Espai que recull les experiències d'un aprenent de pagès. Exposo com són de senzilles les coses ben fetes, la facilitat en que es fan coses equivocades, i com una afició pot implicar tantes activitats, fetes amb il·lusió. També m'ajudarà a tenir memòria, i hi trovareu un espai d'intercanvi de maneres de fer i d'entendre el vi i el whisky

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Embotellat del negre 2009

Aquest dissabte vaig fer una de les feines agraïdes per la meva afició de fer el meu propi vi. La collita de 2010 arriba, i havia de fer lloc al nou most en les botes.
Les botes les tenia plenes del vi negre de la collita anterior, fent-se la criança del vi. La feina ineludible era buidar-les i passar el vi a ampolles. Durant l'any he anat rentant i treien les etiquetes a les ampolles de vi que queien a les meves mans, tan si les bevia jo com els meus amics. El resultat és una col·lecció d'ampolles a reutilitzar, a punt per omplir-se.
Havia reunit unes cent quaranta ampolles, de totes menes i formes. Per a aquest vi negre he utilitzat les ampolles de vidre verd tipus bordelesa, la clàssica.
De la bota de sota l'escala gran ( raïm ull de llebre ) han sortit cinquanta-cinc ampolles, i a partir d'aquest nombre el que quedava a la bota tenia molt pòsit, i he preferit llençar-ho. Aquest vi era consistent, però una mica aspre.
De la bota petita ( raïm de la vinya sense classe, encara ) han sortit trenta-cinc ampolles. El vi d'aquesta bota era una mica menys aspre, però sense tant cos com l'altre.
Ei, que aquestes ampolles són per en Miquel i per mi, i per els amics si surt una mica bevible, que tampoc acaben sent tantes, però això no et fas una gran pencada i és una afició amb mesura.
Ara vull esperar com a mínim mig any per que el vi vagi madurant en la pròpia ampolla, i perdi una mica aquesta aspró.
Com a detall, aquí va el gran procés d'omplenat. Ja es pot veure que és totalment artesanal. Quan sigui bevible, sols faltarà vestir les ampolles amb la seva caputxa i etiqueta.
Per cert, dissabte a la nit estava baldat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada