Bon Nadal

M'ha arribat aquesta imatge que m'ha fet riure, i la vull compartir

Bon Nadal a tothom

La nova dedicación oculta ( i van ... )

Oculta per que fins ara no l’havia posat al blog, i pel que ara veureu.

un véritable verdisar.

Fa ja una mica, des del post del 23 de febrer, que sols he presentat la meitat d’una feina que estic fent i que m’ocupa una bona part del temps lliure. En aquell post vaig ensenyar el que serà la futura vinya de Can 10, però la part bona està a l’altre banda de la carretera. 

Estic molt content de dedicar-me a una terra que serà el que jo vulgui que sigui, que la puc modelar al meu gust i al meu interès. En els altres trossos que cuido ja hi havia coses fetes, i aquest realment està tot per fer.

I tot per fer vol dir exactament això. TOT. 

Quan he començat, les verdisses tenien, segons les feixes, entre metro vint i dos metres, i no sabia ben be per on anaven ni que hi havia. Aquest tros ha estat sense cuidar uns vint anys, i ha anat creixent el que volia. Es tracta d’unes feixes llargues i estretes, posem seixanta metres per com a molt quatre metres. El problema és que el camí per baixar d’una a les altres era d’un pendent entre el trenta i el cinquanta per cent, i no més ample de seixanta centímetres.

Vaig trobar una persona que em va dir que, de jove, amb el primer tractoret que va tenir les va cuidar i que recordava que hi havia un baixador suficient entre feixa i feixa, a una mica més de la meitat de les feixes. Sense pensar-m’ho cinc vegades ( dues si que ho vaig fer ), màquina i gas ! ( es a dir, desbroçadora i gasolina ). A la fi he trobat aquests baixadors, i espero poder fer baixar el tractor, però això encara no és el moment. Aquestes feixes espero que siguin la meva font de fruita, i per la Candelera vull anar a comprar els arbres per plantar-los.

aigua per regar !

La meravella més gran d’aquestes feixes és que te aigua !. Hi ha una fantàstica bassa que s’omple amb l’aigua de les cunetes de la carretera, i està molt be ja que hi ha, com a mínim, uns vuit peixos vermells petits dins d’ella. Un altre tema serà com obriré la comporta, ja que no he trobat l’eina i de ben segur que la falta de moviment em portarà alguna dificultat. Ja ho veuré. Em fa il·lusió poder plantar patates aquesta primavera.

Aquí poso una foto de com està ara la feixa i el baixador, per no oblidar com he començat. Ja tindré temps de posar més fotos de com vaig canviat les feixes.  

El que te aquest camp molt molt molt maco són les postes de sol, ja que està orientada a l’oest i es veu la Serra de Sant Llorenç. Procuraré posar-ne una de ben maca aviat.

Festa del vi novell

El dimarts dia 26 vaig veure que es celebrava la festa del vi jove al barri de la Ribera. La referència que tenia sobre una festa del vi jove era la que hi ha a França amb el vi Bujolais, ( més o menys escrit així ) però no sabia ni com era ni res.

Amb la curiositat encesa, va aparèixer el meu cantó estalviador : preu ? solsament cinc euros ! Doncs vaig decidir anar-hi.

Es tracta d’una serie de carrers entre la basílica ( catedral, o no se com s’ha de dir a la magnífica església que és ) de Santa Maria del Mar i Via Laietana. Allà s’anunciava molts cellers per poder tastar els seus vins joves. 

No m’agraden les aglomeracions, així que vaig anar al començament, vora quarts de sis. Hi havia molts cellers, tots oferint els vins acabats de “criar”, o a vegades acabats de fermentar i amb un mínim repòs. 

La varietat del que vaig anar tastant va estar fantàstica. Els vins tan joves tenen unes expressions molt afruitades, i podia apreciar amb molta claretat el tipus de raïm d’origen, que si xarel·lo, que si muscat, que si cabernet, que si….. També i donat que no tenien cap repòs, no havia de suportar uns tanins importants, però a vegades sí unes raspors importants per manca d’arrodoniment que s’aconsegueix amb el repòs. Molts cellers comentaven que tot just havien embotellat el vi el dia anterior, i que guanyaria en expresivitat amb una mica de temps, ( ja fos a l’ampolla, a la tina o a la bota ). Donat que volien estar a la festa, havien embotellat un vi sense respectar totalment el temps que demanava, però era una manera d’estar present.

Em va agradar que hi havia “tastets” de menjar, i amb uns quants vaig arribar a casa sopat i tot. ( crema de carbassa, llenties, sardina, cus-cus, .. ).

