Verema del raïm negre 2010

A mitja setmana vaig anar a la vinya per collir les últimes figues de la temporada. Donant una volta per les feixes, vaig veure que a la feixa del vi negre els gotims més grossos ja estaven menjats. Això el que volia dir era : “alerta perill !!, senglars o ocells, però el temps s’acaba “.

Amb en Miquel, el meu company de vinya i moltes altres aficions, varem decidir que dissabte era la data ineludible per a la verema del vi negre. El vi blanc podia esperar una mica més, ja que els animals quan veuen el raïm blanc el consideren verd i creuen que encara està per madurar. Esperarem uns quinze dies ja que el raïm te poc sucre, està molt aiguat amb aquestes darreres pluges.

A primera hora del matí varem anar a la vinya, i amb cinc barriques ( quatre de seixanta litres i una de trenta ) varem recollir el raïm negre de la feixa de dalt, de la fila de la feixa del mig, i tres o quatre ceps de la feixa de baix. Arribats a la zona de treball de casa d’en Miquel, aquest any ho hem tingut bé. L’estrujadora de raïm que l’any passat varem comprar ha fet perfectament la seva feina, i en poca estona teníem el raïm xafat. La feina una mica lenta ha estat treure la raspa del conjunt de most i pells que teníem en la barrica de 200 litres, regal de l’any passat dels amics de Vilafortuny ( la Clara i en Sergi ).



Per afavorir la fermentació hem posat llevat que varem comprar l’any passat a la botiga del Mon del Cava ( Sant Sadurní ), i que tot l’any he tingut a la nevera, que era on recomanaven tenir-ho per afavorir la conservació. Tot i que el raïm no tenia massa sucre, esperem a veure com sortirà el most. El que ens agradaria és que diumenge que ve premsar-ho i trascolar-ho a les botes. Això implicarà abans haver de buidar les botes i embotellar el vi negre de l’any passat.

M’he passat un dia excel·lent amb la verema, i compensa molt els dies grisos d’anar preparant els ceps, des de la poda passant per les ensulfatades fins arribar a les aclarides per afavorir el creixement dels gotims.

Whiskey irlandès

En la meva dèria de conèixer els diferents tipus de whiskies, ara ha arribat el torn als whiskeys irlandesos. El més conegut a Catalunya és el Jameson, però m'agrada més buscar altres coses que no siguin les tòpiques d'aquí. Cal dir que d'aquesta marca es venen de l'ordre de 2,5 milions d'ampolles a l'any, que no és poc.
Vaig comprar aquesta ampolla de blenden whiskey, que és un 12 anys de la casa Powers. Pertany a uns propietaris que es mantenen en la mateixa saga que des del seu començament, a finals del segle XVIII ( 1791 ).
Es tracta d'una barreja de whiskey de malta i de gra, en una proporció 70/30, en el que es barregen des de 12 a 24 anys, procedents de botes de roure americà.
Te un gust que recorda als whiskeys americans, una mica afustats, però te un final llarg i dolç que deixa molt bones sensacions. Convé deixar-lo obrir una mica, o amb aigua o assaborint tots els aromes bellugant-lo be.
Considero que és una bona elecció, a mig camí entre els blended anglesos i els americans.

Ara va de cava

Feia temps que no penjava cap entrada nova de cava. Ara tinc una bona oportunitat ja que he tastat un de molt interessant. Es tracta d’un Recaredo Gran Reserva Brut de Brut 2002.
Aquesta bodega, petita, te un gran prestigi tot i la producció limitada que te. Ara està en la segona generació dels que la van fundar. Te una mica més de 47 hectàrees de vinya als voltants de Sant Sadurní d’Anoia, i busca una producció de qualitat, amb ceps vells i sense utilitzar herbicides ni insecticides, amb una verema manual.
Té una presentació molt bona, i acompanya les ampolles amb una informació de qui són, què volen fer, i les característiques de l’anyada.
Aquest que he tastat m’ha sorprès gratament. Es una barreja ( “coupage” que és més fi ) de raïm Macabeo ( 72 % ) i Xarel•lo ( 28 % ) ,( el xarel•lo ha estat fermentat en botes de roure que li dona una mica de gust de fusta que destaca però no domina ). No té cap part de raïm Parellada, com els caves tradicionals més habituals. Ha estat 70 mesos en la cava És d’un color groc poc torrat, amb bombolla fina i constant. Presenta un cert gust de fruita, més aviat dolça sense cap mena d’amargor. El final és llarg, i deixa un paladar amb sensació de frescor.
Tot i que el preu no és cap broma, és una bona elecció.

