no tornar a fer la mateixa errada, i he posat una varilla de ferro ( d'un metre de llarg i 8 mm. de gruix ), però tot i que en tenia m'ha calgut comprar-ne més . La lligada dubtava com fer-la, i finalment l'he fet fàcil, suposant que al crèixer aquest fil pujarà amb la pròpia planta, i si no és així ja ho arreglaré. Fant molt goig, i estic molt content.

També es pot veure a la foto la pila de branques i fulles que tenia reservades per poder cremar. Ara tot just passat el 15 d'octubre, en que ja no està prohibit encendre foc, m'he posat a cremar-ho. Primer foc, però amb les herbes i plantes en tindrè per uns quants més.

Per cert, hi ha una cosa que estic molt content, el julivert. Sempre he sentit que és una planta molt senyora, que quan vol va molt bé, però si no vol no hi ha manera. Vaig comprar un sobre de grana, i la vaig plantar en dos llocs. En el primer, que era on mes m'agradava, vaig posar la major part del sobre, i en el segon lloc la resta. Total, que ha arrelat en el segon, és realment una planta senyora, queda molt molt be, i és bonísim.

Fent lenya

En aquest camp, a més del tancat, i ha una part de bosc. Aquest bosc estava sense cuidar des de, al menys, vint anys. M'agrada tenir les coses cuidades, i a més a l'hivern em farà falta llenya.

El que anat fent ha estat aclarir el bosc, treien els arbres que estan molt atapeïts. Amb la motoserra, i una mica de paciència, he anat tallant els arbres que sobren i guardant la llenya per ara, la tardor. He estat tallant des de juny fins ara ( i seguiré ... ) i la pila ja comença a ser una mica respectable.

Quasi tots les arbres fàcils han caigut be, i la feina posterior era tallar les branques, separar les parts molt petites, i trocejar tant la part gran com la més prima. Al començament era molt feixuc ( ja que els arbres estan en feixes més a baix del tancat ), però he millorat la tècnica amb una motxilla vella. L'omplo de troncs, i el pujar aquest pes es fa més fàcil.

sobre tot, ordenat ordenat ( quina mania tinc )

Hi ha hagut un tronc que m'ha donat molta molta feina. No era petit, però tampoc especialment gruixut. El que tenia d'especial és que estava en un marge, sense espai per fer l'entalla be i forçar la caiguda correctament. Total, que es va caure cap a la feixa encara més a baix, i hem hagut de pujar la llenya com a mínim d'uns quatre metres més a vall,

Com diuen, aquesta llenya escalfa moltes vegades : quan la talles, quan la puges, quan la carregues, quan l'estelles, quan la guardes i quan la cremes.

Tot i això, quina satisfacció veure la pila a punt per l'hivern.

El motocultor, joia i il·lusió

Durant aquests anys de aprendre a cultivar la terra he vist que amb el xapo és molt dur, i que amb els temps actuals cal anar amb els estris actuals. Dia rera dia veia que sense tractor, o motocultor, la feina dura és fa llarga i molt més dura. Amb la dedicació de cap de setmana que tinc al camp no puc pretendre fer molta cosa, i un salt qualitatiu que em faltava era un motocultor.

És veritat que hi ha amics que et poden venir a ajudar, i ho fan, però vull procurar ser autònom. En aquest sentit he anat veien que el motocultor era la peça que em faltava. He hagut de posar una bola al cotxe, i fer-me amb un remolc ( petit, petit ) que és una meravella.

Per fi, aquest 2 de setembre, he comprat el motocultor. Aquí està . Els dubtes que he tingut en la compra han estat : preu el mínim o reparabilitat. Al final, he optat per el segon, i l'he comprat a una botiga on en reparen. D'aquesta manera, si cal fer manteniment o be s'espatlla alguna cosa, tindré un lloc on podré arreglar-lo.

Estic molt content d'aquesta adquisició !

Faves plantades

Amb una mica de retard per fi he aconseguit plantar faves. L'any passat vaig plantar faves a mig agost, i a primers de desembre en menjava. Aquest any he estat pendent d'acabar altres temes del tancat, i m'he endarrerit.

Pel pont de l'11 de setembre les volia plantar, però al viver no en tenien. Em van dir que em reservaven les que volgués, i que en una setmana les tindria a punt per plantar ( llavors eren massa petites ). Aquest divendres 18 de setembre les he anat a buscar, i pagant trenta ( eren les que creia que em feien falta ) m'han donat tota la safata de planter de cebes, quaranta.

Un cop preparada la terra, davant dels calçots, hem posat les faves en sis rengleres. La primavera passada quan vaig plantar els pèssols van venir immediatament els conills, i d'una setmana a la següent es van menjar els brots tendres.

Aquesta vegada he possat la xarxa de plàstic de les patates, i espero que aquests convidats passin gana aquests dies !!!