Aquesta jornada m’ha servir per veure el valor dels vins joves, amb els que puc apreciar millor el raïm del que provenen, i també tenen un preu no tan pretensiós com els que han estat amb elaboracions més sofisticades.  

Fem be les coses, el vi en un menú

Darrerament he començat a dinar de tappers, ja que abans tenia tiquets restaurant i amb la "moda" de reduir despeses en les empreses ara ja no en tinc.
Quan porto jo el dinar, la beguda és sempre aigua. Quan per una cosa o un altre ( mandra, falta de temps, reunions imprevistes, ...) vaig a menjar un menú, la beguda sempre és vi.
El que darrerament em passa és que no m'agrada gens els restaurants que cuiden el menjar, les postres, l'ambient, l'amabilitat dels camarers, les ganes de que em senti a gust, però descuiden d'una manera quasi de denúncia oferir un vi suficient com a mínim.
Entenc que en un menú normal ( al voltant dels deu euros ) el vi no ha de ser excel·lent, però hi ha un mínim que no vull renunciar. Hi ha grans bodegues que venen vi a granel ( s'hauria de dir a dojo, però ho trobo molt snob ), i un altre possibilitat és oferir un vi "suficient" i amb una mica d'increment un vi normalment bo. Tan difícil ha de ser cuidar be el que s'ofereix ?
Uf, avui anava de queixa, però en el restaurant d'avui el vi era amb un regust final horrorós, que desmereixia molt la resta de l'àpat.
Fins a la propera !

Chozas Carrascal, celler amb qualitat i amabilitat

En la reunió del dilluns passat, vaig tenir una sorpresa inesperada. En mig de molts cellers, vaig fixar-me en una caixa de fusta força maca amb tres ampolles molt ben exposades, i barrejant vi negre i cava. La persona al càrrec del stand em preguntar si volia tastar un cava excel·lent. La seva seguretat em va decidir.

El cava era el Chozas Carrascal Brut Nature Reserva. Es tracta d’un cava fet amb raïm macabeo i chardonay, fora de les barreges habituals en els caves. La fermentació es fa a baixa temperatura, i es passa una mica per bota de roure, abans de fer la segona fermentació del cava. El que vaig apreciar en nas era una frescura i una dolçor molt agradable. En boca tenia una entrada lineal, sense estridències i amb un final que deixa plena i fresca la boca. En resum, un cava realment diferent i sorprenent, i el preu que em van dir en botiga era molt contingut ( lleugerament per sobre dels 10 euros ). 

Amb la sorpresa vaig anar tastant els altres vins que tenien exposats :

Las 2 C : es tracta vi jove fet amb un cupatge de tempranillo i syrah. Te uns aromes a fruita vermella en nas, i un pas en boca que mostra un cos consistent però fi, i deixa un final agradable i es nota la mica de bota que te ( cinc mesos ). Em va sorprendre l’alta relació qualitat preu ( està al voltant dels cinc euros ).

Las 8. Aquí presenten un criança que és un cupatge de 8 tipus de raïm, amb una mica més d’un any en bota i un any en ampolla. És un vi amb molt cos, però segons el meu gust massa recordant les garnatxes. El final el vaig trobar una mica astringent, però d’una qualitat important

El Cabernet. Es tracta d’un monovarietal, amb criança en roure nou per que no destaqui els tanins. Em va semblar un tracte adequat per treure la potència del cabernet, amb un final molt rodó que deixa la boca en condicions perfectes. Aquest ja te un preu que s’aproxima als vint euros, però hi ha molta qualitat i feina al darrera.

Haig de reconèixer la meva ignorància respecte moltes coses, i bones, que es fan fora dels entorns més famosos enològics. Aquí estem en un bon celler de la zona Utiel-Requena, que no coneixia donat que no te gaire presència en les nostres botigues. Espero que això es resolgui amb aquest celler, ja que te un lloc a ocupar entre nosaltres.

Per cert, la seguretat que tenien en la qualitat dels seus vins la considero encertada.

Experiència Verema Barcelona 2013

Aquest dilluns 11 de novembre he tingut una gran sort. Quan navego per internet, acabo veient pàgines web que considero que val la pena seguir, i d’altres que no tant. Una de les que tinc amb l’etiqueta de preferides és la de Verema, de la que m’agrada la seva manera d’explicar vins, i de recollir opinions que jo les veig- properes- a la meva manera d’entendre el vi.

Fa uns dies vaig veure que organitzaven una trobada per professionals i gent del mon del vi en la que hi havia degustacions de molts cellers per donar a conèixer els seus vins,, i es podia demanar entrades.

