Cava Brut Gran Reserva Heretat Segura Viudas

Aquest cava és una barreja d’únicament dos de les tres varietats de raïm dels que que sol estar fet un cava. Aquí sols tenim macabeu, que li aporta dolçor i una mica de aromes afruitats ( a mi em recordava la poma i una mica la pruna ), i raïm parellada, que li dona finura en el pas de boca i una bona sensació de frescor.

L’ampolla te una estètica que m’agrada, amb un disseny que te molta presència. L’inconvenient és que acostumo mantenir les ampolles en fresc amb una funda de gel, i amb la seva forma una mica més ample fa de mal fer.

Si haig de fer una síntesi, cava fresc i amb un molt bon pas de boca, que deixa un gust dolç que no vol dir empalagòs. Preu, al voltant d’uns quinze euros, correcte.

La primavera arriba, i la pluja ?

Cada cop els dies s'allarguen, les nits són menys fredes i al mig dia la temperatura puja. Tot sembla que ens acostem a la primavera, i els arbres així ho indiquen. Aquest diumenge un dels ametllers del camp presentava aquest aspecte fantàstic, amb uns colors roses i blancs de les flors que feien companyia al brunzit de les abelles que feien la polinització.


Sembla que la primavera està guanyant el terreny a l'hivern, però jo trobo a faltar la pluja; vindrà aviat ?

991´n Macabevs 2010

Amb la voluntat d’apendre sobre els vins blancs, presento un vi monovarietal de raïm macabeu ( a Castella en diuen Viura ). Aquest raïm és conegut com un dels integrants del nostre conegut cava, però sovint no ho és com a vi blanc.

Aquest vi que comento, el 991’n Macabevs 2010 és un vi elaborat únicament amb aquest tipus de raïm, i la vinya d’on prové està al Montsant, tot i que s’acull a la DO Catalunya ja que surt dels patrons de la DO que li correspondria per geografia.

És un vi jove que te un color groc daurat intens, i que te unes olors que recorden molt a la fruita. D’entrada en boca és una mica melòs, però presenta un final sec. Amb un cert grau alcohòlic per ser blanc ( 13 % ), no es nota gens i recorda bastant al gust d’un cava però “tallat” amb algun ganivet i que manca alguna cosa a un gust conegut.

Per mi és una bona elecció ( no arriba a nou euros ) tot i que no penso aficionar-me, ja que considero que hi ha altres que s’ajusten més al meu gust.

Ribera del Duero, Pago de los Capellanes

A vegades em demanen escollir vi en un restaurant, i en aquestes ocasions puc provar coses que em feien il•lusió. Aquí va un exemple. De tant en tant m’agrada tornar a tastar un vi de Ribera del Duero,i un dels que conec és el Pago de los Capellanes. Varem demanar una ampolla de collita 2008, i aquí hi ha la meva descripció.

En una finca de burgos es conrea més de cent hectàrees de tempranillo ( ull de llebre ), cabernet i merlot, que donen un vi que presenta molt bones característiques, que com a mínim està dotze mesos fent criança en botes de roure francès, i el mateix temps en l’ampolla. De color morat intens, quasi negre, presenta una flaira equilibrada entre fruita madura i fusta. En boca dona sensació de plenitud, però sense ser pesat. Te un pas final molt suau i llarg, amb molt bon equilibri sense que hi hagi cap sensació discordant.

Per la meva opinió, molt bona elecció tot i que el pressupost és una mica alt ( falta poc per arribar als vint euros, segons els llocs ). Bona elecció, quan convé quedar be.

Llenya que escalfa tres vegades

El 27 de novembre vaig posar un post en que ensenyava la feina d'anar a buscar llenya al bosc, collint els arbres caiguts. Amb aquesta feina prometo que ja no es té fred, acabes ben escalfat en el bon sentit.

Ara presento la segona vegada que la llenya escalfa, quan amb la motoserra es talla. Després de tallar-la a la mida, tenim una màquina ( que ha sortit ben barata ) d'estellar troncs, que abans ho feiem amb un mall i encara que sembli mentida era difícil i feixuc. Hem conseguit aquesta màquina que facilita molt la feina.

Després la llenya tallada i estellada, cal pujar-la a prop de la llar de foc. Jo la deixo al balcó, que permet tenir-la a prop, a cobert, i al sol. Segona vegada que escalfa.

La tercera vegada que escalfa és a la llar de foc. Per cert, a molts llocs en diuen foc a terra.

Llopart Clos dels Fòssils Chardonnay 2010

Després d’un pas per els vins negres, ara tinc interès en descobrir una mica el món dels vins blancs. He tastat aquest vi de raïm chardonnay que m’ha agradat molt i vull deixar constància en el blog.

