Estic d'aniversari, i vull donar gràcies

Fa un any que vaig començar amb aquest blog. Estic d'aniversari !, i el millor és fer-ho amb un senyor pastís com aquest



En principi pensava que era una bona manera d'entrar en el camp de les noves tècniques d'internet, i que no podia perdre el tren. Per no convertir-ho en una cosa passatgera vaig intentar que fos una eina útil per dues de les meves aficions. Una de les altres utilitats que perseguia era que fos una mena de dietari per no oblidar les coses, deixar constància del que vaig fent, ja que la memòria sovint "perd" selectivament coses, que en el fons m'agrada conservar.

Per tal de que em resultés més interessant, el vaig voler dedicar al vi. Vaig decidir escriure el que anava fent al camp, que en teoria sols era un camí per arribar a fer el meu propi vi, i conèixer i valorar tots els passos que hi ha darrera d'un bon vi.

El que anat descobrint és que cuidar un tros de terra enganxa. Cada cop que veig que he arribar a obtenir un fruit, m'entra una satisfacció que no es paga amb res. A més, aquest camp em dona moltes coses : ametlles, avellanes, paciència, figues, raïm, m'evita mals humors, albercocs, cireres, calçots, unes bones converses amb en Miquel, el meu company de tros i de moltes més coses, caquis, apedre a valorar les feines del camp dels altres,...

També m'ha ensenyat una altre cosa molt important. Que en la blogesfera hi ha gent molt maca, que amb els seus comentaris al blog, i amb els seus blogs, em permeten sentir-me membre d'una colla de gent que em fan sentir ben acompanyat. Gràcies a tots en aquest primer aniversari, i ja he arribat a dues mil visites ( tot i que hi ha de meves ). Gràcies també a vosaltres

Per afegir una cosa de vi, ensenyo una foto del most del raïm negre. És molt curiós el color "lila bisbe" que te, i es sorprenent pensar que acabarà amb el color robí o negre al final de la seva transformació.

Un bon Priotat a un preu excel·lent

Aquest vi d’avui és una bona troballa. És un vi del Priorat, zona que està molt anomenada i preuada ( es a dir, cara ) i tot i tenir un molt bon enòleg darrera no és gaire car.

Es tracta de una ampolla del vi Camins del Priorat, que ha fet l’enòleg Alvaro Palacios. Aquest expert tenia fins ara al Priorat tres vins: l’Ermita que costa al voltant de 600 euros i és el seu vi estrella, el Dofí que costa al voltant de 70 euros i , per últim, Les Terrasses (uns 23 euros) que era el vi bàsic de la bodega.

Últimament sembla que varis cellers s’apunten a treure al mercat vins amb preus atractius, intentant captar una part del mercat oblidat .

El raïm que es verema per fer aquest Camins del Priorat prove de 8 municipis de la comarca. Les varietats de raïm que s’han utilitzat per aquesta collita 2007 foren Samsó (50%), garnacha (40%) i la resta una barreja de syrah y cabernet sauvignon.

El vi presenta un color cirera brillant. L’olor te notes dolces, amb record de prunes i fruites. En boca és lleuger, i de pas agradable amb poc regust a fusta, i un final lleuger ament àcid i amarg, que deixa la boca agradable

Si cal resumir, el considero un vi agradable, sense complexitats, a un bon preu ( 13 euros ) i d’una bodega i un enòleg molt conegut, que fa quedar molt bé. El disseny de l’etiqueta, molt ben fet.

Premsat del raïm

Per acabar d'adobar la feinada de dissabte, diumenge va tocar premsar el raïm negre i collir el raïm blanc. Aquesta feina dona una satisfacció molt gran també, i a més acabes brut i enganxós de anar traginant el most.
El primer que s'havia de fer era passar el raïm negre, que durant la setmana havíem deixat en fermentació. En aquesta foto es veu una pasteta rosa i difícilment puc imaginar-me, si no ho hagués fet, que acabarà sent vi negre. , per la premsa i posar-lo en la bota, que prèviament havia netejat el dissabte i havia cremat el lluquet corresponen per matar possibles micro organismes no desitjats.