Preparant els calçots

Aquests dies ha tocat preparar una feixa per plantar calçots, ja que per tenir-los al desembre-gener cal començar ara. Una de les coses que m'ha fet il·lusió ha estat la meva "estrena" com a tractorista. No havia dut mai un tractor, i el meu company m'ho va oferir. Aquí teniu una foto d'aquest moment.

Com se quan haig de veremar ?

La vinya està presentant uns raïms cada cop més grans i madurs, i aquests darrers dies amb la calor que està fent maduraran molt be i donaran un contingut de sucre millor que si haguéssim continuat amb el temps poc calorós d'aquest estiu. Aquí hi ha una fotografia de com està el raïm blanc, i al final d'aquesta entrada mostro una altre del negre.
En Lluís, un amic meu, aquesta tarda m'ha preguntat tot seriós : Com saps quan has de fer la verema ?
Un cop pensada les possibles respostes, he decidit que el millor és explicar la meva manera de prendre la decisió. Li he dit que la teoria és que cal veremar quan la varietat del raïm hagi arribat al seu punt de maduresa, que per cada una és diferent, i cal saber i esperar. Però la meva presa de decisions passa per : quan el raïm esta prou madur, els ocells i els senglars no l'hagin menjat, i tingui temps suficient per fer-ho. O sigui, espero poder veremar el cap de setmana vinent, o com a molt tard el cap de setmana de les festes de la Mercè de Barcelona, ja que tindré un dia més de festa.
De totes maneres, encara tinc una feina prèvia. Haig de buidar les botes de sota l'escala, on el vi de l'any passat està fent la seva criança, i passar-lo tot a ampolles.
En la cata de vins negres de l'anterior entrada vaig aprendre que quan embotelles el vi, encara ha de acabar-se de fer a l'ampolla, que just sortint de la bota té un gust aspre que pot semblar dolent. Això em va tranquilitzar molt, ja que havia fet un tast del vi i no m'agradava. La notícia dolenta és que la somelier va dir que sovint calia entre sis i dotze mesos per que el vi en l'ampolla agafés tot el seu veritable to. O sigui, toca esperar bastant un cop passat a ampolla.

Cata de vins negres

Ha començat la temporada, i les activitats que havien quedat parades per les vacances es reprenen. Els amics de la cadena Bon Preu - Consum han organitzat una sessió de cata de vins negres, que vaig poder assistir dilluns i m'ho he passat fenomenal !

Qui ha dirigit la cata ha estat la Meritxell Figueras, que és una excel·lent somelier i divulgadora del món de l'enologia, al meu entendre. Pertany a una nissaga relacionada amb el vi i els licors mitjançant cinc generacions al Celler de Gelida, botiga que recomano molt i que està al barri de Sans, al carrer Vallespir. Anar a comprar allà és una festa, i sempre he pogut passar-m'ho be mentre escolto els consells que donen, compri poc o molt ( m'han fet sentir sempre molt ben tractat ), ja sigui vi o whisky, del que tenen una gran ( GRAN de veritat ) varietat.
Els vins que hem tastat han estat : Castell de Perelada, Torres Santa Digna Cabernet Sauvinyon ( Xile ) i Embruix ( vi d'en Lluis Llach del Priorat ).

El primer vi era una barreja de raïms ( coupatge ), que per al meu gust tenia massa intens la fusta de la bota. El segon era ja més elaborat, i em va deixar un gran final en boca, amb gust a fruites dolces ( que no vol dir vi dolç ). El Priorat ja era un vi més complexe, que per la meva opinió tenia massa cos per tastar-lo sense menjar. De totes maneres, sempre aprenc coses interessants quan puc escoltar a gent que el vi l'apassiona, i sap transmetre aquesta il·lusió. Aquí deixo una imatge dels vins, però no asseguro que les ampolles que varem beure siguin exactament les de les fotografies.