Es tracta d’un vi fermentat en botes d’acer inoxidable que després ha estat una mica en barrica de fusta, i això li ha donat un gust especial. Te un color groc palla molt transparent, i presenta aromes afruitats i una mica mica de fusta. En boca te una entrada fresca i molt agradable, i amb poca acidesa deixa el paladar obert i amb un final rodó deixa la boca preparada per el següent pas.

Preu molt correcte, no arriba als nou euros, i combina excel•lentment amb un bon peix.

La feina de l'hivern és llarga

Avui porto al blog una fotografia que sembla d'un paissatge marcià. Aquí està



En una setmana de fred de veritat, hem continuat podant les oliveres i cremant les fulles i branques. Havia preguntat a un company quin criteri seguia amb el fred, si podava tot i el fred, o millor esperar al bon temps. La seva resposta, ràpida i clara : quan puc. Això em va alleugerir, ja que de no seguir aquesta màxima la feina s'acumula, i a la llarga queda sense fer.

Per cert, al camp alguns borrons dels ametllers estan començant a treure flor. Em sembla que és molt aviat, però no està a les meves mans endarrerir-ho. Espero que no glaci, ja que en cas contrari adeu ametlles.

Comença el nou oli

Aquest any la collita d'olives ha estat molt minsa. En total hem collit vora 80 kilos d'olives nosaltres i pot ser la mateixa quantitat els ocells, ja que una part de les oliveres estaven totalment pelades quan varem anar a collir. L'any vinent o ens despertem abans o ens donem més pressa, ja que mai millor dit "Qui no corre, vola ! ".

El rendiment que hem obtingut al molí ha estat del 20 % en oli, o sigui que el meu company i jo aquest any podrem fer pocs fregits, o be haurem de comprar oli.

Hem començat a podar les oliveres, i aprofitar que ara podem cremar les branques. Em sembla que amb aquest fred és una bona feina, i un cop aclarits els arbres, el camp queda molt maco.

Aqui deixo un testimoni de les feines d'hivern

Una operació de marketing, Matsu ( Toro )

Sovint vull descobrir coses noves, i preferentment bones i barates. Triar significa escollir, encertar i equivocar-me. Aquí va una d’elles.
En un bon celler vaig demanar que em presentesin una novetat, i em van suggerir aquest vi de Toro, el Matsu. El disseny de l’etiqueta, fantàstic; el preu, atractiu; la història de la bodega impulsora trobat a internet, suggerent. Aquí va una mica la seva proposta, en castellà i sense afegir res :
“El vino joven de la trilogía que representa la juventud del vino, la fortaleza y el descaro de la juventud.
Vino de cultivo biodinámico elaborado a partir de viñedos casi centenarios y de baja producción. Breve paso por madera de 3 meses. Aún siendo joven, es un vino con personalidad, muy rico. Vino muy frutal, con la fruta roja en primer plano que va ganando complejidad con el tiempo, apareciendo sutiles notas florales y avainilladas sobre un ligero fondo mineral.
Cata en boca : Buen y potente ataque, muy agradable. Los frutos rojos aparecen en segundo plano con los tostados ganando protagonismo. Paso aterciopelado y muy sabroso. Taninos dulces algo secos. Muy buen final dejando ricas y golosas sensaciones.
De los mejores vinos jóvenes de Toro.

La meva opinió : feia temps que no bebia un vi que em desagradés tant. L’he trobat aigualit, tancat, i sense característiques que el diferenciin de res. Penso que aquests diners els podia haver dedicat a qualsevol altre cosa que de ben segur m’hagués donat una mica de compensació. Un fracàs. No sé si estic totalment equivocat, i l’ampolla m’ha arribat en molt males condicions de conservació. Mai més.

Creix la plantació d'oliveres

Fa uns dies vaig comentar amb un conegut de feina que tenia el camp, i que ara estava recollint les olives per fer oli. La meva sorpresa ha estat que ell és enginyer agrícola, i que està recuperant una finca que va comprar a l'interior de Catalunya per hobby, i que està tan aficionat com jo. Poc després em va venir a veure per regalar-me un grapat d’informació tècnica sobre varietats d'olives i oliveres, i una olivera en esqueix.

Les oliveres que tinc al camp són de la varietat Vera i pensava que era el nom que es donava aquí sense que fos coneguda o famosa. En aquesta pàgina ( www.variedadesdeolivo.com ) que em va ensenyar hi ha una bona descripció de totes les menes. Aquesta Vera en concret és resistent a la sequera ( que aquest any ha anat molt be ) i al fred.

L’esqueix d’olivera és de la varietat Frantoio, que te l’avantatge que es polinitza amb el polen del propi arbre ( les altres oliveres sols es polinitzen amb altres arbres ). És una preciositat, i ja espero veure com creix.

El que m’adono és que quan obres una porta al coneixement, el que trobes a l’interior de l’habitació és fantàstic, i desperta moltes ganes d’apendre a la vegada que em donc compte que no sé res de res.