La feina de la premsa és divertida, i cal anar traginant des d'un dipòsit de plàstic que utilitzem cap a la premsa. Aquesta premsa és la de l'anterior amo de la vinya, que ens la han deixat utilitzar mentre ens sigui útil, ja que als familiars no els hi serveix de res.
El que surt del procés amb aquestes premses artesanals és un líquid amb un contingut de llavors que cal passar-lo per un colador abans de posar-lo a la bota. La manera que tenim de fer-ho és molt casolana, i estic pensant si l'any vinent faig un cop de cap i compro un dipòsit d'acer inoxidable per aquest procés de fermentació i dipòsit de les mares del vi. Això podria ser factible si puc eixamplar l'espai sota l'escala.


A mig matí del diumenge varem decidir veremar el raïm blanc, ja que les previsions de pluja de la setmana podien fer que el raïm quedés molt malmès. Dit i fer, varem acabar omplint quatre barriques de 60 litres de raïm, que calculo que farien uns cent quilos en conjunt.
Tenint ja la premsa a punt, el que faltava era el pas previ d'extrujar el raïm. D'una manera o d'altre tothom diu que s'ha de trepitjar, però nosaltres varem comprar una estrujadora l'any passat que ens va molt bé.
Ara ja tenim la feina feta, i cal esperar que els llevats i el temps facin la seva feina, i pugui gaudir d'un vi que sigui de qualitat suficient per mantenir aquesta afició meva de cuidar la vinya. He acabat el cap de setmana ben cansat i satisfet !

Embotellat del negre 2009

Aquest dissabte vaig fer una de les feines agraïdes per la meva afició de fer el meu propi vi. La collita de 2010 arriba, i havia de fer lloc al nou most en les botes.
Les botes les tenia plenes del vi negre de la collita anterior, fent-se la criança del vi. La feina ineludible era buidar-les i passar el vi a ampolles. Durant l'any he anat rentant i treien les etiquetes a les ampolles de vi que queien a les meves mans, tan si les bevia jo com els meus amics. El resultat és una col·lecció d'ampolles a reutilitzar, a punt per omplir-se.
Havia reunit unes cent quaranta ampolles, de totes menes i formes. Per a aquest vi negre he utilitzat les ampolles de vidre verd tipus bordelesa, la clàssica.
De la bota de sota l'escala gran ( raïm ull de llebre ) han sortit cinquanta-cinc ampolles, i a partir d'aquest nombre el que quedava a la bota tenia molt pòsit, i he preferit llençar-ho. Aquest vi era consistent, però una mica aspre.
De la bota petita ( raïm de la vinya sense classe, encara ) han sortit trenta-cinc ampolles. El vi d'aquesta bota era una mica menys aspre, però sense tant cos com l'altre.
Ei, que aquestes ampolles són per en Miquel i per mi, i per els amics si surt una mica bevible, que tampoc acaben sent tantes, però això no et fas una gran pencada i és una afició amb mesura.
Ara vull esperar com a mínim mig any per que el vi vagi madurant en la pròpia ampolla, i perdi una mica aquesta aspró.
Com a detall, aquí va el gran procés d'omplenat. Ja es pot veure que és totalment artesanal. Quan sigui bevible, sols faltarà vestir les ampolles amb la seva caputxa i etiqueta.
Per cert, dissabte a la nit estava baldat.

Verema del raïm negre 2010

A mitja setmana vaig anar a la vinya per collir les últimes figues de la temporada. Donant una volta per les feixes, vaig veure que a la feixa del vi negre els gotims més grossos ja estaven menjats. Això el que volia dir era : “alerta perill !!, senglars o ocells, però el temps s’acaba “.

Amb en Miquel, el meu company de vinya i moltes altres aficions, varem decidir que dissabte era la data ineludible per a la verema del vi negre. El vi blanc podia esperar una mica més, ja que els animals quan veuen el raïm blanc el consideren verd i creuen que encara està per madurar. Esperarem uns quinze dies ja que el raïm te poc sucre, està molt aiguat amb aquestes darreres pluges.