Vaig enviar-lis una petició- indicant- que tenia un blog de vins i que tenia ganes d’assistir. La seva-contesta afirmativa em va donar molta satisfacció-, i aquella tarda va ser reservada “sense excuses” en la meva agenda.

Va ser una tarda de meravella. Hi havia més de cent cellers i distribuidors de vins, exposant, explicant i deixant tastar els seus vins. Una PASSADA. Quan vaig arribar, en pregunten si era a nivell personal o hi anava per un medi de comunicació. A l’explicar que tenia un blog de vins, sense cap problema em van donar una acreditació de premsa. Haig de dir que tots, tots, els expositors em van fer sentir molt a gust, un tracte planer, unes explicacions fàcils i entenedores ( ningú es pujava als cels per explicar coses que no eren comprensibles ) i sobre tot, compartint el seu mon i preguntant i acceptant totes les opinions sobre el que t’oferien a tastar.

Vaig tastar una pila de vins, en total uns 15. Va haver un moment que em vaig sentir massa rodejat de gent ( vora les set de la tarda ) i la delícia que era tastar vins i xerrar de primera hora de la tarda s’havia acabat, i era hora de retirada. Mica en mica ja aniré posant posts per explicar totes les coses que mereixen destacar-se d’aquesta trobada. Avui l’objectiu és destacar l’esdeveniment.

imatge de www.vinetur.es

Llegint per internet he vist que sóc un privilegiat. Estic seguint un dels portals del vi que més divulgació tenen ( més de quanta mil usuaris, si, 40.000 ), i que en aquesta primera trobada de Barcelona ( he pogut assistir a la primera ! ) van passar més de 2000 persones. 

Per cert, l’entorn de la trobada ( la sala de gòtic civil del museu marítim ( on hi havia estat l’exposició del Titànic fa no gaire ) ha estat molt agradable. En comentaris amb altres assistents, tots remarcàvem el bon entorn que els organitzadors havien escollit.

El futur vi ja ha acabat la fermentació. Ara a descansar

el most-vi abans de tapar

El most ha estat fermentant ( bullint ) durant 21 dies, des del sis d’octubre fins avui, que he decidit que ja havia acabat la fermentació.

Be, he decidit per què també la meva petita ciència així ho indicava. He estat prenent diàriament la temperatura del most, i no ha passat de 22 ºC. Això em pot fer pensar que no s’hauran evaporat els aromes de fruita, i que el vi resultant tindrà un record més important a raïm.

tapat i guardat el fitur vi

El tema de densitats ha tingut una evolució clara. Vaig començar amb una densitat de 1080 grams per litre, que comporta un probable grau alcohòlic d’uns 11 ºC en el futur vi, i al dia 17 havia arribat a una densitat de 995. Els canons diuen que cal esperar a arribar a 990, però algun enòleg pràctic també m’havia dit que als 995 es podia donar per acabat. 

Amb la meva mania de fer les coses be ( pot ser fent-les suficientment be pot haver prou ) he esperat quatre dies més, i el vi s’ha mantingut igual, a la mateixa temperatura i densitat. Total, he decidit donar-ho per bo.

Per tal de fer el tap hidràulic al dipòsit ( es a dir, una barrera líquida menys densa que el vi ) es pot posar be alcohol etílic be oli, ja que tots dos líquids tenen una densitat menor. Els altres anys havia posat l’alcoho, però aquest any no m’ha anat be fer el camí cap al Penedès a aconseguir-ho. Aquest any provo usar oli, i per no malbaratar oli bo d’oliva he posat oli de girasol, que és més neutre en quant a possibles interferències de gust, al final de tot si es barreja una mica. He posat tot un litre. S'ha fet una "gota" gran, però no arribava a tot el dipòsit. He pensat que al posar la tapa flotant ja es redistribuiria, i a més no en tenia més. Ara el most te la tapa interior flotant posada, i la tapa exterior ajustada. Per cert, ho havia una pila de mosques petitíssimes, i suposo que a l'haver tapat tot es moriran per no tenir menjar.

El que em queda ara és esperar, i ja tinc ganes de provar-lo ( i si a més surt bo serà fantàstic ). El meu company de camp es va endur un litre d'aquest most, i per ell estava fantàstic per veure tal qual, una mica fresquet.

El celler sota l'escala a l'octubre de 2013, font de tantes satisfaccions !