Al camp ara ha arribat el temps de les figues. De les tres figueres que tinc, hi ha una de figues negres i dues de verdes ( no se el nom de les varietats ), i les verdes aquest any intentaré assecar-les per fer-les amb licor.

Una parada obligatòria per als que apreciem els maltas

En les vacances d'aquest estiu he tingut uns dies per poder passar-los als Pirineus, amb els seus increïbles racons que es descobreixen a poc a poc, pas a pas. Entre les estones dedicades a gaudir de cims, llacs, travesses i caminades també varem tenir temps per anar de compres a Andorra.

Un dels llocs que em rondava per anar era la botiga de whiskies de Les Escaldes que es diu Cava Benito ( www.cavabenitowhisky.com ) Aquesta botiga és una gran passada, vaig disfrutar com mai comprant un bon whisky !!. Aquí teniu una fotografia d'ella.

Quan vaig a comprar m'agrada molt poder badar una mica, sense sentir al depenent al darrera volent fer-me anar de pressa. Tot just entrar, em vant preguntar si volia cap consell, i vaig contestar que de moment volia mirar els prestatges. Sense exagerar pot ser han d'haver més de cinc-centes referències diferents, principalment maltes, encara que vaig veure també americans, irlandesos i japonesos i francesos. Hi havia al costat de cada prestatge els noms de les ampolles, i una cosa molt important el preu, ja que amb facilitat hi havia ampolles que estan per sobre del meu objectiu. Realment hi havien maltes de tots els racons, raconets, zones, subzones, grau alcohòlic i botes d'acabat. Tan sols d'entrar a la seva pàgina web tinc la certesa de que soc un aprenent molt aprenent en aquest magnífic mon.

Un cop donada una ullada als prestatges, vaig demanar consell al depenent. Vaig dir quins eren els whiskies que m'agradaven, i quin era el nivell de preu que volia per a l'ampolla. Sense cap senyal ( ni per poc ni per molt ) el depenent em va recomanar aquesta ampolla que ara us descriuré, i amablement em va dir : "el vol tastar ?" com si fos el més natural del món quan es compra una ampolla. Total, que jo amb cara de pòker vaig contestar : "doncs sí, gràcies" . Una meravella de malta. Un cop vista la meva acceptació, em va dir : "tinc un altre marca d'aquesta mateixa zona amb acabat en bota de Vega Sicília, el vol tastar també ?". Jo, com si fos el més normal del món, "d'acord".

Vaig sentir-me ben tractat, ben aconsellat, i vaig sortir amb un excel·lent malta que ara l'explico :

Aquest malta es diu Longrow CV, i és una marca que comercialitza la destil·leria Springbank, a la zona de Campbelltown.

Aquesta zona, al final de la península de Kintyre a l'oest d'Escòcia, va ser antigament el cor de la producció de whisky. Amb tot just 5000 habitants va arribar a tenir la increïble quantitat de trenta-quatre destil·leries funcionant legalment ( tot un èxit a Escòcia )

Els maltes Longrow estan doblement destil·lats, i tenen un component fumat important. No te cap referència a edat, però és una barreja de maltes de 7, 10, i 14 anys que provenen de botes de xeres, bourbon , oportos i rom. Te un gust de fumat poc incisiu però que dura en boca, fent-se molt agradable. Té un pas untuós, i deixa un gust final amb poc però reconeixible final dolç ( xeres i rom ? ). El preu, una meravella que ja m'agradaria trobar-lo aquí.

Si cal fer un resum. parada obligatòria, sense presses, i bones oportunitats. Del tot recomanable.

Em sembla que tindrem vi negre

Per als que pensàvem que la primavera encara durava, donat aquest estiu sense gaire calor, mica en mica va donant pas a l'estiu. Els qui entenen de les feines del camp ( o sigui, jo no ) diuen que com a mínim el temps va amb quinze dies de retard. Amb aquestes perspectives pensava que el vi l'hauriem de collir per Tots Sants, ja que el meu veí de camp ( un aragonès tot simpàtic, però pinyó fixe que cal agafar-s'ho amb paciència ) ens diu que ca veremar pel Pilar, ( pot ser que a més hi afegeixi una mica de patriotisme ).