A primera hora del matí varem anar a la vinya, i amb cinc barriques ( quatre de seixanta litres i una de trenta ) varem recollir el raïm negre de la feixa de dalt, de la fila de la feixa del mig, i tres o quatre ceps de la feixa de baix. Arribats a la zona de treball de casa d’en Miquel, aquest any ho hem tingut bé. L’estrujadora de raïm que l’any passat varem comprar ha fet perfectament la seva feina, i en poca estona teníem el raïm xafat. La feina una mica lenta ha estat treure la raspa del conjunt de most i pells que teníem en la barrica de 200 litres, regal de l’any passat dels amics de Vilafortuny ( la Clara i en Sergi ).



Per afavorir la fermentació hem posat llevat que varem comprar l’any passat a la botiga del Mon del Cava ( Sant Sadurní ), i que tot l’any he tingut a la nevera, que era on recomanaven tenir-ho per afavorir la conservació. Tot i que el raïm no tenia massa sucre, esperem a veure com sortirà el most. El que ens agradaria és que diumenge que ve premsar-ho i trascolar-ho a les botes. Això implicarà abans haver de buidar les botes i embotellar el vi negre de l’any passat.

M’he passat un dia excel·lent amb la verema, i compensa molt els dies grisos d’anar preparant els ceps, des de la poda passant per les ensulfatades fins arribar a les aclarides per afavorir el creixement dels gotims.

Whiskey irlandès

En la meva dèria de conèixer els diferents tipus de whiskies, ara ha arribat el torn als whiskeys irlandesos. El més conegut a Catalunya és el Jameson, però m'agrada més buscar altres coses que no siguin les tòpiques d'aquí. Cal dir que d'aquesta marca es venen de l'ordre de 2,5 milions d'ampolles a l'any, que no és poc.
Vaig comprar aquesta ampolla de blenden whiskey, que és un 12 anys de la casa Powers. Pertany a uns propietaris que es mantenen en la mateixa saga que des del seu començament, a finals del segle XVIII ( 1791 ).
Es tracta d'una barreja de whiskey de malta i de gra, en una proporció 70/30, en el que es barregen des de 12 a 24 anys, procedents de botes de roure americà.
Te un gust que recorda als whiskeys americans, una mica afustats, però te un final llarg i dolç que deixa molt bones sensacions. Convé deixar-lo obrir una mica, o amb aigua o assaborint tots els aromes bellugant-lo be.
Considero que és una bona elecció, a mig camí entre els blended anglesos i els americans.

Ara va de cava

Feia temps que no penjava cap entrada nova de cava. Ara tinc una bona oportunitat ja que he tastat un de molt interessant. Es tracta d’un Recaredo Gran Reserva Brut de Brut 2002.
Aquesta bodega, petita, te un gran prestigi tot i la producció limitada que te. Ara està en la segona generació dels que la van fundar. Te una mica més de 47 hectàrees de vinya als voltants de Sant Sadurní d’Anoia, i busca una producció de qualitat, amb ceps vells i sense utilitzar herbicides ni insecticides, amb una verema manual.
Té una presentació molt bona, i acompanya les ampolles amb una informació de qui són, què volen fer, i les característiques de l’anyada.
Aquest que he tastat m’ha sorprès gratament. Es una barreja ( “coupage” que és més fi ) de raïm Macabeo ( 72 % ) i Xarel•lo ( 28 % ) ,( el xarel•lo ha estat fermentat en botes de roure que li dona una mica de gust de fusta que destaca però no domina ). No té cap part de raïm Parellada, com els caves tradicionals més habituals. Ha estat 70 mesos en la cava És d’un color groc poc torrat, amb bombolla fina i constant. Presenta un cert gust de fruita, més aviat dolça sense cap mena d’amargor. El final és llarg, i deixa un paladar amb sensació de frescor.
Tot i que el preu no és cap broma, és una bona elecció.

