Els 10 manaments del vi Rioja

Avui he trobat en un blog els 10 manaments del vi de Rioja. M'han fet riure, i els reprodueixo aquí:

LOS 10 MANDAMIENTOS DEL VINO DE RIOJA

1º.- Amarás al vino sobre todas las cosas.

2º.- Jurar beberlo en verano y en invierno.

3º.- Santificar las bodegas.

4º.- Honrar al tinto y al blanco.

5º.- No matar al vecino aunque él te robe el vino.

6 .- Nunca hagas el desatino de mezclar agua con vino.

7º.- No hurtar botella o bota que esté vacía o rota.

8º.- No murmurar sin jumera ni mentir sin borrachera.

9º.- Cuando se desee botella ajena que sea de 16 litros y este llena.

10º.- Las tres ces no debes olvidar, bebe con calma, calidad y sin cambiar

Haurem de fer esforços per no anar a l'infern !!!!!!

Mas de Samsó 2009, un gran Montsant

En el darrer post, del tast de vins i caves del dia 5 de novembre, vaig dir que m’explicaria amb més extensió del vi que m’havia agradat més.

En aquest tast hi havia de tot, molts cellers i molta, molta gent a l’hora que jo hi vaig anar. Aquesta entrada no és pel millor dels que hi havien, que certament no sé quin pot ser. Aquesta entrada és pel que més em va agradar i pel que millor atès em vaig sentir.

Caminant entre tanta gent hi vaig trovar a un celler, el Celler Vinyes d’en Gabriel, del que vaig reconèixer un vi que havia tastat en un restaurant, i m’havia agradat molt, l’Heravi Jove. L’havia trobat suau i elegant, fresc i tot ell molt ben integrat. 

Quan el vaig veure els hi vaig comentar, i amb molta amabilitat em van oferir tastar el seu vi insignia, que és el Mans de Samsó 2009. Tot i que ja havia tastat uns quants vins, el vaig trobar amb un cos excel·lent, una gran riquesa aromàtica, una mica de mineral però molt ben conjuntat tot. Al preguntar el preu en el mercat, els hi vaig dir que per mi era una mica fora del meu nivell habitual ( està als voltants dels 40 euros ) però em van dir que independentment del tema econòmic, estavem molt contents de que aprecii els seus vins, i de que gràcies al tast els podia coneixer una mica més.

Continuo sent un enomorat de la D.O. de Montsant, el vi Mans de Samsó 2009, excel·lent, i el tracte del celler, fantàstic. Si algun dia tinc un caprici i tinc una mica de racó, serà una bona elecció.

He quedat molt contenta d'aquesta fotografia que en mig de tothom vaig poder fer del seu stand. Per cert, la seva pàgina web està molt ben desenvolupada, i és clara, transmetent il·lusió per la seva feina ( Celler Vinyes d'en Gabriel )

Els millors vins catalans del 2012

Dilluns passat, 5 de novembre, vaig tenir el privilegi d’assistir al TopViCava. Això és una trobada en que els cellers catalans presenten els seus millors vins a la premsa especialitzada, distribuidors i visitants professionals, que es va celebrar a la discoteca Otto Zutz

Què hi pinto jo allà en mig ? Gràcies a una mica d’atreviment, i gràcies al blog, vaig demanar als organitzadors una invitació, i explicant que tenia una vinya, que procurava fer vi, que era aficionat al vi i que en el meu blog divulgava les meves experiències vaig aconseguir que m’acceptessin.

El funcionament és UNA PASSADA. A l’arribar et donen una copa, i pots anar tastant tots ( TOTS ) els vins que hi ha, amb la precaució de que després cal arribar a casa. Hi ha galledes per poder escupir el vi després de pasejar-lo per la boca ( si vols ), aigua per netejar la boca després d’un tast ( i la copa ) així com bastonets de pa que també ajuden a eliminar el gust del vi anterior. En el meu cas, feia un glop petit, però l’acabava disfrutant totalment i me l’empassava.

Vaig tastar molts vins i caves. Ara enunciaré els que vaig tastar, i en un altre post ja explicaré el que em va agradar més. Vaig tastar del Celler Albet i Noya ( vinyes ecològiques de l’Anoia ), del Celler Mas Foraster ( molt interesant el vi fet del raïm trepat a la Conca de Barberà ), una passada el celler Mas Sinén ( Poboleda, al Priorat ), celler Terroir al Límit, cava de Canals i Nadal ( excel·lent el brut Nature ), el cava Recaredo, i del celler Vinyes d’en Gabriel ( DO Montsant ) que ja faré una explicació més extensa la propera vegada.