Per cert, de les cebes dels calçots unes sis o set ja s'han "despertat" i estan brotant. Perfecte !

A veure si em poso al dia

El que va néixer com un blog de vins i maltes ara el necessito per fer-me de memòria. Em convé tenir escrit quan faig les coses del camp, i així d'un any per l'altre tindré millor memòria de quan faig o haig de fer les coses del camp.

Per intentar resumir, i per anar al gra, els calçots els vaig plantar el passat dia 5 de setembre ( i com a mínim vaig una setmana tard ). He plantat dotze quilos de cebes, grans o més aviat molt grans, i en la part de dins del tancat en una zona "nova" que he adobat amb fems de cavall.

A la part de fora, al costat de la bassa, aquest dissabte 12 de setembre hem plantat 16 carxoferes, que feien una pinta excel·lent ( però a un euro la planta ) en la part que fa dues primaveres vam plantar les  mongetes i fa una primavera les cebes. A veure quin resultat ens donen ?

Davant de les carxofes he plantat cebes per guardar, i a més han resultat a cost zero ( regal del viver per la compra de les carxofes ). En principi vaig demanar 30 plantes, però vaig obtenir 39. El planter està en una zona "nova" recuperada de la zona on hi havia la "gran pedra", que vem necessitar dues barres de ferro de diàmetre 20 mm i tres adults per fer-la caure fins a la riera.

La meva intenció és que el blog es converteixi en una eina útil per recordar cada any quan planto cada cosa, i quina satisfacció tinc amb les coses que vaig rebent a canvi del camp.

Ja sóc banquer

La feina d'u un camp no s'acaba mai, però ara començo a entendre que no és important acabar, és molt més important el camí. Em dec anar fent gran !

En un bon camí hi ha una altre cosa essencial, que és la parada a mig camí. Estic aprenent que estar còmode i gaudir del repòs és fantàstic. I per que no falti res, m'he comprat un banc, ara ja sóc un banquer.

Tinc el problema que he aprés a muntat estris d'aquella botiga sueca que tot ho fa amb una clau allen, i aquí va venir la meva perdició. Vaig comprar el banc, i en començar-lo a muntat no em quadraven els forats. Total, tornara-lo a carregar al cotxe, tornar a la botiga-magatzem on el vaig comprar, i dir que no anava bé.

Amb una exquisida amabilitat, em van dir que els hi semblava estrany, per que tots els altres bancs havien anat be. En quan vaig intentar descarregar la taula, el "tècnic" em va dir que havia apretat massa els cargols de les parts que havia muntat. El que havia de fer era descargolar i deixar fluixes les fustes, encarar les potes a la taula, i m'encaixaria !

La meva cara de sorpresa - incredulitat - fer el pagès va ser inigualable. El problema s'arreglava descargolant i afluixant !

Avui he tornat a portar la taula al camp, he afluixat les potes, he encarat les peces i tot ha quadrat.
Ara ja tinc un bon banc, i espero que vinguin moltes carns a la brasa, moltes escarxofes i moltes converses al seu voltant.

Remei contra els senglars

He donat per acabada la plantació de patates tardanes. Els senglars ho han destroçat tot, i no colliré res. Tenia un tancat amb fil de pastor elèctric, sense conectar. El resultat ha estat que han entrat, i ho han fet mal be tot. Tot, tot, no, ja que sembla que no els hi agraden els calçots, i això si que està creixent molt be.

Com remei ja tinc una altre cosa. Un gran solar totalment vallat, en el que no podran entrar ni els senglars de quatre potes ni els de dues ( això espero ! ).

Aquest nou espai està al costat del darrer troç que he arreglat i que continuaré arreglant, i te una primera zona amb un paviment ( d'uns quinze per quinze metres ) i sis feixes més petites, de uns vuit per quatre metres. Tres d'elles estan pavimentades, i les altres tres no. A més, tenen aigua corrent conectada a la xarxa del poble.

Em sambla que si cuido be aquestes tres feixes, tinc terreny de sobres, i a més tinc les altres feixes de fora, per plantar coses que no siguin atractives als "depredadors".

Aquí va una foto de com està ara mateix, ja veurem com ho vaig arreglant amb el temps

Dimonis de senglar !!

A Can 10 estava molt content per que treballava i treballava, anava fent millores a les feixes i tot anava vent en popa, com diuen els mariners.

felicitat no dura tota la vida. Aquest agost he plantat patates tardanes, i calçots. La veritat és que anava creixent tot fantàstic, i com a precaució havia posat postes de ferro amb fil de pastor elèctric, i anava com una seda.

Ara comencen els problemes. Sembla que el senglar te gana, molta gana, i ha descobert que no tinc connectat el pastor elèctric. Total, que m'han fet una bona destrossa en la feixa amb les patates. Aquí hi ha la destrossa feta, i m'ha fet emprenyar, i m'ha fet gastar quasi un matí en refer-ho.