Maridatge de vins

Aquesta setmana he anar a un tast de vins en el que l'afegit era comparar-los amb maridatge de menjars. Els vins que teníem per tastar han estat : 

Raventos Blanc Reserva Hereu

Cava Raventos i Blanc, Reserva Hereu 2012

Aquest cava l’he trobat força afruitat, suau, amb acidesa equilibrada i molt refrescant, tot i que pel meu gust tenia una mica massa bombolla, m’agrada amb menys. Guanyava ben fresquet, ja que a l’escalfar-se en la copa el notava menys refrescant

Bernat Oller Picapoll DO Bages

Bernat Oller, blanc de picapoll, DO Pla de Bages. Un blanc molt suau, que pel meu gust no destaca en res, més aviat passa sense pena ni glòria. He tastat altres amb més personalitat

Scala Dei garnatxa DO Priorat

Scala Dei, Negre 2012, un garnatxa potent que no s’aparta de la línia de vins del Priorat, amb cos i un important gust a fusta ( tanins )

Aquests vins es tractava de tastar-los combinant-los amb formatge ( un cremós de cabra, un curat manxego ) amb embotit ( fuet força gustós i llangonissa tendre ) i amb verdura. 

Ha sigut un exercici molt divertit, comprovar com pot canviar l'apreciació de les possibles parelles que es poden anar fent ( es a dir, una manera de reivindicar la feina dels someliers, l'important que pot arribar a ser un bon consell en l'elecció dels vins en funció del que es vulgui menjar ).

El que puc destacar, segons el meu gust, és : el cava obre molt la boca, neteja i permet recuperar el gust. Molt bo amb formatges i embotits. El blanc picapoll millor hagués estat evitar-lo. El priorat era massa potent pel formatge cremós, i es barallava una mica amb el curat. Amb la verdura tastada, el millor era no veure vi ( espatllava la capacitat gustativa del que venia darrera, pot ser caldria anar a alguna cosa molt molt contraria per contrarestar ). Els vins negres milloren amb menges proteiques.

El millor enciam del mon !

Avui he menjat el millor enciam del món, i això te una explicació fàcil. Ha estat el primer enciam de l'hort !

Amb paciència cada dia o cada dos dies reguem, i el planter que vam posar en el nostre hort va creixent. Ja no ens aguantàvem més, i avui hem tallat el primer enciam ( pot ser era petit, pot ser ja no ho era ) per que ja no ens aguantàvem les ganes de tastar-lo.

L'he trobat excel·lent, però tinc clar que no sóc objectiu. Però més igual, ja que la il·lusió és un bon motor.  Aquí podeu veure com es va transformant aquesta meravella d'hort.

Un autèntic hort casolà

Avui presento un dels responsables de la meva mandra. El nostre hort casolà !

Una font de feina i satisfacció

Al darrera de casa hi havia dos pins, que des de fa més de vint anys anaven creixent. També creixien els nostres fills, i ara aquest espai individual que compartíem sumats els de 4 cases torna a usar-se per cada un.

Total, que havíem de treure els pins, i un primer pas va ser tallar-los ( tenien més de 10 metres d'alçada ). Motoserra en ma, i amb molta cura, els vaig fer caure i tallar a trocets, i durant dos anys els he cremat a la llar de foc. Un cop ja a punt, "romanços".

Resulta que feliçment els vaig tallar, però les arrels hi eren. Doncs mans a l'obra i a desenterrar, a pic i pala, les arrels. El primer pi, que duia més temps tallar, va costar molt, però el segon, acabat de tallar a la tardor passada, aquest va costar deu i ajuda. Un cop desenterrades les arrels, fàcil ?. Dons tampoc, ja que no passaven per la porta. Següent pas, destral i a fer braços i punteria. Sembla fàcil, però vaig suar moltes samarretes abans no vaig poder treure-les a trossos per les portes de casa.

Següent pas, com delimitar l'hort. Una manera fàcil era anar a qualsevol garden a comprar fustes, però jo sóc una mica "estalviador". Vaig veure que on compro cava hi havien travesses autèntiques de tren sense utilitzar. Vaig demanar permís per endur-me les que necessités, i entre dos i a dures penes les varem m carregar en una furgoneta i les varem poder pujar al pati de darrera de casa.

Un cop les arrels fora, evidentment l'espai deixat s'havia d'omplir. Burro jo, que amb sacs de plàstic per 25 quilos vaig anar al bosc a buscar terra, i la terra està avall i pesa ! Després de tres viatges d'uns quinze sacs, més o menys l'espai estava ja tornat a omplir.

Per la diada de la Mercè vaig aconseguir acabar l'hort, i el següent cap de setmana es vam estrenar comprant planter a un "sindicat", que és com diuen per aquí a les botigues on venen planter i productes fitosanitaris, a més d'eines i altres andròmines.

El resultat el podeu veure, un gran esforç i una immensa satisfacció.

Una nova verema, fantàstica !