Pels seguidors dels “ vins mes i millors ”, el resultat de l’elecció del millor per la cinquena edició de la Guia de Vins de Catalunya, ha situat al capdamunt de la llista dels 1.724 vins tastats a cegues els següents vins:

Millor vi i Millor Escumós: Turó d'en Mota Brut Nature 2002

Millor vi negre: Ferrer Bobet Selecció Especial 2009/ Sra. Carmen 2010 (ex aequo)

Millor vi blanc: Edetèria Blanc 2010

Millor vi rosat: Pardas Sumoll Rosat 2011 

Millor vi dolç: Masia Carreras Muscat

Premi Trajectòria: Terroir al Límit

Vaig acabar molt content d'haver pogut presenciar una reunió amb tants cellers i poder tastar tants vins, però havia de tenir la precaució de sortir "suficientment be" per conduir després. De totes maneres, i com a nota a comentar, ple de "gente bien" i una mica molt d'esnobs. La gent que exposava els seus vins, excel·lents i il·lusionats, un veritable plaer.

Mont Noir Rouge 2009, Côtes du Rossillon, un vi biodinàmic

M'agrada veure i tastar coses noves. Dels nostres veins del Roselló he comprat aquesta ampolla de vi biodinàmic, que m'ha sorprés ( negre amb cos i suavitat, fruites vermelles, un punt dolç i molt lleugerament picant, final ample ). 

Però el que vull recollir en el post d'avui és el concepte de viticultura biodinàmica. No en sabia res més que un programa que havia vist en el l'espai de TV3 "En clau de vi", i em semblava una mica "fantasmada".

A vegades jo amb els conceptes nous tinc tendència a pensar que són una moda passatgera de dir amb paraules diferents coses que ja sabem, per snobisme. Ara estic veient que val la pena donar una ullada al que significa, per poder després jutjar si em convenç o no. 

La viticultura biodinàmica es basa en aprofitar els cicles de la natura en benefici propi ( i no anar contra ells ). Amb els cicles de la lluna podem aprofitar el millor moment per la poda, la collita o les altres feines del celler. Aquest corrent també promou la no utilització de fertiitzants artificials i pesticides, sols substàncies vegetals, animals i minerals naturals. En línia amb aquests plantejaments, sols utlitzen els llevats que el mateix raïm porta, i no volen introduir llevats externs que són estranys al camp i al lloc on ha sortit el raïm, i que li donarà la seva especificitat única.

A mi aquests plantejaments generals em semblen molt be, ja que són partidari d’ajudar al que la natura ja fa, i en aquest sentit en la vinya sols fem servir fems de cavall ( tenim una petita hípica al costat ) i per eliminar l’herba utilitzem la desbroçadora ( cada quan convé i podem ).

A partir d‘aquí la cosa es pot complicar molt. Aquest corrent de la agricultura biodinàmica parteix d’un primer impulsor, el filòsof austríac Rudolf Steiner, hi ha un calendari en que es recomana el moment convenient per a cada activitat de la vinya i el celler. També hi ha pràctiques específiques per abonar, i crear “energies positives” durant una part de l’any per aprofitar en un altre periode. Jo aquests punts de complicació em sonen una mica extranys de moment. 

Tot i això, hi ha coses que comparteixo, i que venen de la tradició ( o sabiduria dels vells ), com no podar en lluna nova ( creixent ) ni collir fruits que volguem guardar, o també que en lluna vella ( decreixent ) es bon moment per llaurar, abonar, i collir el que volem assecar amb rapidesa.

Qui diu que el vi no és ciència, coneixement i satisfacció ? Jo cada vegada penso que és tot això i molt més.

Felicitats al disseny d'una bona contraetiqueta !

Sovint els esforços es dediquen a l'etiqueta del vi : cromàticament agradable, destacar la marca, donar idea de modernitat, o de tradició, ... . A vegades, al darrera la contraetiqueta ens informa del tipus de raïm amb el que està fet el vi, o a qui es pot donar les gràcies per la feina feta, o de quin celler millor no tornar a probar res, o amb quina cura cal obrir l'ampolla, ...

