Ribera del Duero, Pago de los Capellanes

A vegades em demanen escollir vi en un restaurant, i en aquestes ocasions puc provar coses que em feien il•lusió. Aquí va un exemple. De tant en tant m’agrada tornar a tastar un vi de Ribera del Duero,i un dels que conec és el Pago de los Capellanes. Varem demanar una ampolla de collita 2008, i aquí hi ha la meva descripció.

En una finca de burgos es conrea més de cent hectàrees de tempranillo ( ull de llebre ), cabernet i merlot, que donen un vi que presenta molt bones característiques, que com a mínim està dotze mesos fent criança en botes de roure francès, i el mateix temps en l’ampolla. De color morat intens, quasi negre, presenta una flaira equilibrada entre fruita madura i fusta. En boca dona sensació de plenitud, però sense ser pesat. Te un pas final molt suau i llarg, amb molt bon equilibri sense que hi hagi cap sensació discordant.

Per la meva opinió, molt bona elecció tot i que el pressupost és una mica alt ( falta poc per arribar als vint euros, segons els llocs ). Bona elecció, quan convé quedar be.

Llenya que escalfa tres vegades

El 27 de novembre vaig posar un post en que ensenyava la feina d'anar a buscar llenya al bosc, collint els arbres caiguts. Amb aquesta feina prometo que ja no es té fred, acabes ben escalfat en el bon sentit.

Ara presento la segona vegada que la llenya escalfa, quan amb la motoserra es talla. Després de tallar-la a la mida, tenim una màquina ( que ha sortit ben barata ) d'estellar troncs, que abans ho feiem amb un mall i encara que sembli mentida era difícil i feixuc. Hem conseguit aquesta màquina que facilita molt la feina.

Després la llenya tallada i estellada, cal pujar-la a prop de la llar de foc. Jo la deixo al balcó, que permet tenir-la a prop, a cobert, i al sol. Segona vegada que escalfa.

La tercera vegada que escalfa és a la llar de foc. Per cert, a molts llocs en diuen foc a terra.

Llopart Clos dels Fòssils Chardonnay 2010

Després d’un pas per els vins negres, ara tinc interès en descobrir una mica el món dels vins blancs. He tastat aquest vi de raïm chardonnay que m’ha agradat molt i vull deixar constància en el blog.

Es tracta d’un vi fermentat en botes d’acer inoxidable que després ha estat una mica en barrica de fusta, i això li ha donat un gust especial. Te un color groc palla molt transparent, i presenta aromes afruitats i una mica mica de fusta. En boca te una entrada fresca i molt agradable, i amb poca acidesa deixa el paladar obert i amb un final rodó deixa la boca preparada per el següent pas.

Preu molt correcte, no arriba als nou euros, i combina excel•lentment amb un bon peix.

La feina de l'hivern és llarga

Avui porto al blog una fotografia que sembla d'un paissatge marcià. Aquí està



En una setmana de fred de veritat, hem continuat podant les oliveres i cremant les fulles i branques. Havia preguntat a un company quin criteri seguia amb el fred, si podava tot i el fred, o millor esperar al bon temps. La seva resposta, ràpida i clara : quan puc. Això em va alleugerir, ja que de no seguir aquesta màxima la feina s'acumula, i a la llarga queda sense fer.

Per cert, al camp alguns borrons dels ametllers estan començant a treure flor. Em sembla que és molt aviat, però no està a les meves mans endarrerir-ho. Espero que no glaci, ja que en cas contrari adeu ametlles.

Comença el nou oli

Aquest any la collita d'olives ha estat molt minsa. En total hem collit vora 80 kilos d'olives nosaltres i pot ser la mateixa quantitat els ocells, ja que una part de les oliveres estaven totalment pelades quan varem anar a collir. L'any vinent o ens despertem abans o ens donem més pressa, ja que mai millor dit "Qui no corre, vola ! ".