En qualsevol cas, els grans del raïm dels ceps de negre comencen a agafar color. Quan veig aquest fet, em sento molt satisfet de poder veure que som prou capaços de fer créixer una any més el raïm amb la nostra dedicació. Les paraules que trobo no aconsegueixen reflectir la satisfacció d'aquests moments, que són molt personals, però que vull reflectir en aquest blog.

Com a mostra, veieu aquesta meravella de gotim amb els grans que comencen a virar cap al negre.

Per cert, ara comencen les negociacions amb les bestioles, senglars i ocells, sobre qui és el veritable amo dels gotims ( els ceps, segur que són meus ).

Whisky amb gel, gran reserva, sense cap dubte

En vacances tinc més temps de llegir el diari, i fer-ho a poc a poc, sense el neguit del ritme dels dies de feina. He vist aquesta notícia sobre un whisky realment de "reserva", que emparenta amb la que vaig penjar sobre un champagne.


Una caixa de whisky escocès ha estat oberta avui, més d'un segle després de ser enterrada sota el gel de l'Antàrtida, han anunciat les autoritats de Nova Zelanda.

La caixa de whisky trobada a l'Antàrtida pertanyent a l'expedició de Shackleton. Entre el 1907 i el 1909, Shackleton va fracassar en diversos intents per ser el primer a arribar al pol Sud, i la seva expedició es va quedar sense provisions quan era a 160 quilòmetres de l'objectiu, que va aconseguir el 1911 el noruec Roald Amundsen.


Diverses setmanes després que s'iniciés el procés de descongelació en una habitació del Museu de Canterbury, a la ciutat de Christchurch, la caixa va revelar el seu contingut: 11 ampolles de la marca McKinlay & Co.

Les ampolles estaven embolicades en paper i palla per protegir-les durant el viatge al continent gelat que el 1907 va emprendre Shackleton al capdavant de l'expedició Nimrod. Segons els arqueòlegs que han manipulat les ampolles, el whisky --destil•lat el 1896 o el 1897-- encara era líquid i estava en un estat excel•lent de conservació, tot i les temperatures de 30 graus centígrads sota zero que ha suportat durant més de 100 anys.

El tresor alcohòlic pertany ara a la Societat per a la Conservació del Patrimoni Històric de l'Antàrtida de Nova Zelanda, que extraurà mostres de l'alcohol abans de tornar a dipositar la caixa al mateix camp on va ser trobada el 2006, com obliga el tractat de preservació històrica firmat pels 12 països que coadmnistran el continent gelat.

Les mostres, obtingudes amb una xeringa a través del tap de suro, seran entregades a la destil•leria Whyte & Mackay, que distribueix la marca McKinlay i intentarà analitzar la composició per duplicar una mescla que, en la seva recepta original, ja no existeix.

Aquesta troballa segur que haurà posat molt contents a aquesta destil·leria, i m'agradarà veure els comentaris al gust del whisky de fa 115 anys que faran els experts

He collit patates !!!!!!!

Tinc dues bones notícies. La primera és que començo vacances, i demà no hauré de posar-me pantalons llargs i sabates. Tinc la intenció de no tornar a treure les sabates de l'armari fins d'aquí quatre setmanes. Si puc, pantalons curts, i si no puc texans llargs, però no pantalons "de ciutat". El començament de vacances és el millor moment, estant tots els dies per gastar i encara tens la possibilitat d'arribar a fer tots els plans ( a mesura que gastes dies de vacances hi ha coses que queden per fer, inevitablement ).

La segona bona notícia és que he collit per primera vegada patates, no ho havia fet mai. Veure com les patates surten de les arrels de la planta és una gran satisfacció. És una sorpresa cada planta, i quan són grans fan il·lusió, i quan surten petites, també. Arribar a casa amb la caixa de patates em va semblar un triomf, que no te res a veure amb les que portes del mercat. En aquestes hi ha més satisfacció, dedicació, interès, il·lusió i sens dubte molta més recompensa.

Al mig dia de dissabte varem menjar unes mongetes tendres amb patates ( feia menys de dues hores que eren a sota terra ) que van ser una delícia dels àngels.

Deixo una nota gràfica del moment de la collita.

Bones vacances, i es probable que no pengi res fins al final de vacances. El raïm va creixent, i té molt bona pinta aquest any ( sembla que vaig aprenent de veritat a cuidar una vinya, sota les directrius del meu company Miquel )