Avui he descobert el "Rolls Royce" de les contraetiquetes. Aquí la teniu

A més de assumir la paternitat del vi, aquesta merevella presenta dues grans coses unides: passió per els sentits. En una part hi ha el que podem esperar de la part aromàtica, i en l'altra el que podem apreciar en la part gustativa. Cada un tenim més desenvolupats uns sentits que altres, o reconeixem més familiars un tipus de gust que uns altres ( per tradició o per experiència ). Tan si val, però aquesta contraetiqueta per mi és una merevella ( o un examen de revalida ).

Amb tota aquesta información, no m'atreveixo a deixar per escrit el que jo hi he trobat. Però el que sí puc dir és que considero aquest vi com a bona opció per repetir. Darrerament estic tastant coses molt bones de la DO Somontano !

Hotels amb D.O.

La festa major de Barcelona m'ha donat una sorpresa. A la tradicional fira de vins ( abans al Moll de la Fusta i ara a l'Arc de Triomf ) han afegit aquest any una nova iniciativa enològica que m'ha enamorat.

Treballo a Barcelona, i em passo molt de temps entran i sortin de la ciutat. En el meu temps lliure no entra dins dels meus plans tornar a entrar a Barcelona, ni anar a cap lloc ple ple de gent. Per aquest motiu no vaig a cap acte de la festa major.

Tot té excepcions. Gràcies a la revista online Cupatges vaig descobrir que feien una activitat que si que em va convèncer, "Hotels amb DO". Alguns hotels de gran categoria brindaven una de les seves sales de reunions per fer un tast de vins, i en un marc diferent i irrepetible aproximar-se a públic nou, i que els aficionats al vi coneixin un nou marc amb encant. Total, que em vaig apuntar a un tast a l'Hotel La Florida.


Em vaig decidir per aquest per dos motius. El primer, veure la vista de Barcelona als meus peus, inigualable !. El segon motiu, estar ja una mica fora de Barcelona.

La meva entrada a l'hotel va ser èpica. Hi havia un casament, i a l'entrada hi havia, suposo, el pare de la núvia, que anava saludant als convidats. A l'entrar, semblava una escena sortida de "El Padrino". Jo pensava que arribava tard, i aquell senyor volen donar-me la ma. Increible, i surrealista.

La sala on varem fer el tast, molt molt maca. Ens va guiar al tast en Xavi, enòleg de la distribuidora de vins Entrevins. Haig de dir que la seva passió per el vi la transmet d'una manera excel·lent, i així varem tenir un recorregut per :

- Abadal 2011 blanc, Pla del Bages, raim picapoll. jove, herbes, pinya, plàtan, recomanable
- Avi Rufí, garnaxa blanca, Terra Alta, amb criança en barrica, un punt de dolç, amb cos i amplitud
- Roureda 2011, de la Cooperativa Unió Agrària de Reus, negre amb notes de pell curtida suaus i una mica de regalesia. Molt digne
- Cèrvoles 2006, negre, Costers del Segre. Es nota que és un vi amb temps, tot i que de entrada està una mica tancat, cal que s'obri. Una mica de fusta, astringent d'entrada però amb molta potència en boca.
- Mas Mayolas, vi biodinàmic del Priorat. Garnaxa i carinyena. Vermell teula pels 20 mesos en barrica, olor a celler, colç, i amb gust afruitat però entrada equilibrada i lleugera. Interessant.
- Cava Gran Reserva Família Grimal, amb 36 mesos de criança. Groc lleuger, amb olors a poma, que giren a pa de pessic. Pel meu gust, massa àcid i excesiu gas. Acceptable però no enamora.

Penso que aquestes iniciatives són una passada. Preu d'escàndol, tan sols 15 euro. Vaig acabar super super satisfet, i sent conscient que havia assistit a un gran tast. A més, coneixer al Xavi ha estat una trovalla molt satisfactòria.

He estat un temps callat per que he canviat d'ordenador. He deixat el mon windows, i ara estic al mon mac, i m'ha pres temps acostumar-me. Poc a poc, i més quan ja tinc els quilòmetres que tinc.

Pagos del Moncayo, Garnacha 2010

Aquest vi m'ha permé descobrir una denominació d’origen que no coneixia, la Campo de Borja, de l’Aragó. 

Sempre tinc curiositat, i aquesta recomananció ha estat un éxit. Aquesta DO correspon a una zona a 60 km a l’oest de Saragossa, prop de Navarra. La principal etiqueta de la que fan difusió és la de l’excelència de la garnatxa.

Per mi, aquest raïm dona uns vins amb cos i amb gust de fruita dolça que els fa molt agradables de beure. Una gran zona catalana d’aquests vins és el Montsant, que també és una de les que m'agraden ( i en preu no es dispara com la seva veina Priorat ).