El rendiment que hem obtingut al molí ha estat del 20 % en oli, o sigui que el meu company i jo aquest any podrem fer pocs fregits, o be haurem de comprar oli.

Hem començat a podar les oliveres, i aprofitar que ara podem cremar les branques. Em sembla que amb aquest fred és una bona feina, i un cop aclarits els arbres, el camp queda molt maco.

Aqui deixo un testimoni de les feines d'hivern

Una operació de marketing, Matsu ( Toro )

Sovint vull descobrir coses noves, i preferentment bones i barates. Triar significa escollir, encertar i equivocar-me. Aquí va una d’elles.
En un bon celler vaig demanar que em presentesin una novetat, i em van suggerir aquest vi de Toro, el Matsu. El disseny de l’etiqueta, fantàstic; el preu, atractiu; la història de la bodega impulsora trobat a internet, suggerent. Aquí va una mica la seva proposta, en castellà i sense afegir res :
“El vino joven de la trilogía que representa la juventud del vino, la fortaleza y el descaro de la juventud.
Vino de cultivo biodinámico elaborado a partir de viñedos casi centenarios y de baja producción. Breve paso por madera de 3 meses. Aún siendo joven, es un vino con personalidad, muy rico. Vino muy frutal, con la fruta roja en primer plano que va ganando complejidad con el tiempo, apareciendo sutiles notas florales y avainilladas sobre un ligero fondo mineral.
Cata en boca : Buen y potente ataque, muy agradable. Los frutos rojos aparecen en segundo plano con los tostados ganando protagonismo. Paso aterciopelado y muy sabroso. Taninos dulces algo secos. Muy buen final dejando ricas y golosas sensaciones.
De los mejores vinos jóvenes de Toro.

La meva opinió : feia temps que no bebia un vi que em desagradés tant. L’he trobat aigualit, tancat, i sense característiques que el diferenciin de res. Penso que aquests diners els podia haver dedicat a qualsevol altre cosa que de ben segur m’hagués donat una mica de compensació. Un fracàs. No sé si estic totalment equivocat, i l’ampolla m’ha arribat en molt males condicions de conservació. Mai més.

Creix la plantació d'oliveres

Fa uns dies vaig comentar amb un conegut de feina que tenia el camp, i que ara estava recollint les olives per fer oli. La meva sorpresa ha estat que ell és enginyer agrícola, i que està recuperant una finca que va comprar a l'interior de Catalunya per hobby, i que està tan aficionat com jo. Poc després em va venir a veure per regalar-me un grapat d’informació tècnica sobre varietats d'olives i oliveres, i una olivera en esqueix.

Les oliveres que tinc al camp són de la varietat Vera i pensava que era el nom que es donava aquí sense que fos coneguda o famosa. En aquesta pàgina ( www.variedadesdeolivo.com ) que em va ensenyar hi ha una bona descripció de totes les menes. Aquesta Vera en concret és resistent a la sequera ( que aquest any ha anat molt be ) i al fred.

L’esqueix d’olivera és de la varietat Frantoio, que te l’avantatge que es polinitza amb el polen del propi arbre ( les altres oliveres sols es polinitzen amb altres arbres ). És una preciositat, i ja espero veure com creix.

El que m’adono és que quan obres una porta al coneixement, el que trobes a l’interior de l’habitació és fantàstic, i desperta moltes ganes d’apendre a la vegada que em donc compte que no sé res de res.

BON NADAL, i un gran malta per celebrar-ho, Macallan 18 anys

El whisky Macallan és un dels més coneguts “pure malt”, de la zona més coneguda de Escòcia, Speyside. És un malta que agrada a molta gent ja que te unes característiques molt equilibrades i fa que sigui un molt bon començament per entrar a l’afició dels maltes .

Aquesta destil•leria va començar a destil•lar al 1824, i és la tercera en vendes a Escòcia i la cinquena al mon. Te una característica peculiar, i és que majoritàriament envelleix els maltes en botes que prèviament han tingut xerès, que els hi dona part del seu segell especial ( tot i que darrerament han sorgit edicions acabades en altres botes, com a singularitats).

Aquestes festes he obert una ampolla de 18 anys, i ha resultat excel•lent. Te un color ámbar, i aromàticament està molt equilibrat, sense que destaqui res però es nota molt el final de xerès. En boca l’he trobat lleuger i subtil, amb un final llarg en el que es nota el grau alcohòlic però sense estridències.

El preu, alt de debò ( al voltant dels 100 euros ) però per una gran ocasió especial, i saborejant-lo en mesura, escel•lent. És pot comparar al Rolls Royce dels maltes, i tot i que hi pot haver gent que prefereixi un Ferrari, no es discuteix la seva qualitat.

Olives, i espero que aviat oli

Ara que s'acosta Nadal les oliveres tenen els seus fruits a punt per collir, i fer oli. Aquest any a casa l'oli ens ha arribat fins ara, i és una sort poder cuinar i menjar amb el teu propi oli.

Ens hem passat tot el dissabte i el matí de diumenge collint olives, i hem aguantat fred de debó. No es tan sols el fred, és també el vent que comportava que la sensació de fred fos més intensa.

El vent de la setmana passada ha fet que moltes olives caiguessin a terra, i les hem collit si estaven be sense trencar ni mosegar, ja que tinc com a companys de vinya bastants senglars ( però ells venen entre setmana, i me la deixen per mí el cap de setmana ). Total, que abans de posar les borrasses a terra, haviem d'anar a quatre grapes agafant les olives del terra, i quan els genolls i els ronyons es queixaven els hi feiem cas i colliem les dels arbres.

Aquí hi ha una fotografia de l'estesa que fem per collir, manualment, les olives. L'escala te uns cinquanta anys, i és ja de segona generació. Com curiositat te un esglaó més llarg per poder penjar el covell, i collir-les directament i no haver-les de tirar les olives a terra. Les borrasses inicialment eren una rafia per filtrar el sol en un cel obert, i aquí tenen una segona vida.

El que és curiós es que tots els homes que passen pel camí tenen maneres de fer diferents a la nostra, i ens expliquen com ens aniria millor. Que si és massa d'hora per collir, que si ja ho hauriem d'haver fet, que si l'any que ve volem molta collita cal abonar amb fems de cavall, que si no cal abonar res per que durant la guerra no es feia i es collia molt, ....

Paciència, i aprofitem escoltar-los per descansar una mica

Viñas del Vero Syrah 2006

Fa uns dies em van regalar una ampolla de Viñas del Vero Serie Limitada Syrah 2006, i no sabia quan obrir-la. Finalment vaig decidir que estava fent el préssec, i els vins són per beure’ls i no per veure’ls.

Aquest vi em va agradar molt, el vaig trobar potent però de pas suau i llarg, amb un final amb records de fusta però una certa dolçor. La curiositat de saber que hi ha darrera de l’ampolla m’ha portat a presentar aquestes informacions, que demostren que hi ha molta cosa al costat d’un gran vi. Donat que és fruit d’Internet, no ho tradueixo ja que no vull que hi hagi cap dubte en que no és meu :

Las Series Limitadas de Viñas del Vero están elaboradas en colaboración con un prestigioso enólogo internacional.. El ultimo vino de estas Series que se presentó en marzo de 2008 durante Alimentaria, es un Syrah de la vendimia 2006 elaborado con la inestimable colaboración del enólogo australiano Terry Barnett.
Con el objetivo de obtener su máxima peculiaridad varietal y siguiendo las recomendaciones de Terry Barnett, se vendimió manualmente a mediados de septiembre y realizó una maceración prefermentativa durante 8 días. La fermentación maloláctica se realizó en barricas. Tras el prensado, y para dotarle de su peculiar estilo “austral” permaneció durante quince meses en barricas de roble americano. El vino se embotelló a finales de 2007.

Tot i això, he vist que el preu ( vora uns 40 € ) és un pel alt per mí.