Fruita de primavera

Ara la vinya m’està agraint les estones que li dedico. Les cireres han estat esplèndides, no massa dolces però molt plenes, amb tota l’aigua que ha anat caient.

Els ocells han respectat les parts ( les de dalt dels arbres per ells, les d’abaix per mi ). No em puc queixar.

A finals de la tardor passada estàvem pensant si l’albercoquer estava a les últimes i s’havia fet massa vell, o be si convenia una podada forta a veure si revifava. Varem decidir fer la segona opció, i l’hem encertada. Aquests dies ens està regalant una collita d’albercocs fantàstica, i són molsuts i força dolços.

Aquest pont de tres dies hem guanyat la batalla contra les herbes, però la guerra és llarga, ja veurem qui riu l’últim.

Visita a Genium Celler, de Poboleda ( Priorat )

Aquest cap de setmana he fet una escapada al Priorat. Una de les activitats que volia fer era visitar un celler, però hi ha 90 en actiu. Vaig tenir la sort de que mitjançant uns coneguts he pogut contactar amb un celler petit, professional i que estimen el que fan, i el que fan ho volen fer bé.

La visita a Genium Celler, del petit poble de Poboleda, ha estat una meravella. Aquest celler és el resultat de la il•lusió de sis socis que, després de treballar anys amb la cooperativa del poble, han decidit que volen fer vi d’una manera pròpia.
Les vinyes són dels socis i majoritàriament tenen raïm garnatxa i carinyena, en menor part de merlot, sirà i cabernet sauvignon per als vins negres i Pedro Ximenez per als vins blancs. En un local al darrera de l’església del poble tenen el celler, i tracten amb delicadesa i diferenciació cada un dels vins varietals que elaboren. Fermenten cada tipus de raïm en cubes diferents, fan la criança també per separat per aconseguir l’òptim de maduració, i així arriben al coupage que busquen potenciant el millor de cada raïm.

En la visita he rebut una classe impagable sobre cada un dels vins monovarietals. Des d’una garnatxa dolça, un merlot tancat amb gust de curtit fins que s’obre a l’oxigenar-se, passant per el cabernet que mostra el gust clàssic d’altres contrades que no són el Priorat.

Una de les coses que recordaré és un excel•lent vi rosat que ha desenvolupat. No sabia com s’obtenia el rosat, i es fa amb una fermentació del raïm negre amb la pell fins que te el color que volem, i llavors cal premsar-ho i treure sols el líquid separant la resta de pell, per que no s’enfosqueixi més. Aquest rosat tenia uns aromes de herba, cirera i pruna que era una delícia. Amb 14,5 graus, una punta de fred fa que sigui un vi agradable i que es pot maridar amb molts menjars. Avui hem obert una ampolla amb unes verdures al forn i carn a la planxa, i ha resultat un gran acompanyament, i cap gust dominava sobre els altres, tenint cada un el seu espai.

A primers de juny és un privilegi fer una passejada per aquesta comarca, amb uns ceps cuidats amb molta cura, que juntament amb l’orografia de muntanya que te fan un paisatge que m’ha enamorat.

Una bona manera de tastar whiskyes, Connemare 8 anys

Mitjançant un blocaire vaig tenir coneixement d'una botiga a Barcelona on pots comprar whisky en petites ampolles, Vom Fass. http://www.blogger.com/img/blank.gif. Una tarda que passejava per Barcelona em vaig enrecordar d'aquesta botiga, i vaig treure el cap. Es pot comprar des de 10 cl, a uns preus adequats.

Vaig escollir un whisky irlandès, de la destil·leria Cooney, un 8 anys. Viatjant per internet vaig veure que el embotellat més conegut és el Connemare.
Per al meu gust resulta una proposta curiosa. Sembla que tingui una mica gust de turba, però el que destaco és el gust dolç, un punt de mel, que fa que tingui un record d'un clàssic speyside amb un toc de fumat.
Recomano tastar, al preu que ofereixen, les possibilitats d'aquesta botiga.