El problema serà si s'acostuma a destrossar el que hi ha, espero que no !

Regar des d'una bassa no és tan fàcil !

A Can10 hi ha una esplèndida bassa. Això permet plantar coses que necessitin rec, però com trec l'aigua ? ( a galledes pot ser romàntic però és tremendament poc pràctic ).

El sistema antic que hi havia era una sortida per la feixa que hi ha a la bassa, i una altre a la feixa de sota, amb dues vàlvules de sortida. La de dalt, no la vaig trobar fins que vaig començar a gratar les parets, i vaig descobrir la vàlvula en aquest estat.

Consultat un expert ( un amic lampista ), em va dir que el més probable era que si intentava obrir-la quedaria o trencada o sense poder-la tancar, i que el millor era plantejar-me una alternativa seria, sòlida i pràctica.

Total, que com a bon enginyer vaig mirar internet i he comprat una motobomba, que no passa de uns cent cinquanta euros ( tot i que les mànegues grogues m'han costat pràcticament una tercera part del cost de la motobomba ).

Ara puc regar lluny, amb cabal, i cada cop d'una manera més pràctica. Estic molt molt content amb aquesta realitat. He plantat patates tardanes, i això m'està permetent perfeccionar el sistema de rec. El que faig és empalmar la mànega groga de pressió d'una polzada amb una mànega petita de rec gota a gota ( mitjançant reduccions ), i aquesta manega la faig passar per en mig del solc de les patates ( que les tinc a un costat ). Les guio amb uns ferros ( dels de construcció, de diàmetre 8 mm. i 50 cm de llarg clavats al solc ). Passo tot el tub negre fins al final, engego la motobomba, i vaig estirant el tub negre, de manera que rego el que va quedant al davant del tub

el tub l'estiro pel fons de la foto, i vaig regant del davant de la foto al darrera,
 (es pot veure els ferros que fan de guia )

Fabes, calçots i patates

Les vacances s'acaben. Vindran de noves, però aquestes les trobaré a faltar. Dilluns ja toca deixar els pantalons curts, les sandàlies, els polos sense haver de pensar en quin dia de la setmana estem i recomençar la vida laboral. De totes maneres, sort de tenir feina.

preparant la terra per les faves

Avui he fet una gran plantada. Un cop tornat de estar uns dies fora, el meu assessor agrícola ( l'inigualable Miquel ) em va posar al dia sobre el que calia plantar.

M'estreno en plantar una cosa que em fa molta il·lusió, i que no he fet mai : faves. Són una verdura que m'agrada molt, sobre tot si són ben tendres. Però amb poques menjades en tinc prou. Total, que en la botiga de planter en tenien de faves primerenques. Dit i fet, cap a comprar-ne. En vaig demanar deu plantes, en vaig pagar deu, i en vaig tenir quinze.

plantació en cràters

Un cop amb el planter a les mans, calia decidir on les plantava. Pensant, pensant, el millor lloc va ser a continuació de les actuals mongetes i carabassons. En resum, a preparar la terra. Passar l'aixada per esponjar la terra, tirar fems ( que ja porten un any madurant ), barrejar de nou la terra i els fems, anivellar amb el rastell i llest. He decidit plantar-las en cràters, per millorar la retenció d'aigua i poder-les regar amb regadora. Aquí hi ha la prova del procés, en el que m'ha ajudat en Josep.

els futurs plats de faves a la catalana

el "pasquali" fent una gran feina

Per aconseguir estar totalment rebentats, el millor ha estat no parar, i continuar amb la feixa de sota. Ara tocava plantar patates tardanes, però m'ha costat molt trobar una botiga que en tinguessin. Les habituals ja n'havien acabat les existències, i gràcies a internet i el telèfon m'he estalviat fer un rally per tot el Vallès buscant-ne. Finalment he aconseguit vint quilos, i gràcies al tractoret d'en Miquel la preparació de la feixa ha estat molt més fàcil. Les feixes són tan estretes que el tractor no pot girar, i ha de anar marxa endavant i enrere per anar baixant d'una feixa a l'altre, i al llaurar també marxa endavant i enrere.

Vora quarts de dues, encara teníem capacitat de cansar-nos, i hem decidit fer una mica més de "gimnàs agrari" i hem plantat calçots. Total, únicament quinze quilos de cebes, i ganes de deixar el matí per liquidat.

els calçots, a esperar que s'espiguin, i les patates, darrera tapadetes

He acabat ben cansat, però molt molt content, de la feina feta i dels companys Miquel i Josep. Per a la posteritat, també surten a les fotos.

Ara esperar que plogui, suau i suficientment, i que els animals ens respectin el que tenim plantat,