Avui he tastat aquest Garnacha-Syrah 2010, ( 65-35%), que te un preu molt molt bo, per sota dels vuit euros. 

A l’estiu els vins negres els trobo forts, però ara ja tinc el meu “truco”. Tinc l’ampolla a la nevera però la trec mitja hora abans, i em funciona molt be. Aquest cas, i amb aquest vi, ha estat una merevella.

Aquest vi te un color cirera fosc, i dona uns aromes de fruita madura, sense cap sensació de fusta, que s’agraeix. En boca te un pas dolç sense empalagar, i te un final suau que obre la boca per al plat que acompanyi. En aquest cas, ha estat amb una merevella de pastís de carbassó amb tomàquet i formatge fresc de cabra, que espero que ho trobeu aviat ( avui ? ) al blog  “el plat blanc”.

Penso que aquest vi és una gran recomanació, que segons el meu gust i preferències m’ha donat molt més del que m’ha costat.

El raïm, creixent i sa

La feina de la darrera setmana amb la motxila d'ensulfatar ha resultat positiva. Tenia racança de que plogués a la tarda o l'endemà, i llavors la feina hagués estat en va.

Els ceps van creient sans, i les fulles han aguantat el sulfat de coure i el sofre tota la setmana, i no hi ha cap símptoma de fongs. Es veuen encara amb la gota seca de color blanc-blau, senyal de que encara fa efecte el tractament preventiu.

Em fa molta il·lusió veure com va creixent el raïm, i cada any més encara. Ara és quan m'imagino mil i una situacions que podré pasar mentre l'estigui cuidant, i el gust que m'agradaria que tingui el vi quan el faci ( es a dir, una mica el conte de la lletera ). Somiar és gratuït, i donades les notícies generals que hi ha en el nostre entorn, pot ser sigui una bona vàlvula d'escapament.

Moment d'ensulfatar

Ara toca fer feina que sembla que no llueixi però és la única manera de que després puguem collir raïm en bones condicions.

Aquest cap de setmana ha tocat una feina feixuga, preparar els ceps per la calor. El primer que hem hagut de fer ha estat una "esquilada" com als xais.

Tallar les verges que han crescut massa, i treure les que no tenen cap raïm i estan tapan les que si en tenen. És fàcil de dir, però he trigat bastant.





Aquí hi ha dues fotos, una abans i l'altre després.

Finalment, quan he tret el que no serveix i tapa, ve la feina de sulfatar ( o ensulfatar ). L'operació consisteix en disoldre sulfat de coure ( blau ) i sofre soluble ( groc terròs ) per ruixar tot el cep, les fulles i el raïm. D'aquesta manera s'evita l'aparició de malalties tipus fongs i altres insectes. Quan vaig acabat els ceps, amb la mica de líquid que ens quedava, va haver una oportunitat per a les oliveres, que no les haviem cuidat gens.
Quan vaig acabar, vaig estar molt content i també molt cansat. Les feines que no em venen de gust, quan les acabo, em donen més satisfacció. Per cert, en aquesta darrera foto també surt el fotògraf, tot i que una mica d'incògnit

Victorino, un gran negre de la D.O. de Toro

Aquesta setmana he tingut una bona sorpresa. En un dinar de feina hem tastat un vi de la D.O. Toro, i es deia Victorino, com el nom d’una gran ramaderia de braus. Amb aquestes semblances tant podia ser una meravella com un altre exemple de marketing. Han intentat que jo escollís el vi, però he sortit guanyant no fent-ho.

A l’etiqueta posava raim Tinta de Toro, i no tenia cap referència d’aquest tipus. Un cop a internet, sembla que és molt semblant ( o la mateixa ) que a Catalunya en diem garnatxa negre.

Aquest vi ha estat excel•lent pel meu gust. Uns aromes dolços i no gaire més, per que han servit l’ampolla una mica fresqueta, i tampoc és qüestió d’estar molta estona amb el nas dins la copa. En boca te una entrada suau, amb un bon equilibri entre la fruita dolça tipus cirera i la fusta, que no destaca però que es nota. M’ha resultat molt agradable.

Presenta un final que obre molt el paladar, i no m’ha deixat constància del grau alcohòlic que te ( uns 14,5 º ).

M’ha agradat molt, el problema és el preu que te, que després he vist a la xarxa ( uns 35 euros l’ampolla ) però per mi ha estat un gran, gran vi i una excel•lent oportunitat tastar-lo.