Fa temps que no venia a veure al meu company, el blog. Quan ho deixes una mica, cada vegada fa més mandra tornar-hi. El motiu ha estat una mica de feina en els camps, una mica de feina en un nou hort, una mica de ... . Es a dir, fer les coses quan vull i no quan toca, tot i que és fàcil buscar i trobar excuses.

Gràcies als seguidors que m'heu posat missatges, però fins que el propi procés no finalitza no tornes a agafar ganes de escriure de nou.

Aquest any la vinya ha donat una mica de maldecaps. Durant el juliol i l'agost no l'he cuidat gaire, i al tornar de vacances a finals d'agost l'estat dels ceps no era el que m'agrada, i això també m'ha fet refredar-me.

El temps poc calorós ( estic a cinc-cents metres d'alçada ), i les pluges, han portat a un raïm tardà i sense molt sucre. Això m'ha fet considerar que havia de veremar tard, tard. Els meus socis, els senglars, han estat d'acord i han tingut més temps per compartir àpats amb mi ( es a dir, han agafat una part del raïm que hi havia més gran que altres anys ), i em quedava poc ( relativament ) per fer vi.

el dipòsit en plena "producció"

Finalment m'he decidit, i el cap de setmana del 5 i 6 hem fet la verema. Dels nostres ceps hem fet uns 125 kilos, i els hem completat amb 200 kilos dels ceps de Can Llogari, que tenien molt bona pinta ( merlots ). La intenció ha estat fer vi rosat, i per això hem deixat unes 14 hores el raïm estrujat en una barrica de plàstic de 200 l per que agafés color, i després hem estrujat la resta del raïm i ho hem premsat tot.

Han sortit uns 135 litres de most, i a les 10 hores de tenir-lo al dipòsit ja fermentava ( aquí en diuen que "ja bullia" ), sense cap llevat afegit. Del densímetre m'ha sortit uns 11 graus probables d'alcohol. A les primeres 24 hores es va formar una cap d'escuma ( "merda" ?) que la vaig retirar amb una escumadora normal i corrent de cuina.

Estic controlant la temperatura que no passi dels 24 - 26 ºC amb ampolles d'aigua mineral congelada, i la densitat dia a dia fins arribar a que vegi que s'ha acabat la fermentació i tapi el vi.

De moment no hi he posat res més que raïm, i tinc molta curiositat per veure com serà aquest any el vi !

A veure si em trec la mandra i torno a agafar el fil del blog !

Així va "bullint" el most. Quan sigui gran, serà vi !

Poda en verd

els petits gotims que serà el futur vi

Amb la primavera que ha fet aquest any sóc molt ric ( molt ric en herbes i herbots ! ). Bromes certes a part, ara la feina que havia de fer en la vinya era el que els "savis" han batejat com poda en verd.
Es tracta de treure brots i fulles inútils dels ceps, que poden fer que l'energia de la planta vagi a coses que no són les desitjades, els gotims. Ara els gotims estan petits, i si tota la vitalitat pot anar directament a ells, s'aconsegueix tenir uns fruits millors que si ha de dedicar-se a brots inútils i a fer créixer fulles que estiguin abans.
Aquesta feina, si es fa quan tot just comença a mostrar-se el gotim, és fàcil. Si m'adormo una mica, es a dir, em passa el moment oportú, els brots es fan més forts i costa més trencar-los. A mi m'agrada bastant l'ordre, i dins del que puc procuro mantenir-lo. Per això, les fulles i els brots els recullo en un sac i els porto a un extrem del camp, i no els deixo als peus del cep. Això és una mica més de feina, però m'agrada.

en plena feina, en l'estona de la segona capa

Un manera divertida de veure la mateixa feina és dir que faig la poda de les tres capes. Com que encara no fa molta calor, i que m'agrada començar d'hora la feina al camp, avui he començat vora les vuit del matí, amb tres capes : samarreta, polar prim i polar una mica més gruixut. A la poca estona, abans de les nou, ja el polar extern era fora. Abans de la parada de quarts d'onze per esmorzar, ha sobrat el segon polar, el prim. A final del jornal, que avui havia de ser ( per exigències del guió, a quarts d'una ) la samarreta ja feia nosa, però a aguantar-se i recordar el fred de primera hora.
Avui si que hi ha fotografies de la feina feta, no com al darrer article, ja que les llegendes no tenen fotos ( o les històries si ? )

Una bona llegenda

Avui vull explicar una història, que pot semblar una llegenda.

Un conegut de la feina participa en una empresa que te la seva seu a la Rioja. Entre els temes que tenim en comú, i a part dels de feina, a tots dos ens agrada molt menjar be, una bona estona de xerrar, i compartir una bona ampolla de vi.
L'altre dia, tot satisfet, em va trucar dient que havia tornat de La Rioja i ens haviem de veure. Quan vam compartir estovalles, em va explicar aquesta llegenda :
" En una empresa de la que el nom no em vull recordar.... a l'arribar vaig demanar a quin celler podia anar a comprar vi, bo i a un preu correcte. L'encarregat em va fer una mirada de cap a  peus, i em va contestar pausadament : si vols això, ja faré anar a un treballador de la planta. El meu amic va dir que donada la seva posició en l'empresa i vist que era per un tema particular, no considerava convenient que anés un treballador per un tema personal seu. L'encarregat va contestar-li, sense inmutar-se, que si volia el que volia, no podia anar ell a buscar-ho, que havia d'anar una persona d'aquell poble. Amb punt de curiositat important, va dir que ja en parlarien més tard, que de moment no calia si el tema havia d'anar en aquelles condicions.
Passada la jornada, al moment de despedir-se, l'encarregat va portar-li dues caixetes de vi. El meu amic va dir : això no és el que haviem quedat !. L'encarregat va explicar la història del tema
- les bodegues tenen un cupo de producció en funció de la superfície corneada, i si un any els ceps produieixen una mica més, no el poden embotellar. Millor hauria de dir, no el poden embotellar amb la seva DO. El que fan és portar certes quantitats a una altre comunitat autònoma ( que no està a més de trenta quilómetres en cap cas ! ) i que allà l'embotellin sense batejar-lo com la DO en el que va neixer, i tan sols reflectir la província en que ha estat embotellat.
El resultat és un gran vi "cosechero" excel·lent, que te un preu que no arriba als dos euros, i que és un "pata negra" disfraçat de xai".
Vosaltres jutjareu si això és una llegenda o una història, però el vi que jo vaig tastar era magnífic.

Els supervins ( guia del 2013 )

El dilluns vaig assistir a una cata de les que organitza la cadena de supermercats Bonpreu, i ull, GRATUÏTS. Haig de reconèixer que tenen un espai molt agradable per fer les activitats, i les persones que porten per les activitats enològiques les trobo molt encertades.

L'activitat era la presentació del llibre "Els supervins". Vaig trobar el títol suggerent, i cap a la cata. El que volia dir el títol era : els vins que pots trobar al súper, i el criteri és que siguin de distribució a tot l'estat espanyol, i que estiguin en les cadenes de supermercats grans i típiques ( no cal que digui noms ).

Un segon criteri és que valguin menys de set euros ( 7 € ), cosa que per mi també està molt be, ja que li dono més mèrit a un bon vi sense un preu disparat. Aquesta edició té també un apartat per caves de menys de 12 euros, i una part de "megavins" de menys de 14 euros, per si algun dia fem un extra o anem convidats i hem de quedar una mica millor que bé.

El llibre el va presentar el seu autor, Lluis Tolosa, que te molt bones dots de comunicador, i està acostumat a dirigir be xerrades en públic. Cal destacar que no ha de tenir àvia, per que d'entrada va ensenyar una mica massa els seus mèrits, tot i que després ja no va insistir tant en medalles.

Vam tastar tres vins :

- Milflores, un rioja jove d'un preu per sota dels cinc euros, fàcil de beure i molt floral i lleuger, sense els finals enfustats clàssics dels rioja. Molt correcte i un gran "tot terreny", però pel meu gust una mica massa fàcil.

- GR-174, que és un priorat amb un molt bon cos, una musculatura equilibrada que passa deixant emprenta però sense estridències ( per cert, resulta que és un celler propietat de les bodegues Castell de Perelada, que està diversificant molt la seva cartera de vins ). Per sota dels 7 €




- Cinc Finques, que és un empordà coupatge de cinc raïms conreats en cinc terrenys òptims per a cada tipus de raïm. Gran estructura sense estridències, que deixa saborejat una barreja de gustos i matisos fantàstica. Pet sots dels 7 € també.

Tots aquests vins estan a la guia dels supervins, i vaig comprar-me el llibre ( 16 euros ), em sembla que pararé de comprar llibres, tot i que penso que a aquest li trauré força profit !

La futura vinya de Can Masclans arrenca

feixa de més a prop de la carretera ( 24 ceps )

El cap de setmana passat va ser una meravella. Després d'un grapat de dies d'aigua aigua, per fi els cels ens eren propicis ( semba de l'Astèrix aquesta frase ). Havia passat tot un cap de setmana tancat a casa i llegint, i tenia un veritable "mono" d'anar al camp i fer feina.

L'herba ara, amb tanta aigua, no para de créixer, i el que encara no havíem fet ja era enormement gran i alt ( els camps encara no desbroçats de Can Non ). Les feixes estaven summament enfangades i no era possible passar el tractor. La única feina possible era la desbroçadora, i de veritat que per acabar encara tenim per dies i dies ( pot ser que quan acabem el començament ja estigui de nou crescut ).

feixa de dalt, la gran, a mig treballar, 26 ceps

A la zona de Can 10 ( Masclans ) com que encara no s'havia treballat les feixes de vinya, el terra estava més dur. En Miquel ha pogut passar la fressa, i el resultat és aquesta meravella. Per cert, dels 50 ceps ja han sortit tots, i sols un encara és pràcticament un petit borró ( tots els altres estan molt ben crescudes ).

Una altre feina que hem fet ha estat regar els ametllers amb uns "polvos" per eliminar el fong de les arrels que fa que la fulla tingui com una malura que és semblant a una berruga de color vermell. Aquesta malura també és dels presseguers, i hem tractat tant els del Corema com els de Can Non. Avui he pogut fer tres ametllers de Can 10. M'han dit que l'arbre agafarà el producte per les arrels i combatrà el fong que es mostra a les fulles. Si a la primera no es cura, caldrà repetir la feina en quinze dies ( es a dir, Corema i Non cap al 15 de maig, i Can 10 el 20 ).

Per cert, haig d'estar al cas per que en quan surtin els microgotims posar el sofre !

Aquí hi ha un reportatge de com està ara de canviat el camp de Can 10.

L'inici del gran vi Syrah ( pot ser d'aquí quatre anys, o més )

Sant Jordi 2013, un bon llibre de vins

Per Sant Jordi, en lloc de comprar llibres d’aventures, de viatges, .... m’he comprat aquest llibre de vins. En principi penso que la millor acadèmia de vins és l’ampolla, i que a mesura que en vaig bevent vaig aprenent.

Però de tant en tant val la pena donar-me un caprici, i aquest any ha estat aquest. El que volia és saber una mica en general, molt general, dels vins del mon. Una mica com tenir una “cultureta” a nivell global. 

Aquest llibre m’ha permès satisfer aquesta inquietud. D’una manera assequible, es a dir, sense fer servir vocabulari grandieloqüent i per iniciats ( que això ho valoro molt ) parla dels grans temes dels vins : tipus de raïms en el mon, com apreciar un bon celler per comprar vins, com saber llegir una etiqueta, com conservar el vi ( i si no tenim les condicions apropiades el que convé és beure’l ). També he valorat molt la part que dedica en el llibre a quines són les grans regions dels vins en el mon, i quins raïms estan associats ( Burdeos, Borgonya, Champanya, Alsàcia, Toscana, California, Argentina, Xile, .... ).

També he trobat curiós com un autor anglès veu els vins espanyols, i els catalans. D’España destaca per sobre de tots els Ribera del Duero, i després els Riojas i Jerez.

Per pocs euros he tingut una bona visió del vi a nivell global, explicat en un llenguatge fàcil i desmitificador. L’autor, Oz Clarke, és un expert anglès, que fa molta divulgació a diaris, teles i radio. 

Finca Malaveïna, Castell de Perelada

Avui he tingut l’oportunitat d’escollir de nou el vi en un dinar de feina. Aquestes oportunitats no les vull deixar de gaudir, molt més ara que els dinars de feina són més espaiats. 

En un restaurant xinés de la zona alta, alta, de Barcelona, i en un ambient agradable, ha arribat la carta de vins, després de que en la carta de plats la recomanació era que em deixés portar, que em fiés. Dit i fer. Aquesta carta ja no era en format paper ( antic de mi ), era en una ipad ( si no evoluciono, semblaré un Picapiedra ). 

Darrerament estic descobrint que a l’Empordà s’està fent uns vins molt bons, i ara era la meva oportunitat. M’ha costat molt convèncer als meus acompanyants que aquesta DO estan fent les coses cada cop més be, que ja no es podem quedar en els estereotips.

Volia tastar alguna cosa ( de preu raonable ) del celler Castell de Perelada, i m’han aconsellat el Finca Malaveïna 2008.

L’he trobat correcte, sense estridències ni aspectes que el faci destacar per res estrany. És un vi que recorda en el nas els fruits madurs, en boca no deixa cap record greu de fusta, la te molt ben integrada, i obre la boca amb un paladar fresc i molt ben acabat. L’ampolla es va acabar talment con si hagés estat foradada, i inclús es va quedar curta.

Buscant aquest vi per internet, he vist que es un “coupatge” de molts tipus de raïms,  ( merlot, cabernet sauvignon, syrah i garnatxa ), que ja em quadra en la meva sensació d’estar integrat tot sense destacar en cap cosa en especial. La fusta, es nota integrada però sense donar cap nota d’excès, també ( 16 mesos de bota de roure francès ).

La meva opinió, un bon vi per portar-lo anant de convidat i que calgui quedar be , relació qualitat preu correcte, i preu una mica alt ( uns 16-18 euros en una botiga especialitzada ) per altres opcions que hi ha.

Feina enllestida

La feixa petita, al fons Can Deu i més al fons, Sant Sadurni

Després de moltes presses i peripècies, avui puc donar per començades dues noves feixes de vinyes. M'han passat moltes coses, i donat que soc una persona obedient i "amb ganes de ser perfectament correcte", hi ha per llogar-hi cadires. A final pot ser trobaré un qué en no fer sempre el que toca.

El diumenge passat vam plantar en la feixa de dalt ( després d'una pencada de moltes agulletes ) 26 ceps de syrah. Comparant-ho amb la darrera entrada del blog, es pot veure l'abans i el després.

la feixa de dalt, la gran

A més, vam tenir una inauguració inesperada. A mig cremar verdisses, ( dia 17 de març ) van venir els municipals a saludar-nos. Bon dia, bon dia, com anem ? anem be !, saben quin dia és ? si, diumenge !, no, volem dir de dia del mes ? si, volta al canell i mirant el rellotge, 17 ! per cert, passat el quinze de març cal demanar permís per cremar, ho sabien ? dons no, però tot just és una mica tan sols després del quinze, no ? De totes maneres, sapiguen que cal demanar el permís, avui acabin però cal fer les coses be, d'acord ?. Amb cara de no haver trencat mai un plat, donar les gràcies per la informació i tornar a donar teca al foc, deixant les branques convertides en cendres.

Avui hem fet la segona part, acabar de eliminar les herbes per poder deixar en suficient estat de revista el futur gran vi de sota l'escala, i plantar 24 ceps a la feixa d'abaix.

Ara, a mitja tarda de diumenge, estic ben tou. els braços em pesen una tonelada, i les cames també. Però la sensació d'haver acabat la feina és una gratificació grandiosa.

en Miquel, de negre, i jo de verd

Vull deixar constància de com està ara la futura gran vinya, i mentrte escric la pluja va ajundant-nos a que arrelin els ceps. Feina feta, i be !!!!!!!

els ceps comencen a treure el borró, el principi de una il·lusió

Apreciant el que tenim, un camp i un bon CAVA

Avui he fet una pencada increible al nou camp. Estem desbroçant dues feixes "petites" amb presses, ja que el temps de cremar els rostolls s'acaba. Tot i les presses, amb la meva mania de fer les coses tan be com puc i vull, el poc temps que tinc s'acaba amb una velocitat increible.

Ep, que consti que no em queixo, sols deixo escrit el que sento. Il·lusió, feina feta, feina per fer, i falta de temps.

Aquesta setmana he anat a comprar ceps per aquestes futures vinyes. He comprat cinquanta ceps de raim syrah ( així em sembla que s'escriu, tot i que ho he vist de moltes, moltes maneres ). Quan penso en aquest tipus de raim recordo un programa de "En clau de vi " en que entrevistaven al Miquel Bosé, que en la seva faceta de viticultor, o pot ser sols de "financer" i diversificador d'inversions, ves a saber.

Espero acabar les feixes aquesta setmana per poder repetir les fotografies i veure el canvi.

A l'arribar a casa amb tots els muscles ( tots, incloent els que no sabia que existien ) a punt de petar, m'esperava una fantàstica amanida, unes escopinyes i un verat al forn.

Sense pensar-ho massa, he tret un cava Recaredo de la nevera, i ha començat a sonar una sinfonia de plaer increible. Beguda, cadira, companyia, menjar, feina feta i satisfacció....,

Sóc un afortunat !

per cert, ja tinc una bona pila d'entrades al bloc ( he superat les 10.000 ). Gràcies a tots

M'enredo amb nova feina

Ara que el camp ja està força arreglat, m'he enredat amb un altre camp, que de moment te aquest aspecte. No es gens encoratjador, però aquest si que el tindré tot el temps que vulgui, i no hauré de preocupar-me de que quan estigui en producció l'amo el reclami.












El que és totalment cert és que hi ha una feinada de "coll...." fins que el tingui com m'agradaria. Ara publico aquestes fotos per recordar-me del seu inici.

Per cert, avui era una merevella veure els ceps nevats del Penedès. Quin regal ens ha fet la Natura. Vull saborejar-lo i compartir-lo amb vosaltres.