Heravi, un Montsant molt recomanable

Aquest Montsant el vaig veure amb un preu prometedor, no arriba als sis euros. Aquesta zona vinícola m’agrada molt, i vull provar vins joves sense que siguin cars. Es tracta d’un vi que barreja raïms de garnatxa, syrah i carinyena. Presenta un color violeta fosc, amb una gran intensitat, que dona un toc final en boa dolç, mostrant que la garnaxa ha estat ben adaptada. L’he tastat amb un punt de frescor, i m’ha resultat molt agradable, una molt bona elecció. És un vi amb tons de fuita dolça que es presenta fàcil de maridar. És un bon consell, i amb una RQP excel•lent.


Per altre banda, el camp ara està espectacular. Les cireres estan en el seu punt, i resulta una meravella collir-ne, ja que a la nit en tens a casa i a la vegada les que em menjo de l’arbre mateix són les millors del mon “mundial”

Casa Bardella, una botiga molt agradable per comprar vi

A casa comprem una revista que es diu CUINA, i que tant la meva dona com jo ens interessen articles ( tot i que diferents ). Jo considero que hi ha una part que m'agrada molt, la de vins. Sovint els articles que hi ha són entenedors, a un nivell senzill que no vol dir sense rigor. Llegint-los aprenc, viatjo, m'il·lusiono, i desperto nous reptes i inquietuds.
Una de les seccions que més m'agrada és la de "Taula de Tast", en que la botiga Casa Bardella exposa novetats de vins amb una explicació senzilla. Algunes vegades havia tastat vins que presentaven, i em van venir ganes de conèixer la botiga.
Aquest cap de setmana he anat ( Entença 64, al costat de la plaça de les arenes darrera de la plaça Espanya ).
Vaig estar molt ben atès per uns dependents joves amb ganes de ajudar i recomanar. Amb la meva elecció de nivell de preus i inquietuds de buscar coses noves, vaig sortir molt content, amb un vi xilè de raïm carmenere ( ja havia fet una entrada anteriorment comentant la sorpresa d'aquest tipus de vi ), un vi del Bierzo jove, i un vi català.
Espero amb interès començar a tastar-los, però la primera part que és comprar vi ja ha estat una estona agradable, i penso tornar-hi. Recomano tant la part de vins de la revista Cuina, com la selecció que fan en la secció de Taula de Tast i com la bona estona que he passat en aquesta botiga, que per mi és una part del que busco en el mon del vi.
A veure si algú coincideix, o si hi ha altres llocs interessants per anar.

Enate reserva especial 2001

Fa uns dies em van arribar un regal, una ampolla de Enate Reserva Especial 2001. Amb aquesta línia la bodega ENATE cada any encarrega a un artista una pintura, la fan servir per l’etiqueta i li donen el seu nom ( Chillida, Tàpies, ….), amb una caixa de cartró individual. Aquesta collita de 2011 era pel pintor aragonés José Beulas.

L’ampolla te una información sobre el vi contingut molt extensa, que és un plaer llegir. Es tracta d’un coupatge de 60 % cabernet Sauvignon i un 40 % Merlot, vinificats per separat, i embotellat al 2003 ( NOU anys a l’ampolla ! )
L’opinió que jo tinc del meu tast és que ha estat un vi amb molt de cos, amb aromes de molta fruita madura, que és excesivamente intens i complex per al meu gust.

El preu que he vist a Internet excessiu ( més de seixanta euros ). Cada vegada més penso que a partir d’un cert valor ( vint euros com a molt molt ), la resta del preu és una decisió de marketing, que no té justificación en el contingut.

Una companya fidel

Us presento la meva companya de vinya d'aquesta setmana santa. Teníem endarrerit el tema de l'herba, i hem passat força estona amb la desbroçadora. Aquesta fotografia pot ser un bon homenatge a aquesta eina tan útil.
Al començament de fer-la servir anava sense cascos per reduir el soroll, però ara m'he decidit a comprar-los i al cap del matí acabo més relaxat.
També hem hagut de podar els ceps, que encara no ho havíem fet. Ara ja comence a sortir el raïm, i aquesta és la primera fotografia del que veritable ment es pot dir raïm.
Per cert, vist que l'any passat ens va anar molt be la plantada de patates, aquest any hem repetit, i el camí que va fent les plantes també pinta molt be. Esperem que els animals ens les respectin !

Fracàs, i a apendre dels errors

Avui he "dit adéu" al vi de la collita del 2010. He fet un tastet, i tenia un inici de gust de vinagre. La única solució per evitar malmetre les botes és llençar tot el vi, ja que en cas contrari sempre que torni a posar vi es farà vinagre.
Galleda a galleda, cap a la pica i a la claveguera. M'ha sabut greu.
El que veig que necessito és cuidar millor el raïm, i tenir més paciència. Crec que un dels errors ha estat collir abans de temps el raïm, per la por a que els senglars el mengessin. A més, aquest estiu passat no ha fer molta calor, i no tenia prou sucre. Això ha donat un vi fluix, que amb més facilitat del compte s'ha tornat vinagre.
Vist des d'un altre punt de vista, sort que no haig de guanyar-me la vida amb el vi !
Cada cop que obro una ampolla de vi, estic aprenent a valorar més la feina que hi ha al darrera, que sovint és una qüestió que es pot traduir a diners, però a vegades no hi ha una bona traducció ( per excés o per defecte ).
No sempre les notícies són bones, i reconèixer els errors és sa. Aviat podré començar a ensenyar el raïm 2001. Els ceps estan treien borrons.

La primavera desperta el camp

Aquesta setmana he passat calor com feia temps no passava. Sembla que l'estiu ha arribat de cop. Els arbres del camp han començat a treure fulles i fruits, i és un esclat de vida, un any més.
Sembla que les ametlles van força be, i alguns ametllers que els donava per morts els he podat a lo bestia, i revifem. Si la cosa segueix així, podrem fer forces panellets i coques.

L'albercoquer també va tenir una bona podada, ja que tenia moltes branques que s'entertolligaven i es molestaven unes a les altres. Ara sembla, amb el permís dels ocells, que també va per bon camí.
Amb l'èxit de les patates l'any passat m'he animat a tornar a plantar-ne, i ara ja comencen a sortir. Caldrà esperar una mica de pluja.
El que va bé per una cosa va malament per un altre. Aquesta calor ha fet sortir herba a dojo, i tinc una gran feinada en passar la desbroçadora per treure l'herba. Acabo rebentat, però content.
Espero que agradin les fotos.

Montsant Acústic 2008 en el restaurant Mercat ( Vilafranca del Penedés )

Aquest cap de setmana he anat a un restaurant que és una passada. Amb una cuina de temporada i de mercat, el Restaurant Mercat està a les golfes del Mercat de la Carn, a la Plaça de l'Oli núm. 1 de Vilafranca del Penedès. La crònica gastronòmica la teniu al blog El Plat Blanc.
Del restaurant que vull aquí destacar un aspecte. A l’hora de la carta de vins, m’han donat dues. La primera és una carta de tota Espanya, i la segona carta és una estrictament de vins catalans, per reivindicar d’una manera diferenciada el que tenim de bo aquí.
Vaig demanar un Montsant, Acústic 2008. Va resultar un excel·lent vi, fresc, rodó, amb una punta de dolçor sense estridències, i un pas de boca equilibrat i suau. Buscant una mica més d’aquest vi he aprés que aquest celler te com filosofia fer bons vins a la manera tradicional, sense excessos tecnològics que permetin apreciar el vi i els gustos de sempre. Aquest vi te una barreja de raïm garnatxa i samsó, provinents de ceps de una bona edat ( 35-60 anys ).
Aquest Acústic em referma que el Montsant és una de les zones vinícoles catalanes que més m’agrada ( relació qualitat/preu ). Anant al senyor Google, aquest m’ha explicat :
La DO Montsant va néixer l’any 2002 integrada pels municipis i cellers que, fins aquella data, formaven la subzona Falset de la denominació d’origen Tarragona. Si en el moment del seu naixement, la DO tenia 28 cellers, la xifra supera ara els cinquanta. Gairebé un 70% de la producció embotellada es destina a l’exportació (principalment a Alemanya i els Estats Units). Per el que respecta als seus vins, els més habituals són els negres, elaborats principalment a partir de les varietats tradicionals garnatxa i carinyena, que donen uns vins amb molt cos, equilibrats i aromàtics, i adients per a la criança.

Com a final, aquí poso la foto dels cirers aquest cap de setmana a la vinya. Estan preciosos, i les abelles feien un concert volant entre les flors.