Preparant els calçots

Aquests dies ha tocat preparar una feixa per plantar calçots, ja que per tenir-los al desembre-gener cal començar ara. Una de les coses que m'ha fet il·lusió ha estat la meva "estrena" com a tractorista. No havia dut mai un tractor, i el meu company m'ho va oferir. Aquí teniu una foto d'aquest moment.

Com se quan haig de veremar ?

La vinya està presentant uns raïms cada cop més grans i madurs, i aquests darrers dies amb la calor que està fent maduraran molt be i donaran un contingut de sucre millor que si haguéssim continuat amb el temps poc calorós d'aquest estiu. Aquí hi ha una fotografia de com està el raïm blanc, i al final d'aquesta entrada mostro una altre del negre.
En Lluís, un amic meu, aquesta tarda m'ha preguntat tot seriós : Com saps quan has de fer la verema ?
Un cop pensada les possibles respostes, he decidit que el millor és explicar la meva manera de prendre la decisió. Li he dit que la teoria és que cal veremar quan la varietat del raïm hagi arribat al seu punt de maduresa, que per cada una és diferent, i cal saber i esperar. Però la meva presa de decisions passa per : quan el raïm esta prou madur, els ocells i els senglars no l'hagin menjat, i tingui temps suficient per fer-ho. O sigui, espero poder veremar el cap de setmana vinent, o com a molt tard el cap de setmana de les festes de la Mercè de Barcelona, ja que tindré un dia més de festa.
De totes maneres, encara tinc una feina prèvia. Haig de buidar les botes de sota l'escala, on el vi de l'any passat està fent la seva criança, i passar-lo tot a ampolles.
En la cata de vins negres de l'anterior entrada vaig aprendre que quan embotelles el vi, encara ha de acabar-se de fer a l'ampolla, que just sortint de la bota té un gust aspre que pot semblar dolent. Això em va tranquilitzar molt, ja que havia fet un tast del vi i no m'agradava. La notícia dolenta és que la somelier va dir que sovint calia entre sis i dotze mesos per que el vi en l'ampolla agafés tot el seu veritable to. O sigui, toca esperar bastant un cop passat a ampolla.

Cata de vins negres

Ha començat la temporada, i les activitats que havien quedat parades per les vacances es reprenen. Els amics de la cadena Bon Preu - Consum han organitzat una sessió de cata de vins negres, que vaig poder assistir dilluns i m'ho he passat fenomenal !

Qui ha dirigit la cata ha estat la Meritxell Figueras, que és una excel·lent somelier i divulgadora del món de l'enologia, al meu entendre. Pertany a una nissaga relacionada amb el vi i els licors mitjançant cinc generacions al Celler de Gelida, botiga que recomano molt i que està al barri de Sans, al carrer Vallespir. Anar a comprar allà és una festa, i sempre he pogut passar-m'ho be mentre escolto els consells que donen, compri poc o molt ( m'han fet sentir sempre molt ben tractat ), ja sigui vi o whisky, del que tenen una gran ( GRAN de veritat ) varietat.
Els vins que hem tastat han estat : Castell de Perelada, Torres Santa Digna Cabernet Sauvinyon ( Xile ) i Embruix ( vi d'en Lluis Llach del Priorat ).

El primer vi era una barreja de raïms ( coupatge ), que per al meu gust tenia massa intens la fusta de la bota. El segon era ja més elaborat, i em va deixar un gran final en boca, amb gust a fruites dolces ( que no vol dir vi dolç ). El Priorat ja era un vi més complexe, que per la meva opinió tenia massa cos per tastar-lo sense menjar. De totes maneres, sempre aprenc coses interessants quan puc escoltar a gent que el vi l'apassiona, i sap transmetre aquesta il·lusió. Aquí deixo una imatge dels vins, però no asseguro que les ampolles que varem beure siguin exactament les de les fotografies.


Al camp ara ha arribat el temps de les figues. De les tres figueres que tinc, hi ha una de figues negres i dues de verdes ( no se el nom de les varietats ), i les verdes aquest any intentaré assecar-les per fer-les amb licor.